Miquel López Crespí presenta a ca s'Artiller, Muro, dues novel·les seves

PRESENTACIÓ DE «JOC D'ESCACS» I «ALLÒ QUE EL VENT NO S'ENDUGUÉ», LES DUES DARRERES NOVEL·LES DE L'ESCRIPTOR POBLER MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ, A L'ESPAI DE DIÀLEG CA S'ARTILLER, DE MURO (27 DE MAIG DE 2018)

Diu el cartell anunciador d'aquest acte a Muro, que diumenge, 27 de maig de 2018, a les 19:30 hores, a ca s'Artiller, l'escriptor pobler MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ explicarà les seves dues darreres novel·les: Joc d'escacs i Allò que el vent NO s'endugué.

Primerament, això vol dir que n'ha fet més de dues, de novel·les, no? Si aquestes són les dues darreres, segur que n'hi ha moltes d'altres més, fetes abans. Si les comptàssim totes, en podríem fer un bon enfilall, d'un bon grapat de desenes...

En segon lloc,això també vol dir que és ell, l'autor qui n'ha d'explicar l'obra feta per ell. Amb la nostra intervenció, la d'en Jaume i la meva, hem de mirar d'aconseguir que les expliqui ell mateix. Estam procurant fer-ho.

Finalment, m'he preparat unes quantes preguntes que tenen a veure amb totes dues novel·les, la que duu per títol JOC D'ESCACS, i la que porta un nom tan expressiu com aquest: ALLÒ QUE EL VENT NO S'ENDUGUÉ. Unes preguntes que intentaré aconseguir que en Miquel les vagi responent de la manera millor possible.

També hem volgut que quedassin enregistrades les imatges, els sons i les veus d'aquesta trobada en aquest espai de diàleg, que tan ben muntat manté el bon amic JORDI CLOQUELL NOCERAS. I, per això mateix, comptam amb un tècnic tan ben qualificat com n'AGUSTÍ BARÓ. Així, els qui no hagin pogut venir i vulguin saber-ne dades, disposaran d'un mitjà audiovisual.

Totes dues novel·les fan al·lusió explícita i directa, o implícita i indirectament, a les quatre darreres dècades que hem viscut, i expliquen certs aspectes d'allò que estam vivint suara mateix a l'interior d'un estat europeu com l'espanyol, constituït en monarquia borbònica. És en aquest àmbit on l'escriptor pobler, no només escriu el llibre, sinó que també situa clarament aquestes dues novel·les seves que, més que novel·les històriques, vénen a ser «novel·les-testimoni», que contenen un contingut testimonial molt fort.

Amb una paraula, vull començar demanant-li, amb una sola paraula:

1) IMPRESSIÓ. Ens pots dir quina ha estat la teva primera impressió, en veure aquest espai de diàleg de CA S'ARTILLER, a Muro?

2) VENGUDA. No hi havies estat mai, aquí? Vols dir que és la primera vegada que hi véns? Fas comptes de tornar-hi, perquè t'hi puguem veure altres vegades?

3) ESCRIPTOR. Abans d'entrar en el fons de la qüestió, que no estaria bé que fessis una breu presentació d'aquest escriptor pobler, que va nàixer, com aquell qui diu, a quatre passes d'assuquinetes mateixes, i que avui és present a aquesta vila tan propera, la de Muro: LA BREU PRESENTACIÓ A MURO D'UN ESCRIPTOR POBLER QUE NOM MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ.

4) MATÈRIA. Aquest escriptor pobler escriu molts de llibres, sobre moltes i molt diverses matèries. Però n'hi ha una, de matèria, que podríem dir que apareix a tots els teus llibres, al principi o al final o a la meitat, però sempre hi surt: PER QUÈ T'HI HAS DEDICAT TAN INTENSAMENT, A TRACTAR EN PROFUNDITAT CERTS ASPECTES I EFECTES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA a Mallorca?

5) RUPTURA. A l'origen de la teva dedicació a l'ofici d'escriptor, a més de voler representar una ruptura estètica amb el passat, mirant de trobar un nou codi narratiu subversiu contra el feixisme, també mires de manifestar la teva ruptura personal contra la societat burgesa que ens esclafa i manipula. Què ens arribes a detallar, a les teves dues obres, sobre La teva militància ACTIVA en organitzacions anti-feixistes i anti-capitalistes?

6) POLÍTICA. Amb la teva experiència pràctica com a escriptor, què ens pots dir sobre la relació que has arribat a destriar entre literatura i política? Es tracta d'un binomi inseparable? Sembla més clar que l'aigua cristal·lina de la platja des Trenc, que es pot fer política sense saber fer literatura. La pregunta que em ve al cap és aquesta altra: es pot saber fer literatura sense fer política?

7) ARISTÒTIL. Torn a rellegir-lo aquestes dies. Què et sembla aquesta idea que propugna el filòsof grec del segle IV abans de Crist, quan afirma que «l'ésser humà, com a animal polític que és, no ha d'assumir passivament que un altre ésser humà li'n prengui la tasca, de ser-ho».

8) CORRUPCIÓ. Ets d'aquells escriptors que consideres que la corrupció és inherent a l'exercici d'un càrrec públic institucional, de manera que consideris, com diu aquell, que ENS GOVERNEN DELINQÜENTS?

9) CRÍTICA. La crítica social a la teva literatura novel·lística: quan et poses a escriure una novel·la, i, sobretot, quan l'has acabada d'enllestir, podem pensar i creure que tens present dins del teu cap la crítica ferotge cap a determinats elements de la nostra societat autoqualificada de democràtica: sindicats, partits polítics, moviments socials, comportaments i costums religiosos, etc.?

10) DEMOCRÀCIA. Com a autor d'aquestes dues novel·les, ets dels qui creuen i pensen que hores d'ara vivim en democràcia, o més tost t'inclines a pensar i creure que tenen més raó que un sant aquells que manifesten clarament que «LI DIUEN DEMOCRÀCIA I NO HO ÉS»?

11) MEMÒRIA. Qualcú podria veure en aquestes dues obres teves l'intent de mantenir viva la memòria, sobre determinats fets que es van diluint i fonent al discórrer inexorable dels anys. Pretens, amb amb aquestes dues novel·les teves, contribuir al fet que no s'oblidi mai la traïció de les formacions polítiques d'esquerres, a aquesta Mallorca nostra?

CLOENDA. En agrair-te tot quant ens has dit avui, què més hi vols afegir?

El llibre "Temps enrere", de Carme Feliu Quadreny

Acudesc a la presentació del llibre "Temps enrere", que es fa al Centre Cultural de sa Nostra, al carrer de la Concepció, de Palma, divendres 13 d'abril de 2018. 

A l'entrada, salut efusivament na Carme Feliu Quadreny, l'autora, filla petita de la família. Hi conec i tract de prop el seu fill Chema Font Feliu. Tenc l'oportunitat de saludar, també, el fill de Pau Feliu (que regenta Son Pont, a Puigpunyent). Ve a saludar-me en Juan Quadreny, (germà de la meva padrina de ses fonts, Maria Lluïsa Quadreny). Hi veig altres membres més joves d'aquesta família mallorquina que, per la relació directa que  temps enrere manté amb mon pare, Andrés Buele, no em resulta gens indiferent.

En posar-me a llegir-ne el llibre, ja des de la mateixa introducció m'adon que se'm presenta l'oportunitat de reviure situacions que em porten a un passat sempre present i mai no oblidat.

El primer nom que hi apareix és el de na Juana María Feliu Quadreny (germana de l'autora), i que record perfectament. D'altres noms que compareixen al principi, també són vius dins ma memòria: Sebastián Feliu de Cabrera Quadreny, en «Tianito» (germà major de l'autora i padrí meu de ses fonts), qui rep en herència de Rafael Feliu Blanes (pare de l'autora) la finca de Son Espases Nou...

Més endavant en surten molts d'altres, de noms coneguts meus. És el cas de l'amo en Bernat, parent de mu mare Maria del Carme Ramis, també natural d'Ariany, qui n'és el majoral. Jacinto Feliu Blanes, "Don Sinto" (oncle de l'autora). Maria Quadreny i Torres «Donya Maria» (mare de l'autora). Petronila Feliu Quadreny «Petica» (germana de l'autora). Maria Feliu Quadreny (germana de l'autora). Luís, Pablo i Rafael Feliu Quadreny «En Rafelet» (germans de l'autora).

Les paraules introductòries del P. Antoni Oliver Montserrat, C.R., la imatge, la veu i l'obra escrita del qual em ve a la memòria, remarquen el paper de na Carme com aquella «fada que introdueix el lector en una excursió inoblidable dins el territori del record i de la fantasia».

Seguesc rellegint el treball i la feinada, que gairebé sempre i pertot arreu exerceix la mare de l'autora, Maria Quadreny, el majoral, la majorala, els missatges de la possessió, el pis i la clastra, un lledoner, el menjador i la cuina dels majorals, etc.

El naixement de na Mariona (neboda de l'autora) al dormitori dels pares, situat a la planta baixa de la finca de Son Espases Nou, devora el jardí, em porta a recordar-ne l'indret moltes vegades visitat per mi, durant la meva infància.

Com també la casa de Palma, al bell mig de la Rambla, on acudim com a mínim un pic a l'any, per «saludar els senyors». Al llibre, llegim com s'hi prepara el betlem, seguint el costum tradicional de les cases mallorquines, senyorials o no senyorials; la xocolatada de matines; l'elaboració del torró d'ametla, de xocolata, de vermell d'ou, les coques de torró, el farcit dolç, la gelatina...

S'hi veu que na Carme, la filla petita dels senyors de Son Espases, manté una relació molt directa i franca amb els majorals de la possessió: són aquella «gent senzilla i agradable que tant estima. Li crida l'atenció que sense que sàpiguen llegir i sense haver pogut anar a l'escola, sàpiguen tantes coses. La cultura l'han après a través de la vida, no dels llibres» (pàg. 96).

També, al llarg del llibre, na Carme no s'està d'anar presentant detalladament certes receptes de cuina i pastisseria mallorquina, apreses de sa mare i de la majorala. Com a mostra, algunes d'aquestes: Farcit dolç (pàg. 40), Torrons: de vermell d'ou,  (pàg. 43), Crespells (pàg. 85), Panades de pèsols (pàg. 86), Panades dolces (pàg. 87), Rubiols (pàg. 88), Bunyols (pàg. 99), Coca de verdura (pàg. 119), Cocarrois dolços (pàg. 121), Coques de quarto (pàg. 132).

La lectura d'aquest llibre ens permet de fer un recorregut ràpid per la vida d'una dona, filla de família benestant, amb casa a Ciutat, la Rambla,  i a fora-vila, Son Espases Nou, que s'atura a pegar-hi una ullada i a recordar-ne moments singularment significatius, per a ella i per al lector que n'hagi compartit ni que sigui solament alguna part.

Infància, adolescència, joventut i maduresa, quatre de les etapes que hi queden reflectides d'una manera força expressiva i gràfica, a través d'escenes que hi sobresurten: el record de les primeres matances del porc a la finca de Son Espases Nou; la festa de Nadal que porta a l'elaboració de torrons i altres pastissos característics; la primera vegada d'anar a cercar caragols i la caragolada subsegüent; la tasca d'anar a collir ametles; els bons records de la caseta situada al bell mig del jardí; el temps de quaresma i el temps de pasqua; l'experiència com a alumna a col·legi religiós; la lliçó paterna impressionant amb motiu de la mort de l'amiga més gran; el tracte que vol mantenir freqüentment amb els majorals de la possessió, l'admiració que sent per ells i l'aprenentatge que en rep, com en el cas de fer bunyols o de veure parir una egua;

Tot plegat fa que na Carme ens vagi comunicant allò que li resulta més viu de cadascuna d'aquestes situacions que ens va descrivint. Més que seguir un ordre cronològic dels esdeveniments, em sembla que fixa la seva atenció sobretot en alguns que tenen molt a veure amb els mesos d'estiu que passa a la finca de Son Espases Nou. O de la primavera. 

Gairebé tot quant conta succeeix a l'estiu. Es veu més clarament quan manifesta i diu que li agrada més viure a Son espases que a la Rambla, malgrat també la casa d'allà sigui molt gran, perquè reconeix que a Son Espases està més dins el seu ambient (pàg. 95).

La filla petita de la família Feliu Quadreny hi apareix molt relacionada amb sa mare, donya Maria, i amb la majorala, madò Catalina. També amb son pare, don Rafel, i amb el majoral, l'amo en Bernat. L'autora, en algunes ocasions, fa al·lusió directa i explícita a les seves germanes i nebodes. Però ben poques vegades hi surten els seus germans mascles, gairebé sempre bastant malparats, per cert. El seu home i els seus fills també hi són esmentats en indrets nombrosos, amb molt d'afecte. 

Apunt aquesta darrera observació, després d'haver seguit detingudament i atenta la intervenció que hi fa  la doctora Carmen Orte durant la presentació del llibre i després d'haver-ho comprovat amb la lectura que n'he fet posteriorment, d'aquest.

A la meva edat més que setantina, quan llegesc i rellegesc les imatges i situacions descrites en aquest llibre de na Carme Feliu, uns pocs mesos més gran que jo, em ve al cap la recordança que, a ben pocs minuts d'aquell indret on viu i passa els estius na Carme i la seva família, els Feliu Quadreny, -això sí, a una distància més que considerable, pel que fa a costums i estil de vida corresponents-, hi estam nosaltres sis, la nostra família, els Buele Ramis. 

Durant algun temps ocupam aleshores una d'aquelles casetes senzilles, situada al punt més baix de la finca de Son Espases Nou, just a la vorera de la carretera de Valldemossa -quan encara està sense asfaltar-, a quatre passes del torrent d'en Barberà. L'anomenen Can Tonet. 

Des d'aquest indret, mon pare davalla a peu cada dia fins a l'antiga Diputació -actual Palau Reial del Consell de Mallorca-; els germans baixam amb el tramvia fins al Colegio Mallorca, situat al carrer de Capità Castells (actual Pablo Iglesias); i mu mare va a treballar cada dia, en tasques domèstiques de neteja d'aquella mateixa possessió dels senyors de Son Espases... on mon pare ja ha estat treballant, dècades enrere, quan arriba a l'illa de Mallorca, provinent de terres de Guinea Equatorial...

Per això, adquireix per a mi molt de significat la dedicatòria que, del seu puny i lletra, em signa na Carme Feliu, el 13 d'abril de 2018, a una de les primeres planes d'aquest llibre seu que porta per títol «Temps enrere»: «A Cil, germà des de sempre amb una abraçada que surt realment del cor. M. Carme Feliu».

Moltes gràcies, Carme estimada!

Temps enrere

Carme Feliu Quadreny

Llibres de la Nostra Terra, 109

Lleonard Muntaner, editor

155 pàgines

A l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", al barri del Camp Rodó

De retorn a Mallorca, després de prop de dos mesos d'estar-ne fora, anant d'aquí cap enllà, trepitjant monestirs benedictins, cases de familiars, d'amistats, de la península o de Catalunya Nord, retorn a Mallorca el primer dimarts del mes d'abril de 2018.

La primera visita que faig és al cementeri de Palma, on reposen les restes de la meva dona Isabel Rosselló i Girart, ma mare, mon pare, el meu germà Andreu, la meva esposa Lina... i tantíssimes persones conegudes i estimades.

Tot seguit, em faig present a l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart" que el proppassat mes de febrer l'Ajuntament de Palma va obrir al barri del Camp Rodó.

N'he quedat meravellat, en veure que uns espais "buits i desocupats" durant tantes dècades, suara mateix romanen "plens i ocupats", entre d'altres motius, gràcies a la pressió exercida per qui va dedicar prop de quatre dècades seguides a aquesta barriada palmesana, des de l'Associació veïnal del Camp Rodó, adscrita a la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, fins que la malaltia d'alzhèimer la retengué...

Tant de bo que serveixi d'estímul perquè altra gent en continuï la tasca i s'engresqui a treballar perquè el barri del Camp Rodó, la ciutat de Palma, el Planeta Terra arribi a ser allò que la majoria dels ciutad

ans vulguem que sigui.

Dissabte Sant 2018 a Valladolid: Toro

La jornada d'aquest Dissabte Sant de mon any sabàtic 2018 ha consistit, sobretot, en la visita que hem efectuat mossèn Llorenç Tous, n'Angeles i jo mateix fins a la ciutat de Toro província de Zamora (d'uns 8.000 habitants), on, entre d'altres monuments històrics, s'alça la famosa Colegiata Santa Maria la Mayor, des d'on es domina una panoràmica extraordinària del riu Duero.

Divendres Sant 2018 a Valladolid: Ceinos i Villalán

Aquest Divendres Sant de mon any sabàtic 2018, passat amb el bon amic Llorenç Tous a terres de Castella, ha estat farcit d'esdeveniments inoblidables.

Després de berenar, començam la jornada pastoral anant a "fer els passos" a un poblet anomenat Villalán de Campos (39 habitants). En un principi, s'havien de fer al carrer, però com que es posa a ploure, fa vent i molt de fred (3º), en Llorenç decideix que es facin a l'interior de l'esglesieta.

La trentena de persones que hi participen s'ho prenen seriosament, canten a les totes, es reparteixen les lectures, entonen unes cançons tradicionals força conegudes per la gent major (que no necessita papers) i es prepararen per a la celebració vespertina de la Passió. 

A les 13:00 hores tornam cap a Ceinos on s'ha de fer la celebració funeral per la mort inesperada d'una nineta de 2 anys d'edat, que morí ahir de cop sec mentre descansava dins el bres... 

La gentada que hi acudeix no hi cap dins l'església, on es fa l'acte religiós amb presència de les cendres de Maria Pastor Pardo, son pare, sa mare i familiars més propers que presidien el dol.

El capellà, mossèn Luís, acompanyat de mossèn Llorenç Tous, conviden la concurrència a acompanyar aquesta família, ferida tan fortament per la pèrdua d'una criatura tan menuda, fins al cementeri de la localitat. 

No s'hi sent ni una mosca en tot el trajecte! Emocionant a més no poder.

Dijous Sant 2018 a Valladolid: Mayorga i Villalán de Campos

Amb el bon amic, antic professor meu de Sagrada Escriptura al Seminari diocesà de Mallorca, el canonge emèrit mossèn Llorenç Tous i Massanet, qui des de fa dècades viu, resideix i col·labora al poble castellà de Ceinos de Campos, província de Valladolid, m'ho estic passant la mar de bé durant aquesta Setmana Santa de mon any sabàtic 2018.

Romanc allotjat a ca seva, amb els dos germans Ángeles i Agustín. Durant el dia sortim a recórrer poblets veïnats en el cotxe d'en Llorenç i participam en les celebracions litúrgiques pròpies d'aquesta Setmana Santa.

Recorrent el territori, he pogut admirar la gran quantitat d'obres artístiques que es conserven dins tantíssims d'esglésies que sobresurten per damunt les cases d'aquests poblets castellans d'entre 50 i 200 habitants.

A més de la gran ciutat, Valladolid, i Medina de Río Seco, hem arribat des de Ceinos de Campos fins a Cuenca de Campos, Mayorga, Villalan de Campos, Villalon de Campos, passant per altres indrets on ens hem d'aturar en dies següents.

Aquest Dijous Sant 2018, m'ha permès, entre d'altres vivències, atansar-me fins a l'ermita de Santo Toribio de Mogrovejo,  al poble de Mayorga on aquest missioner va nàixer el 16 de novembre de 1538. 

S'hi conserva molt viu el record, d'aquest bisbe que, segons els meus records, dóna nom al Seminari de l'arxidiòcesi de Lima, on es preparen els futurs sacerdots de l'arquebisbat de Lima. Per les notícies que tenc, és el primer seminari diocesà d'Amèrica Llatina (1591), situat ben a prop de la parròquia de Sant Joan M. Vianney, al barri de Magdalena del Mar, on vaig tenir l'oportunitat d'estar a la dècada dels anys setanta del segle passat.

Toribio de Mogrovejo és un eclesiàstic espanyol, canonitzat per l'Església catòlica, el segon arquebisbe de Lima, missioner que s'afanyà a organitzar-la al virregnat del Perú.

Al capvespre, al poblet de Villalán de Campos, en una esglesieta petitona i molt acollidora, dedicada a Santa Cecília, amb unes quantes desenes de persones que hi participaven fervorosament i activa, hem concelebrat la Cena del Senyor, amb lavatori de peus inclòs, adoració i reserva del Santíssim, culminant amb una pregària molt participada.

La mort sobtada dins el bres, d'una nina de dos anys, ens ha commogut a tots. Hem visitat padrins materns i paterns. Els pares són a Valladolid, a l'espera d'incinerar-la i fer-ne demà la cerimònia religiosa. En bon Divendres Sant, a les 13 h a l'església de Ceinos de Campos.

Setmana Santa 2018 a Ceinos de Campos, Valladolid

Durant aquest mon any sabàtic 2018, convidat pel bon amic gabellí, antic professor meu de Sagrada Escriptura al Seminari i canonge il·lustre de la Seu Catedral Basílica de Mallorca, mossèn Llorenç Tous i Massanet, he tengut l'oportunitat d'atansar-m'hi, i no l'he volguda desaprofitar.

