divendres, 19 de setembre del 2014
Josep M. Magrinyà i Brull, lluitador i educador
Quan m'arriba la notícia de la mort del bon amic i company de lluites escoltes, en Josep Maria Magrinyà i Brull, dirigent actiu del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, em surt de l'ànima el desig, sincer i profund, que descansi en pau!
Fa més d'una dotzena d'anys, vaig escriure això, referit al matrimoni Magrinyà-Bosch:
“Escoltisme i Guiatge, amb vosaltres, es va convertint en respecte a la natura i les persones.
Fer país independent.
Lluita i festa al mateix temps.
Joc d'infants, feina d'adults.
Ús normal de la llengua pròpia, catalana de nom, mallorquina de llinatge.
Paritat d'homes i dones.
Civisme i democràcia.
Un grapat de signes ben vitals.
Tot un enfilall de fets i d'obres, en bé d'altri.
Escoltisme i Guiatge, amb vosaltres, globalitza i transcendeix.
Marca vides, deixa marques.
Apunta lluny i apunta amunt.
Obre horitzons de pint en ample.
Fa caure murs, aixeca ponts.
Marca fites d'una Europa solidària.
Fa camí cap un món globalitzat de bon de veres, sens permetre-hi cap casta d'exclusió ni privilegi.
Mira al sud i es gira al nord, veu l'oest i esguarda l'est; d'on arriben vuit oratges portadors dels vents del món.
Ben agraït per tot quant heu fet, a Mallorca, dins i fora, vos recorda especialment qui valora vostra tasca".
ALGUNES DE LES RESPOSTES REBUDES:
Francesc Homs Ferret
Estimat Cecili,
Gràcies ! ...
M'arriba de la teva mà la notícia de la mort de Josep Maria Magrinyà. Persona molt estimada per molts i per tota la nostra família Homs-Ferret.
La mort d'un amic sempre ens colpeix, però en aquest cas t'he de reconèixer que supera la tristesa que ens provoca, la satisfacció que ens dóna observar el rastre de vida tan plena que ell ha tingut.
Una vida d'autèntic compromís amb al seu país: Mallorca, que estimava amb profunditat; compromís amb el proïsme, identificat en els valors del l'Escoltisme i el Guiatge; i una vida impulsada i alimentada per la fe i els valors cristians. Quin testimoniatge!! Senzill, autèntic,vconstant, des-interessat.
No cal proposar-se fer grans espectacularitats per descobrir el sentit a la vida: estimar. La seva, va ser una vida plena de sentit i humana. Va estimar, a una família, a un gran cercle d'amics, al seu país, al proïsme.
Un referent de vida normal, però autèntica, compromesa en uns valors que han fet de la seva llarga vida, una vida plena de sentit i testimoniatge. Un exemple ...
Ell va veure morir els nostres pares: l'Eladi i la Maria. Ben segur que es trobaran i que seguiran junts...
Mantingueu-me informat dels actes que feu.
Gràcies
Una abraçada
Apolonia Gené Ramis
Quina pena! i quins records! Em sap un bon greu. Molt!
Però alhora em deixa molt satisfeta pensar que va tenir una vida plena de curolles i d'il·lusions, que va viure amb alegria, amb entusiasme i amb molt de coratge... i jo tenc es conhort d'haver-ne estat una des beneficiaris, una de ses nines que va créixer a dins es seu entorn escolta, solidari, catalanista (mallorquí de llinatge, com tu dius) i especialment acollidor... perquè a ca seva sempre hi havia un forat per a tothom i a més, sa garantia de trobar es seu somriure. Aquest somriure que va conservar fins i tot quan ja es temps havia llimat una part ben important des seu físic, només des seu físic, perquè per sa seva empenta tranquil·la, seguia impulsant es seu somriure...
Adéu, Sr. Magrinyà i GRÀCIES PER TOT.
dijous, 31 de juliol del 2014
Als 10 anys de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans-OJIPC
Dimecres, 30 de juliol de 2014, els responsables màxims de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i el Cor Jove dels Països Catalans, feien roda de premsa a la ciutat de Barcelona.
Informaven de les activitats programades per a enguany, quan se celebren els seus 10 anys d'existència i d'actuacions. Se'n feien ressò els mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans.
Informaven de les activitats programades per a enguany, quan se celebren els seus 10 anys d'existència i d'actuacions. Se'n feien ressò els mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans.
- 05-08-2014 Diari de Balears
L'Orquestra dels Països Catalans celebra el desè aniversari amb un gran concert al Palau de la Música - 01-08-2014 Revista Musical
L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) celebra la seva desena edició amb concerts a Prada de Conflent i Lleida. L’orquestra estarà acompanyada pel Cor Jove dels Països Catalans i serà dirigida, un cop més, per Salvador Brotons. - Enllaçats per la llengua
Deu anys d'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) celebra la seva desena edició amb concerts a Prada de Conflent i Lleida - 30-07-2014 La Vanguardia
L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la seva desena edició amb la col·laboració del Cor Jove dels Països Catalans. Els concerts tindran lloc els dies 22 i 23 d'agost a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent i a la Seu Vella de Lleida - VilaWeb
L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la desena edició amb dos concerts a Prada de Conflent i Lleida - Agència Catalana de Notícies(Àudio)
L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la desena edició amb dos concerts a Prada de Conflent i Lleida. La presidenta de Forum Musicae destaca que els concerts obeeixen a "la filosofia de l'Orquestra: fer país i xarxa a través de la música", i explica l'objectiu del projecte Música i País
El director de l'OJIPC, Salvador Brotons, explica l'obra “Cova del Drac”, del mestre Miquel Marquès
El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), Joandomènec Ros, explica el repertori d'aquest projecte. - Llotja de Bellpuig - Lleida
dimarts, 24 de juny del 2014
Denúncia contra l'hospital de Son Espases, i sol·licitud de prestació de material ortoprotètic
El mateix dia que vaig
presentar a l'IBSALUT la meva denúncia pública contra la mala atenció sanitària que
se'ns havia dispensat a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital de Son
Espases, durant cinc mesos seguits, presentava també davant la
Direcció General del Servei d'IBSALUT la sol·licitud d'una
prestació per MATERIAL ORTOPROTÈTIC (cadira de rodes, cadira de
dutxa i WC, baranes per al llit, matalàs làtex, llit elèctric...),
per valor de 1.920 € (MIL NOU-CENTS VINT EUROS).
Quant a la denúncia
presentada en mà, vaig rebre al correu electrònic, com aquell/a
qui diu a l'instant, una resposta automàtica l'endemà mateix, amb
la qual se'm feia a saber:
“Justificant de
recepció reclamació número Qsi-21152
Govern_de_les_Illes_Balears@caib.correu.caib.es
Benvolgut Sr./Sra,
El dia 6 de juny de 2014
vàrem rebre el seu escrit i l'hem enregistrat amb el codi 2140...
A partir d'ara s'inicia la seva gestió. Un cop finalitzat el tràmit
informatiu, li trametrem una resposta. Gràcies per utilitzar el
servei de reclamacions i suggeriments del servei de salut de les
Illes Balears. Els seus comentaris ens ajuden a reflexionar i ens
permeten anar millorant la nostra atenció. Atentament, Servei
d'Atenció a l'Usuari Hospital Universitari Son Espases. Palma, 6 de
juny de 2014.”
Al marge de l'esment
“temporal” que consider poc adequat, ni tan sols s'hi tenia
present que som Sr...
Pel que fa a la
sol·licitud de la prestació presentada, l'assumpte va torbar una
mica més.
El dia de la festa de
Sant Joan, el 24 de juny de 2014, a les 14:26 hores, m'arribava una
d'aquelles telefonades tan oioses, que no pots respondre... es
tractava d'un 63030852955909...
La funcionària eficient
em comunicava que mirarien de parar esment a la factura de la cadira
de rodes (340 euros). Però que no podien atendre de cap de les
maneres la resta de factures d'altres elements que hi havíem inclòs (1.580 €).
Vaig agrair-li la informació... a l'espera d'actuacions posteriors que faig comptes d'emprendre... relacionades amb la denúncia presentada contra el servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases.
Ja només ens faltaria
que, a més d'haver de romandre sota els efectes nefasts d'una
malaltia com l'alzhèimer, també ens haguéssim de carregar
amb les despeses derivades d'una atenció mèdica tan negligent
com la que se'ns va dispensar a la secció d'URGÈNCIES de Son
Espases durant cinc mesos seguits...
dilluns, 16 de juny del 2014
Gloses meves, presentades a la ciutat de Manacor
Dissabte, 14 de juny de 2014, com en totes les presentacions anteriors -tant a Palma com a la Part forana de Mallorca- ben acompanyat pel cantaire Agustí Baró i per l'escriptor pobler Miquel López Crespí, vaig presentar l'edició segona de "Gloses meves" a la institució pública mossèn Antoni M. Alcover, a la ciutat de Manacor.
Amb la col·laboració valuosa de qui n'és l'ànima i creadora, la manacorina M. Magdalena Gelabert, poguérem comptar amb les instal·lacions i els equipaments magnífics de què disposa la institució cultural.
Gràcies a la labor desplegada per Joan Barceló i per Joan Bonet, també vàrem poder veure'ns acompanyats de nombrosos membres d'Amics del Seminari que s'hi volgueren sumar.
Si a tot això, hi afegim la gent nombrosa de Manacor -entre familiars directes, amistats i coneixences- val a dir que la sala estava ben plena i ocupada durant l'acte de presentació d'aquest primer llibre meu, en la seva edició segona.
Les actuacions musicals de n'Agustí i les intervencions explicatives d'en Miquel precediren la meva intervenció breu, amb la qual vaig voler fer avinent els motius que m'han duit a publicar aquestes "Gloses meves": d'una banda, el conreu escrit i rimat de la nostra estimada llengua catalana; i, de l'altra, la voluntat de contribuir a obtenir recursos econòmics destinats a entitats que tracten pacients d'alzhèimer i d'altres demències. Com és el cas de l'entitat poblera "Llar de Memòria", a la qual van destinats tots els doblers que s'hi recaptin.
dimarts, 10 de juny del 2014
En nom de Déu? En nom de l'home?, llibre d'en Sebastià Mesquida
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EN
NOM DE DÉU?
EN
NOM DE L'HOME?”
D'EN
SEBASTIÀ MESQUIDA I SUREDA
A
CAN ALCOVER
Palma,
10 de juny de 2014
Avui
i aquí, amic Sebastià, em sent molt afalagat que m'hagis tornat a
convidar a la presentació d'un altre llibre teu, aquest que tenim a
les mans i que has titulat “En nom de Déu? En nom de l'home?”,
també a càrrec de l'editor Lleonard Muntaner (haurem de veure quan
aquest bon home i editor gran es decideix a publicar-me'n algun, de
meu...)
M'imagín
que, amb aquesta invitació teva d'enguany, hi deu tenir qualque cosa
a veure el fet que som condeixebles, que hem fet plegats bona part
dels estudis eclesiàstics i que vàrem ser ordenats preveres el
mateix dia, al mateix lloc, pel mateix bisbe, dilluns que ve, 16 de
juny, farà 46 anys. Això vol dir que ja no som tan joves com érem
llavors, tot i que puguem mantenir fins i tot les mateixes dèries
d'aleshores.
Al
dinar anual de companys de curs, el que férem la setmana passada, ja
et vaig dir i comentar que m'he llegit aquest llibre teu fins a tres
vegades. I que, amb això, em fa la impressió d'haver-ne paït,
només, una tercera part del seu contengut aproximadament. El que em
duu a pensar i creure que, per assolir-ne la comprensió sencera, com
a mínim, me l'hauré de llegir sis vegades... en tenir temps i
ganes...
Vull
dir-te, amb això, i vull dir a la gent que ha volgut acudir a
aquesta presentació d'aquest llibre teu, que es tracta, com sempre,
d'un llibre dotat d'una càrrega de
profunditat tan forta i tan gran, que s'esdevé explosiva.
Això
sí, a més de l'esforç de llegir unes quantes pàgines
escrites, s'hi requereix també l'afany sublim d'intentar
comprendre'n i abastar-ne el contengut, allò que s'hi vol expressar.
Que no és poc, ni és gens ni mica irrellevant!
Per
a mi, si ho hagués de resumir en uns pocs mots, diria que, amb
aquest llibre teu -que al meu modest mode de veure, complementa el
que ja vàrem presentar conjuntament fa vuit anys a sa Nostra, “El
Déu possible”- intentes fer veure d'una banda, que entre creador i
criatura, entre Déu i l'Home, només hi pot haver interessos comuns
i camins de solució també comuns. Amb això, t'allunyes fort ferm
de tantes expressions jeràrquicament correctes que assenyalen
justament el contrari: que l'home i Déu vénen a ser a com a una
espècie de contrincants o de competidors, quan no són considerats
adversaris o enemics...
Es
tracta d'un llibret, tu
acostumes a anomenar-lo així, un llibret que conté 58 pàgines,
editades per Lleonard Muntaner l'abril de 2014 a Palma. Aquest
llibret teu arreplega reflexions serioses teves, molt profundes,
sobre l'home, sobre Déu i sobre l'Església o les esglésies
cristianes. Són unes reflexions que, pel que em sembla, has anat
elaborant en el decurs d'un any i mig. Concretament, entre el mes de
febrer de 2011 i el mes de setembre de 2012, si no ho he entès
malament.
Al
llarg d'aquestes 58 pàgines, fas que hi apareguin les esglésies
cristianes, més com a una espècie
d'empreses constructores d'entrebancs, que no d'institucions
humanístiques que s'afanyin a parar esment en les coincidències
entre allò que podem atribuir a Déu i allò que podem atribuir a
l'home. Tu t'estimes molt més parar esment a les coincidències, que
no a les divergències.
Segons
tu afirmes de manera categòrica, “creador i criatura contemplen
interessos i camins de solució necessàriament comuns”. Interessos
i camins de solució comuns, necessàriament, afegeixes.
En
aquest llibre, molt sovint fent-hi preguntes i posant-hi
interrogants, vols expressar lliurement la teva voluntat de dir el
que penses, davant d'alguns motius
d'inquietud que produeixen determinades línies del vessant oficial
i conegut de l'Església catòlica o les esglésies cristianes.
T'hi mostres molt crític davant una manera d'estar i actuar d'aquestes esglésies en el nostre món. Una manera d'actuar que, segons el teu parer, porta cap a una manca de diàleg al seu interior. Quan és aquest, precisament, el que s'esdevé un dels dinamismes essencials en tota associació humana. I que porta, també, cap a una opció que s'assembla molt a una ofrena personal de preveres, religiosos i religioses.
Si
no ho record malament, amic Sebastià, ja em vares convidar també a
la presentació d'aquell altre llibre teu que titulaves “El Déu
possible”, fa una vuitena d'anys, al centre cultural de sa
Nostra... http://ferret.cecili.cat/post/16172
M'ha
semblat que aquest llibre que presentam avui complementa
la tercera part d'aquell altre llibre que se centrava en Déu
com a afirmació de la història (pàg. 61-102).
Bon
filòsof i teòleg, gran pensador, mai no deixes de banda el fet de
repassar –malgrat que sia breument- la història i la tradició
juevo-cristiana, aquella que valora Israel com a poble alliberat, i
que, en aquest cas, en remarques el fet de la
presència de profetes.
Al
fenomen històric del profetisme, t'hi acostes en els seus termes
bàsics: destaques que són homes que proclamen missatges,
acompanyant-se de paraules que n'afirmen la procedència divina; que
pretenen de presentar-ne els missatges en nom de Déu, alhora que els
proclamen en nom propi... Quina visió tan acurada dels profetes, la
que ens mostres tu, amic Sebastià.
¿Com
acabes aquella tercera part d'aquell altre llibre teu? Dius i
manifestes que fa estona que en nom de Déu i a través
d'institucions que volen ser portaveus o orientadores oficials de la
fe, sembla com si en el món històricament no hi passàs res... El
que fa que esdevengui una forma planera i evident de la negació de
l'home i de la història...
Denuncies
que a les esglésies hi ha tota una manera de viure i de ser que
representa una negació amplament establerta de la història de
l'home... I això fa que t'hi rebel·lis, revelant-te'n disconforme!
Creus
que la teologia -la ciència i el tractat sobre Déu- ha de
contribuir a afirmar l’home i la història. Perquè, quan Déu no
és contemplat al si de la història humana, sinó en una esfera
pròpia, conclous, als ulls de l'home aquesta història es converteix
en quelcom mancat de total salvació i produeix, literalment, pànic.
Com
a clergue que vaig ser a la dècada dels anys 60 i que vaig deixar
d'exercir-ne l'any 1982, m'agrada especialment allò que acostumes a
escriure sobre aquells que en aquest llibre anomenes “especialistes,
els clergues”.
Com
en aquell altre llibre, també en aquest no
pots deixar de fer al•lusió als especialistes, al clergat:
homes amb funcions que es legitimen des d'una altra part, respecte de
la història, o des de si mateixos; afegint-hi la conseqüència que
no poden ser substituïts pels creients que habiten les àrees
ordinàries de la dita història... Els especialistes, els clergues,
són minories que estableixen el
model universal del creient cristià i, per tant, una manera
determinada de viure la fe cristiana i de ser home en el món...
En
relació amb aquests especialistes que conformen el clergat,
assenyales que la història
ordinària, la que es va teixint dia a dia, ni pot donar de si ni
admet cap mena d'especialistes; si s'entén que la missió
d'aquests comporta el seu assentament a una altra part, és a dir,
fora d'ella. Els únics especialistes possibles per a aquesta
història serien, si de cas, els homes que es lliurassin a
aprofundir-la més decididament. Serien uns especialistes
que concentrarien la seva vida, precisament, en el gresol on es
genera la història ordinària.
Aquí
és on ara jo em sentiria en condicions d'iniciar tot un debat i de
mantenir una conversa extensa i perllongada... allà on es genera la
història ordinària... feta de goigs i d'esperances...
Arrib
a concloure, amb aquest llibre teu, amic Sebastià, que les esglésies
cristianes, com més parlin i actuïn en nom de l'home, més
s'atansaran al Déu vivent. I que com més parlin i actuïn en nom
del Déu vivent, més s'atansaran a l'home concret, aquell en què
pren cos el Fill de Déu, empès per l'Esperit Sant.
Tant
de bo que n'arribis a escriure molts més, de llibres com aquest,
amic Sebastià. Fan tanta de falta i fan tanta de llum, enmig de
tanta tenebra i foscor...
Moltes
gràcies, Sebastià!
dilluns, 2 de juny del 2014
Denúncia pública del servei d'URGÈNCIES a l'hospital de Son Espases
CECILI BUELE I RAMIS, amb
DOI ..., espòs d'ISABEL ROSSELLÓ GIRART, amb DOI ...,
número ... del Sistema de Salut; pacient diagnosticada amb
la malaltia d'alzhèimer des del 6 de maig de 2009; grau de
dependència III, amb caràcter permanent des del 19 de març de
2013; atesa periòdicament pel neuròleg Dr. Guillem Amer, a la
secció de Neurologia de l'Hospital Universitari de Son Espases; per
la doctora Juana González, al Centre de Salut de s'Escorxador; i per
l'equip de professionals del Centre de Dia Oms (des del 22-01-2014);
Faig arribar a les
autoritats sanitàries del Govern de les Illes Balears la meva
DENÚNCIA PÚBLICA contra el servei d'URGÈNCIES de l'hospital
universitari de Son Espases, perquè hi parin esment, mirin
d'esbrinar-ne les responsabilitats que calguin, procurin esmenar el
que en precisi i ens reparin els mals causats, d'acord amb les lleis
i la normativa vigent:
FETS:
Primer: cinc mesos
darrers, cinc vegades a URGÈNCIES
Des del 17 de desembre de
2013 i durant l'any 2014 hem hagut d'acudir CINC VEGADES CONSECUTIVES
a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases,
a causa de les caigudes repetides i patides per la meva dona que, en
el seu estat de salut, ha anat presentant mostres cada cop més
evidents de les dificultats greus que té a l'hora de CAMINAR i quan
s'ha de mantenir DRETA.
Les diverses notes
d'interconsulta expedides i lliurades pel Centre de Salut (PAC)
de s'Escorxador i adreçades al servei d'URGÈNCIES de l'hospital
universitari de Son Espases en mostren els motius (“dificultad
en la marcha”, “urgencias traumatología: lumbalgia”, etc.)
Observacions escrites des del Centre de Dia Oms en fan veure la
impotència funcional, per la qual demanen valoració
traumatològica per descartar-hi cap lesió.
Així i tot, hem
d'arribar a la CINQUENA CONSULTA perquè se li arribin a fer les
RADIOGRAFIES ADIENTS. Tenint present que a les anades, en les
ambulàncies del 061, i als retorns a casa en les ambulàncies del
SSA, se m'ha impedit d'accedir-hi, juntament amb la meva dona.
