30 anys d'Amnistia Internacional a Mallorca

Per a divendres, dia 9 de gener de 2009, a les 20:00 hores, s'ha programat al Teatre Xesc Forteza, a Palma, un acte carregat d'emoció significativa, per a qui signa aquest escrit.

A la celebració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, s'hi suma la celebració del 30è aniversari de la implantació d'Amnistia Internacional a Mallorca!

Trenta anys de feina, i de feina ben feta en un àmbit determinat, són molts anys de treballar, a Mallorca, amb la finalitat de deixondir consciències i desvetllar inquietuds encaminades a defensar i promoure els drets humans, a l'illa i arreu del Planeta.

El proppassat dia dels Reis de 2008, a través del canal 33, es varen poder escoltar, entre moltes d'altres, unes paraules que hi escampava el comandant Fidel Castro. S'hi mostrava contrari a la labor que desplega arreu del mon una organització tan defensora dels drets humans com és Amnistia Internacional.

Entenc el comandant Castro. Però en dissentesc, en aquest punt.

Certament, AI no és cap model d'organització revolucionària.

Si ho sabré jo, que, després d'haver-m'hi dedicat en cos i ànima durant uns anys, me'n vaig veure expulsat per un expedient intern! Motiu? Haver publicat un escrit, en un diari local, on manifestava que “el poble salvadorenc mantenia depositades les seves esperances en la lluita revolucionària de l'FMLN (Front Farabundo Martí d'Alliberament Nacional)...”

Certament no es por dir que Amnistia Internacional sigui una d'aquelles organitzacions que s'orienta decididament a combatre el model capitalista que impregna les nostres societats. Ni prop fer-hi!

Però s'ha de reconèixer, això no obstant, la seva incidència positiva en molts àmbits d'actuació de determinats governs, països, col·lectius, grups, o persones a títol individual... i la seva contribució, també positiva, a fer veure més clarament la necessitat de treballar cada cop més fermament a favor del respecte pels drets humans, en qualsevol lloc del món i en qualsevol circumstància.

Amb la convocatòria d'aquest acte al Teatre Xesc Forteza de Palma, amb el qual es vol commemorar el 30è aniversari de la implantació d'Amnistia Internacional a Mallorca, em sent particularment content.

Es tracta d'una entitat, impulsada i promoguda l'any 1978, conjuntament amb el bon company de lluites humanistes, el solleric Antoni Castañer, la qual perdura en el temps a l'àmbit mallorquí, gràcies a la tossudesa de la gent que s'hi ha anat afiliant durant aquestes tres darreres dècades i que hi ha dedicat molts dels seus esforços.

Puc donar testimoni fefaent que els inicis, com gairebé sempre sol succeir, no foren gens fàcils... S'hi va mirar de col·laborar intensament, aleshores, amb altres entitats locals afines. És el cas del Grup de Drets Humans, o el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o Justícia i Pau de Mallorca, o el Centre d'Exiliats Polítics d'Amèrica Llatina -com reflecteixen alguns dels mitjans de comunicació de l'època.

Sempre he valorat molt positivament les orientacions que emanaven de qui aleshores s'exercia com a presidenta d'Amnistia Internacional a l'Estat espanyol, Silvia Escobar...

Hores d'ara, que n'estic desvinculat orgànicament, però que continuo col·laborant-hi sempre que s'escau, vull felicitar, donar l'enhorabona i encoratjar tota la gent que fa part de la Secció Local d'Amnistia Internacional a les Illes Balears i a Mallorca.

Com també, vull reclamar de les institucions públiques que hi parin més esment! Sobretot pel que fa a la difusió d'actituds cada cop més solidàries, favorables a la defensa dels drets humans, entre la ciutadania d'aquestes illes nostres.

Per molt que s'hi apliquin i facin, sempre resultarà del tot insuficient...

Després de 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, cada dia veim que són potejats i violats en massa indrets del Planeta Terra...

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, gener de 2009

La maquinària terrorista de l'exèrcit israelià

Josep Juárez, amb la seva clarividència característica, destria allò que ens cal fer davant l'activitat terrorífica que desplega l'exèrcit d'Israel contra la Franja de Gaza en aquests dies:

No podem romandre passius -manifesta en Pep Juárez- davant el crim contra la humanitat que durant aquests dies, i una vegada més, s'està perpetrant al territori palestí de Gaza, per part de la enorme, moderna i ben equipada maquinària terrorista de l'exèrcit d'Israel.

La conducta de la majoria dels governants de l'anomenat món occidental i les dictadures feudals dels països àrabs, va des del recolzament actiu cap al terrorisme sionista en alguns casos (com l'ONU, l'administració nord-americana, en estat terminal, i la presidència txeca de la UE, entre d'altres), fins als silencis còmplices (el més cridaner de tots, el de Barak Obama).

Aquesta conducta, que activa o passivament es situa a favor dels assassins, contrasta amb les massives i quotidianes mobilitzacions populars de suport al poble palestí que, malgrat la informació esbiaixada i mentidera de molts mitjans de comunicació, només fa que créixer, dia a dia.

Els palestins són poble captiu d'una potència invasora des de fa seixanta anys, amb el seu territori colonitzat, sense accés als mitjans vitals de supervivència, com l'aigua i l'energia, i empresonat entre el mur de la vergonya a Cisjordània i l'immens camp de concentració, amb un milió i mig de persones dins, a la franja de Gaza.

L'estat d'Israel els utilitza, en temps de "pau" relativa, com a força de treball barata i sense drets, amb un humiliant tracte vexatori, dia a dia, amb la connivència de l'anomenada Autoritat Palestina, titella en mans dels ocupants. Però els dirigents sionistes tampoc no dubten en utilitzar els assassinats massius de la població palestina, i la destrucció de les seves cases i infrastructures, si tot això afavoreix els seus interessos polítics i electorals, com ara el cas de Gaza.

A la Plaça d'Espanya de Palma, cada dia a les 19,00 hores, hi han concentracions de suport a la lluita legítima del poble palestí, i per al proper dissabte dia 10 s'està organitzant una manifestació, que conclourà al Passeig d'es Born.

Entre els articles que s'estan publicant aquests dies al voltant del que està succeint a Palestina, em sembla especialment interessant aquest. Al segon enllaç teniu un vídeo, amb imatges molt dures, d'un dels bombardejos de diumenge passat. Al tercer, el comunicat de José Saramago i altres intel·lectuals, sobre el crim de Gaza.

Visca la lluita del poble palestí!

Salut i llibertat.

Pep Juárez

Millor que enguany!

Als desitjos de Nadal,
un missatge de resposta,
enc que sia molt breu nota,
faig servir aquest canal.

Sien molts els teus caps d'any
que esdevenguin bona mostra
del que es diu a casa nostra:
"I millors que aquest d'enguany!"

Per molts d'anys!
I que tots t'esdevenguin sempre ben bons i ben sans!
Salut!
CIL BUELE

Ara depèn de tu!

Amb veu forta i cridanera, des de la Fundació Vicenç Ferrer, que treballa activament des de fa dècades a la regió d'Anantapur, a l'Índia, s'hi crida clar i català: Contra la pobresa, ara depèn de tu!

Bones Festes! Per molts d'anys!

N A D A L 2 0 0 8


Per Nadal, Cap d'Any i Reis
tenc costum de fer una glosa.
Deix d'estar amb la boca closa
i n'amoll una de vells:

“Bones Festes de Nadal!
Que molts anys puguis gaudir-les,
tu i tothom, sí, mantenint-les,
lliures sempre de tot mal.”

Memòria, memòria
que passes, te'n vas...
Això ja es història
d'un temps que ha passat!

(Si tu vols seguir llegint,
t'he adjuntat un document
perquè paris més esment
al que jo hi vaig escrivint...)

Salut.
CIL BUELE

L'engany i la mentida dels polítics

Gràcies a reculls com el que s'està escampant aquest dies per la xarxa, es pot veure ben a les clares què són capaços de dir i què són capaços de fer els polítics en un míting electoral.

I què són capaços de dir i què són capaços de fer aquests mateixos polítics quan es posen a governar al front d'una institució pública.

En això, sí que es pot dir, clar i català, que tots els polítics que coneixem són exactament iguals: menteixen descaradament!

Juguen amb allò que saben que és ben cert: la falta de memòria de la gent. La majoria no recorda allò que se li ha dit la setmana passada. Molt manco té present allò que se li va dir en campanya electoral.

Per això poden, i per això gosen dir moltes mentides, a balquena, una darrere l'altra, sense cap casta de mirament ni de vergonya. Volen fer creure, amb les seves paraules i els seus gestos, que ells no són iguals que els altres. D'aquesta manera, aconsegueixen més vots. Cosa que els permet de governar i continuar fent el mateix, o fins i tot coses pitjors que els altres.

Malauradament l'activitat política, una casta de servei públic per millorar la societat, s'està convertint en pràctica enganyosa entre nosaltres. S'hi fa precisa molta feina perquè tot això canviï.

En aquest àmbit, la lluita contra l'amnèsia esdevé imprescindible, com diuen algunes veus defensores dels treballadors d'IB3: Per a vergonya d'aquesta genteta que ens governa, les hemeroteques estan plenes de material que deixen molt curtes les cames dels mentiders.

Els casos de Son Espases i IB3, entre d'altres, mostren les vergonyes d'aquests politiquets de via estreta, al servei d'interessos radicalment oposats als de la gent que els va votar.

Youtube ni menteix ni enganya:

Les hemeroteques poden fer molt de mal.... i si la memòria queda ben gravada, encara pot resultar encara més punyent..., de manera que deixen els nostres polítics amb el 'cul' a l'aire.

Aquest video de youtube -d'un minutet de durada solament, que es recomana de mirar fins al final-, reprodueix allò que deia l'aleshores candidat a la presidència d'aquesta comunitat autònoma, el socialista Francesc Antich, mentre s'omplia la boca atacant la precarietat laboral de treballadores i treballadors d'IB3, o els sous milionaris de dirigents i màxims responsables...

Es miri com es miri, hores d'ara, amb el Govern del Pacte, amb Francesc Antich de president, les condicions laborals dels periodistes de la ràdiotelevisió pública, no només s'han mantingut dins la més denigrant de les precarietats, sinó que estan a punt d'agreujar-se de forma molt preocupant.

Fa mesos que a IB3 en general, i a IB3 Ràdio en particular, un col·lectiu força nombrós de treballadores i treballadors estan duent a terme mobilitzacions laborals intenses amb la finalitat de reclamar una radiotelevisió pública, de qualitat, per l'audiència, i pels que hi fan feina...

Per això s'agraeix la difusió d'aquest vídeo a tots els mitjans que calgui. No és cap fragment de 'El club de la comèdia'. És el míting central del PSIB-PSOE a Palma, amb Rodríguez Zapatero a pocs metres, durant el mes de maig de 2007, al “PalmArena”...

Esdevé del tot urgent reclamar, un cop més, que els polítics, siguin del partit que siguin, compleixin amb les seves promeses electorals.

Si ells s'atreveixen a jugar amb la manca de memòria de la gent... nosaltres no hem permetre que, amb això, s'hi estigui jugant la credibilitat del sistema democràtic.

Volem una casta de polítics que s'atreveixin a fer una cosa tan elemental com és ara no enganyar ni mentir mai a ningú!

Marrâkech: la nordafricana culta, enriquidora i exquisida

Quatre dies passats a Marrâkech, si més no, et serveixen per adonar-te que, a molt poques passes de ca teva, com aquell qui diu a tir de fona, s'hi belluga un món distint i distant, alhora que proper i propi.

Això et fa tornar a Mallorca amb moltes més ganes d'atansar-t'hi de bell nou amb més delit.

Se't diu que avui és un bocí del Regne del Marroc... Tot i trobar-se més a prop de la Roqueta que Madrid o les Illes Canàries, per exemple...!

Marrâkech, una de les cinc ciutats imperials del Regne del Marroc, per haver-ne estat capital en altres èpoques, compta amb una població propera al milió de persones.

Tot d'una que hi arribes, t'adones d'haver aterrat a un altre món, tot i que es troba a molt poques passes de ca teva. Perceps que hores d'ara no n'és el teu. Però tampoc no te'l sents tan llunyà ni tan estrany, ni d'enfora.

Veus que vius i alenes en un d'aquells racons preuats del vastíssim món islàmic. Entre gent considerada majoritàriament àrab. I que s'hi comporta. També entre gent del poble berber, amazic de llengua i de cultura. Com d'altres pobles nordafricans que s'hi barregen.

Una cinquena d'invitacions sonores a la pregària, que es fan diàriament pels altaveus instal·lats als minarets de les mesquites que proliferen arreu de la ciutat, en són també una bona mostra.

N'és ben notòria l'arquitectura urbana d'estil àrab que mantenen construccions i edificis que s'hi aixequen: antics i moderns, vells de l'avior i nous de trinca.

S'hi despunta a roll seguit l'amabilitat de les seves gents, a l'hora d'atendre qui pregunta.

La bellesa dels paisatges rurals i muntanyencs, urbans i mariners, propers al gran desert del Sàhara sudenc.

Els rius, de fa pocs anys només amb filets d'aigua que discorre pels seus llits, altre temps cabalosos baixant la serralada.

Les muntanyes gegantines de l'Atles, cobertes de neu i núvols, que ultrapassen els 4.000 metres d'altura...

Ports de pescadors com Es Saouîra, a la riba atlàntica; valls encisadores com Ourika als peus de l'Atles majestuós; boscs immensos de palmeres, oliveres, arbres d'argan , tuies, sivines, arboceres, pins, i tantes d'altres castes d'arbres i matolls que cobreixen les faldes de la serra o les planures extenses; treballs agrícoles realitzats encara avui com fa molts segles; oficis artesans dels més diversos (ferrers, fusters, argenters, joiers, ollers, gerrers, ceramistes, teixidors, curtidors, etc.)

Marrâkech, ciutat d'un país abocat de ple a la sembra i utilització d'espècies, tisanes i infusions de totes herbes, olis vegetals i essències, perfums, cremes, medicines naturals, matèries primeres per a la cosmètica, la farmàcia, etc.

Te'n vas, fitant la gent que es mou i que es belluga pels carrerons del soc, aquest mercat característic dels països àrabs... Rostres de gent, sobretot de més edat, en passar-te pel costat s'assemblen tant als teus padrins i padrines de Mallorca..!

Just canviant-n'hi vels islàmics per mocadors passats pel cap... posem per cas.

Te'n vas de Marrâkech, avui dia marroquina, amb la impressió de deixar enrere la bella nordafricana ciutat, culta, enriquidora, exquisida...

Manifestació a Palma, "contra la crisi"!

Coincidint amb la cimera capitalista muntada per Bush a Washington, el proper dissabte dia 15, en moltíssimes capitals de l'estat espanyol i arreu del món, la gent treballadora i la ciutadania surten al carrer, per fer front al projecte neoliberal de "refundació" del capitalisme.

Aquest projecte dels poderosos cerca la manera de continuar explotant la gent en benefici d'uns pocs, de noves fórmules per a continuar privatitzant els beneficis i socialitzant les pèrdues.

Aquí, a Mallorca, dimarts passat hi va haver una reunió al bar Es Pinzell (el grup promotor, com figura a l'Acta, adoptà el nom d'Assemblea de Moviments AntiCapitalistes), per coordinar la mobilització contra el capital i els seus projectes.

Es va acordar convocar una MANIFESTACIÓ, per al dissabte dia 15, a les 17.00 hores, des de la Plaça d'Espanya fins a la Delegació del Govern (per Pl. Porta Pintada, Carrer Sant Miquel, Pl. Major, C/. Colom, Pl. de Cort, Palau Reial, Victòria, Conqueridor, Pl. Reina, Born, C/. Constitució). Ahir, dia 5, va ser comunicada a Delegació del Govern, per cobrir les garanties legals.

També s'està treballant en cartells, pancartes i manifests.
En concloure la Manifestació, hi haurà una Assemblea unitària a Ses Voltes.

Cal donar la màxima difusió a aquesta iniciativa.

Drets humans emergents (01): el dret a l'aigua

“Un mes dedicat als drets humans”, -del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008-, és la iniciativa que promou l'associació Drets Humans de Mallorca, organitzant un cicle de conferències al centre cultural de sa Nostra “Caixa de Balears” (carrer de la Concepció, 12, Palma) sobre aquest assumpte: “els drets humans emergents”.

La primera d'aquestes conferències, obertes a tots els públics que hi tenguin interès, es fa dimecres, dia 12 de novembre, a les 19:30 hores, i gira entorn del DRET A L'AIGUA.

Hi intervé Miquel Carrillo, coordinador i responsable de Projectes d'Enginyers sense Fronteres de Catalunya.

