Amb l’autocar de 54 viatgers complet, després de berenar sortim de l’hotel Cavanna, i ens dirigim cap a la ciutat de Múrcia. Aparcam just davant l’edifici de l’Ajuntament, lloc de trobada permanent durant tota la jornada.
Molt ben conduïts pel guia local Fernando Segura Pérez, retem visita a la Catedral, seu episcopal de la diòcesi de Cartagena, en ple centre antic de la ciutat de Múrcia. Esvelta, singular, atractiva, amb elements arquitectònics tan remarcables com la torre de 93 metres d’alçada (el segon campanar catedralici més alt d’Espanya), o la façana principal considerada una obra mestra del barroc espanyol, o les capelles de les famílies nobles dels Vélez, els Junterones o el Trascor.
Malauradament, durant tot el temps que romanem al seu interior, l’organista està afinant l’orgue, de manera que no podem seguir totes i cadascuna de les explicacions que ens va fent el guia. Molt ben desplegades, per cert.
Feim un recorregut pel centre, recorrent també las instal·lacions del Mercat situat a la plaça de les Flors.
En l’autocar, anam a dinar tots a un restaurant de carretera, fora del centre de la ciutat de Múrcia: una sopa de verdures, pilotes amb verdures i patates i un iogurt, regat amb aigua (per a mi) i amb vi per a qui n’ha volgut prendre.
Al capvespre, amb el mateix guia local, visitam el Museu Salzillo, on es conserven tot un conjunt de peces de patrimoni artístic de gran valor, tant pel que fa al Betlem que conté 556 figures, com pel que té a veure amb els Passos de la confraria de Nuestro Padre Jesús que surten en processó tots els Divendres Sants al matí. Francisco Salzillo y Alcaraz (1707-1783) és considerat com l’imatger més representatiu del segle XVIII espanyol i un dels més grans mestres del barroc universal. És realment impressionant tota l’obra barroca d’aquest escultor que tenim davant dels nostres ulls...
Malauradament, com a la Catedral, també al Museu Salzillo, ens veim superats per les intervencions cridaneres de guies d’altres grups que no ens permeten seguir bé les explicacions del nostre...
Acabam la nostra estada a la ciutat de Múrcia, visitant el famós Casino de la ciutat. De forma molt semblant al Círculo Mallorquín, de Palma, el Casino de Múrcia esdevé un edifici singular i emblemàtic. És del segle XIX, i té elements que arrepleguen corrents artístics diversos, barreges d'estil eclèctic amb influències modernistes i historicistes, neobarroc, neoclàssic o neonassarita. Té una biblioteca molt ben nodrida i ha estat declarat monument històric-artístic nacional l’any 1983. A l’actualitat és considerat Bé d'Interès Cultural (BIC), amb la categoria de monument del patrimoni històric espanyol.
Funciona com un club privat i ha estat restaurat diverses vegades amb doblers públics a les primeries del segle XXI.
Ens tornam cap a l’hotel de La Manga del Mar Menor en el mateix autocar, on arribam una mica abans d’anar a sopar.
Al final d’aquesta quarta jornada, el meu compta-passos me n’assenyala, de fets a peu, 15.430. Són uns 10 quilòmetres i mig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada