dimecres, 28 de maig del 2008

Mn. Antoni M. Alcover tenia les fites clares

Això diu i pensa un d'aquells mallorquins que s'ha passat més de trenta anys seguits fora de Mallorca -al Perú-.

Així i tot, establert hores d'ara a la vila d'Artà, continua mantenint ben viu l'amor a la llengua catalana, l'única llengua pròpia de Mallorca.

"Encara quedan capverjos que defensen que el català, el valencià i el mallorquí son llengües diferents, malgrat els contundents arguments de la filologia científica i la història que demostren l’indiscutible unitat de la llengua catalana.
Seria bo que es tengués prou sentit comú i es fes cas dels qui saben, i no precisament de Carlos Delgado i companyia, que no tenen un pèl de científics; més bé són polítics oportunistes i mercenaris de l’imperialisme lingüístic castellà i espanyolista. “Que no ens venguin a pintar Sant Cristòfol nan, allà on saben que era un gegant”...

Contra les bombes cluster


Entre els dies 19 i 30 de maig de 2008, s’està celebrant a Dublín, una Conferència Internacional sobre les bombes cluster. Unes bombes tan mortíferes que, en esclatar, alliberen més d'un centenar de petites bombes de tipus diferents. El seu efecte combinat en multiplica l'eficàcia destructora.

Hi participen més d’un centenar de governs d’arreu del món.

S’hi està negociant un tractat que, si s’aprova, prohibirà l’ús, els desplegament, la producció, l’emmagatzamatge i la transferència de les bombes cluster. També la destrucció de les reserves actuals.

Participa en una de les nombroses campanyes que es despleguen arreu del Planeta, reclamant l’eliminació d’aquestes bombes mortíferes. Signa una petició com aquesta, o semblant: Avaaz.

“Senyors, Les bombes cluster, que en esclatar alliberen més d'un centenar de petites bombes de tipus diferents, l'efecte combinat de les quals en multiplica l'eficàcia destructora, són inacceptables en un món civilitzat. Els prec que donin suport a un tractat estricte que prohibeixi aquest tipus d’artefactes sense més retards, ni excepcions ni llacunes jurídiques. També els prec que facin tot el possible per atendre adequadament les comunitats que són víctimes més directament afectades per aquestes armes mortíferes. La reunió a Dublín és una oportunitat històrica per salvar vides humanes, amb l’eradicació definitiva d’aquestes bombes tan repugnants. Gràcies per la seva atenció.”

L'art més popular d'Amèrica Llatina



L'esplèndida bellesa d'allò que es fa amb nua senzillesa...
La gran riquesa d'allò que es veu amb tanta nitidesa...
La gran saviesa d'allò que surt de la més gran pobresa...
La gran vellesa que ja se'n va cap dret a la infantesa...

dilluns, 26 de maig del 2008

Concentració per Palestina, a Palma


Coincidint amb el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, de l'ONU (1948-2008), la Taula per Palestina enguany també recorda els 60 anys de la Nakba:

60 anys d'ocupació militar israeliana, 60 anys d'apartheid i neteja ètica, 60 anys de resistència palestina.

Per això, davant la visita a Palma de l'ambaixador d'Israel a Espanya, organitza una concentració a la plaça de les Tortugues, dimarts, 27 de maig, a les 19:30 hores

divendres, 16 de maig del 2008

Certes males conseqüències de caràcter irreversible?!

“Se los hace llegar a su entorno.- Rodrigo de Santos envía 'sms' con pasajes bíblicos: 'No realicéis los deseos de la carne'.- El ex edil envía mensajes con pasajes del Catálogo de vicios de la Biblia.- Ahora intenta rehacer su vida en Madrid en compañía de su mujer y de sus hijos”.

Què bé que se'n pugui refer aquest senyor, en companyia de tota la seva família!
N'hi ha que no tenen tanta sort, i no els queda altre remei que haver-la de veure destrossada per a sempre!

Amb uns titulars com aquests, publicats a El Mundo.es Baleares divendres 16 de maig de 2008, només se m'acut de llançar al vent un bon grapat de preguntes angunioses, i demanar “a qui correspongui”:
  • ¿Què se n'ha de fer, dels efectes i conseqüències nefastes que es puguin derivar d'aital situació?
  • ¿De quina manera es poden solucionar problemes que afectin terceres persones que s'hi hagin vist greument i directament perjudicades?
  • ¿Quin grau de responsabilitat hi és aplicable, en el mal exercici d'una sèrie de càrrecs públics de gran rellevància, no tan sols a l'Ajuntament de Palma, sinó també a l'àmbit de la salut pública?
  • ¿Què pot fer-hi la ciutadania, davant casos irreversibles que hagin portat a una situació de coma vegetatiu profund des de fa més de sis anys, deguda a una atenció pública mal dispensada?
  • ¿Qui se n'ha de fer càrrec de totes i cadascuna de les despeses, els desperfectes, els perjudicis, les destrosses humanes que se n'hagin derivat?
  • ¿Com pot assumir la ciutadania que un senyor amb tan altes responsabilitats públiques s'ho vagi passant tan bé, “realizando los deseos de la carne”, mentre deixi d'atendre-les com pertoca, tot i el bon sou que percep per exercir-les?
Vos jur que vos he de dir que no em veig capaç de trobar-hi cap casta de resposta mínimament satisfactòria!

