Per la dignitat de la gent més marginada

Jaume Santandreu, encadenat

A mb la visita que uns quants amics hem girat aquest capvespre a la Casa Llarga, on el bon amic i company de lluites socials i polítiques, el manacorí Jaume Santandreu, s'ha volgut encadenar en defensa d'un tractament millor per a la gent més marginada de Mallorca, m'han quedat bastant més aclarits certs aspectes que jo tenia una mica embullats.

D ies enrere, m'havia quedat molt sorprès davant la notícia publicada als mitjans de comunicació, on apareixia en Jaume queixant-se molt durament del comportament de les senyores de la Casa Llarga, membres de la família Feliu Fernández. Aquestes l'haurien comminat a abandonar la casa aquesta mateixa setmana, i en Jaume s'hi havia enrabiat tant que semblava que tragués foc pels queixals contra les cinc dones...!

E m deia a mi mateix que aitals queixes per part d'en Jaume no devien ser gens ni mica adients. Es tractava, enmig de tot, d'una família tan esplèndida que, durant molts anys seguits, havia posat a les mans d'en Jaume tota la finca, perquè s'hi pogués acollir gent marginada.

U na decisió tan generosa com aquesta, lluny de poder ser considerada menyspreable, per a mi, em semblava molt lloable i ben digna no solament de ser reconeguda sinó fins i tot agraïda.

Diari íntim d'un argollat

A mb la conversa que hem mantengut durant una estona llarga amb en Jaume Santandreu, encadenat a la Casa Llarga, -argollat, per pròpia voluntat, com a esclau voluntàriament lligat als rems d'aquesta nau que transporta la gent més marginada de Mallorca-, he arribat a comprendre que, amb això que s'ha posat a fer aquests dies, no pretén cap altra cosa que posar per damunt tot LA DEFENSA AFERRISSADA DE LA DIGNITAT DE LES PERSONES MARGINADES.

L a dignitat del marginat, per a en Jaume, no rau a tenir què menjar, on dormir, de què vestir... D'això, se'n pot dir beneficència.

A questa casta de comportament benèfic potser devia caure bé temps enrere a certs àmbits...

Les 38 mil argolles de la dignitat

B é està, fins i tot, que se n'aconsegueixi també avui dia...

E l fet és que en Jaume Santandreu vol anar molt més lluny, molt més enllà d'on han portat les moltes i grans passes que s'han anat fent, gràcies a tantíssimes lluites cíviques perllongades durant dècades en aquesta terra nostra.

N o es tracta, creu i diu ell, de conformar-s'hi, ni de considerar que ja s'ha fet tot quant calia. Ni molt manco.

E n ple segle XXI, segons el parer i l'opinió del més que septuagenari lluitador manacorí, calen formes noves d'atansar-se a la gent més marginada i de compartir-hi l'existència.

F ou aquesta la intenció inicial, i és aquesta la finalitat que perdura a la Casa Llarga: DIGNIFICAR LA SITUACIÓ DE MARGINACIÓ en què viu molta de gent, cada cop més nombrosa.

I mplica, entre d'altres aspectes, que, a l'hora d'asseure't a la taula a menjar, lluny de tenir la sensació que se't dóna qualque cosa de franc, tens la consciència que t'ho has guanyat amb la suor del teu front... a escala reduïda, si vols, però que, en certa manera, també és fruit de la feina que has fet durant el dia.

C ada racó de la finca de la Casa Llarga manté ben marcades les petjades deixades per la presència i l'activitat que hi despleguen, des de fa un bon grapat d'anys, desenes de marginats que hi troben una acollida molt bona, com si fos ca seva.

E n entrar-hi, tot d'una s'hi detecta la gran feina desplegada, als jardins, a les naus, a la casa, als camins: roba i vestits i d'altres materials posats a la venda, obres artístiques, mobles... on han posat les mans enginyoses tots aquells homes que, altrament, podrien considerar-se inútils, inservibles...

N ova manera d'atansar-se a la marginació: tractant directament amb la feina feta pel marginat.

C au ben a prop Can Gazà, un indret molt més adient per a viure-hi...

I nstitucions públiques, establertes amb la finalitat de procurar el benestar de la ciutadania , cal que hi parin molta més atenció i que s'hi impliquin de bon de veres, per tal que la xarxa pública d'atenció a la marginació ho tengui ben present:

A prop d'allà on viu, s'ha posat a treballar una gent que ha trobat feina, la que se li exigeix cada dia -unes tres hores diàries- per fer-se mereixedora d'una altra casta d'atenció molt més profundament solidària.

A D É U A L A B E N E F I C È N C I A