Segon dia d'estada a Barcelona, mon any sabàtic

Aquest segon dia de mon any sabàtic passat a Barcelona, m'ha duit fins a Badalona, una ciutat que se'm presenta davant dels meus ulls, tot d'una que baix del tren R5-Mataró, amb l'aspecte d’estar a l’avantguarda en la lluita catalana per la independència i la república.

Només arribar i circular pels carrers, m'adon de la gran quantitat de mostres externes penjades a balcons i finestres de moltíssimes cases...

Hi vaig amb la idea d'assistir al Museu de Badalona, on es fa la Primera Jornada NacióXXI, “Mobilització i canvi polític”, organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l'ACP (Associació Catalana de Professionals).

A més de jo, que hi assistesc com a oient, també hi participa gent del País Valencià, d'Eivissa i de Mallorca.

El batle d’Alaró, Guillem Balboa, intervé al primer debat que gira en torn de «La nova política des dels municipis», amb altres intervinents.

El recentment nomenat vicepresident del Parlament de Catalunya, l'eivissenc Josep Costa, intervé al segon debat que se centra en «Participació i mobilització. Del 15M a la República Catalana», juntament amb altres intervinents.

Hi veig i salud Marta Rovira (directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana), Jordi Porta (expresident d’Òmnium), Vicenç Villatoro (director de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), David Poudevida (president de l'Associació Catalana de Professional), Jordi Muñoz (politòleg), Dolors Sabater (alcaldessa de Badalona), Maite Aymerich (alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts), Albert Batet (alcalde de Valls), Miquel Sellarés (president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya) i d'altres. 

Una cinquantena d’assistents primerencs, romanen atents i participen en el primer debat que es fa el matí. Es tracta d'una jornada que vol ser continuadora d’aquelles altres que organitzava l’Opinió Catalana.

Juntament amb na Bel Rosselló -la meva dona- convidats pel bon amic també difunt Climent Garau, a les dècades 80 i 90 del segle passat, vàrem assistir a gairebé totes les nou jornades que s'hi realitzaren (tret de les dues primeres).

Hores d'ara, segons els organitzadors, cal “pensar i repensar la nació catalana al segle XXI”, amb el nou estil de fer política municipal que hi han introduït sobretot moltes més dones.

S'enceta la sessió amb una intervenció enregistrada per Carles Puigdemont qui ens saluda des de Brussel.les. Ens ve a dir i a encoratjar a continuar mantenint una societat mobilitzada, que s'esdevé preludi de canvi polític en la manera d’entendre la governança i la revolució catalana.

Seguidament, Vicenç Villatoro interpreta l’origen d’unes jornades de reflexió sobre el catalanisme polític, el pensament catalanista, als anys 80: Max Cahner, Jordi Pujol, Miquel Sellarés, etc.

Jordi Muñoz (1979) representa el relleu generacional del catalanisme polític, acadèmic competent alhora que apassionat convençut, la política li esdevé objecte d’estudi i eina pel canvi.

Resumint una mica la seva intervenció, presenta Badalona, escenari prioritari per a la mobilització i el canvi polític... La mobilització social i política en democràcia no ho és tot, perquè hi incideixen molts d’altres aspectes... El país d’avui ja no té res a veure amb el país de fa 20 anys... Tres models de mobilització: Independentisme (Òmnium i ANC), Podemos (Els Comuns), Ciudadanos (C’s)

Segueix una PAUSA, amb berenar d’entrepans i cafè amb llet.

El segon debat del matí gira en torn de «La nova política des dels municipis», on intervenen batles i batlesses que hi fan les seves aportacions característiques: Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona; Albert Batet, alcalde de Valls; Maite Aymerich, alcaldessa de sant Vicenç dels Horts; Guillem Balboa, batle d’Alaró.

A la tarda, l’eivissenc Josep Costa, recentment nomenat vicepresident del Parlament de Catalunya intervé al debat sobre “Participació i mobilització. Del 15M a la República Catalana”, moderat per David Miró (diari Ara), amb Tània Verge i Mariona Ferrer (politòlogues)

A la tornada cap a Barcelona, per si no m'hagués bastat l'ensurt d'ahir, me n'arriba un altre a quatre passes d'allà on som: dos vellets que travessen un pas zebra són envestits pel conductor d'un cotxe que, segons afirma, no els ha vist. Sembla que, sortosament, no s'han fet mal. Però l'ensurt no ens el lleva ningú.

No tot han de ser males notícies! Al restaurant on acostum a fer-me present quan som a Barcelona, m'han atès a les mil meravelles! He dit al xef que faré tots els possibles per tornar-hi. Fins hi tot, en lloc d'un porronet petit, me n'han posat un de gros...

De passada per la plaça Catalunya, m'atans a les tendes de campanya que hi són plantades i a la gent que reclama l'alliberament dels presos polítics...

Primer dia de «mon any sabàtic» a Barcelona

L'avió d'Air Europa que havia d'enlairar-se a les 10:15 hores, ho ha fet vint minuts més tard i ha arribat a Barcelona vint-i-cinc minuts després de l'hora prefixada. Però n'hem sortit i hi hem arribat, malgrat la capa espessa de boira que cobria l'aeroport de Son Sant Joan.

Comença així el peu primer dia d'estada a Barcelona, en aquest mon any sabàtic iniciat l'1 de gener de 2018.

Anant a dinar al «Mussol» del carrer d'Aragó, me n'he duit un dels ensurts més forts dels que record: gairebé als meus peus, mentre estava esperant per passar el semàfor en verd i travessar el carrer de Balmes cantonada Aragó, un jove que anava de paquet damunt d'una moto ha pegat per avall i jo només he sentit el cop del casc metàl·lic que pegava contra la vorera de pedra... 

Així com hem pogut l'hem ajudat els vianants que passàvem, mentre s'esperava l'arribada de l'ambulància... En pocs minuts, s'han sentit les sirenes de dues motos de la policia urbana que s'hi acostaven... Me n'he anat fortament impressionat...

En bon primer dia d'estada meva a Barcelona, de manera sorprenent i sense que n'hagués estat gens ni mica assabentat anteriorment, em trob que Òmnium i Assemblea Nacional Catalana han organitzat precisament avui vespre una manifestació, que va des de la plaça de sant Jaume fins a la presó model.

Avui es compleixen quatre mesos de l'empresonament dels JORDIS, Cuixart i Sánchez, a Madrid.

Ben a prop d'on estic allotjat aquests dies, m'hi atans i compartesc amb una gran multitud, que omple des de lluny el carrer Entença, els crits i demandes de llibertat i d'unitat que són els que més sobresurten per damunt de molts altres que reclamen justícia i respecte per «l'escola catalana que no es toca».

«Llibertat presos polítics!», «Unitat!», «Ni un pas enrere!», «In-de-independència!», «Som República!», «Puigdemont, el nostre president!», «L'escola catalana no es toca!», etc. precedeixen el discurs que s'hi fa, agraint la presència en un acte de suport als JORDIS empresonats a Madrid.

Tercera carta de Cil Buele a Oriol Junqueras, empresonat a Madrid

Santuari de Lluc, 31 de gener de 2018

Benvolgut, mai oblidat i sempre recordat amic, vicepresident de la Generalitat de Catalunya:

Imatge de la Mare de Déu de Lluc,
patrona de Mallorca

Tant de bo que, des d'aquest racó muntanyenc, on roman enclavat el santuari de la Mare de Déu de Lluc, patrona de Mallorca, t'arribi la meva salutació personal i el desig que et trobis bé de salut i d'ànims, a l'hora d'enfrontar-te un dia més a la situació que estàs patint d'una manera tan injusta com barroera i poc democràtica.

M'hi he vengut a passar unes setmanes, a Lluc. Necessitava recloure'm, voluntàriament i gojosament, en un indret tranquil i calmat, lluny del trull i les mogudes que sacsegen diàriament i continuadament el nostre viure ordinari a l'interior d'un nucli urbà marcat per ritmes tan trepidants que ens poden arribar a fer més mal que bé...

Aquí, amb la tranquil·litat que ens transmeten les muntanyes, amb l'acompanyament que ens fan les aus i els ocells i els ramats i les guardes i els corrals i la gent que s'hi atansa a la recerca del mateix, els ànims poden aconseguir d'asserenar-se, la serenor s'anima i s'hi enriqueix el seny. 

Vaig venir-hi l'endemà de la festa dels Reis i faig comptes de tornar-me'n cap a casa pocs dies després

Ocells que volen lliures per Ciutat

de la festa de la Candelera. Total, una mesada curta, ocupant una de les cel·les de Lluc que donen a  la plaça dels Pelegrins, dedicant-me a caminar per l'entorn, a pregar davant la Verge, a llegir i escriure, a escoltar i acompanyar la gent que en vol, a assaborir els plats deliciosos i els vins esplèndids que es produeixen a la serra de Tramuntana... Puc dir-te que m'ho estic passant molt bé.

Enmig d'això, no puc deixar de pensar en aquest país nostre que volem molt més nostre... 

I el pensament i el cor se me'n van cap a vosaltres, els qui feis tant i tant perquè això sigui qualque cosa més que un grapat de paraules més o manco malgarbades i esdevengui allò que molts volem, la República Catalana, fruit de la voluntat majoritària de la gent que viu als territoris que conformen els Països Catalans, des de fa segles...

Vagi per endavant, idò, el meu reconeixement personal a la gran tasca realitzada fins ara, per tu i tota la resta de companyes i companys que vos hi jugau la pell i la vida en l'intent de bastir un estat nou dins la Unió Europea, malgrat els entrebancs i les dificultats enormes que se'ns puguin anar posant a davant nostre.

Ciutat, 10 de febrer de 2018

Fragment informatiu
de l'oficina de Correus

De retorn a Ciutat, m'adon que la segona carta meva que et vaig enviar el proppassat mes de gener m'ha estat retornada a casa, amb la indicació que «el destinatario ha rechazado expresamente aceptar el envío y se procede a su devolución». 

M'imagín que això deu ser més fals que un «duro sevillà». 

Per a mi, una mostra més que l'estat espanyol, que s'afanya, verbalment i per escrit, a presentar-se com a protector dels nostres drets i les nostres llibertats, a la pràctica, no s'esdevé cap altra cosa que el nostre enemic en peu de guerra, que mai no ens deixa de fer-la, al conjunt dels Països Catalans.

