Camins contra mentides (1): Jubilats per Mallorca, a partir de Lluc

Dimecres, 1 d'agost de 2012, Jubilats per Mallorca reprèn una altra activitat en senyal de protesta per les polítiques lingüicides del Govern del PP que presideix José Ramón Bauzá Díaz.

Amb el suport d'un bon grapat d'entitats, com són ara: el GOB, l’Obra Cultural Balear, Drets Humans de Mallorca, la Fundació S’Olivar, els Padrins Flauta del 15-M, la Fundació Emili Darder, APLEC dels antics escoltes de Mallorca, ATTAC Mallorca, Assemblea de Moviments Socials, Moviment Escolta, el sindicat STEI-i, etc. es posen a caminar per l'interior de l'illa de Mallorca.

Volen rebutjar públicament les modificacions de les lleis que ataquen directament la llengua catalana, en pretendre reduir-ne l'ús a la més mínima expressió dins el territori de les Illes Balears i Pitiüses.

Inicien així una caminada a peu “contra les mentides”, recorrent l'illa de Mallorca en senyal de protesta per diferents iniciatives de l’Executiu autonòmic

Desitgen arribar al major nombre possible de ciutadans per trametre'ls la informació que se'ls amaga i desfer les mentides que s'hi conten.

Amb aquesta iniciativa, preveuen de fer quatre marxes a peu, durant les quals s'han de repartir fulls informatius, parlar amb els ciutadans i fer actes públics.

La primera marxa, que comença dia 1 d’agost amb una roda de premsa a Lluc, ha de durar 14 dies i s'hi han de recórrer 234 quilòmetres, amb punt d’arribada a Manacor, on s'acull l’acte final del primer “Camí contra mentides”. Abans, però, s'ha de passar per una trentena de nuclis de població, d'acord amb un plàning elaborat.

Les altres tres marxes, que han de recórrer la resta de pobles de l’illa mallorquina i barris de Ciutat, s'han de fer ja dins el mes de setembre.

Des del santuari de Lluc, idò, es comença aquesta marxa a peu, organitzada per l'entitat Jubilats per Mallorca. M'hi he fet present, en representació de l'entitat mallorquina Drets Humans de Mallorca que hi dóna tot el seu suport, i n'he pogut elaborar imatges fefaents de la moguda cívica iniciada.

Programació de pel·lícules en versió original al CineCiutat, a s'Escorxador

Des que a principis del mes de juliol de 2012 s'inaugura a les instal·lacions de s’Escorxador de Palma el nou CineCiutat, a les sales dels antics cinemes Renoir, aquestes mateixes sales acullen una programació estable i regular de pel·lícules en versió original que combina estrenes, reposicions i programació de filmoteca.

Més de 1.100 persones ja s'han inscrit com a sòcies de Xarxa Cinema, cosa que pot fer tothom que vulgui a través d'aquesta web.

Divendres, 27 de juliol, juntament amb na Bel, la meva dona, hi hem accedit per gaudir amb la projecció de la pel·lícula Les Lyonnais. I feim comptes de continuar anant-hi, aprofitant aquesta iniciativa cívica que promou un col·lectiu de persones amants del cinema a Mallorca, que no vol acceptar passivament que desaparegui una de les sales de cinema més emblemàtiques.

Hem vist que a la cartellera d'aquesta setmana hi ha un bon grapat de pel·lícules programades força interessants. Convé fixar-se bé en els horaris:

• 80 egunean| José María Goenaga, Jon Garaño (2012) 18:05
• El niño de la bicicleta | Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne (2011)20:20
• En un mundo mejor | Susanne Bier (2010)22:30
• Les Lyonnays | Olivier Marchal (2011)18:15 / 20:25 / 22:35
• Alps | Giorgos Lanthimos (2011)

Cine Ciutat, obert a s'Escorxador per a la gent amant del cinema

Amb na Bel, la meva dona, acabam d'assistir a la projecció de la pel·lícula Les lyonnais al Cine Ciutat que la Xarxa Cinema s'afanya a mantenir obert al recinte cultural de s'Escorxador, a Palma, a les mateixes sales antigues del Cine Renoir...