Segon: les 5
consultes a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari Son
Espases
18-12-13
Des de les 5 de la
matinada fins a les 7
(DUES HORES, A LA SALA
D'ESPERA + tres hores d'espera d'ambulància)
Motiu de la consulta:
CAIGUDA. Es remet a NEUROLOGIA, tot i les queixes pels dolors a
l'esquena que l'impedeixen moviments. Res de radiografies a les
cames!
12-01-2014
Des de les 18.30 fins a
les 20
(UNA HORA I MITJA, A LA
SALA D'ESPERA + 2 hores d'espera d'ambulància)
Amb antecedents de
caiguda, quedant-ne descartades fractures, s'hi valoren episodis
momentanis de dolor lumbar. Res de radiografies a les cames!
11-03-2014
Des de les 16:20 fins a
les 22:00 hores
(CINC HORES I CINQUANTA
MINUTS A LA SALA D'ESPERA + 3 hores d'esperar ambulància)
Davant sol·licitud
d'interconsulta a URGÈNCIES TRAUMATOLOGIA, adduint-s'hi com a motiu
LUMBALGIA, amb caigudes diverses i contusions lumbars, davant
d'aquest avís de “dolor lumbar”, amb les radiografies de columna
realitzades, es diagnostica “Aplastamiento L4.L2.D12.” Res de
radiografies a les cames!
21-05-2014
Des de les 17:06 fins a
les 20:30 hores
(TRES HORES I MITJA A LA
SALA D'ESPERA + 2 hores d'espera d'ambulància)
En lloc d'emetre INFORME
DE TRAUMA, se'ns en passa un de NEUROLOGIA! Se'ns comunica que s'hi
han fet “analítiques sanguínies urgents”, “exàmens d'orina”,
“RX Tòrax”, “TC cranial”, però cap RX a les cames...
Continuam amb res de radiografies a les cames!
28-05-2014
Des de les 18:52 fins a
les 23:30
(QUATRE HORES I MITJA A
LA SALA D'ESPERA + 3 hores d'espera d'ambulància)
Hem d'arribar fins al
28-05-2014, perquè, a la fi, amb un informe de l'estat actual de la
usuària del Centre de Dia Oms (“Usuaria de centro de día con
impotencia funcional desde hace diez días, rogamos valoración
traumatológica para DESCARTAR LESIÓN”) i una sol·licitud
d'interconsulta del Centre de Salut (“Agradecería valoración
urgente en Trauma y estudio Rx tras caída reciente”), a la
secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases es
dignin realitzar les RADIOGRAFIES REQUERIDES.
És en aquesta ocasió
quan se'ns comunica el diagnòstic: “FRACTURA DE PUBIS
CERRADA”, amb les indicacions de “Reposo en cama.
Movilización según tolerancia...” Just el contrari
d'allò que se'ns havia recomanat de fer durant els cinc mesos
anteriors...
Tot i acudir-hi CINC
VEGADES CONSECUTIVES, han hagut de transcórrer CINC MESOS, entre el
17 de desembre de 2013 i el 28 de maig de 2014. En cap de les
consultes anteriors, no se li arriba a diagnosticar a la secció
d'URGÈNCIES cap casta de fractura.
Tercer: la
impossibilitat de traslladar-me a l'hospital dins l'ambulància
Em sembla increïble que,
tant a les anades, en les ambulàncies del 061, com als retorns a
casa en les ambulàncies del SSA, se m'impedeixi d'accedir-hi,
juntament amb la meva dona. Pel trasbalsament que comporta tant a la
pacient, que es veu a les mans de no sap qui, com a mi mateix, que
m'hi he de traslladar amb un altre vehicle que he d'aparcar i pagar
tot el temps que duri l'estada a la secció d'URGÈNCIES.
Quart: la manca de
radiografies a les cames de la meva esposa
De res no serveix que
expliqui als professionals del servei d'URGÈNCIES que la pacient no
pot caminar, que té greus dificultats a l'hora de moure's i que es
queixa de molts dolors. Sembla que, en veure la paraula ALZHÈIMER,
tots reaccionen de la mateixa manera: això és cosa de MENTALITAT...
Cinquè: triatge
incomprensible, inútil i erroni des dels inicis
Ja hi podem dur documents
que provenen del Centre de Salut nostre, amb les indicacions precises
que assenyalen la necessitat de ser atesos a la secció de
traumatologia. No ens serveix de res. Hem de romandre a la sala
d'espera, fins que ens cridin per anar al TRIATGE. I aquí, en lloc
d'enviar-nos cap a TRAUMATOLOGIA (com indiquen les notes
d'interconsulta del PAC nostre), ens remeten cap a NEUROLOGIA.
Sisè: la manca de
respecte cap a familiars de pacients d'alzhèimer
Sembla mentida que, com a
espòs de la meva dona, segons quin personal hi ha a la sala, no em
permet d'estar-hi al seu costat, i he de romandre a la sala d'espera,
per “qüestions de protocol”. De molt mala manera se'm trau
fora, a pesar dels requeriments que faig a restar-hi. A la darrera
ocasió -28-05-2014- em veig forçat, fins i tot, a haver d'emprar el
“mètode del crit”, davant d'una situació que, malgrat tot,
arrib a besllumar per la porta: hi veig la meva dona, ajaguda ran de
la camilla, amb els peus fora, a punt de caure'n! Consider que no és
de rebut que es pretengui respectar més el protocol que les persones
que en pateixen els desgavells.
Setè: el nombre
deficitari de professionals dedicats a URGÈNCIES
Es veu ben a les clares
que una mitja dotzena de persones són del tot insuficients per
atendre adequadament tots els pacients que acudeixen a l'hospital
universitari de Son Espases per la via d'urgència: dos metges, dues
infermeres, dos zeladors... i poqueta cosa més s'hi veu.
Vuitè: les esperes
perllongades de les ambulàncies, a l'hora de retornar a casa
Una cosa és l'horari
d'estada a URGÈNCIES que figura als informes mèdics que se'ns
lliuren en haver-hi acabat l'actuació sanitària. I una altra ben
distinta, l'estada real al recinte hospitalari per mor del retard en
l'arribada de les ambulàncies. (Una mostra evident en són els dos
fulls que puc aconseguir el darrer dia: mentre a l'oficial figura que
acabam a les 20:29, en realitat, com apareix al segon, no en sortim
fins a les 23:28, és a dir TRES HORES MÉS TARD, quan ens arriba
l'ambulància assignada). Així ens passa cadascuna de les cinc
vegades que hi anam: entre dues i tres hores d'espera de
l'ambulància!
Novè: les
expenedores de begudes “es beuen” euros irrecuperables
Per si totes aquestes
malifetes no bastaven, encara ens cauen a damunt les “polissonades”
de les màquines expenedores de begudes. Les dues que hi ha més a
prop de la Sala d'Espera d'Urgències, se'ns queden els euros que hi
posam, sense que ens facilitin cap producte. Des d'agents de
vigilància, se'ns diu que no val la pena d'emprar el telèfon de
queixa, perquè no sol servir de res...
Desè: la mala
audició, quan es crida per megafonia
L'audiofonia, a l'hora de
cridar pel seu nom els pacients d'URGÈNCIES, és pèssima i massa
sovint ocorre que s'hi diuen noms distints al mateix moment. Cosa que
crea confusions entre la gent que romanem a l'espera de ser cridada.
Onzè:
l'incomprensible pagament de l'aparcament per accedir a URGÈNCIES
Davant la tardança a
sortir atesos a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de
Son Espases, fa la impressió que fins i tot hi deu haver qualque
casta d'acord amb l'empresa adjudicatària del servei d'aparcament
de vehicles, perquè s'hi perllongui l'estada de visitants, més
enllà de l'imprescindible. No és de rebut que, a més de ser-hi mal
atesos, a damunt, hàgim de pagar més de 10 euros en sortir d'una
anada i estada més que forçosa al recinte hospitalari.
CONSIDERACIONS:
Primera.
Que s'hagi d'acudir a
URGÈNCIES cinc vegades en cinc mesos no resulta gens ni mica
agradable per a ningú. Si, cada cop que hi hem anat, hem vist que va
en ascens el tractament defectuós cap als pacients que hi hem hagut
d'acudir, qualque cosa no funciona correctament dins
d'aquest recinte. Necessita mà de metge!
Segona.
No creim que sigui de
rebut que, en tractar-se d'acudir a TRAUMA D'URGÈNCIES en quatre
ocasions distintes, per caigudes, s'hagi hagut d'esperar la cinquena
per fer-n'hi una RADIOGRAFIA LUMBAR. Consider que s'ha de parar més
esment a allò que s'assenyala a les notes d'interconsulta.
Tercera.
