Una de les experiències
més recents, des que començà l'any 2014, ha estat per a mi el fet
d'haver hagut de passar unes quantes vegades seguides per la secció
d'Urgències de l'Hospital Universitari de Son Espases, a Ciutat.
Valga'm déus, quines
males experiències! Desastroses! Insòlites! Increïbles i
inacceptables, de cap de les maneres!
A una illa com Mallorca,
des d'on, entre d'altres assumptes, contribuïm de manera tan
substanciosa a millorar altres regions d'aquesta “marca egpania”
que fa oi an el rei Porc, no podem acceptar de ser tractats d'una
manera tan poc respectuosa com la que hem hagut de suportar cada
vegada que ens hi hem atansat!
La meva dona, pacient
diagnosticada amb la malaltia d'alzhèimer a la secció de Neurologia
de l'hospital esmentat -on, per cert, sempre hi hem estat tractats a
les mil meravelles per l'equip que treballa amb el doctor Guillem
Amer-, cada vegada que ens hem fet presents a la secció d'Urgències,
hi hem rebut un tractament que no és de rebut.
Em vull limitar a dir,
respecte de la darrera vegada, que ens hi vàrem passar onze hores
seguides! Des de les 9 del matí fins a les 22 hores de la nit.
Hi anàvem enviats des
del Centre de Salut nostre, perquè se'ns fes una valoració urgent a
traumatologia i un estudi radiològic, després d'haver sofert
caigudes recents a terra, amb cops distribuïts per indrets diversos,
sobretot a les cames i als costats de les anques.
En lloc d'aquest estudi
radiològic, 10 dies després, des del Centre de Dia on acudeix la
meva dona, se m'indica que a la secció d'Urgències de l'hospital
universitari de Son Espases, en aquella ocasió s'hi havien fet
altres estudis que no tenien res a veure amb el que se sol·licitava.
S'havien dedicat a fer
analítiques sanguínies urgents, examen d'orina, radiologia del
tòrax i tac cranial (gairebé tres hores aproximades per a cadascuna
d'aquestes actuacions!); però no dedicaren ni un minut a fer allò
que se'ls havia sol·licitat: valoració urgent a trauma i estudi
radiològic després de caigudes a terra recents!
Em fa la impressió que a
la secció d'Urgències de l'hospital universitari de Son Espases, o
bé no es llegeixen els escrits que hi arriben dels centres de salut,
o bé volen perllongar l'estada dels pacients perquè se n'afartin i
no hi tornin...
El cert és que, en
aquest cas, varen fer molt més del que se'ls havia demanat.
Però no feren,
precisament, allò que havia estat el motiu principal de la nostra
anada a l'hospital.
Mentrestant, aquests
darrers dies, les cames de la meva dona ja no donen per caminar... I
hem hagut d'adquirir la cadira de rodes que li permeti traslladar-se
d'un lloc a un altre...
Mai no sabrem què li
hagués passat, si se li haguessin fet les radiografies pertinents i,
conseqüentment amb això, s'hi haguessin pres les mesures més
adequades.
Però sempre sabrem, i a
més a més recordarem i tendrem ben present, que, a l'hospital
universitari de Son Espases, a la secció d'Urgències, no s'hi varen
fer les actuacions per les quals hi havíem acudit. No hi vàrem ser
ben tractats, com ens corresponia. Sinó tractats de molt mala
manera.
Per la via d'urgència,
al meu modest mode de veure, l'hospital universitari de Son Espases,
necessita mà de metge!
NOTA:
A la fi, després que m'he passat unes cinc hores a la sala d'espera d'Urgències, a l'hospital universitari de Son Espases, -no se m'ha permès de romandre al costat de la meva dona, per mor del “protocol” maleït-, gràcies a l'informe que ens facilita esplèndidament el doctor Eugenio José Suárez García, m'arrib a assabentar que la meva dona, pacient dona, ha suportat estoicament durant setmanes seguides una FRACTURA DE PUBIS TANCADA!
A fer repòs, s'ha dit, idò, damunt del llit...
I a mirar d'esbrinar-hi les responsabilitats professionals que hi pertoquin...
A la fi, després que m'he passat unes cinc hores a la sala d'espera d'Urgències, a l'hospital universitari de Son Espases, -no se m'ha permès de romandre al costat de la meva dona, per mor del “protocol” maleït-, gràcies a l'informe que ens facilita esplèndidament el doctor Eugenio José Suárez García, m'arrib a assabentar que la meva dona, pacient dona, ha suportat estoicament durant setmanes seguides una FRACTURA DE PUBIS TANCADA!
A fer repòs, s'ha dit, idò, damunt del llit...
I a mirar d'esbrinar-hi les responsabilitats professionals que hi pertoquin...
2 comentaris:
Totes aquestes coses fan sofrir i molt especialment al qui les pateix.
Jo conec gent treballadora a Son Espases que mai li hauria succeit aquest fracàs, però com veus ni ha d´altres que no paren esment on l´haurien de posar. Fas molt be de denunciar-ho perquè com dius no hauria d´haver passat mai dins un Hospital que es deu a tots el que sofreixen. Sent molt el que us ha passat.
Gràcies, Anònim, per la teva comprensió i el teu encoratjament
Publica un comentari a l'entrada