A més de nombroses, són també punyents i molt agosarades les metàfores, reflexions i observacions, de caire psicosocial i teològicopastoral que s'esmenten al llarg d'aquesta novel·la santandreuïna, de més de 200 pàgines.
Com a petita mostra, servesqui aquest botó... Se'n poden esmentar moltes més. Amb una lectura pausada i tranquil·la, el lector pot ampliar-ne la llista:
- «Per treure un jerarca de la seva cadira, la millor manera és pujar-lo de categoria».
- «Quan algú plora en el funeral d'un extern, no plora pel mort present, sinó pels seus morts absents»
- «De les històries, tant privades com públiques, mai no s'arriba a abastar tota la realitat»
- «Amb mitges veritats es construeixen les grans mentides; així s'inventaren les sagrades escriptures»
- «Ser home d'una sola cara, no priva de tenir dues galtes»
- «Qui surt del seu armari és talment com el caragol que abandona la seva necessària i protectora closca»
- «No s'ha de fiar de ningú, ni de la pinta que li fa la clenxa»
- «Cap ressuscitat no pot aparèixer sense les nafres obertes»
- «Al cap i a la fi, la mort és l'absoluta i definitiva cura»
- «Com passa sempre a l'hora d'estrènyer, tot és veritat, però al revés»
- «Només un que és gai pot ensumar de forma infal·lible els altres congèneres. Basta un gest, una mirada furtiva. La intuïció, tan menyspreada pels intel·lectuals, és el millor mode de conèixer el germà proïsme.»
- «L'esca es posa a l'ham perquè te l'empassis.»
- «Cada pic que mir el cel, trepitj una merda!»
- «Qui no és bisexual, es perd d'entrada mitja humanitat!»
- «Si l'orgasme duràs mitja hora, sabria explicar-te allò que pot ser l'eternitat»
- «Si poguéssim matar de pensament, ningú no estaria viu»
- «Amb els Llucifers del Vaticà no hi ha exorcismes que hi valguin»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada