Per la Pau i la Democràcia al País Basc

Fa un grapat de mesos que diferents persones de sensibilitats diferents es reuneixen i debaten al voltant dels escenaris nous que s'estan vivint al País Basc. Els aplega la voluntat de poder contribuir a la consolidació d'un procés que es viu amb esperança.

Per aquest motiu han redactat una Declaració per la Pau i la Democràcia.

Mantenen la voluntat d'aconseguir el suport més ampli possible.

Dins el grup promotor d'aquesta iniciativa social i política, apareixen noms i llinatges ben coneguts arreu dels Països Catalans: Antoni Batista, August Gil Matamala, Gemma Calvet, Jordi Porta, Roser Ràfols, Arcadi Oliveres, Gabriela Serra, Jordi Muñoz, Jose-Lluís Carod-Rovira.

Al migdia de dimecres, 30 de març de 2011, es presenta a Barcelona, al Col·legi de Periodistes, el manifest “Per la pau i la democràcia al País Basc”, reclamant la legalització de l'esquerra abertzale.

M'alegra veure que, entre les 172 adhesions primeres d'arreu dels Països Catalans, hi apareixen una dotzena de persones de les Illes Balears i Pitiüses:

Antoni Ramis Caldentey, psicòleg social
Bernat Joan, escriptor
Cecili Buele, promotor cultural
Climent Garau, promotor cultural
Esperança Marí, diputada al Parlament Balear
Francesca Tur, historiadora
Jaume Mateu i Martí, escriptor
Joan Carrero, moviment pacifista
Joan F. López Casasnovas, filòleg
M. Antònia Font, professora
Magdalena González, pedagoga musical
Sebastià Alzamora, periodista i escriptor.

Tant de bo que, els propers dies, s'hi vagin sumant moltes d'altres adhesions que facin veure i sentir el crit equànime de la gent demòcrata dels Països Catalans.

Exigint i reclamant del Govern espanyol el màxim respecte a la llibertat d'expressió, de manifestació i de participació política sense cap casta de restricció, per tal que es restableixi d'una vegada per totes la normalitat democràtica al País Basc.

Aurrera la pau i la llibertat!

Primera sessió de Junta directiva d'AFAM

La meva primera participació en la reunió de la Junta Directiva de l'Associació Familiars d'Alzheimer -AFAM- com a vocal, m'ha servit avui mateix, entre d'altres aspectes, per veure una mica més de prop certes dificultats concretes amb què es troba una entitat com aquesta, quan vol afanyar-se a prestar el millor servei possible a les persones que en són afectades i que s'hi atansen.

S'hi veu ben a les clares que la desena de persones, que envoltam la taula ovalada, compartim les mateixes ganes d'anar millorant, en la mesura de les nostres possibilitats minses, l'atenció que l'associació vol dispensar a les persones i famílies que s'hi interessen.

No passa dia, segons se'ns diu i podem comprovar “in situ”, que no hi hagi qualcú que s'acosti a les instal·lacions -situades al carrer de Fra Juníper Serra, de Palma-, on mantenim la reunió, per demanar-hi informació i recaptar-ne la col·laboració...

El personal que hi treballa l'atén amb molta cura i amabilitat.

De famílies amb algun membre afectat per la malaltia d'alzheimer, segons es veu, n'hi ha moltes més de les que pugui semblar a primer cop d'ull entre nosaltres. I, malauradament, no sempre les institucions públiques romanen ben disposades a prestar-hi l'atenció que requereix una situació com aquesta.

Com qualsevol altra entitat, veig que aquesta associació no està gens ni mica exempta de dificultats d'ordre intern (espais adequats, personal disponible, material convenient, instal·lacions adients, recursos econòmics suficients, participació activa dels socis, coordinació interna, etc.) i de dificultats que li sorgeixen de l'exterior (aplicació de les institucions públiques, col·laboració amb centres hospitalaris, relació amb altres entitats, finançament bancari, etc.).

Dificultats, moltes. Facilitats, més tost poques!

Coincidint més o manco en el temps que m'acost a AFAM, m'adon que també hi ha altres centres que es dediquen a atendre persones afectades per l'alzheimer.

Veig, per exemple, que un centre de dia, anomenat Mente, situat al carrer José Rover Motta de Palma, presta atenció a una trentena d'ancians amb aquesta malaltia...

Veig, també, que s'insinuen certes divergències entre l'atenció pública d'aquesta malaltia i la col·laboració privada d'organitzacions no governamentals.

De moment, em consider com un d'aquells aprenents que no té res més valuós a fer, ara per ara, que observar, atendre, escoltar, demanar, informar-se... per tal d'esdevenir qualque dia un dels membres més actius a l'interior d'aquesta Junta Directiva que, durant els darrers 19 anys, ha duit a terme una tasca gegantina en aquest àmbit concret de la nostra societat mallorquina.

Ermessenda de Carcassona, la dona més poderosa del país

Mantenc ben viu dins del meu record el darrer dilluns i dimarts del mes de març de 2011. Gràcies a TV3, des de Mallorca estant, vaig poder accedir a conèixer una mica més de prop certs de personatges de la nostra història. I això sempre és d'agrair.

Als dos capítols de les sessions dedicades a Ermessenda de Carcassona (975-1058), comtessa de Barcelona, de Girona i d'Osona, vaig poder veure el paper que exercí i la marca profunda que deixà en la història catalana l'esposa de Ramon Borrell, al segle IX.

Vaig passar un guster de veure'n la projecció. Fins al punt que em vaig engrescar en la tasca de reprendre la lectura del llibre d'Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, on apareixen explicacions més àmplies sobre aquest personatge tan singular.

Poc coneixedor de la història del meu país, la nació catalana, jo no en sabia res, d'aquesta dona potent anomenada Ermessenda de Carcassona, protagonista de la pel·lícula. No n'havia sentit a parlar mai.

Es tracta de portar a la pantalla televisiva unes actuacions que s'esdevenen a la Catalunya bressol a l'alta edat mitjana. Quan el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses encara no fan part dels Països Catalans, i “enlloc no estava escrit que ho haguessin de ser.”

Aleshores, formant part de l'Àndalus, els seus habitants són musulmans andalusins, que, malgrat expulsions, expropiacions, destruccions, aculturacions i transformacions, aconsegueixen que molts elements d'aquest ric passat islàmic sobrevisquin.

És el període històric característic de la formació de Catalunya, com a entitat territorial i humana diferenciada. M'entusiasma la idea de conèixer-lo una mica més a fons...

Vaig veient que, als nostres dies -si es vol, amb formes i modes diferents- se'n van repetint adesiara comportaments, plantejaments, pràctiques, estratègies, actituds que només en mantenen certa novetat quan s'ignoren certs detalls molt aguts d'aquelles èpoques...

Una altra vegada, NO a la guerra!

Les institucions mundials i els governs dels principals països del món han estat incapaços d'adoptar cap tipus de mesures prèvies per a evitar la brutal repressió i genocidi del poble libi en demanda de llibertat, respecte dels drets humans i justícia social.

Una vegada més s'ha demostrat que, per als dirigents polítics, no és prioritari evitar el sofriment dels pobles, el sofriment de les i els treballadors, sinó que s’han estimat més jugar a la política, han preferit escenificar els seus protagonismes i personalismes, han optat per pensar primer en els interessos econòmics de les grans multinacionals i en el futur del petroli de Líbia.

Han estat incapaços d'embargar i bloquejar els comptes del tirà Gadafi, la seva família i els seus generals, incapaços de bloquejar la venda d'armes, de bloquejar els seus ports, d'establir zones d'exclusió aèria, incapaces de trencar les relacions comercials, d'identificar i perseguir als responsables de la repressió i aplicar-los la justícia universal, incapaços d'iniciar cap procés de mediació o de negociació per a trobar una solució pacífica al conflicte.

Per contra, l'única mesura adoptada ha estat la intervenció militar.

Per a CGT, aquesta mesura no solucionarà el conflicte sinó que provocarà més morts, incentivarà un clima de guerra civil i perllongarà el conflicte d'una forma indeterminada, de conseqüències incalculables, com succeeix en els països en els quals s'ha intervingut recentment, l'Iraq o Afganistan.

CGT denuncia que novament governs dels països més rics trien l'ús de la força militar com l'única forma de “ajuda” als pobles i especialment als pobles que consideren del tercer món.

CGT condemna l'ús de la força militar com forma de resoldre els conflictes socials i populars que s'estan produint en els països àrabs, i en concret a Líbia, l'origen del qual està en la falta absoluta de llibertat i justícia social.