Des de Barcelona, en tren «intercity» de RENFE, durant set hores i mitja, he fet el trajecte fins a Valladolid-Campo Grande. M'hi esperaven, a l'andana de l'estació ferroviària, mossèn Llorenç i el seu bon amic Agustín, germà de n'Àngeles, les dues persones amb les quals viu en Llorenç, ocupant una casa situada en un poblet de 258 habitants anomenat Ceinos de Campos. 

Lloc molt tranquil i confortable, em serveix per posar-me al dia en la recapta d'informació per traslladar a aquest blog meu, alhora que per continuar la tasca d'enllestir la meva aportació personal a l'elaboració de l'Anuari de l'envelliment de les Illes Balears, que estic preparant.

Feia comptes d'emprar les set hores i mitja del trajecte en tren per treballar-hi amb el meu ordinador personal. Però només ho he pogut fer durant la meitat del temps, perquè, en tractar-se d'un tren vell de RENFE -segons m'ha indicat el revisor- no porta endolls ni està condicionat per als aparells electrònics. La bateria del meu ordinador s'ha esgotat. 

He mirat que no em passàs el mateix amb el mòbil. Procurant estalviar-ne bateria i poder així comunicar-me a la distància, sobretot amb en Llorenç, i la família.

Hem arribat amb trenta-sis minuts de retard sobre l'horari prefixat, sense que ningú no ens hagi fet arribar cap casta d'explicació.

Després de recórrer en el cotxe conduït per n'Agustín la seixantena de quilòmetres que separen la ciutat de Valladolid del poble de Ceinos, hi hem arribat passades les onze de la nit. M'hi he instal·lat.

Diumenge de Rams 2018, a Barcelona

En tren des de Perpinyà, en bon Diumenge de Rams, em faig present a Barcelona, camí de Valladolid.

Abans, visitam el Palau dels Reis de Mallorca, ens hi feim unes quantes fotografies; i, també, davant d'un dels locals més emblemàtics de Perpinyà "El Casal Jaume I".

Després d'uns dies d'estada meva d'aquest mon any sabàtic 2018 amb els bons amics meus perpinyanesos Teo, Maria i Guillem, on he tengut l'oportunitat de veure més de prop la tasca que hi despleguen com a patriotes catalans força convençuts, convidat per l'altre bon amic meu gabellí Llorenç Tous a anar a passar uns dies a la seva casa de Valladolid, n'he emprès el viatge amb parada a Barcelona.

Torn a pujar a l'AVE de RENFE que m'hi duu, passant per Figueres i Girona fins a l'estació de Sants, on, tot d'una que hi arrib, aprofit per comprar-hi el bitllet de tren "intercity" Barcelona-Valladolid (primera vegada que ho faig, obligat, amb la maquineta automàtica!), i m'adreç a l'hotel de les meves preferències a prop de Sants.

El bon amic mallorquí Andreu, que coneix tots els intríngulis de la ciutat comtal, em posa al corrent de la gran manifestació convocada al passeig de Gràcia, amb motiu de la detenció policial i empresonament preventiu a Alemanya del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

Hi faig una passada i qued bocabadat en veure-hi la gentada que s'hi ha fet present en molt poques hores, via mòbil i xarxes d'intercomunicació social. Milers i milers de persones cridant "Puigdemont, el nostre president!", "Llibertat presos polítics!". Realment impactant.

Com cada diumenge, a les 18 hores, a la parròquia de sant Gaietà situada al carrer Consell de Cent, qui la dirigeix, el teatí mallorquí pare Miquel, organitza un concert de música clàssica, al qual tampoc no he volgut faltar.

La "Camerata Metropolitana de Barcelona", integrada per quatre dones -violí 1, violí 2, viola, cel·lo- i un home -piano-, ens han interpretat peces del període barroc, clàssic, romàntic, post romàntic i modern durant més d'una hora seguida.

Al final, com sempre, qui vol fa el donatiu que considera pertinent, que anirà destinat a alguna entitat benèfica.

Jornada completa de Diumenge de Rams 2018 a Barcelona. 

Quart i darrer dia a Perpinyà: manifestació pels presos polítics

Aquest dissabte de mon any sabàtic 2018, passat a la ciutat de Perpinyà, és el darrer dia d'estada meva completa a la capital del Rosselló i la Catalunya Nord.

Manifestants pels carrers de Perpinyà
reclamant llibertat per als presos polítics

Sense anar-ho a cercar, ni saber-ne res de res, m'assabent a través del bon amic Teo que a les 17 hores el Comitè de Solidaritat Catalana (CSC) -creat el mes d'octubre de 2017- convoca a una Manifestació pels carrers de Perpinyà, demanant la llibertat dels presos polítics catalans.

Més de dues-centes persones es concentren a la plaça Aragó, recorrent les vies principals del centre de la ciutat, als crits de "Llibertat, llibertat, llibertat, presos polítics catalans!".

A més de gent de la comarca del Rosselló, també hi ha presències del Principat de Catalunya, del País Valencià i de les Illes.

Tot i la pluja que no ha deixat de caure durant tota la jornada, la manifestació ha arreplegat un nombre considerable de participants portant cartells, pancartes, senyeres i d'altres instruments sonors que miren de centrar l'atenció ciutadana en la situació que estan patint els polítics catalans que lluiten democràticament per la República Catalana i la independència dels Països Catalans.

Tercer dia d'estada meva a Perpinyà: Llibreria Catalana

Des de la casa del bon amic Teo Vidal, on estic allotjat aquests dies de mon any sabàtic que estic passant a la ciutat de Perpinyà, s'edita cada dia la pàgina de VilaWeb dedicada a Catalunya Nord. 

Al fons de l'Av. General de Gaulle,
l'estació de tren, a Perpinyà

Un moment donat, em mostra com ho fa, conjuntament amb la bona amiga menorquina, Maria Benejam, des de fa molts anys, amb el seu ordinador i un programa editor específic. Avui de bon matí hi veig reflectida una notícia que m'atreu l'atenció: a la Llibreria Catalana, s'hi fa la presentació d'un llibre. Em sembla interessant. M'apunt a anar-hi.

Pel que hi puc esbrinar, aquest divendres, a les 18 h s'hi presenta la novel·la ‘La fugitiva’ de Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961), escriptora, periodista i filòloga, a càrrec de David Clusellas, filòleg i periodista

Faig comptes d'aprofitar la meva caminada diària, per arribar-hi a peu. 

Com m'indicà fa dies la bona amiga mallorquina, Magda González, qui duu aquesta llibreria és na Joana Serra, neboda de na Blanca Serra (Barcelona, 1942), lingüista catalana històricament vinculada a l'Esquerra Independentista, a la lluita contra el franquisme i actual militant de la CUP.

Més ganes m'entren d'anar-hi. En Teo em diu que també en fa comptes. Ens hi hem de veure, doncs.

Quan manquen tres quarts d'hora per a l'inici de la presentació, m'hi adreç a peu, recorrent bulevards, passant per davant del Castellet, pujant per la Riba i arribant a la Llibreria Catalana, La Llibreria de Perpinyà, regentada per na Joana Serra.

Mostrador de LA LLIBRERIA,
a Perpinyà

En arribar, com que no hi veig en Teo, aprofit per fer unes quantes fotografies del mostrador, on apareixen múltiples publicacions referides a Catalunya i a la llengua catalana.

Besllum, a través dels vidres, la figura de na Joana Serra, envoltada d'altra gent. Quan hi entr, m'adon que, efectivament, és ella en companyia de sa mare, i del fotògraf, l'autora i el presentador del llibre, una jove mallorquina de nom Tanit, mitja dotzena de joves interessats en el llibre, en total, una desena de persones que ens hi hem atansat amb ganes d'atendre i escoltar.

El primer de tot que faig és saludar na Joana i fer-li arribar les salutacions de l'amiga mallorquina, Magda González, de qui guarda molt bon record, segons em diu,de qui ja fa molt de temps que no té cap notícia. Recorda perfectament l'esdeveniment que comportà el concert de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans a la seu catedral de Perpinyà a principis dels anys 2000. Vol saber què fa na Magda i a què es dedica a l'actualitat. M'encomana que li faci arribar les seves salutacions.

Blanca Busquets em dedica la seva novel·la
LA FUGITIVA, a Perpinyà

La presentació del llibre «La fugitiva», a càrrec de David Clusellas, filòleg i periodista principatí, i de l'autora de la novel·la, la també principatina Blanca Busquets, discorre en un clima agradós i complaent.

Al final, na Blanca em dedica l'exemplar que he adquirit (18€) i que faig comptes de llegir aquests dies meus perpinyanesos.

Ens aclareix, com ha hagut d'explicar en altres indrets, que no es tracta de la fugida de cap de les dones dedicades a la política a l'actualitat, ni de la CUP ni d'ERC. Sinó de la fugida d'una dona de poble, de sí mateixa...