Carta retornada a ca meva,
des de la presó d'Estremera-Madrid

Curiosament, de les 10 primeres cartes personals que vaig enviar el passat mes de novembre als 10 catalans empresonats, vaig obtenir-ne justificant de rebuda (al recinte penitenciari); això sí, sense tenir encara ara cap casta de constància que hagin arribat mai a les mans de cadascun dels seus destinataris respectius.

Faig comptes de continuar enviant-vos-ne, mentre no n'hàgiu sortit lliures i hi romangueu reclosos. 

A veure qui se'n cansa primer!

Salut i coratge republicans!

Amb una abraçada ben forta, des de Mallorca

Pel camí de Coanegra, a la finca de ca ses Monges

Amb el bon amic i company de fatigues diverses, Agustí Baró i Bauló, ens hem fet presents a la finca de Can Mates o Ca ses Monges, al terme municipal de Santa Maria del Camí, a la vall de Coanegra.

Poc abans d'arribar a Son Roig, -a l'actualitat en mans d'una família estrangera, alemany i sueca, que l'està rehabilitant de forma admirable i que ens atenen esplèndidament-, es troba la finca de ca ses Monges, on s'està realitzant un projecte de rehabilitació d'un conjunt etnològic força interessant a una zona forestal, àrea d'olivar de muntanya, propietat de l'Ajuntament de Santa Maria des de l'any 2015.

Pel que se'ns diu, Vicenç Matas Mesquida de Can Mates, descendent de Son Roig quan va morir, el 13 de febrer de 1950, deixà aquesta propietat a l'Església de la Mare de Déu de la Soledat de Santa Maria del Camí, el Convent dels Mínims.

A 70 anys de l'assassinat de Mahatma Gandhi

Avui, 30 de gener de 2018, quan es compleixen 70 anys de l’assassinat de Mahatma Gandhi, practicant engrescador de la lluita activa no violenta en defensa dels drets humans, d’individus i de pobles, puc pensar i creure fins a quin punt no esdevé vàlida encara ara, i també avui dia, la seva lliçó magistral, a l’hora d’haver d’implantar i defensar democràcies veres dins la nostra Europa, la del segle XXI.

Qualque comentari que m'arriba, com el de la bona amiga Lina, qui em diu «dissortadament el missatge de Gandhi i Crist, de cada dia és més vàlid...», em porta a engrescar-me, avui precisament, en la lectura d'alguns altres escrits que veig publicats ací i enllà. Com són ara aquests tres que assenyal:

ASHAMIRÓ (escriptora terrassenca d´ascendència índia)

«Gandhi és per a mi un exemple de vida, de com la força de voluntat i el convenciment en allò que fas poden aconseguir el que semblava impossible. Va donar al món sencer una lliçó de perseverança, una classe magistral de com es pot vèncer aquell que a priori es més fort que tu, sense haver d´aixecar una mà en contra d´ell. Sense haver de pensar en grans gestes. Em sembla que és una bona filosofia per aplicar en el nostre dia a dia, per afrontar els problemes que tots ens trobem i que sovint ens semblen insuperables...

L´Índia com a país pot tenir l´orgull d´haver donat a la humanitat un personatge com Gandhi, que va saber posar l´amor als altres per davant de qualsevol altra cosa i que ens va ensenyar la lliçó més important que podem aprendre: la violència es combat amb pau i l´odi es combat amb amor.»

UNIPAU (Universitat Internacional de la Pau)

Durant la Diada de la No-violència, lloa la lluita de Gandhi en el 70è aniversari del seu assassinat, i difon que «Hauríem d'aprendre molt dels errors de la humanitat, de la seva figura i de moltes d'altres que ens han ensenyat que la violència només genera més violència.» (Arcadi Oliveres).

FERNANDOMORENO (Diari Ara)

L’Índia dona l’esquena a Gandhi. Avui fa 70 anys que el líder pacifista va ser assassinat a Nova Delhi per un nacionalista hindú: «Aparentment l’Índia sembla que no ha oblidat el seu guia espiritual, però a la pràctica les seves idees han quedat totalment arraconades. Són cosa del segle passat.

Gandhi va defensar sobretot el concepte de la no-violència per resoldre els conflictes. En canvi, el govern de l’Índia destina actualment més de 3.700 milions d’euros anuals a armament militar, segons les últimes dades del Banc Mundial. Així mateix, la pobresa i les diferències socials continuen sent els problemes més destacats d’un país que vol convertir-se en una superpotència mundial.»

Dietari breu d'una estada breu a Lluc (quarta i darrera setmana)

28.

Darrer diumenge al santuari de Lluc... poques hores... les primeres de la jornada, abans que surti el busset cap a Inca, després d'haver pres el meu cafè amb llet al bar sa Plaça... després d'haver anat al cambril de la Verge... després d'haver-ho deixat tot ben enllestit a la cel·la i a recepció...

De puntualitat, res de res. No s’hi pot confiar, en el transport públic a Mallorca. Sortint de Lluc a les 9:45 en bus, havia d’arribar en tren a Palma a les 11:01.

Sense cap casta d’explicació enlloc, Tren Inca-Palma que ha de sortir a les 10:56, surt a les 11:06: 10’ de retard que es fan eterns... Arribam a Palma a les 11:40, amb trenta-nou minuts de retard sobre l’horari programat i anunciat al tauler d'anuncis...!

Per ser la primera menjua que faig enguany a es Muntant d'Establiments, trob que no està gens malament, després de quatre setmanes seguides passades a Lluc! Boooon proooofit, abans del derbi català d’aquest primer diumenge de febrer!

Visca el Barça! I visca Catalunya lliure!

27.

Flor d'ametler al raiguer de Mallorca

Darrer dia sencer d'estada meva al santuari de Lluc, en aquest mon any sabàtic, després d'haver-n'hi passat quatre, de setmanes, al recinte sant d'Escorca.

L'he aprofitat per davallar fins a Inca en el busset, i, d'Inca a Binissalem a peu, passant per Lloseta, a dinar amb la família amiga de cada setmana. 

Ca s'Americano preparen uns macarrons exquisits i un frit de me per llepar-se els dits.

Avui ha estat per a mi un dia de fer fotos de la serra de Tramuntana enfarinada de neu als cims més alts, sobretot el puig Major, Massanella, en Galileu, Tossals i Tomir, vists des d'angles i perspectives variades.

Sorpresa agradosa per a mi a l'estació de busos d'Inca, on m'ha acompanyat en el seu cotxe el bon amic Pere, des de Binissalem: m'hi top en Lluís, cap de Pioners i Caravel·les, que m'indica que fan la sortida i acampada a Lluc.

No fa falta que els demani, en veure'n el fulard, que són dels agrupaments escoltes Jaume I i Verge de Lluc, de la parròquia de l'Encarnació, d'on vaig ser consiliari i rector entre els anys 1978-1982...

Amb una blancor
De neu i ametlers,
Gran illa d'amor
Perdura en el temps!

El retorn a Lluc amb el bus TIB gros, ple de topades amb caravanes de cotxes que pugen i davallen. Més d'una trentena n'hem arribat a dur darrere nostre.

Els que davallen, massa sovint, volen avançar-se a les voltes i, en comprovar que no passen, no els queda més remei que fer marxa enrere amb les queixes conseqüents dels altres...

El conductor, avesat, no perd gens ni mica la paciència i s'hi enfronta amb molta de calma...






26.

Divendres, 2 de febrer, Festa de la Candelera 2018, passada i celebrada al santuari de Lluc per primera vegada en ma vida. S'ho paga fer-ho, just per veure'n la seriositat amb què es fa, amb la participació de l'Escolania de Blavets i Blavetes.

Benedicció de candeles,
als passadissos del santuari de Lluc

M'ha agradat ben molt enregistrar-ne imatges i sons, d'una celebració litúrgica relacionada amb la presentació de l'infant Jesús al Temple de Jerusalem, amb les intervencions actives del vell Simeó -el del «nunc dimittis servum tuum, Domine»- i la vella Anna, i el paper que hi representa en aquest temps nostre l'encesa d'espelmes....

He cantat amb moltes ganes càntics coneguts, entonats per l'Escolania, com són ara: «Tu ets la llum del món»... «Lumen ad revelationem gentium et gloriam plebis tuae Israel»... «Mallorca ditxosa guardava una flor...»

Ahir mateix havia demanat als frares de Lluc si em podrien passar alguna làmina de la Verge que no fos tan «turística» com la que vaig adquirir a la tenda dels «souvenirs»... El bon amic P. Gaspar Alemany s'ha apressat avui matí a regalar-me'n una, de les que més m'agraden: la Mare de Déu de Lluc, sense corona... Li n'he agraït el detall.

La neu cobrint el cim
del puig d'en Galileu

La festa de la Candelera d'enguany coincideix amb un dels dies més freds que he tengut, des que vaig venir al santuari amb ganes d'iniciar-hi mon any sabàtic, fa quatre setmanes.

Havia vengut amb el desig de trobar-hi neu. Però aquesta ha volgut comparèixer ara que ja som a punt de partir, i només als cims més alts de l'entorn: puig d'en Galileu, puig Roig i puig Tomir que han aparegut coberts de blanc per primera vegada des que jo hi som.

El torrent de Lluc davalla amb una quantitat considerable d'aigua, que fa una gran remor, en recorre el llit per davall la plaça dels Pelegrins i cau en cascada al clot d'Albarca, amarant-ne la vall a les totes.

Notícia breu apareguda avui
al diari Última Hora

Lluny d'aquestes contrades, a Ciutat, el diari Última Hora publica una notícia breu sobre el meu rècord de participació en 11 torrades, quan m'hi exercia com a regidor de l'Ajuntament l'any 1996.

Davant d'algun comentari que m'ha arribat, he volgut aclarir que aleshores vaig fracassar en l'intent d'arribar a visitar-ne una dotzena en una sola jornada...

25.
Quart i darrer dijous meu al santuari de Lluc, després d'haver-n'hi passat el primer, el segon i el tercer, a l'inici de mon any sabàtic, gaudint a les totes del clima de pau i tranquil·litat que s'hi viu,.

Una de les llànties
al cambril de la Mare de Déu de Lluc

Únicament es veu trencat per presències tan comunes com extraordinàries: el cant dels ocells múltiples que s'hi senten, o de les aus, o el so dels picarols que porten les ovelles, o les cabres, o les someres; o els càntics religiosos a l'interior del temple; o els crits i renous d'escolars que s'hi atansen (com han fet avui els alumnes de l'IES de Santa Margalida); o de gent tant o més cridanera que hi arriba en autocar de la tercera edat...

Tot això he pogut presenciar, mentre llegia el diari, ocupant una de les taules del bar de sa Plaça, on m'he empassat un bon pamboli a l'hora de berenar...

Atenent la petició que se m'ha fet, he anat a recollir una làmina de la Mare de Déu de Lluc que hom vol tenir al seu abast, juntament amb les característiques «cintes» del santuari.

Per cert, avui m'he adonat que el cambril on es venera la imatge de la Verge està farcit d'escuts i símbols que contenen les quatre barres... i no és cosa d'ara, sinó de temps enrere...

Finestra de la meva cel·la:
"Joc d'escacs", darrer llibre
de Miquel López Crespí

Finalment, a l'hora de dinar he pogut assaborir un exquisit plat de frit que es prepara i se serveix al restaurant Can Gallet, al coll de sa Bataia. Fins avui no havia tengut l'oportunitat d'acostar-m'hi. N'he gaudit a les totes.

He començat a llegir el llibre «Joc d'escacs» que l'altre diassa em va passar el seu autor i bon amic meu, l'escriptor pobler Miquel López Crespí. Una lectura que em resulta fàcil de fer i entenedora, que ajuda a comprendre millor la trajectòria pública d'un escriptor autodidacte com ell, que arriba a aconseguir de veure'n publicats més de cent llibres, de tots els gèneres possibles, valent-se únicament de la seva tenacitat insubornable.

Demà, 2 de febrer, festa de la Candelera: «Si la candelera plora l’hivern es fora, si la candelera riu l’hivern es viu. Tant si plora com si riu, ja ve l'estiu».

24.

Camí dels Misteris, interromput al pas,
per evitar-hi perill d'esllavissades

Això ja s'acaba! Tenc previst de finalitzar la meva estada al santuari de Lluc el proper diumenge, dia 4 de febrer. M'hi hauré passat quatre setmanes senceres, com aquell qui diu.

Tant la primera, com la segona, com la tercera, com aquesta que fa quatre m'han resultat molt agradoses. Fins al punt que m'encantaria poder continuar encara més temps! Però tot té un final, i aquest inici de mon any sabàtic ha d'anar seguit d'altres esdeveniments que ja veurem quins seran, un cop que hagin passat.

Dimecres, darrer dia de la darrera setmana del mes de gener, que aprofit per arribar fins a Palma, i fer les quatre feines domèstiques que em corresponen: buidada de la bústia de correus, revisió de la casa, consulta al gestor i tramitació de documentació administrativa, neteja de la roba, visita a familiars hospitalitzats, trobada amb els amics de sempre, comiat de gent amiga que se'n va fora, etc.

L'entrada a Lluc,
pel camí dels frares

La passejada diària que acostum a fer des que som per aquí, per les contrades muntanyenques de Lluc, avui ha estat substituïda per les anades i vengudes per carrers i places de Ciutat, on la gent sembla que sempre va disparada i frenètica, no se sap ben bé per què...

La baixada de Lluc a Inca, amb la busseta de l'agència Alorda, i el retorn a la inversa amb la mateixa busseta conduïda per sengles xofers, és d'allò més encisador.

Sobretot, després d'haver fet caminades llargues pels puigs i cims més alts que envolten la carretera: el camí dels Horts, a Caimari; el puig de n'Alí, o d'en Galileu, o Tossals, o Tomir o Massanella em semblen uns altres, després d'haver-los visitat una mica més de prop

23.

Dimarts darrer que faig comptes de passar al santuari de Lluc, en l'inici d'aquest mon any sabàtic, després d'haver-hi passat la primera setmana, la segona, la tercera, i mentre estic desplegant suara mateix la quarta.

Avui, quan es compleixen 70 anys de l’assassinat de Mahatma Gandhi, practicant engrescador de la lluita activa no violenta en defensa dels drets humans, d’individus i de pobles, puc pensar i creure fins a quin punt no esdevé vàlida encara ara, i també avui dia, la seva lliçó magistral, a l’hora d’haver d’implantar i defensar democràcies veres dins la nostra Europa, la del segle XXI.

Qualque comentari que m'arriba, com el de la bona amiga Lina, qui em diu «dissortadament el missatge de Gandhi i Crist, de cada dia és més vàlid...», em porta a engrescar-me, avui precisament, en la lectura d'alguns altres escrits que veig publicats ací i enllà. Com són ara aquests tres que assenyal:

ASHA MIRÓ (escriptora terrassenca d´ascendència índia)

«Gandhi és per a mi un exemple de vida, de com la força de voluntat i el convenciment en allò que fas poden aconseguir el que semblava impossible. Va donar al món sencer una lliçó de perseverança, una classe magistral de com es pot vèncer aquell que a priori es més fort que tu, sense haver d´aixecar una mà en contra d´ell. Sense haver de pensar en grans gestes. Em sembla que és una bona filosofia per aplicar en el nostre dia a dia, per afrontar els problemes que tots ens trobem i que sovint ens semblen insuperables...

L´Índia com a país pot tenir l´orgull d´haver donat a la humanitat un personatge com Gandhi, que va saber posar l´amor als altres per davant de qualsevol altra cosa i que ens va ensenyar la lliçó més important que podem aprendre: la violència es combat amb pau i l´odi es combat amb amor.»

UNIPAU (Universitat Internacional de la Pau)

Durant la Diada de la No-violència, lloa la lluita de Gandhi en el 70è aniversari del seu assassinat, i difon que «Hauríem d'aprendre molt dels errors de la humanitat, de la seva figura i de moltes d'altres que ens han ensenyat que la violència només genera més violència.» (Arcadi Oliveres).

FERNANDO MORENO (Diari Ara)

L’Índia dona l’esquena a Gandhi. Avui fa 70 anys que el líder pacifista va ser assassinat a Nova Delhi per un nacionalista hindú: «Aparentment l’Índia sembla que no ha oblidat el seu guia espiritual, però a la pràctica les seves idees han quedat totalment arraconades. Són cosa del segle passat.

Gandhi va defensar sobretot el concepte de la no-violència per resoldre els conflictes. En canvi, el govern de l’Índia destina actualment més de 3.700 milions d’euros anuals a armament militar, segons les últimes dades del Banc Mundial. Així mateix, la pobresa i les diferències socials continuen sent els problemes més destacats d’un país que vol convertir-se en una superpotència mundial.»

22.

Aquest dilluns comença la meva quarta i darrera setmana d'estada meva al santuari de Lluc on he iniciat mon any sabàtic. A la primera setmana inicial, n'ha seguit una segona i una tercera, de les quals estic gaudint moltíssim.

Com tots els dilluns anteriors, avui també han pujat a Lluc els companys caminaires. 

S'ha apuntat per primera vegada al nostre grup el bon amic campaneter Biel, que se suma al també campaneter Pere, l'eivissenc Toni i el vilafranquer Pep.

L'indret triat per avui ha estat el puig de Massanella, pel coll de sa Bataia, es Guix, Comafreda, Massanella, on hem ascendit, sense la companyia d'en Toni que passeja un bon grip i guarda llit... A veure si se'n recupera aviat i bé!

Després d'uns dies de pluja persistent per aquestes contrades muntanyenques, de nuvolades i de temperatures baixes, avui hem pogut gaudir d'un dia esplèndid de sol i bon temps. Hem pogut veure el canvi que s'hi ha produït en poc temps, degut a la neu caiguda al capcurucull del puig, encara que no hagi estat molta. 

Els torrents duen més aigua que qualsevol altre dia de les setmanes passades. Els camins i caminois estan enfangats o embassats. I fins i tot podem trepitjar algunes zones encatifades de neu, per on es desplacen guardes de cabres salvatges que ens fitoren, immòbils i sense bellugar, amb aquella mirada escodrinyadora que no arribes a saber ben bé què volen...

Abans de pujar, hem hagut de passar per la caseta de fusta on el guardià ens ha lliurat un tiquet de quatre euros per hom, com a quota a abonar per la pujada a un dels cims més alts de Mallorca, en plena propietat privada...

Dos joves argentins ens han passat «volant» a la pujada, i ens han tornat a avançar «volant» a la baixada, que hem conclòs després de caminar -al meu ritme lentíssim, per l'obsessió meva d'evitar-hi qualsevol caiguda- durant aproximadament unes vuit hores seguides, interrompudes per pegar una bocinada i per beure una mica d'aigua fresca de la Font Coberta...

En resum, una d'aquelles jornades muntanyenques inoblidables que et duen a respirar aire pur i net, a gaudir de la natura i la bona companyia, i a valorar moltíssim més aquesta terra nostra tan farcida de racons irrepetibles.

Dietari breu d'una estada breu a Lluc (tercera setmana)

21.
Avui he completat les meves tres setmanes d'estada al santuari de Lluc, la setmana del 8, la del 15, la del 22, i demà faig comptes de fer-n'hi la darrera, la del 29 de gener, a l'inici de mon any sabàtic, el 2018.

Membres de l'Aplec Scout de Mallorca
a l'interior de la basíllica

Ha estat una jornada molt especial per a mi. A la missa dominical de les 11 h en què participa l'Escolania de Lluc, també s'hi han fet presents -a més de tres bones amigues Trinitàries que feia molt de temps que no veia- una vintena de membres de l'Aplec Scout Escoltisme Adult de Mallorca que hi celebren, com cada any, l'Assemblea General Ordinària, enguany la XXXI.


A la missa, han estat citats i esmentats per qui la presidia, el P. Ricard Janer, han col·laborat i s'hi han fet presents en la pregària dels fidels...


Hi tenc i mantenc molt bons amics, amb els quals he col·laborat durant èpoques distintes, fins i tot com a consiliari diocesà i consiliari escolta d'alguns agrupaments mallorquins.

