El "Señor de los Milagros" al Perú

Darrer dia del mes d'octubre de 2009, “El Mes Morado” al Perú, i m'arriba des de Lima un escrit que no puc deixar de reproduir en aquest blog meu.
Una reflexió breu sobre el que és i comporta “El Señor de los Milagros” en un país ric i enriquidor d'Amèrica Llatina.
Va acompanyada d'enllaços força il·lustradors.
El signa “Lourdes”. Li ho agraesc vivament.

“EL PATRÓ DE LIMA, MIRACULÒS SENYOR...
Benvolguts Amics,
Avui toca compartir amb tots vosaltres el que em sembla un dels fets distintius de casa nostra:  la FESTA DEL NOSTRE SENYOR DELS MIRACLES a l'Octubre -si m'ho permeteu faré servir el castellà per referir-me al nostre Patró ja que amb això es farà patent el sincretisme que n'hi ha al darrera d'aquest culte-. 

Gràcies al "Señor de los Milagros"  ens podem adonar (n'hi ha molt d'altres exemples al llarg del Perú així com per tota Sudamèrica) que les polítiques d'assimilació  quan tractan d'aplicar-se a pobles amb una gran riquessa, amb un vast fons cultural... i una singularitat impossible d'expressar amb el bagatge portat pel grup "dominant"... esdevenen estímuls per a construir noves realitats, noves formes d'integració...  Així doncs, el triomf del que "venç"  mai és absolut... i al derrotat no el podem anomenar "vençut"...   Crec que tots dos es fiquen en una mena de diàleg, no amb el cap  (no és una "conversa" entre dues entitats individuals, ni tampoc un "compartir")... però amb l'entranya -amb la qual cosa pot prende forma d'una lluita, de vegades-.   L'entranya comporta fetge... i tambè comporta cor...   En aquest tipus d'integració que procedeix d'un intent d'assimilació... n'hi ha de passió, n'hi ha molt d'emoció... no ens podem queixar doncs, de falta d'intensitat...   Tractar de contemplar tot això des de la dolça llengua Catalana, cosina germana del formòs Occità,  pot ser una mica difícil... però és part d'allò que em toca essent una Catalanòfila crescuda en aquestes terres del sud del món... amb els seus forts contrastos (les seves oposicions complementàries).   
Com la vida que n'hi és sempre endarrera de tots els processos humans (tambè aquells que comportan una alta dosi de patiment, i fins i tot de mort), obra amb saviesa... aquí a Perú, i a Lima... vam tenir la sort -com mostra d'aquesta saviesa-  de rebre els africans (àrabs i negres)... I ells van catalitzar el mestissatge... la cuina criolla és filla dels ingredients nostres i de la condimentació àrab (portada per les dones morisques dels conqueridors, les primeres del "vell món" que en van arribar a aquestes "noves" terres)... una de les nostres majors -si no la més gran- manifestació devocional (pan-peruana...) el culte al "Señor de los Milagros", és fill de la convivència al raval de la Lima del segle XVI dels antics pobladors de la val de Lurín (Pachacàmac) amb els esclaus i lliberts negres d'Angola....
Octubre doncs, és el nostre "Mes Morat".... El "Señor de los Milagros" ja no és tan sols un fet local -des de la seva mil·lenària funció de déu dels terratrèmols, mai podria haver-ho estat-  però és l'aglutinant del nostre poble.   
Precisament fa pocs dies que hem rebut a Lima la visita d'una delegació de MATARÓ de camí cap  a Puno;  quina il·lusió m'hauria fet poder compartir amb aquests bons Amics tot això que ara us explico!... i fer-ho des de l'Atri de l'Esglèsia de Les Nazarenes on es troba el nostre "Señor"...  Ells haurian pogut contemplar la devoció de la nostra gent, sentir el sorroll dels venedors de records, veure i potser tastar  els nostres torrons a les paradetes (amb els vostres tan sols comparteixen el nom... res a veure amb l'ametlla.... de fet em sembla que la recepta és una adaptació feta al segle XIX d'algun pastís francès... tot i que la tradició ens expliqui que la seva creació va ser un fet miraculòs...com tot el que es troba al voltant del "Señor")...  
Ja que tot arriba al seu temps... potser aquesta sia la millor manera per a compartir la festa del "Señor de los Milagros"... amb els amics que ara són a Puno i tambè amb tots vosaltres...  He volgut introduïr-vos al significat... del nostre "Mes Morat"... i ara mitjançant les imatges penjades al "youtube" podreu contemplar els fets...´
Trobo molt important no perdre de vista que la força simbolitzada pel "Señor de los Milagros" té a veure amb allò que es troba a sota i a dintre de l'escenari de la nostra vida com poble -i com persones individuals-... i que s'ha de conèixer... D'altra manera les nostres construccions (i no faig referència tan sols a les edificacions materials...) no sobreviuràn molt...   Estem parlant d'un senyor dels terratrèmols... fenòmen característic del nostre territori.   I encara no hem acabat (potser ni tan sols començat) d'esbrinar mitjançant l'arqueologia o l'etnohistòria   quina era la manera que tenien els pobladors nadius abans del XVI per relacionar-se amb aquest fenòmen... i quines  estratègies tenien per no patir massa amb les effectes dels terratrèmols.     Aleshores aquesta manifestació devocional no hauria d'esdevenir tan sols un fet folklòric o turístic... caldria fer una reflexió per a comprendre millor la
 mentalitat peruana...  vet ací el sentit d'aquesta comunicació... (i tambè la meva forma d'honorar el "Señor")...
 
El programa "A la vuelta de la esquina", presentat per l'actor Gonzalo Torres ens ofereix una de les millors descripcions que he trobat del significat del "Señor de los Milagros".
1, 2, 3.
 
L'Himne al Señor de los Milagros,  cantat a la mateixa Església de les Natzarenes... per les senyores cantaires de la germandat del "Señor", amb la cantant (de música criolla)
Julie Freundt
 
Potser hàgiu sentit parlar del senyor Nicomedes Santa Cruz, un peruà de raça negra... gran periodista i  investigador de la cultura popular... i és clar, de les tradicions i els ritmes negres del Perú...  Vet ací una de les seves composicions per a honorar el SEÑOR DE LOS MILAGROS...
 
Els artistes peruans més reconeguts (entre ells el nebot d'en Nicomedes, en Rafael Santa Cruz) reten homenatge al SEÑOR... amb una sort de ritme negre i crioll...

  Els joves del grup de rock "Los Vespa"... versionant l'Himne del Señor de los Milagros ...

  I si potser voleu demanar el Senyor alguna cosa... vet ací el seu Altar Virtual...
 
Com sempre moltes gràcies per la vostra acollida... gràcies de debò ja que comunicar-me amb vosaltres (entre moltes altres coses) m'ajuda a traslladar -a poc a poc- a la vostra dolça llengua,  la singularitat de les nostres terres... 
 
Una abraçada forta des de Lima,
 
Lourdes
 
Nota.  Per a aprofundir el significat de Pachacàmac,  afegeixo l'episodi de "A la vuelta de la esquina" on es tracta del Santuari Prehispànic.

Què feim aquí?

M'agrada molt això que ha escrit Sebastià Ferrer, treballador de Caja Madrid i sindicalista de la CGT-Balears, al núm. 19 de la revista PAPERS que dissenya i maqueta Josep Torres...

Amb motiu dels primers 20 anys de vida i lluita del Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes (SABEI), en Sebastià fa en veu alta una sèrie de preguntes que acaben amb aquest reclam:

"La nostra aspiració a la vida ha d'anar més enllà d'un consumisme descontrolat. Si analitzem el que consumim i en què invertim el nostre temps ens donarà llum a la pregunta de: què feim aquí?"

S'ho paga llegir-ho, comentar-ho, difondre-ho...

Demolició, ja! Al parc de sa Feixina, de Palma

Davant d'unes institucions públiques illenques instal·lades en la indiferència...

Davant del silenci institucional a tots els nivells...

N'hi ha que continuam demanant que s'elimini la simbologia franquista a Mallorca i que s'hi promulgui una Llei de fosses (com la de Catalunya o el País Basc), per tal de poder intervenir-hi immediatament...

Ho hem fet en una concentració cívica al parc de sa Feixina, de Palma...

Jutges de les Illes fa sis mesos que tenen informes amb noms i llinatges de les persones enterrades, amb demandes dels familiars... i no han dit res...

Polítics a qui s'ha demanat que ajudin a eliminar la simbologia franquista, fent una Llei de fosses, com la que té Catalunya o el País Basc: són pròpies i els permet d'intervenir-hi immediatament... tampoc no han contestat res...

“No volem un acord amb un partit que es nega a condemnar el franquisme... Volem alguna cosa tan senzilla com que els partits d'aquestes Illes diguin “és veritat, hi va haver una repressió ferotge i, per això, posam aquests instruments per obrir les fosses i tornar els cossos als familiars” -exclamava un representant de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, l'entitat convocant de la concentració-.

S'hi recordava que això mateix ha fet la justícia espanyola a Argentina, a Xile, donant unes bones lliçons... però que no ho fa a Espanya...

S'acabaven les intervencions manifestant públicament:

“No podem ser indiferents als sofriments i al dolor causat pel creuer de guerra, ni als milers de víctimes innocents, per culpa de les seves bombes, llançades indiscriminadament i amb tota intencionalitat contra la població que atemorida s'allunyava de la guerra a Màlaga.

Pel nostre compromís amb la democràcia i amb les víctimes de la guerra civil, exigim que l'Ajuntament de Palma acompleixi les lleis estatals i el monument al creuer Baleares erigit a sa Feixina sigui eliminat com a mostra de normalització democràtica dels nostres espais públics i com a repulsa d'unes idees...”

La mar de llengües, a l'entorn de la Mediterrània

Amb el títol "La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània", el consorci Linguamón - Casa de les Llengües -que dirigeix el mallorquí Antoni Mir, a Barcelona- organitza i munta una exposició itinerant per les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, durant els mesos d'octubre, novembre i desembre vinents.

Dimarts, 27 d'octubre s'inaugura al Museu de Menorca, a Maó. Hi col·laboren institucions públiques com l'Ajuntament de Maó, el Consell Insular de Menorca, el Govern de les Illes Balears a través de la Direcció General de Política Lingüística i la Direcció General de Cultura -Museu de Menorca-, i la Generalitat de Catalunya a traves del consorci Linguamón - Casa de les Llengües.

L'exposició, que ja va ser muntada a Palma, al parc de la Mar, l'any 2008, prové de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de la ciutat de Tortosa; i té previst de ser instal·lada també a Eivissa i a Formentera els mesos vinents.

Una eina didàctica, que fa veure la gran riquesa que comporta per a la Humanitat la gran diversitat de llengües que s'estan emprant actualment a l'entorn de la mar Mediterrània (més de dues dotzenes!).

Enllaços interessants:

1. La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània. Fins al 12 de novembre de 2009. Museu de Menorca. Maó.- Linguamón – Casa de les Llengües
2. Llengües de la Mediterrània, a Maó.- Diari de Balears
3. Un mar de lenguas. El Museu de Menorca inaugura una exposición sobre las 24 lenguas que se hablan en el Mediterráneo.- Última Hora Menorca
4. Les llengües de la Mediterrània arriben a Menorca de la mà de Linguamón. Linguamón presenta al Museu de Menorca l'exposició 'La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània' .- Linguamón - Casa de les Llengües
5. Inaugurada l'exposició "La mar de llengües..." a Maó.- Promocat
6. 'La Mar de Llengües', que se inaugura hoy en Menorca, llegará a Eivissa en noviembre.- Última Hora Ibiza y Formentera
7. Agenda semanal. Menorca info
8. El Museu de Menorca acull l’exposició ‘La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània’
9. iBalears. Obertura de l'exposició “La mar de llengües...”
10. YouTube. La mar de llengües... a l'illa de Menorca.- C.B.R.
11. Agenda Menorca.- Agenda Menorca
12. Museu de Menorca. Exposició La mar de llengües.- L'Agenda Centres de Cultura
13. Inauguració de l'exposició a Tortosa, any 2009.- Biblioteca Marcel·lí Domingo
14. YouTube. L'exposició a Tortosa.- C.B.R.
15. La mar de llengües, primera exposició itinerant.- Viu l'Ebre
16. Què és Linguamón.- Fil directe
17. La mar de llengües, al parc de la Mar, de Palma, l'any 2008.- Promocat
18. Una mar de llengües inundà Palma, l'any 2008.- Diari de Balears
19. De Tortosa a Maó, Santa Eulària des Riu i Formentera.- Linguamón Casa de les Llengües
20. Una exposició itinerant per les Illes Balears i Pitiüses.- Socrodamon
21. Itineràncies Linguamón Casa de les Llengües.- Linguamón Casa de les Llengües
22. Oficina de promoció de la diversitat lingüística a Palma.- Diari de Balears
23. L'exposició "La mar de llengües" recull tots els idiomes que es parlen als països de la Mediterrània, i explica curiositats, com, per exemple, d'on provenen algunes paraules.- TV3

Casos i presumptes casos de corrupció

Molt curiosa resulta la llista dels casos i presumptes casos de corrupció a les Illes Balears, que apareix publicada a la Viquipèdia. Es tracta de 26 casos concrets.

S'hi conforma una llista extensa, amb el nom i llinatges de més d'una setantena de persones.

S'inicia amb el cas Zeus i Torcal l'any 1984, quan tot just fa un any que s'ha estrenat el primer govern autonòmic, presidit pel Molt Honorable Sr. Gabriel Cañellas...

S'estén pràcticament fins als nostres dies.

Molt curioses resulten també les sentències dictades:

• absolució (4),
• absolució per prescripció dels fets (1),
• cas arxivat (1),
• condemna als principals implicats (3),
• presó per als imputats (1),
• en instrucció (10),
• en investigació (1),
• investigat pel fiscal anticorrupció (1),
• no hi consta (4).
  
  Fa molt mal dir com pot acabar tot això!
  

L'OJIPC, al Palau de la Música Catalana!

Davallant per la Via Laietana, a la ciutat de Barcelona, m'ha passat pel cap acostar-me fins a l'edifici esvelt del Palau de la Música!

Aquesta obra mestra del modernisme català, projectada per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, sorprèn i enlluerna per la seva gran qualitat i originalitat.



M'ha vengut al cap la idea que un auditori d'aquestes característiques, destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, a interpretacions corals i de cantants, tant a l'àmbit de la música clàssica com la moderna, pot ser el millor espai on l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans arribi a celebrar el seu cinquè aniversari d'existència activa en l'àmbit de la música clàssica.

Tant de bo que el somni de qui n'és la seva creadora, la professora mallorquina de música, Magda González Crespí, s'arribi a fer realitat dins l'any que ve.

Guinea Equatorial, país independent el "Día de la Hispanidad"

El dia abans que se celebri el 41è aniversari de la proclamació de la República de Guinea Equatorial, el diari madrileny El País reprodueix unes informacions sucoses sobre el president equatoguineà Teodoro Obiang Nguema Mbasogo.

Diu:

• que una jutgessa espanyola està investigant suposats comptes i propietats immobiliàries a Espanya (6 vivendes, tres places de garatge a Madrid, Alcalá de Henares, Gijón i Las Palmas), d'Obiang i d'alguns dels seus ministres...
• que se segueixen les operacions d'una firma que va moure uns 18 milions d'euros en un compte obert en una sucursal del Banc de Santander a Las Palmas (entre els anys 2000 i 2003)...
• que s'ha dictat una providència on es demana a la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la Brigada Provincial de la Policia Judicial que investigui les operacions que ha efectuat a Espanya la societat panamenya Kalunga Company, SA...

Continua informant que Teodoro Obiang i alguns dels seus ministres són propietaris a Espanya de propietats diverses, pisos, xalets i places de garatge que l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya vincula amb els comptes oberts per la societat Kalunga Company SA i els doblers transferits des del banc Riggs a Washington (EUA), on el president de Guinea Equatorial manejava el Comptes del Petroli.

S'hi diu que una d'aquestes vivendes està escripturada a Las Palmas a nom del president Obiang i que les demés figuren a nom de ministres, exministres i les seves esposes a Madrid, Alcalá de Henares y Gijón.

El “Día de la Hispanidad” de l'any 1968, Guinea Equatorial accedeix a la independència d'Espanya... 41 anys després, el mateix “Día de la Hispanidad” de l'any 2009, el president de la República continua fent-ne de les seves... i Espanya i Europa s'ho estan mirant com si no hi passàs res de res!

Serà interessant arribar a saber com acaba tot això que, no se sap per quines cinc-centes, justament torba tant a acabar en mans de la Justícia espanyola: més de 6 anys mal comptats...

11a Diada Castellers de Mallorca

La 11a Diada de Castellers de Mallorca, s'ha celebrat a la plaça de Cort de Ciutat, i ha comptat amb la presència de molta de gent que els ha acompanyat i donat suport.

Ànims! Bona sort! Coratge i endavant!

Mallorca, 10 d'octubre de 2009. Cil Buele

Poble que canta no morirà!

Vol dir això que un poble que no canta ja és ben mort?

He passat un guster d'assistir avui vespre al Centre de dia d'Esporles, fent-me present en una de les activitats emmarcades dins la celebració dels 50 Anys de la Nova Cançó.

He seguit de prop la conferència il·lustradora “Història visual i acústica de la represa de la cançó catalana, des de 1959", a càrrec del bon mestre Tomeu Mestre Balutxo.

L'assistència nombrosa de gent interessada en el tema ha permès de fer-hi sucoses aportacions, per part d'un Tomeu Mestre que en sap un raig, d'aquest assumpte i de tants d'altres que mantenen relació directa o indirecta amb la cultura catalana, amb la identitat catalana, amb la nació catalana.

Així com aquesta nit ha estat a Esporles, se'n preveu la repetició dia 16 d'octubre a Búger, dia 5 de novembre a Binissalem i dia 24 de novembre a Muro.

S'ho paga reviure-hi experiències político-literario-musicals de temps passats, si més no per veure-hi certes incidències en els temps actuals i algunes repercussions possibles en els temps que vindran.

Per mostra, un botó petit d'aquest acte organitzat per l'Obra Cultural Balear, en col·laboració amb l'Ajuntament d'Esporles i el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.

A Pollença, una jornada de sensibilització sobre demències

Del Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears m'arriba una convocatòria interessant: una jornada de sensibilització sobre cures pal·liatives en demències.

Es fa a la vila mallorquina de Pollença dimarts, 20 d'octubre.
Hi intervenen persones enteses en la matèria, que tractaran sobre els processos en la malaltia d'Alzheimer; el dol patològic i normalització de la vida; les alternatives a les tècniques invasives en els moments finals de la vida...

L'organitza l'Associació de Familiars i Amics de Malalts d'Alzheimer.

N'agraesc la invitació, i els comunic que, malgrat no poder assistir-hi, m'interessa moltíssim una temàtica com aquesta, ja que, com es diu i reconeix, “l'Alzheimer s'ha convertit en un problema social i sanitari important.”