Retrobada a Petra amb companys d'estudis

M'entren ganes de retrobar-me a Petra, dissabte que ve, amb companys d'estudis eclesiàstics, que fa més de quatre dècades que no ens hem tornat a veure mai enlloc...

Gràcies al bon amic, company d'estudis i de lluites pastorals i polítiques, mossèn Miquel Company, rector de la parròquia de la Soledat, a Palma, m'assabent que s'organitza una jornada cultural a la vila mallorquina de Petra, dissabte dia 18 de maig.

M'interès per l'assumpte i veig que es tracta d'una trobada d'excompanys d'estudis eclesiàstics al Seminari Diocesà de Mallorca. Tant per a ex-seminaristes com capellans.

És la primera vegada que m'arriba una notícia com aquesta. Fins avui mateix, no en sabia res d'aquesta iniciativa, sobre la qual m'informa més detalladament en Joan Bonet.

Es tracta d'una jornada que enguany s'organitza a Petra. L'any passat van començar una jornada cultural a Manacor en honor a mossèn Alcover i va tenir molt bona acollida. Hom té ganes que hi hagi continuïtat anual.

S'hi abonen 20 euros, després del dinar. I se'n pot confirmar l'assistència per correu electrònic.

Es preveu dur-hi a terme un programa atapeït d'activitats diverses, d'entre les quals la interpretació de cançons per part de diversos amics de l'antiga Schola Cantorum.

Li n'agraesc la informació tan detallada:

“Benvolguts amics,

Com ja ens ha anticipat el nostre company Miquel Perales, el pròxim 18 de maig passarem junts, un dia de germanor a Petra.

Hem preparat un programa bastant complet amb un grup d'amics dirigits per Joan Barceló, que, mitjançant aquest tipus de trobades culturals, ens fan tornar a retrobar aquells valors que ens han unit per sempre.

El motiu de celebrar aquesta diada a Petra, és pel fet que aquest any se celebra el 300 aniversari del naixement de Fra Juníper Serra.

PROGRAMA

10:00h. Recepció davant la parròquia de Petra. Amfitrió local i guia: Miquel Riera Alzamora

10:15h.Missa oficiada per Lluc Riera, en memòria dels companys que ens han deixat per sempre. A l'Ofertori, Joan Brunet interpreta: Libera me, (Gabriel Fauré)

10:45h. Concert d'orgue per Eduardo Covas.

A continuació "Concertet per a la Nostàlgia":

Actuació per part d'un grup de l'antiga Schola Cantorum, dirigits per Tomeu Ripoll, interpreten:

Canticum Amoris "Simon Joannis" (Lluís Millet), dedicada el nostre Seminari l'any 1923.

Onus Verbi Domini (Domènec Mas i Sarracant), dedicada al nostre Seminari l'any 1916.

Cant Gregorià: Puer Natus Est Nobis (Introit de la missa de Nadal). Veni, Creator Spiritus (Himne de l'Esperit Sant).

Ubi Caritas et amor (Antífona del Dijous Sant -Lavatori de peus-)

11,30h. Coffee-Break a la Plaça del monument al Pare Serra.

12,00h. Visita guiada a l'església de Sant Bernadí. Qui és Juníper Serra?

12,30h. Recepció en el saló d'actes del museu. Miquel Llinás, Director. Catalina Font, secretària dels Amics del Pare Serra

Conferència: Miquel Jaume. "JUNÍPER SERRA, EDUCADOR"

13:30h. Visita guiada al museu i a la casa natal del Pare Serra. Ens acompanya Catalina Font.

14,30h. Dinar de germanor en ES CELLER DE PETRA- Carrer de l'Hospital, 46 - Petra

MENÚ:

1r. Picada de: Frit, cargols i croquetes de la casa. 2n. Es podrà triar un plat de peix o de carn:

Peix: sèpia a la planxa o bacallà al forn. Carn: Porcella o "solomillo" de porc.

Postres: Variats de la casa. Vi: Mont Ferrutx del celler de Miquel Oliver. Café i licor.

Taula rodona i paraules de comiat.

Preu Total: 20 €

Salutacions cordials,

Joan Bonet”

Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc: 50è aniversari (1963-2013)

El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca està d'enhorabona. Enguany celebra el 50è aniversari dels Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, a la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat.

Tres anys abans de la benedicció i col·locació de la primera pedra del temple parroquial, amb una missa a la plaça Fleming, celebrada pel bisbe de Mallorca Mons. Rafael Álvarez Lara el 6 de juny de 1966, s'hi inicia la labor educativa de l'Escoltisme i el Guiatge. Gràcies a la bona acollida que li dispensa qui n'és el rector i fundador, mossèn Antoni Roig.

El fet d'implantar-se els anys immediats al Concili Vaticà II, sens dubte, marca profundament la vida d'un moviment educatiu juvenil com aquest, lligat a la diòcesi mallorquina, un dels pocs que roman actiu, tot i les traves que imposa la dictadura del general Franco, fins al punt que tots dos agrupaments de l'Encarnació arriben a comptar l'any 1965 amb més de 200 integrants.

Fa 44 anys, que m'hi embranc a les totes, com a consiliari de l'Agrupament Verge de Lluc. No puc deixar passar l'avinentesa sense dir-hi, públicament, la meva. Sobretot ara que, pel que sembla, no disposam de gaires referents fidedignes que ens assenyalin camins a seguir, orientats cap a un futur millor per a la gent jove.

M'he de referir, sens dubte, a la labor ingent que durant bona part d'aquests primers 50 anys d'Escoltisme i Guiatge a la parròquia de l'Encarnació hi despleguen els bons amics Josep M. Magrinyà -cap de l'Agrupament Jaume I- i Paquita Bosch -cap de l'Agrupament Verge de Lluc.

No puc oblidar els contactes primers amb l'equip de caps de l'Agrupament Verge de Lluc, reunit al domicili particular dels Magrinyà-Bosch, que m'ajuden a iniciar-me com a consiliari escolta.

Guard un record molt especial de na Paquita Bosch, na Tonina Canyelles (organitzadora del primer Aplec de Daines, per a nines de 8 a 12 anys, i, successivament, cap de totes les unitats i cap de Ruta), na Teresa Gené, na Ta, mossèn Guillem Miralles, el “Tio Guillem”...

Qui en coneix de prop l'aportació humanística sobre generacions i més generacions d'escoltes i de guies, l'ha de valorar com a ingent i difícilment superable. Tant pel treball educatiu adreçat directament a caps i responsables d'unitats escoltes i guies, com per la implicació personal intensa en la formació i educació escolta d'infants, adolescents, joves i adults que participen a les trobades setmanals que, de bon principi, es fan al seu mateix domicili particular...

Gràcies a la invitació de qui s'hi exerceix com a consiliari escolta, el bon amic Andreu Obrador, l'any 1969 tenc ocasió d'estrenar-m'hi, recent ordenat capellà l'any anterior. Per a mi, aleshores m'és una veritable descoberta de tot un món nou. Estudiant al Seminari Diocesà de Mallorca, no en sé gairebé res, del moviment educatiu fundat per Sir Robert Stephenson Smyth Lord Baden-Powell, 1r Baró Baden-Powell (22 de febrer de 1857 a Londres - 8 de gener de 1941 a Nyeri, Kenya), conegut també com B-P o Lord Baden-Powell.

Amb metodologia pròpia, basada en la pedagogia activa, el contacte directe amb la natura, la feina en equip, la promesa i la llei escolta, la responsabilitat individual i col·lectiva, l'esperit de servei, l'amor al país, l'amor a la llengua pròpia, l'amor a la humanitat, l'amor a Déu... el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que despleguen els Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, a l'Encarnació, és referent emblemàtic d'un sector ampli de la infància, adolescència i joventut de Ciutat.

Els inicis no estan exempts d'obstacles i dificultats, en voler crear la primera unitat escolta, una quinzena d'al·lots amb fulard color verd amb vora beig l'any 1963 (com esmenta na Paquita Magrinyà a L'Encarnació 1962-1996, pàg. 22). La persistent constància d'al·lots com Jaume Muntaner, Bernat Homar, Pere Bosch o Víctor Cuadrado, fa que es mantenguin els locals sempre a punt per a continuar-ne les activitats, amb un estol de Llobatons i una Secció, que esdevenen el nucli a partir del qual creix l'Escoltisme a partir de 1965.

El nomenament de mossèn Bartomeu Suau, el “Tio Tolo”, com a vicari de l'Encarnació i el seu interès per l'escoltisme fa que li arribi el suport i l'impuls decisiu. S'hi canvien els colors del fulard: dues meitats, dos triangles sense vora, un blau (Mare de Déu de Lluc) unit a un altre vermell (quatre barres del Conqueridor).

Més o manco per les mateixes calendes -uns dos anys després de l'inici del Moviment Escolta masculí- s'hi estructura un Esplet de tres Garbes, per a al·lotes de 12 a 15 anys, del Guiatge. Amb Margalida Tomàs, Antònia Cañellas, Joana M. Castelló, Neus Pujol, Germana Ripoll... s'hi proposa per a l'Agrupament femení el nom de Verge de Lluc, amb el mateix fulard que els al·lots (23 de gener de 1965).

El mateix any, n'Eladi Homs, comissari general de l'Escoltisme, a proposta de mossèn Bartomeu Suau, demana a Josep M. Magrinyà que accepti coordinar les unitats que s'apleguen a la parròquia. El mes d'abril de 1965 és nomenat cap de l'Agrupament Jaume I. Una mesada després, na Paquita Bosch, muller d'en J. M. Magrinyà, és nomenada cap de l'Agrupament Verge de Lluc per la comissària del Guiatge, na Maria Ferret Español...

Més que fixar-me en la història d'aquests dos agrupaments, m'interessa remarcar-ne alguns aspectes que valor com a molt positius.

Part significativa en la història viva de la parròquia de l'Encarnació, tots dos agrupaments contribueixen a fer-ne una comunitat cristiana activa, amb una pastoral renovada, oberta al diàleg amb el món, i amb unes celebracions litúrgiques força participades i engrescadores.

S'hi afavoreix la participació activa i responsable de gent laica a totes les etapes educatives, no solament pel que fa a l'educació en la fe cristiana, sinó també pel compromís personal i col·lectiu amb els problemes de la societat mallorquina.

Consider que, entre moltes d'altres, una de les aportacions més enriquidores que fan tots dos agrupaments és la introducció de la coeducació a Mallorca. Atents als signes del temps, amb la participació del vicari i consiliari mossèn Guillem Miralles, na Tonina Canyelles emprèn la gestació i el funcionament de les unitats coeducatives de Busquerets (1972), les primeres que plantegen amb rigor l'actitud col·lectiva que implica la coeducació d'homes i dones.

Durant aquests cinquanta anys de presència activa del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca a l'Encarnació, milers d'infants, joves i adults han passat pels agrupaments Jaume I i Verge de Lluc. N'han deixat alguna empremta i, també, n'han rebut l'engrescadora convidada a deixar aquest món una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer.

Tant de bo que durant els 50 anys venidors, continuïn escampant-se entre la gent jove de Mallorca els valors humanístics que proposa aquest moviment educatiu: fer persones lliures i solidàries, crítiques i responsables, austeres i respectuoses amb el medi ambient, cultes i engrescades en la tasca de construir un país on la democràcia vera en sigui nord i guia.

Cecili Buele i Ramis,

Ex consiliari diocesà

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Drets Humans de Mallorca i la sentència contra fucionaris de la presó de Palma

Han condemnat a setze anys de presó al cap de la màfia que actuava dins el mateix Centre Penitenciari el funcionari Antonio Cao, per tràfic de drogues, per falsejament d’anàlisis d’estupefaents , per atemoriments a funcionaris del mateix centre penitenciari i també a reclosos, incluït el mateix director, al llarg de vuit anys. I a dotze anys de presó a un altre funcionari, Mario Fernández. Els delictes són, entre d’altres i molt resumidament introducció de drogues al Centre Penitenciari a canvi de sexe i de diners.

Així i tot, no volem dir amb aixó que estiguem a favor de les penes de presó que han caigut damunt aquests funcionaris. Per diverses raons: La principal és perquè no creim en l’actual sistema carcelari, ja que tammateix no compleix els seus objectius, que són prevenir, dissuadir i reinsertar.

Prova d’aixó és que els qui han de procurar aquesta en principi “positiva” tasca són els mateixos funcionaris de presó. I alguns d’ells resulten ser delinqüents i que han actuat durant tant de temps amb una increïble facilitat i han pogut fer els seus crims dins les mateixes parets d’aquest nou Centre Penitenciari, en un principi model i referent per a molts altres centres penitenciaris, com es deia quan es va inaugurar, no fa encara massa anys.

En segon lloc, ens astora el fet que Drets humans de Mallorca denunciàs formalment que s’estaven fent aquestes barbaritats, i que al seu dia no sen’s fes gens ni mica de cas (2006, 2007…) Teníem proves, teníem testimonis, teníem la nostra pròpia experiència i vivència d’haver vist i sofert moltes situacions d’autèntica ignomínia dins la mateixa presó quan anàrem allà durant anys… i no ens feia cas ningú: ni el Jutge de Vigilància Penitenciària, ni la fiscalía de Vigilancia Penitenciària, ni el propi director de llavors el qual ens negava sistemàticament les nostres acusacions.

Vàrem fins i tot organitzar un debat i taula rodona al Club Diari de Mallorca el dia 14 d’abril de l’any 2008, per intentar treure a llum davant la societat aquests problemes que eren coneguts de tots els qui anàvem a la presó a fer feina amb els interns, especialment amb la gent del mòdul d’aillament.

A aquest confrontament hi vàrem participar un servidor com a president de la nostra Associació, el mateix Director del moment el Sr. J. F. Díaz, la Fiscal de Vigilància Penitenciari la Sra. Rosa Cosmelli, el Sr. Manuel Penalva, Jutge de Vigilància Penitenciària, i la Senyora Glòria Olmos del Col.legi d’Advocats, moderat per un moderador el periodista Sr. Francesc Mestre, per cert en l’opinió de molta gent del públic, molt poc moderat en la seva tasca que se presumía totalment imparcial.

Record frases que estan inscrites a la memòria. “No admet que es digui que, per principi, no es respecten els drets humans dins la presó” (J. Fernado Díaz), o que “la major part de les deficiències dins la presó es deuen a la manca de recursos econòmics” (Manuel Penalva), o jo mateix que vaig dir clarament que “dins la presó hi ha tràfic de drogues i es produeixen tortures, i que hi ha tràfic d’influències”, etc…

Fins i tot, amb algunes intervencions del públic atrevint-se a dir que el que deia el president de Drtes humans eren mentides, (p.exm. Angel Suàrez)

Per tot aixó, i amb la intenció de defensar els drets humans vàrem decidir personar-nos com acusació particular al macro-judici que al llarg de més de tres anys s’ha estat duent a terme. Una acusació particular que ha duit endavant el nostre company el Sr. Bartomeu Oliver, ben conegut com abogat penalista, amb una trajectòria profesional i tècina impecable des de fa molts temps.

I com insinuava abans, no ens agrada que la pena que ha caigut damunt aquests acusats sigui la presò, ja que no creim amb el sistema penitenciari actual.

Haguèssim desitjat una condemna que implicàs la retirada per sempre d’aquests acusats de la tasca de funcionaris del cos de presons, i fins i tot una pena que significàs un treball personal de rehabilitació fent un servei a la comunitat durant anys, o fins i tot unes indemnitzacions a les múltiples víctimes d’aquests delictes.

Hi ha massa “corporativisme” dins certs funcionaris del cos de presons. Noltros no volem la presó per ningú, si no serveix per lo que ha de servir, és a dir per prevenir el crim i resocialitzar el criminal: així llavors tendria sentit. Queda molt bé dins la Constitució, i queda molt bé a l’escrit que està penjat just a l’entrada del recinte penitenciari de Palma. Peró pens que més bé serveix per unes altres intencions i que jo diría que són inconfesables: per castigar i per venjar.

No volem venjança, no volem aquests tipus de càstigs. Volem senzillament que aquests fets no es tornin repetir, que aquests condemnats demanin perdó a les victimes, i que una altra vegada sen’s faci un poc més de cas quan denunciam fets que tenim comprovats.

I un darrer aclariment. Vagi per endavant que els cos de funcionaris de sa presó, al manco els qui coneixíem de Palma, són, la gran majoria, gent noble, professional, i que respecta els drets humans. Peró per desgràcia, uns pocs poden fer molt de mal al conjunt.

També vull fer constar que un servidor, en qualitat de president de Drets Humans de Mallorca, vaig ser declarada “persona non grata” per sa presó, i se me va denegar el permís per continuar anant a visitar els presos. Una declaració, peró, no per part dels qui estan allà per força i per cumplir les penes, sino per part de la Subdirectora d’aquell temps, la Senyora Felipa Solís.

Des de llavors, no he pogut tornar entrar dins aquelles estàncies per visitar els internats que ho sol.licitaven. Ni jo, ni tampoc hi ha tornat cap dels quatre membres de la nostra Associació que teníem aquesta tasca, com una tasca primordial per la defesna dels drets humans de tothom.

Esperam que després d’aquesta dura sentència, que per desgràcia ens ha donat la raó a tot quan denunciàvem, els actuals dirigents del Centre Penitenciari de Palma, es dignin retirar aquest incòmode atribut (o no), de “persona non grata”.

I també esperam que aviat ens tornin el grapat de mils d’euros que vàrem haver de depositar com a fiança, pel fet de presentar-no com acusació particular, que falta ens fan per poder seguir fent la nostra tasca.

Bernat Vicens
President de Drets Humans de Mallorca
Tel. 673715506
Palma, 19 d’abril de 2013

Igualtat davant la llei, a Espanya? I això què és?

“Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social” (Constitució espanyola, article 14)

Molta de la gent que vivim a Mallorca quedam astorats aquests dies en veure que, des de certs sectors que es declaren espanyolíssims fins al moll dels ossos, pretenen prendre'ns el pèl i considerar-nos beneits.
Si més no, seria pel fet que no sabem llegir bé en castellà...!

Des de l'Administració de justícia espanyola, amb seu a Mallorca, un mallorquí s'ha hagut de passar vuit dies seguits a la presó, sense fiança, acusat suposadament d'haver desviat uns 60.000 euros...
Es fa públic que és un jove nacionalista, candidat independent a les llistes del PSM a sa Pobla...

La mateixa Administració de justícia espanyola, amb seu a Mallorca, a una senyora que, suposadament, ha contribuït a desviar més de 6.000.000 d'euros, la imputació no li dura ni 72 hores. Tot d'una se li lleva com si no res suspenent la declaració prevista per d'aquí a tres setmanes...
Es fa públic que és la madrilenya Cristina Federica Victoria Antonia de la Santísima Trinidad de Borbón y Grecia, infanta d'Espanya, filla dels reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, altesa reial, duquessa de Palma de Mallorca... I també cooperadora necessària en les activitats del seu marit, Iñaki Urdangarin.

Aquí, a la Roqueta, la igualtat davant la llei, per molt que es digui i es proclami a tots vuit vents del món i de la bolla, no es veu enlloc.

La desviació de 60.000 euros per part del jove mallorquí, nacionalista, que se sàpiga, no obté cap casta de defensa per part de la Fiscalia...

La desviació de més de 6 milions d'euros de la senyora, infanta d'Espanya i filla dels monarques espanyols, se sap que sí: un recurs presentat pel fiscal que, fins i tot manifesta que la infanta ha rebut un "tracte discriminatori" perquè els indicis per imputar-la són "inconsistents"... com si fossin consistents el del jove mallorquí anteriorment esmentat...

On és, a Espanya, la igualtat davant la llei? Molt mal d'entendre tot això, per a qui té i manté un concepte de la igualtat que no s'hi ajusta ni s'hi assembla gens ni mica.

Per a cada cop més gent mallorquina ens sembla un motiu més, -i ja van quants!- per reclamar la independència dels Països Catalans i la constitució d'una República Catalana, a l'interior de l'Europa del segle XXI.
D'aquí que toquin hores!

Malaltia d'alzhèimer, bon negoci per a segons qui

Pel que he après avui mateix, de professionals dels serveis socials, a l'hora de fer front com cal a la malaltia d'alzhèimer s'han de tenir molts recursos econòmics disponibles...

M'he quedat espantat en saber el que s'ha de pagar a centres de dia i/o residències, siguin públics (caríssims) siguin privats (més caríssims encara)...

Arrib a pensar que no interessa gens ni mica la desaparició d'aquestes fonts d'enriquiment empresarial tan sucoses... (que desaparegui la malaltia de l'alzhèimer, vaja!)

Les empreses que s'hi dediquen recapten, d'una banda, ”el preu que ha d'abonar l'usuari en funció dels ingressos percebuts per la unitat familiar, com a resultat d'aplicar entre un 40% i un 60% d'aquests ingressos, segons el grau de dependència”...

I, per si això no bastava, amb els públics i/o concertats, una subvenció de recursos públics que pot ser superior...

NEGOCI RODÓ! Vénguin malalts d'alzhèimer a punta pala!

Tanta sort que, des de fa alguns anys, tenim l'oportunitat de poder comptar amb AFAM -Associació de Familiar amb Malaltia d'Alzhèimer a Mallorca-, una entitat que va per un altre camí!

Mentre puguem, continuarem servir-nos-en!

Contra pràctiques mafioses de funcionaris, a la presó de Palma

L'any 2008, quan se celebra el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, precisament, tenc l'oportunitat d'atansar-me al Centre Penitenciari de Palma, per motius diversos.

Com a membre de l'associació Drets Humans de Mallorca, entitat mallorquina creada a Palma l'any 1974, se'ns autoritza a visitar setmanalment la gent que roman reclosa dins del pavelló d'aïllament, considerat el més perillós, el més dur, el més atroç.

I, també, aconseguesc aleshores poder visitar-hi periòdicament un bon amic que hi ha estat ingressat, en no comptar amb recursos econòmics suficients per al manteniment de la família...

L'any 2008, així mateix, des de Drets Humans de Mallorca, a través del nostre president, Bernat Vicens, publicam i denunciam situacions lamentables que des de temps enrere hem vist i patit, fins i tot en persona, al mateix centre penitenciari de Palma.

Ho denunciam als Jutjats. I d'això, ara mateix, en fa justament cinc anys.

Un lustre després d'haver-nos personat com a acusació particular, l'Audiència Provincial de Palma inicia la vista oral contra quatre funcionaris per pràctiques mafioses reiterades al Centre penitenciari de Palma, entre els anys 2002 i 2008.

Aquests funcionaris de presons s'enfronten a penes que, segons la Fiscalia, sumen més de 103 anys de presó, acusats de facilitar drogues, alcohol, cocaïna, heroïna, targetes i telèfons mòbils als reclosos, a canvi de doblers o de sexe, entre d'altres motius.

Se'ls atribueix una llarga teringa de delictes, com són ara suborns, amenaces, tràfic de drogues, coaccions, atemptat a l'autoritat, abús de funcions públiques, obstrucció a la justícia, revelació de secrets, abusos sexuals...

Es tractaria d'una autèntica xarxa corrupta de funcionaris a la presó de Palma, duits davant la Justícia perquè se'n dicti la sentència corresponent.

Com és clar, els cappares d'aquesta trama de corrupció, desarticulada a la presó de Palma l'any 2008, neguen les acusacions.

El judici s'està fent aquests dies a l'Audiència de Palma, amb testificals noves i amb més de mitja dotzena de testimonis protegits que van desvetllant aspectes diversos d'aquesta trama de corrupció mafiosa: persones recloses els anys que succeeixen els fets.

La Policia que investiga aquesta trama corrupta a la presó de Palma remarca davant dels Tribunals l'existència de dos grups de funcionaris rivals, com també els mètodes emprats per a intimidar els funcionaris de la presó que s'hi oposen i n'obstaculitzen les activitats delictives: reben pallisses, amenaces i assetjaments.

Com a membres actius de l'associació Drets Humans de Mallorca -creada a Palma l'any 1974- mantenim i compartim certs sentiments, en relació amb aquest judici contra el mal comportament de funcionaris de la presó, on exercim l'acusació particular.

D'una banda, volem mostrar el nostre agraïment profund als dos advocats que s'hi han dedicat professionalment i intensa. Sense la seva feina i la seva col·laboració, difícilment es pot arribar a assolir la situació actual, a punt de dictar-se'n la sentència que desitjam que contribueixi a aconseguir que no es tornin a repetir fets tan lamentables, pus mai més a la presó de Palma.

D'altra banda, continuam fent un seguiment acurat de les notícies que apareixen als mitjans de comunicació sobre aquest assumpte tan espinós, i de les jornades dures de les vistes desplegades.

No ens interessa tant, adoptant aires de revenja o de ràbia contenguda, que els funcionaris acusats vagin a la presó. Aquest no és per a nosaltres el tema principal. El que més ens interessa és que aquests mals funcionaris quedin allunyats de la presó, com a funcionaris públics, per a sempre més. Inhabilitats de per vida! Ho veim com el favor més gran que es pot fer a les víctimes actuals, i a d'altres víctimes possibles en el temps.

Creim que és molt millor que l'assumpte quedi resolt amb compensacions certes a cadascuna d'aquestes víctimes dels abusos. I que, si els culpables han d'anar a la presó, sigui amb la finalitat primordial d'assolir una rehabilitació humana i personal veritables.

Compartim fermament el desig que aquesta gent que s'ha comportat tan abusivament, amb interns de la presó i amb gent que els ha volgut girar visita, sigui apartada del Cos de funcionaris de presons i no puguin tornar a tenir cap altra ocasió de tornar a cometre les barbaritats comeses durant anys.

Romanem a l'espera d'una sentència justa, que desitjam que resulti exemplar.