INTERVENCIÓ DE CIL BUELE
A
SA CONGREGACIÓ – ESPAI JOVE
Sa
Pobla, 4 d'abril de 2014
Vos
ho vull dir, de bon començament, perquè, en llegir aquest llibre,
podreu veure clarament que totes tres situacions personals, viscudes
i assumides plenament per mi com a pròpies, s'hi traspuen gairebé a
cada pàgina, a cada glosa, a cada retxa.
També
vull dir-vos que aquí, a sa Pobla, és on feim la presentació
pública d'aquest llibre amb el títol “Gloses meves”, per
4a vegada. El primer pic que ho feim a la Part Forana
de Mallorca. Anteriorment, en tres ocasions diverses, ho hem fet a
Ciutat: a la seu d'AFAM, a CineCiutat i a Quars
Llibres.
A
la primera, a la seu d'AFAM -l'Associació de Familiars amb la
malaltia d'Alzhèimer a Mallorca-, se'm va ocórrer d'exposar durant
la presentació del llibre alguns motius que m'han duit a fer
aquesta publicació (les facilitats de fer-ho a Mèxic + la
recollida de gloses fetes per mi aquestes darreres dècades + l'ajuda
econòmica a entitats que atenen persones i famílies afectades per
la malaltia d'alzhèimer i altres demències).
A
la segona, a CineCiutat, vaig intentar fer veure que això de
fer gloses, per a mi, s'esdevé, d'una banda, com el cultiu i conreu
de la nostra estimada llengua catalana; com un joc entretengut
amb l'ús de paraules ben nostres; i com una contribució per
ajudar econòmicament entitats dedicades a atendre pacients i
familiars d'alzhèimer i altres demències.
A
la tercera, a Quars Llibres, em vaig dedicar a seleccionar,
recitar i comentar unes quantes gloses reproduïdes en aquest
llibre i que guarden una certa relació amb l'Europa que tenim i
l'Europa que volem.
Avui,
aquí, a sa Pobla, m'agradaria fer una repassada ràpida sobre
algunes de les gloses publicades en aquest llibre, i que ajuden a fer
veure la MALLORA LLUITADORA que anam aixecant des de fa
segles. La MALLORCA LLUITADORA! A tants d'àmbits: individuals,
personals, col·lectius, laborals, socials, culturals, des de la
pagesia, des de viles, pobles i ciutats, des d'oficis i ocupacions,
des de joves fins a vells, etc.
En
llegir aquest llibre, podreu veure que aquestes “Gloses
meves”, a més de tenir el caire cultural, social i polític
que comporta l'ús de la nostra estimada llengua catalana, també
reflecteix la meva condició personal d'home; d'home
mallorquí; d'home mallorquí que se sent català; d'home mallorquí
que se sent català i europeu; d'home mallorquí que se sent català
i europeu, plenament obert a totes les contrades del Planeta Terra...
Amb tot això, mir de parar esment especial, sobretot, a persones i col·lectius més maltractats per la vida.
Així
ja ho vaig fer la primera vegada que record haver vengut aquí a sa
Pobla, a finals de la dècada dels anys 60 i començaments de la
dècada dels anys 70. En allò que anomenàvem aleshores “Missions
Infantils”, que arreplegàvem pràcticament tots els
infants en edat escolar durant una setmana seguida, i miràvem
d'oferir caires nous a la religiositat que s'impartia en aquell
temps arreu de Mallorca... Qualcú de vosaltres m'ha dit que encara
ara se'n recorda bé, d'aquells dies passats a l'escola, als carrers
de la vila, a l'interior de l'església: fent servir el joc, la
paraula, la música, el teatre...
Quan
parl de la MALLORCA LLUITADORA, m'estic referint a tota casta
de lluites, que miren d'aixecar un món nou, una mica millor d'així
com l'hem trobat en nàixer... com diuen els Escoltes...
Glosa
primera
- Amb el recitat d'unes quantes gloses meves, vull començar per l'àmbit individual i personal. Vos pos l'exemple d'una al·lota santamariera que li diuen Caty Salom Parets (pàg. 65). De ben joveneta, queda afectada per l'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). En lloc d'arronsar-se i retre's, s'afanya a crear una associació que es diu ADELA... Així com està, sense poder moure's gens ni mica, fins i tot s'anima a publicar un llibre que “redacta amb els ulls i la mirada” al seu oncle capellà i missioner, mossèn Miquel Parets i Serra (“Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica”, Sevilla, 1998), 175 pàgines que duu més de 5 edicions publicades.
Per
a la jove mallorquina Caty Salom Parets, no li és cap impediment
fer-ho, tot i que la vida l'ha deixada ben marcada per una malaltia
neurodegenerativa progressiva, caracteritzada per la pèrdua de
neurones motores, que dóna lloc a atròfia muscular, paràlisi i
mort per fracàs respiratori... Et vas morint a poc a poc, una mica
cada dia, sense poder servir-te de tu mateix per a res més que per
moure els ulls...
Glosa
segona
- Tenc una cama arianyera. Mumare, pagesa mallorquina, es casà amb mumpare, el primer negret que arribà a Mallorca des d'Àfrica, Guinea Equatorial, a finals dels anys 20 del segle passat. Collidora d'olives a la finca artanenca de Morell, i d'ametles a la finca manacorina de Santa Cirga, sempre ens inculcà un amor profund cap a la nostra terra, els nostres costums, la nostra llengua, la nostra idiosincràsia.
L'any
1999, mentre m'exercia com a conseller de Cultura del Govern de
Mallorca, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un sopar de
matances que organitzava l'associació cultural “Es canonge
de Santa Cirga” a Portocristo. Se'm va ocórrer de llegir-hi
aquesta glosa meva que podeu trobar a la pàgina 26.
Glosa
tercera, quarta i cinquena
L'àmbit
polític on m'he estat movent durant una vintena d'anys seguits,
em mou a ser-ne molt crític, fins al moll dels ossos, d'això que en
deim democràcia i que s'assembla molt poc a la democràcia vera.
“Quin comportament polític!” dic a la pàgina 52.
- He militat dins tres formacions polítiques, totes tres considerades esquerranes, més o manco republicanes, i també més o manco catalanistes. Hi dedic una “Glosa republicana en temps de democràcies tan mal parides!”, a la pàgina 65.
- Qualcú va dir que “de Ponent, ni vent ni gent!” Basant-me en aquesta dita, també he fet una glosa que porta per títol “Bàrbars venguts de Ponent...!” La podeu trobar a la pàgina 76.
Glosa
sisena i setena
- Ningú no deu conèixer millor que la gent poblera el que representa i comporta la figura de Sant Antoni a l'àmbit de la lluita popular diària que la pagesia mallorquina ha de dur a terme a l'hora de sobreviure amb certes dosis de dignitat.
- En aquest llibre, n'hi podeu veure unes quantes, de gloses dedicades a Sant Antoni. I també a Sant Sebastià -que a Ciutat quasi van de bracet tots dos, en celebrar-se'n la festa amb pocs dies de diferència- (pàg. 33 i 101).
Una
primera té a veure amb un glosat nacionalista. La segona s'adiu amb
un d'aquells anònims que, de tant en tant, acostumàvem a rebre els
polítics nacionalistes quan volíem defensar aferrissadament aquesta
terra nostra par damunt tot.
Glosa
vuitena i novena
- Finalment, vull parar una mica d'esment a la lluita mallorquina que, per a mi, és la més exemplar. La que es concreta en allò que anomenam la revolta agermanada. També hi podeu trobar unes quantes gloses dedicades als Agermanats. Vos n'indic dues, la que està a la pàgina 52 i la que es troba a la pàgina 117.
Amb
això donam per acabada la presentació d'aquest llibre, “Gloses
meves”. Esper i desig que vos agradi adquirir-lo, llegir-lo i
difondre'n el contengut.
Moltes
gràcies per la vostra assistència i per la vostra atenció
esplèndides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada