A Maena Juan Marquès

En bon dimarts agostenc em comuniquen que la nit anterior na Maena Juan Marquès ha mort i que li fan el funeral dijous 8 d'agost a les 19:30 a l'església de La Sang.

Ens deixa i perdem una bona amiga, gran dona, lluitadora incansable. 

Des que tenc ocasió de conèixer-la i tractar-la a principis de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, sempre la veig disposada a lluitar des d'allà on sia.

Comença com a lluitadora antifranquista i, amb el seu tarannà de dona rebel, es mostra crítica amb les formacions polítiques que amb posterioritat assumeixen les tasques de govern, a l'àmbit local, insular, autonòmic o estatal.

S'inicia com a dona creient a l'àmbit familiar més tradicional i convencional, com marquen els cànons de l'època dins el terme parroquial de Sant Nicolau, una de les cinc parròquies que constitueixen a Palma l'anomenat «pentàgon».

Poc a poc se'n va desprenent, de comportaments rutinaris, i es fica de ple en les més fondes conviccions renovadores i transformadores de l'església.

La seva trajectòria és d'aquelles que corprenen i sorprenen. Poques vegades es veu que el membre d'una família benestant s'estimi més triar un altre estil de vida, a prop de la gent treballadora més humil.

Diplomada universitària d'Infermeria, se'n coneix la militància política dins partits d'esquerres com Bandera Roja, Partit Comunista, Partit Socialista Popular (de Tierno Galván); també la seva implicació engrescadora en Mar Sis, una associació cultural creada durant el franquisme amb l'objectiu de fer suport a iniciatives sindicals, culturals, laborals etc. i que constitueix un dels grups de la coordinadora de comunitats cristianes.

La seva dedicació a la Fundació Serveis de Cultura per al Poble és admirable, com també l'activitat social intensa que desplega dins Attac -el moviment internacional a favor de la implantació de l'anomena taxa Tobin per a les transaccions financeres en lluita contra les desigualtats que genera el mercat capitalista-.

Dona creient, cristiana, s'implica fermament en l'estudi i la praxi de la teologia de l'alliberament i la teologia feminista. Sovint dóna la cara per Creients i feministes una associació  que neix l'any 1997 a partir de la inquietud que sent un grup de dones davant la situació d'invisibilitat i submissió en què són presents al si de l'església catòlica i de la societat mallorquina.

Fa uns 10 anys publica un escrit que duu per títol «Gosarem decréixer?»  , una paraula que ella veu ben carregada de contengut, perquè convida a una revolució veritable en les mentalitats i les accions concretes: «Viure millor amb més poques coses», «simplicitat voluntària», «recuperar el sentit de la mesura», «trobar la felicitat en la convivència amb altres i no en l'acumulació desesperada d'aparells...»

El que més m'admira de na Maena és precisament això: sent membre de família benestant, tria l'austeritat i la lluita, lliurant-se en cos i ànima a procurar el benestar de la gent treballadora més humil.

Gràcies, bona amiga Maena, pel teu exemple estimulant i engrescador! Descansa en pau!