En fa la presentació Aina Llauger, professora d'Educació Ambiental de la UIB.

I esdevé una de les nombroses activitats que s'han programat amb motiu del 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, aprovada i proclamada solemnement per l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.

Aquest cicle de conferències sobre “els drets humans emergents” pretén contribuir a impulsar una nova concepció de la participació ciutadana, seguint les passes realitzades l'any 2004 al Fòrum Universal de les Cultures, a Barcelona, on ciutadanes i ciutadans del món sencer, membres de la societat civil compromesos amb els drets humans, signen la Declaració Universal de Drets Humans Emergents.

Aleshores, fa quatre anys, s'hi reconeix la plena vigència i l'aplicabilitat de la Declaració Universal dels Drets Humans, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i la resta d’instruments internacionals de protecció dels drets humans de dècades enrere.

Però també s'hi destria que, des de l'any 1948 ençà, s’han anat produint canvis polítics, socials, ideològics, culturals, econòmics, tecnològics i científics que han incidit profundament en el tractament dels drets humans arreu del Planeta Terra.

Mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948, per exemple, sorgeix d’una assemblea d’Estats, la Declaració Universal de Drets Humans Emergents es construeix des de les diverses experiències i lluites de la societat civil global i recull les reivindicacions més definides dels seus moviments socials.

Així mateix, mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948 és una resolució adoptada solemnement per les Nacions Unides, com a document fundador d’una ètica humanista del segle XX i l’”ideal comú que cal assolir” des d’una òptica individualista i liberal, la Declaració Universal de Drets Humans Emergents sorgeix des de l’experiència i les veus de la societat civil global a l’inici del segle XXI.

Aquesta Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, que abasta una nova concepció de la participació ciutadana, assumint-los com a drets cívics i mirant de superar el dèficit polític i la impotència entre els canvis desitjats i les precàries condicions actuals per a la seva realització, fixa l'atenció primordial en mitja dotzena d'aspectes que afecten individus i pobles, i que aspiren a construir la nova democràcia el segle XXI:

* una democràcia igualitària
* una democràcia plural
* una democràcia paritària
* una democràcia participativa
* una democràcia solidària, i
* una democràcia garantista

S'ho paga girar una ullada cap al contengut d'aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents, que neix de la societat civil global a l’inici del segle XXI, amb l’objectiu de contribuir a dissenyar un nou horitzó de drets que serveixi d’orientació als moviments socials i culturals de les col·lectivitats i dels pobles.

De manera que, alhora, aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents s’arribi a inscriure en les societats contemporànies, en les institucions, en les polítiques públiques i en les agendes dels governants, a partir d’una nova relació entre la societat civil global i el poder constituït democràticament.

Vet ací l'enumeració d'aquests drets humans emergents que proclama la Declaració de 2004, a Barcelona:

Títol I. Dret a la democràcia igualitària

Article 1. Dret a l’existència en condicions de dignitat.
1. El dret a la seguretat vital
2. El dret a la integritat personal
3. El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal
4. El dret al treball
5. El dret a la salut, a l’assistència sanitària i als fàrmacs
6. El dret a la educació, al saber i al coneixement i a la formació continuada i inclusiva i a l'eradicació de l'analfabetisme
7. El dret a una mort digna

Article 2. Dret a la pau.

Article 3. Dret a habitar el planeta i al medi ambient.

Article 4. Dret a la igualtat de drets plena i efectiva.
1. El dret a la igualtat d’oportunitats
2. El dret a la protecció dels col·lectius en situació de risc o d’exclusió
a. Els nens, nenes i adolescents tenen dret a la protecció
b. Les persones grans tenen dret a una vida digna i autònoma
c. Els immigrants tenen dret al reconeixement i gaudi dels drets proclamats
d. Les persones amb discapacitat tenen dret a participar i formar part activa de la societat

Títol II. Dret a la democràcia plural

Article 5. Dret a la democràcia plural.
1. El dret a la pluriculturalitat
2. El dret individual a la llibertat cultural
3. El dret al reconeixement i protecció de la identitat cultural comuna
4. El dret a l’honor i la imatge pròpia dels grups humans
5. El dret dels pobles indígenes, els afrodescendents i les persones que els integren a mesures especials de reconeixement
6. El dret a la llibertat de consciència i religió
7. El dret a la informació
8. El dret a la comunicació
9. El dret a la protecció de les dades personals

Títol III. Dret a la democràcia paritària

Article 6. Dret a la democràcia paritària
1. El dret a la igualtat de les dones en relació amb els homes
2. El dret a l’autodeterminació personal i la diversitat sexual
3. El dret a l’elecció dels vincles personals
4. El dret a la tutela de totes les manifestacions de comunitat familiar
5. El dret a la salut reproductiva
6. El dret a la representació paritària

Títol IV. Dret a la democràcia participativa

Article 7. Dret a la democràcia participativa
1. El dret a la ciutat
2. El dret a la mobilitat universal
3. El dret universal al sufragi actiu i passiu
4. El dret a ser consultat
5. El dret a la participació
6. El dret a l’habitatge i a la residència
7. El dret a l’espai públic, a la monumentalitat i la bellesa urbanística
8. El dret a la mobilitat local i a l’accessibilitat
9. El dret a la conversió de la ciutat marginal en ciutat de ciutadania
10. El dret al govern metropolità o plurimunicipal

Títol V. Dret a la democràcia solidària

Article 8. Dret a la democràcia solidària.
1. El dret a la ciència, la tecnologia i el saber científic
2. El dret a participar en el gaudi del bé comú universal
3. El dret al desenvolupament

Títol VI. Dret a la democràcia garantista

Article 9. Dret a la democràcia garantista
1. El dret a la justícia internacional i a la protecció col·lectiva de la comunitat internacional
2. El dret i el deure d’eradicar la fam i la pobresa extrema
3. El dret a la democràcia i a la cultura democràtica
4. El dret a la veritat i a la justícia
5. El dret a la resistència
6. El dret i el deure de respectar els drets humans
7. El dret a un sistema internacional just
8. El dret a la democràcia global

Un mes dedicat als drets humans, a Mallorca

Del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008, l’associació Drets Humans de Mallorca organitza una sèrie d’activitats que porten per títol "Un mes dedicat als drets humans" , i que consisteix en xerrades, conferències, trobades, concerts, escrits i mobilitzacions; tot plegat encaminat a celebrar, a Mallorca, el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

S’acosta el dia en què la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, compleix els seus 60 anys de vida.

Per aquest motiu, l’associació Drets Humans de Mallorca, creada a l’illa l’any 1974, es disposa a conmemorar intensament aquesta data, conjuntament amb Justicia i Pau de Mallorca, amb la col·laboració d’Amnistia Internacional i amb el suport de la Conselleria d’Afers Socials del Govern de les Illes Balears.

Amb el títol “Un mes dedicat als drets humans” (del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008), s’inicien les activitats amb un cicle de Conferències sobre drets humans emergents que es fan al centre de cultura de sa Nostra “Caixa de Balears” (carrer de la Concepció, 12, Palma), a les 19:30 hores:

• el dret a l’aigua,
• el dret als medicaments,
• el dret a les llibertats personals,
• el dret a un medi sostenible i
• els drets ambientals, socials i comunitaris esdevenen el centre d’atenció que hi presten les persones que hi intervenen.

Entre d’altres objectius, es pretén promoure que el Parlament de les Illes Balears i els Ajuntaments de Mallorca es pronunciïn a favor de l’observança dels drets humans a Mallorca, la declarin territori dels drets humans, donin suport a la Declaració Universal i es plantegin si s’integren en la Xarxa de Ciutats pels Drets Humans.

El dia de l’aniversari de la Declaració Universal, el 10 de desembre de 2008, a la plaça de Cort de Palma la Coral Universitària de Majors de la UIB fa un concert, a les 19:30 hores. Seguidament, a l’església de Sant Felip Neri, com és habitual cada any, s’hi duu a terme també un altre acte commemoratiu, a les 20:30 hores.

Des de l’associació Drets Humans de Mallorca es convida a participar-hi activament, tant amb la presència física a tots aquests actes, com també en tasques d’organització, preparació i seguiment d’aquestes jornades que, sens dubte, han de contribuir de manera molt positiva a fer-ne l’ Any de l’Aprenentatge sobre els Drets Humans , com pretén l’Organització de Nacions Unides…

(S’accepten mans que vulguin treballar-hi... hom pot adreçar-se a mailto: dretshumansdemallorca@gmail.com , o telefonar al 629 620 102)