Pregària a l'estil de Taizé, a Mallorca

Enguany es compleixen 10 anys d'una una iniciativa relacionada amb TAIZÉ, lloc de pelegrinatge, d'allotjament, d'acollida, de silenci, de pregària, des de fa dècades.

Una iniciativa que neix a la parròquia de sant Francesc de Paula l'any 2010, sent-ne rector mossèn Guillem Miralles, on es comença a fer la «Pregària de la Creu de l'Amor sense Límits, a l'estil de Taizé». 

Record que és amb el bon amic i antic company d'estudis, mossèn Guillem Miralles, que em faig present a Taizé per primera vegada, a la dècada dels anys 70 del segle passat. Acompanyant una colla d'alumnes del col·legi Pius XII i escoltes de la parròquia de l'Encarnació, de Palma. Hi anam amb dues furgonetes, conduïdes una per hom, ell i jo.

D'aquella primera estada breu a Taizé durant uns dies, en guard molt bon record,  tot al llarg de la meva vida. M'esdevé una d'aquelles visites que em deixen marcat, fortament. Per l'ambient d'austeritat i de silenci que s'hi respira. Per la presència de molta gent jove que hi acudeix. Per l'amabilitat amb què els monjos tracten la gent que s'hi acosta. Per la senzillesa de vida que s'hi comparteix.

Posteriorment me n'hi torn en altres ocasions, tot sol, fins a Taizé, encara que només sigui per un sol dia. M'agrada molt arribar-hi, pregar i cantar juntament amb els monjos i la gent que s'hi fa present, de tots els racons del Planeta.

Dins la ment del monjo fundador, el germà Roger Schutz,  un teòleg protestant suís que desitja  aixecar un espai religiós diferent, on es trobin a gust els creients i no creients, hi ha la voluntat de crear una comunitat que defensi l'ecumenisme (la unitat dels cristians protestants, catòlics i ortodoxos), i que reforci el sentiment religiós de la gent jove, sobretot mitjançant un estil de pregària que mira d'aglutinar formes distintes a les habituals a Occident. 

Aquella pregària a l'estil de Taizé que s'inicia a la parròquia de sant Francesc de Paula l'any 2010 perdura en el temps, a una altra església de Ciutat, la de sant Antoniet. 

És allà on acostumam a fer-nos presents tots els darrers divendres de cada mes, a les 20:30 hores. Avui, 29 de març de 2019, d'una manera especial, en tenir present que se celebren aquests primers 10 anys de vida d'una pràctica de pregària com aquesta.

M'impressiona tornar a sentir i a cantar a Mallorca aquelles mateixes cançons de quatre dècades enrere, en llatí, com es feia aleshores a Taizé. S'hi gaudia la novetat de la utilització d'instruments musicals distints a l'orgue: trompeta, saxo, flauta, violí, contrabaix, guitarra, etc. una veritable orquestra que cada dia «s'improvisava» amb els músics que s'hi oferien espontàniament al moment dels assajos...

M'impressiona, també, participar amb les pregàries que es fan avui dia en català, i que, reforçades per un cor de cantaires molt ben dirigits i acompanyats a l'orgue, són interpretades per tots els assistents.

M'impressiona, finalment, la constància amb què s'hi acudeix el darrer divendres de cada mes: gent major i gent jove, infants i vells, que omplen les bancalades de l'església de sant Antoniet...

Com també m'impressiona ben molt la celebració de la Vigília de Pentecostes, -Cincogema, Cinquagesma, Pentecosta, Pentecostes, Pasqua Granada-, a base de cants, silencis, pregàries i ritus o gestos de la celebració.


Que sigui per molts d'anys!