Hem pogut detectar que la
parauleta ALZHEIMER provoca, en gairebé tots els professionals que
ens han atès a URGÈNCIES, aquella reacció que sembla indicar que,
en tractar-se d'això, cal atansar-se més directament a indicacions
de neuròlegs, i que no és l'hora ni la feina de traumatòlegs... Ho
consider un error greu que ens ha portat a tractar la meva dona
erròniament.
Quarta.
Tenc molt mal d'entendre
que, enviats des del Centre de Salut a TRAUMATOLOGIA,
no sé si per mor del TRIATGE, se'ns adreci cap a NEUROLOGIA
i ens n'hàgim de sortir sense poder comptar amb cap informe mèdic
redactat a trauma.
Cinquena.
Consideram molt vergonyós
que, en una comunitat autònoma com les Illes Balears -que aporta
riquesa i beneficis econòmics a altres comunitats autònomes que al
cap i a la fi resulten més ben dotades que la nostra en matèria
hospitalària-, no puguem comptar amb el personal mínimament
requerit per atendre mínimament dignament les persones que
ens acostam, per necessitat veritable, a la secció d'URGÈNCIES de
l'hospital universitari de Son Espases.
Sisena.
És vergonyós que, en
una comunitat autònoma com les Illes Balears -que aporta riquesa i
beneficis econòmics a altres comunitats autònomes que resulten molt
més ben dotades-, no puguem comptar amb cap casta d'atenció
sanitària, amb ingressos hospitalaris destinats específicament
a malalts d'alzhèimer i d'altres demències, sobretot quan
precisen d'atencions especials o de cures intensives perllongades.
Com pot ser el nostre cas: com es pot dur al propi domicili, de
manera adequada, un període de “repòs absolut” durant quaranta
o cinquanta dies seguits? Difícilment, una malaltia d'aquestes
característiques pot ser atesa convenientment al domicili familiar.
Setena.
Sembla mentida que, a
aquestes alçades del segle XXI, encara hi pugui haver empreses
expenedores de begudes a centres hospitalaris públics que es quedin
amb la recaptació que no els pertoca. La vigilància que
s'hi exerceix no serveix per a res. I, com que es tracta d'unes
quantitats com 1,50€, al final del dia, de la setmana i del mes,
els deu arribar a comportar una summa substanciosa.
Vuitena.
Es fa del tot necessària
una millora considerable en l'audiofonia que s'està
emprant actualment al servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari
de Son Espases.
Novena.
En haver d'acudir al
servei d'URGÈNCIES per necessitat peremptòria, no és de rebut que,
per mor de la demora en l'atenció mèdica i sanitària a dispensar,
s'hagi d'enriquir més encara l'empresa concessionària dels
serveis d'aparcament de vehicles en zona pública.
Desena.
Consider que no és de
rebut que no es pugui emprar, per part del familiar, la mateixa
ambulància amb què és traslladada la meva dona, malalta
d'alzhèimer, cap a l'hospital de Son Espases.
Onzena.
Veig que, amb el pas del
temps, hem anat passant d'una atenció a la demència, pública i
gratuïta -dispensada a manicomis i centres psiquiàtrics de caràcter
públic-, a una atenció a la demència cada cop més abocada cap a
negocis privats que se n'estan lucrant a les totes. NO
crec que sigui aquest el millor camí per atendre de la manera millor
possible a la ciutadania d'aquestes Illes nostres.
Per tot això,
DEMAN
Que, en prestar atenció
a tots aquests punts que he assenyalat fins ara, les autoritats
sanitàries de la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les
Illes Balears esbrinin, de la manera millor possible i com més aviat
millor, quines en són les responsabilitats que s'hi escauen;
i que em comuniquin, també com més aviat millor, quines han estat
les mesures concretes adoptades per tal que quedin reparades
totes i cadascuna d'aquestes deficiències assenyalades més amunt.
NOTA FINAL:
En arribar a ca nostra,
des de la secció d'Urgències de l'hospital universitari de Son
Espases, m'adon que la meva dona, que havia portat ULLERES en entrar,
no n'ha duit en sortir...
Hores d'ara, quan ja n'ha
transcorregut una setmana, ningú de la secció d'URGÈNCIES no ens
ha comunicat cap troballa d'aquestes...
Palma, 2 de juny de
2014.
Cecili Buele i Ramis
DOI: ...
C-el: rodamon@cecili.cat
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)