Ni en tota la Bíblia!

La història i el temps hi ha de dir la darrera paraula!

CIL BUELE

Govern cerca dades de gent apta per a un Fòrum de la Ciutadania

Fa pocs dies vaig rebre una telefonada a ca meva.

Qualcú, en català perfecte, se m'identificava en nom de la Direcció General de Qualitat dels Serveis, adscrita a la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears.

No sé d'on dimonis havien extret les meves dades personals ni el meu número de telèfon. Hores d'ara l'ignor per complet.

El que sí sé ben cert és que se'm demanava de participar en un “Fòrum de la Ciutadania per a l'Avaluació de les Polítiques i Serveis Públiques (FCAPSP)”.

També se'm sol·licitava que els passàs noms i llinatges d'altres persones i/o institucions que jo consideràs interessants per a participar en aquest fòrum.

Finalment, se'm deia que esperaven poder comptar amb la meva participació directa en aquest fòrum...

Més informació en aquest altre blog

dimecres, 14 de maig del 2008

Festa i lluita veïnal perenne a Son Busquets

Cessió gratuïta d'instal·lacions militars als ajuntaments mallorquins

Hi ha qui pensa, creu i diu o escriu que un col·lectiu, un poble, un país, una nació, quan no pot aconseguir allò que es proposa mitjançant la lluita -sigui la que sigui- s'aboca irremeiablement a creure's ulls cecs en la victòria mai aconseguida, mitjançant la festa i la disbauxa.

N'hi ha que, en canvi, consideren la lluita com un element inseparable de la festa.
Tots dos elements es converteixen, així, en les dues cames imprescindibles per fer avançar la humanitat i poder tirar endavant en la història.

Cas Capiscol – Son Busquets pot ser-ne un paradigma: de festa i en lluita veïnal perenne!

Fa dècades, el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets esdevé una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... i un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

L'Ajuntament de Palma -primer amb el senyor Ramon Aguiló, i, després amb el senyor Joan Fageda, com a batles; seguits de les senyores Catalina Cirer i Aina Calvo com a batlesses- es compromet, mitjançant convenis escrits i signats en espanyol, a nodrir i alimentar bé el Ministeri de Defensa, amb els suculents beneficis econòmics que comporta la venda dels terrenys de la caserna militar de Son Busquets, adquirits a preu de patató unes quantes dècades enrere i venuts a preu de canari jove el segle XXI!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també compta amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi estan deixant la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada ha pogut comptar amb un dels primers centres de salut, que fins i tot s'ha vist desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Amb una de les intervencions conscientitzadores de l'Associació Drets Humans de Mallorca, en utilitzar les sales de cinema d'OCIMAX per projectar-hi pel·lícules força instructives


Amb un dels Agrupaments Escoltes més actius i dinàmics que, fins i tot, aconsegueix que diverses institucions públiques s'aboquin a concedir-hi premis i reconeixements per la seva tasca activa en la vida social de la barriada


Com també que el mateix Ajuntament de Palma atorgui a Maria Ferret -fundadora de l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca- i a mossèn Antoni Ferrer -consiliari del Moviment Escolta- el nom de dos carrers de la barriada.

Però, sobretot, despunta entre totes les entitats l'Associació Veïnal de Cas Capiscol-Son Busquets que, des de la dècada dels anys 80, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada tan deixada de la mà de Déu i del diable (hom pot veure'l representat gràficament en els successius governs municipals...)


Des de fa un munt d'anys, amb el lema A Son Busquets volem equipaments l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques...
Sens dubte demanen molt; però el fet és que, si hom s'hi atansa, es veu ben a les clares que tenen massa poc.

En altres àmbits, també s'ha treballat bastant per fer que sigui una realitat palpable la CESSIÓ GRATUÏTA, DE TOTES LES INSTAL·LACIONS MILITARS EN DESÚS, ALS AJUNTAMENTS DE MALLORCA!


Però això ja són figues d'un altre sostre...

Dins es meu enteniment

Dins es meu enteniment
hi tenc plaça i mercat
cortera per vendre blat,
per moldre un molí de vent.

_Estimats, perseverau;
feis jugar es carabassot।
_ Encara que sia al·lot,
dins sa bossa d'es cassot,
d'es pern del món duc sa clau.