Membres de l'Aplec Scout de Mallorca,
al pati del santuari

Després de la missa, m'han convidat a participar en l'assemblea i el dinar d'arròs brut, que han estat d'allò que se'n pot dir cosa molt bona, tant la reunió com la menjua.

Fins al punt que n'hem fet una trobada perllongada fins a les cinc del capvespre, en què me n'he enretirat per recloure'm dins la cel·la...

No em puc estar de reproduir-hi, suara mateix la Pregària Escolta que hi hem fet tots plegats avui, la mateixa que tantíssimes de vegades vàrem fer, quan érem bastant més jovenets, i que diu així:

«Bon Jesús, que venguéreu al món per salvar els homes

i ensenyar-los a ser bons i fer el bé:

Ensenyau-nos a ser sempre generosos,

a estimar-vos i servir-vos com Vós mereixeu,

a estimar i servir el proïsme per amor a Vós,

a estimar i servir el país més que a nosaltres mateixos,

a ajudar els seus fills a tractar-se amb cor de germans,

a no tenir por de cap esforç ni sacrifici pel bé dels altres,

a no tenir por de donar-nos sense mirament,

a no tenir por de treballar, sense pensar en el repòs ni en el plaer,

i a no cercar cap altra recompensa

sinó la de saber que feim sempre

la vostra santa voluntat. Amén.»

20.

El temps està canviant, a Lluc, des que m'hi vaig fer present la primera setmana d'aquest mes de gener, quan hi he passat la segona, i ara que n'estic passant la tercera, d'aquest mon any sabàtic, el 2018.

Avui s'esdevé un dia característic de l'hivern a Lluc, amb pluges continuades, baixades de la temperatura, cel ennigulat, terra banyada, roques que rellisquen, teulades que recullen l'aigua, animals arrecerats, gent amb anoracs i paraigües i impermeables i botes altes...

En ser dissabte, avui els blavets no canten la Salve. La missa de les 12:45 tampoc no compta amb cap altre missioner dels Sagrats Cors que qui la presideix, el P. Gaspar Alemany, qui em convida a fer-ne la lectura primera.

Aprofit la circumstància per recordar-hi que el bisbe Sebastià Taltavull, amb motiu del recés que fa avui capvespre a Son Bono sobre «Cap a on volem que vagi la nostra Església», «aprofundint en allò que ens hem d'exigir per fidelitat a Jesús i al seu Evangeli, m'ha demanat expressament que «ho portem a la pregària perquè el Senyor ens acompanyi en aquest camí; i que demanem a la Mare de Déu que hi intercedeixi i ens protegeixi».

Així ho hem fet, després que el bon amic Gaspar accedís a recordar-ho expressament, tant al moment de l'homilia com a la pregària dels fidels.

A la tarda, em duc la sorpresa agradable de topar-me amb antics escoltes, la nombrosa presència dels quals em duu a pensar que qualque cosa passa a Lluc... Efectivament, per a demà diumenge, 28 de gener, a les 12 del migdia, està convocada la XXXI Assemblea General Ordinària de l'Aplec Scout, Escoltisme Adult de Mallorca, l'acte més important de l'associació, que està previst de realitzar a la sala de pares dels Blauets del Santuari de Lluc.

Segons he pogut destriar al butlletí Noves del mes passat, es veu que n'hi ha que fan comptes d'arribar al santuari avui dissabte, i fer-hi el sopar i la vetlada habitual, a què molt gentilment he estat convidat. 

Demà diumenge, després de berenar, han de fer l'acostumada volta matutina i han d'assistir a l'ofici on participa l'Escolania, a les 11.00 h. Després de l'assemblea, fan el dinar de l'institucionalitzat arròs brut comunitari.

Estic ben content d'haver-hi coincidit, tot i que tenc el pressentiment que la meva participació serà més tost minsa... afanyat com estic en la concreció d'aquest «mon any sabàtic», el 2018...

A la missa del capvespre, que ha presidit el P. Ricard Janer, hem pregat junts per en Lluc i na Margalida, que han pujat al santuari de Lluc per agrair-li a la Mare de Déu haver viscut i compartit 44 anys de matrimoni...

19. 

Margalida i Lluc, dos noms més que puc afegir aquest divendres, a les troballes de persones que vaig fent al santuari de Lluc, en aquest inici de mon any sabàtic, on duc passades la primera setmana, la segona i n'estic passant la tercera.

Tots dos noms, els puc anar afegint als d'Elvira (antiga escolta) i Jaume, a Miquel (antic escolta), a Pere, Pep i Toni (companys de caminades), a Gaspar, Ricard, Ramon, Manuel, Pere (missioners dels Sagrats Cors), a Ricard (director de l'Escolania), a Jaume, Guillem, Juanjo, Maria (encarregats del santuari), a Sílvia i Maria (encarregades del Museu), a Joan, Margalida, Tòfol (encarregats de sa Fonda), etc.