A banda de passar un guster de topar-m'hi amb altra gent amiga i d'escoltar-ne tranquil·lament i serena la versió original en francès, n'he sortit copsat fortament per la temàtica: amistat i fidelitat entre gitanos, duites fins a límits inimaginables...!

Faig comptes de continuar assistint-hi, com a soci fundador, donant suport a aquesta iniciativa cultural que, entre tota la gent amant del cinema, hem d'aconseguir tirar endavant, aportant-hi un poquet entre molts! Com més, millor!

Fer-se soci/sòcia de Xarxa Cinema esdevé la manera millor de contribuir a mantenir oberta aquesta sala de cinema al recinte de s'Escorxador, al barri del Camp Rodó, a Palma.

Micromecenes per a un macroprojecte cultural als Països Catalans

Quan manquen pocs dies perquè el COR JOVE DELS PAÏSOS CATALANS faci el seu concert d'enguany al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, divendres, 3 d'agost, a les 21:30 hores, ja se n'han posat a la venda les entrades, al preu de 10 € per cap.

A més d'aconseguir delitar-se amb la interpretació esplèndida del repertori que figura al programa, també es pot contribuir de forma voluntària al manteniment i sosteniment d'aquesta iniciativa cultural dels Països Catalans, nascuda a Mallorca l'any 2009, dins l'àmbit de la música, des de qualsevol racó dels territoris.

Qui no pugui assistir-hi i vulgui col·laborar-hi, en pot fet l'ingrés voluntari al compte de FORUM MUSICAE, preferentment abans del dia del concert: 2100 6816 01 0200004992 Serà molt ben acollit...

Gràcies a la labor infatigable de la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, Magdalena González i Crespí, i a la col·laboració dels directors Esteve Nabona i Salvador Brotons, tant el Cor Jove dels Països Catalans (Palma, 6 de juny de 2009) com l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (14 d'agost de 2004), un bon grapat de joves i al·lotes de tots els territoris, es dediquen a conèixer més a fons i a fer conèixer a molts indrets la música dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

En èpoques crítiques per la cultura, no queda altre camí que demanar la col·laboració de la gent que estima la llengua i la cultura catalanes, perquè s'avenguin a aportar-hi la seva contribució econòmica voluntària.

Sense aquesta col·laboració cívica, esdevé del tot impossible poder dur a terme una activitat cultural tan intensa com la que ha desplegat fins ara el Cor Jove i l'Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans

Les institucions públiques, que abans de la crisi ja trobaven certes dificultats a l'hora de subvencionar-la, hores d'ara sembla que no volen ni sentir-ne a parlar...

El micromecenatge s'està imposant com a camí de sortida.

Molta de gent que aporta un poquet ha de permetre a aquesta joventut dels Països Catalans poder continuar el seu camí dins l'àmbit de la cultura pròpia a través de la música.

Tant de bo que aquest concert programat al Palau de la Música Catalana per al proper mes d'agost serveixi per a enfortir aquesta causa.

La joventut d'arreu dels Països Catalans es mereix de trobar-hi una sortida!

L'Himne nacional del Perú, en cinc llengües diverses

L'Himne nacional del Perú n'esdevé un dels símbols nacionals més emblemàtics.
Amb lletra de José de la Torre Ugarte, poeta de la ciutat d'Ica, i música de José Bernardo Alcedo, compositor de la ciutat de Lima, l'any 1821 s'adopta com a “Marxa nacional del Perú”, després d'una convocatòria feta pública pel general José de San Martín, un cop proclamada la independència peruana d'Espanya.
D'aleshores ençà, tant la lletra com la música originals pateixen certes modificacions, reformes, versions, restauracions, pressions, substitucions, etc. per part dels governs successius...
Hi intervé fins i tot el mateix Tribunal Constitucional, que l'any 2005 sentencia que l'estrofa primera (Largo tiempo el peruano oprimido...) s'ha de mantenir com a intangible, en ser fruit del folklore popular;i també que s'ha de restablir l'estrofa sisena (En su cima los Andes sostengan...)
L'any 2009 el Govern peruà disposa que a les cerimònies oficials s'ha de cantar aquesta darrera estrofa en lloc de la primera...
Normalment s'acostuma a cantar l'himne amb la mà dreta estesa damunt del pit, a l'alçada del cor; i en acabar l'entonació, es crida “¡Viva el Perú! - ¡Viva!”
Repassant una mica la documentació, hom pot veure que, a més de les dues versions de l'Himne nacional del Perú, en castellà (la de l'estrofa primera i la de l'estrofa sisena), n'hi ha quatre més en altres llengües nadives: quítxua, aimarà, awajun, asháninka, que es reprodueixen tot seguit:

• Himne nacional del Perú, en castellà


• Himne nacional peruà, versió quítxua
  
• Himne nacional del Perú, en aimara
• Himne nacional del Perú, en awajun
  
• Himno Nacional del Perú, en asháninka
  
• Himno Nacional del Perú (sexta estrofa)
  

Ara ho entenc: el PP balear no sap llegir en català!

Amb nota de premsa datada el 18 de juliol de 2012 (76 anys després de l'aixecament militar contra la República), la portantveu adjunta del Partit Popular de les Illes Balears, Margalida Durán, dóna mostres més que evidents que, tot i esser-ne diputada i portantveu parlamentària, no sap llegir allò que escriuen en català els membres de l'intergrup parlamentari europeu ”Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages”.

Cosa que pot fer tothom que vulgui, passant el ulls per damunt d'aquest escrit!

Idò, què vos pensau? Ara resulta que la gent normal veu bellumes, quan llegeix una carta ben escrita en català que prové del Parlament Europeu! Un escrit que porta el logo del Parlament Europeu, la signatura de vicepresidents d'un intergrup parlamentari i el suport d'eurodiputats de tots els grups parlamentaris (manco el PPE), no té cap valor oficial per al Partit Popular de les Illes Balears...

Que hi creuen, de poc, en la participació democràtica, aquesta genteta del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament...

Que no, que no n'està gens ni mica ben assabentada aquesta genteta del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament! La trobada a què fa referència no va ser duita a terme a la seu parlamentària de Brussel·les, sinó a la d'Estrasburg!

Jo hi era, i en vaig traure moltes imatges fefaents de la feta!

Si allò que sé, senyora Durán, ho exposau tan malament, ja em direu què no hem de pensar d'allò que ens deis i no sabem...

Si, com diu la portantveu del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament, l'intergrup del Parlament Europeu Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages, (que convida gent de Mallorca perquè el 14 de juny de 2012 presenti a Estrasburg el cas de la discriminació del català a les Illes Balears), ara resulta que no és cap òrgan oficial del Parlament Europeu, em deman i es pot demanar tothom: què hi pinten i què hi fant tants d'eurodiputades (15) i eurodiputats (28) de tots els grups parlamentaris reunits (53 eurosenyories reunides dins d'una sala de l'edifici parlamentari europeu)?

També ens podem demanar què hi deuen fer els 16 membres del PP que ens governa, administra i representa tan malament arreu d'Europa (per cert, absents durant la reunió esmentada)?:

Edit Bauer (Eslovàquia),
Simon Busuttil (Malta),
Herbert Dorfmann (Itàlia),
Michael Gahler (Alemanya),
Kinga Gál (Hongria),
Ádám Kósa (Hongria),
Alain Lamassoure (França),
Alajos Mészáros (Eslovàquia),
Angelika Niebler (Alemanya),
Alojz Peterle (Eslovènia),
Bernd Posselt (Alemanya),
György Schöpflin (Hongria),
Csaba Sógor (Romania),
László Surján (Hongria),
László Tökés (Romania)
i Milan Zver (Eslovènia)?

Se suposa que, quan hi acudeixen, hi deuen fer alguna casta de feina política parlamentària, més o manco valuosa, en ocupar la seu del Parlament Europeu a la ciutat francesa d'Estrasburg!

O només hi van a prendre el cafetet i els piscolabis que s'hi serveix?