L'esmentada Margalida, qui em fa a saber que és de Biniali, se m'ha hagut de presentar, per reconèixer-la... Ha vengut a celebrar amb el seu espòs, en Lluc, els quaranta-quatre anys de casats, al santuari de Lluc. Em recorda que va assistir a uns exercicis espirituals a can Tàpera, on jo n'era el capellà (que cridava molt l'atenció de les nines de 10 i 11 anys d'aquella època...) a la dècada dels anys seixanta, sent ella alumna de les franciscanes... M'he alegrat ben molt de veure-la, que em saludàs i que em recordàs la feta...

Aquest divendres, tot el matí ha fet un dia de pluja més o manco intensa. Al capvespre la cosa ha girat, ha sortit el sol i això m'ha permès de sortir a caminar per la carretera fins al Guix... 

Al dinar, hi ha acudit tot una camionada de gent catalana principatina en una d'aquestes excursions que s'acostumen a fer, assistint els viatgers al cant de la Salve que fa l'Escolania... 

Avui migdia, una de les blavetes ens ha donat un petit ensurt, quan ha caigut acubada a terra... per sort, sembla que no ha passat d'aquí... a banda de la brevíssima interrupció, que ha comportat deixar de cantar la tercera peça habitual...

Durant la visita vespertina que acostum a fer al cambril de la Verge de Lluc, avui m'ha sorprès enormement la gran quantitat de parelles joves que s'hi han atansat. N'he vist i escoltat un grup, de tres joves i tres al·lotes, que passaven el rosari, en castellà... els cinc misteris de dolor seguits de la Salve... sense lletania...

M'ho estic passant tan bé per aquestes contrades escorquines de Lluc, que m'estic pensant si no n'allargaria l'estada uns dies més, fins passada la festa de la Candelera... Temps al temps, va dir aquell...

18.

Final de la meva tercera estada a Ciutat, des que estic passant una primera i una segona setmana a Lluc, a l'inici de mon any sabàtic, amb la finalitat d'atendre assumptes domèstics diversos i de participar en la trobada fundacional de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca que hem constituït avui al mateix edifici del Seminari Nou, a la finca de Son Gibert, barri del Viver de Ciutat.

He aprofitat mon retorn al santuari de Lluc per quedar a dinar a Binissalem, amb els bons amics Pere, Francisca i Toni, qui m'ha duit en cotxe fins a l'estació de busos d'Inca, on he pujat al TIB.

17.

Tercera baixada meva a Palma, d'ençà que vaig pujar al santuari de Lluc on he passat la primera i la segona setmana, ocupant una de les cel·les de pelegrins, iniciant-hi mon any sabàtic....

Mir de dinar amb els col·legues. Només s'hi presenta el bon amic Miquel. N'Agustí es troba al llit i no pot venir... Més de tres setmanes seguides sense fer-me present al bng, m'hi porten de bell nou, on celebr profusament la notícia relacionada amb el nom que l'Ajuntament per  primera vegada he vist que ja dóna a l'Espai d'Entitats «Isabel Rosselló i Girart», segons he pogut constatar en un programa d'una activitat destinada a associacions veïnals, a l'edifici del Mercat del Camp Rodó...

16.

3 valents dalt del puig dels Tossals (22-01-2018)

Després de la pallissa rebuda ahir, el tercer dilluns que m'estic passant al santuari de Lluc en aquest mon any sabàtic, després d'haver-m'hi passat el primer -dia 8 de gener- i el segon -dia 15 de gener-, i havent-lo aprofitat per pujar amb dos bons amics, el campaneter Pere i el vilafranquer Pep, el puig dels Tossals i el puig de la Font, des de la font del Noguer, avui m'ha tocat fer una mica de descans pels entorns del santuari.

He passat per la farmaciola de Lluc, on l'escorquina que hi atén m'ha recomanat fer-me fregues amb l'analgèsic anti inflamatori "salvacam", i un "paracetamol"...

He tornat a anar a dinar al restaurant Coll de sa Bataia, en tornar a comprovar que el de Can Gallet romania tancat... Ja és tenir-n'hi mala sort, en 16 dies que duc per aquestes contrades... i encara no m'hi he pogut asseure a taula...

15.

Avui fa quinze dies que vaig venir a passar un temps al santuari de Lluc. Amb ganes de passar-hi una setmana, m'hi he arribat a instal·lar durant tres. I ja veurem. M'ho estic passant molt bé. Descansant. Caminant. Pregant. Escoltant...

És l'inici de la meva tercera setmana d'estada seguida al santuari de Lluc, amb motiu d'aquest mon any sabàtic, el 2018, després d'haver-me-n'hi passat la segona i la primera, en un clima de descans, de pregària i de caminades perllongades.

Aquest dilluns, dia 22 de gener, l'he passat en companyia de dos bons amics, el campaneter Pere i el vilafranquer Pep, amb qui hem anat a fer un recorregut bastant considerable des de la font del Noguer, fins al capcurucull del puig dels Tossals i pujant també fins al puig de la Font, per davallar altra vegada fins a la font del Noguer pel mateix camí de pujada, seguint la canaleta que fa pujar l'aigua del Gorg Blau a Cúber, Lloseta i Palma...

Una caminada fascinant que m'ha deixat les cames ben esbraonades... amb ganes de quedar dormit com un tronc damunt del llit... o, com m'ha dit un escorquí, de quedar-m'hi com un ullastre....