Per a CGT, el president Zapatero torna a sorprendre'ns amb la seva aposta entusiasta per la intervenció militar oblidant l'actitud clarament pacifista del nostre poble.

El govern espanyol no ha de prestar-se a la militarització dels conflictes, ni ha d'autoritzar l'ús de les bases militars, ni enviar tropes, sinó que ha de mantenir una permanent defensa d'una solució pacífica als conflictes.

CONCENTRACIÓ demà divendres, dia 25 de març de 2011, a les 19:00 hores, a la Plaça d'Espanya, de Palma.

Confederació General del Treball de les Illes Balears
(CGT-BALEARS) Secretariat Permanent, 24 de març de 2011

Ni Gadafi ni l'imperi. No a la Guerra!

Escrit interessantíssim del bon company de lluites cíviques, sindicals i polítiques, Josep Juárez, sobre la situació que pateix la regió Mediterrània -ben allunyada de les costes nordamericanes, per variar- amb presència militar insòlita, bomdardejant, destrossant i matant a Líbia en nom d'allò que no es diu mai: el "petrolibi".

"Ens han ficat una altra vegada en una guerra “humanitària”. Curiosament, també un 19 de març, com fa vuit anys. Tot i que al ca li han col·locat aquesta vegada el collaret d'una resolució de l'ONU, el de Líbia és de la mateixa ventrada que el de l'Iraq o el d'Afganistan: Un règim tirànic com el de Gadafi, fins a ahir amic de les potències occidentals, on venia a plantar la seva jaima, amb els seus camells i verges, i que ara també serveix d'excusa per a un atac bèl·lic que, sens dubte, igualment té uns objectius aliens als de promoure la democràcia i els drets humans.

En el seu moment també van ser els talibans, a Afganistan, o Sadam Hussein, a L'Iraq, tots ells criatures made in usa, les excuses per a iniciar unes guerres que només van servir als interessos de la indústria armamentística, al robatori dels immensos recursos energètics i al control geo-estratègic de la zona, per part d'Estats Units i Israel.

Que ningú no tingui el menor dubte que les potències occidentals, a les quals s'ha unit de manera tan entusiasta el govern espanyol del en altre temps pacifista Zapatero, no donen puntada sense fil. D'una banda, està en joc el futur control dels recursos energètics de Líbia i, per una altra, el control de les incipients revoltes democràtiques en els països àrabs, que ja estan provocant mals de cap, entre d’altres, a l'estat sionista.

Han deixat podrir la situació, sense intentar ni de bon tros una solució pacífica el menys cruenta possible. Qualifiquen com necessari l'atac “per a evitar mals majors”, i han convençut a l'opinió pública que no havia altra alternativa. Pot ser que, també aquesta vegada, a les veus crítiques amb l'atac sobre Líbia se'ns apunti com partidaris de Gadafi, com en el seu moment se'ns va acusar de fer-li el joc a Sadam Hussein. Però tenc per mi que ara, molts d'aquells actors i intel·lectuals de el “no a la guerra”, com també els principals dirigents polítics i sindicals d'aquesta esquerra de cartró-pedra aferrada a les institucions, faran de claque de les decisions de Zapatero.

Mentre, a Bahrain i a Iemen s'assassina a desenes de manifestants, sense que la “coalició” mogui una pestanya. El mateix val per als sàtrapes i petro-monarques que composen mitja Lliga Àrab, encoratjadora de la “zona d'exclusió aèria” per a Líbia. L'exèrcit d’Aràbia Saudita, per cert, veritable “exemple” d'estat democràtic, ha entrat a Bahrain per a sostenir el règim tirànic amenaçat per les revoltes populars, sense que els vaixells de la “coalició” hagin posat proa al mar d'Aràbia. La hipocresia occidental no coneix límits. O millor dit, els límits els marquen els interessos econòmics i geopolítics purs i durs, important-los un pebre els drets humans i altres cançons.

Bloquegin els règims dictatorials, suprimeixin els paradisos fiscals que els donen cabuda, i donin-li veu al poble. Aturin aquesta guerra, deixin de matar víctimes innocents, forcin una solució pacífica i democràtica del conflicte. Aquesta nova guerra, com la qual va començar fa exactament vuit anys, ni es fa en el nostre nom, ni contarà amb el nostre silenci."

Pep Juárez,
Març de 2011

Bartolomé Sancho Morey, a ERC

Llegesc al Diari de Balears que Bartomeu Sancho, combatent castrista i polític mallorquí, afirma que “s'ha allistat a ERC per la credibilitat de les seves persones, no per les sigles.”

A mitjans 80, Bartomeu Sancho i Pere Felip eren militants socialistes (del PSOE i UGT)que trencaren amb el partit i es passaren al PASOC de Pablo Castellanos. El PASOC -Partido de Acción Socialista- va ser un partit integrat dins Esquerra Unida i que trencà amb la formació per divergències que sovint Bartomeu Sancho recorda amb les seves cartes als diaris.

M'ha vengut al cap que aquest bon company de lluites cíviques i polítiques perdurables, des de l'any 1999 ençà, Bartolomé Sancho Morey, juntament amb Pere Felip Buades són dos lluitadors que s'han afanyat a presentar-se al capdavant de les llistes electorals de la Coalició Treballadors per la Democràcia: Morey al Parlament, per la circumscripció electoral de Mallorca. I Buades a l'Ajuntament de Palma.

Sempre n'he admirat la persistent i consistent insistència, d'aquests dos bons ciutadans mallorquins!

També aquesta coalició, en definir-se com a partit polític d'esquerra radical i republicana de Mallorca, m'ha cridat l'atenció poderosament.

Repassant-ne una mica la trajectòria, es veu que es tracta d'una coalició electoral que neix de la unió entre el POSI (Partit Obrer Socialista Internacionalista), un partit polític comunista de tendència trotskista, adherit a la Quarta Internacional, de la que se'n considera representant a Espanya; i la Plataforma Democràtica Municipal...

És una d'aquelles coalicions electorals que ha fet història a l'àmbit estatal, autonòmic, insular i municipal! Malgrat no haver aconseguit mai, ni de prop fer-hi, cap casta de representació institucional a cap dels tres àmbits on s'ha presentat. Des de Palma.

• 12-06-1986 – El POSI es presenta a les Eleccions Generals al Congrés dels Diputats i aconsegueix 21.853 vots
• 13-06-1999 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears, i obté 473 vots (0,13%)
• 12-03-2000 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les Eleccions Generals, integrant-se dins el POSI i obtenint-hi 12.200 (0,05%)
• 25-05-2003 - Treballadors per la Democràcia es presenta al Parlament de les Illes Balears, com una de les 10 candidatures per la circumscripció electoral de Mallorca, obtenint-hi 438 vots (0,10%)
• 14-03-2004 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les Eleccions Generals, integrant-se dins el POSI, que n'obté 8.003 vots (0,03%)
• 04-05-2007 - Candidatura al Parlament de les Illes Balears per una de les 11 que s'hi presenten per la circumscripció electoral de Mallorca. Encapçalada per Bartomeu Sancho Morey. S'hi obtenen 543 vots (0,13%)
• 13-03-2008 – La Coalició Treballadors per la Democràcia, integrada dins POSI, es presenta a les Eleccions Generals i aconsegueix 7.386 vots

Amb totes aquestes dades, quan veig que, des de les més altes instàncies d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses es diu que "Esquerra suma...", vull creure que sí...

Esquerra Republicana de Catalunya compleix 80 anys

El 19 de març de 2011 Esquerra Republicana de Catalunya compleix 80 anys. Ho commemora, entre d'altres, amb un acte de celebració que s'organitza al mateix lloc on es va fundar el partit: a l'antic Foment Republicà de Sants (carrer Cros 7, Barcelona).

Ho recorda, amb imatges i paraules d'arreu dels Països Catalans, aquest vídeo nou amb el títol A espatlles de gegants...

Pot ser bo i profitós, amb aquesta avinentesa, fer un repàs de la trajectòria d'ERC al servei dels Països Catalans al llarg d'aquests 80 anys d'història... incloent-hi relacions culturals, socials i polítiques amb l'espai comú que conformen tots i cadascun dels territoris....

També pot ser bo i profitós, amb aquesta avinentesa, asseure's a analitzar, amb seny asserenat i amb serenor assenyada, el moment present d'ERC... incloent-hi encerts i errors detectats a tots i a cadascun dels territoris...

I, és clar, pot ser bo i profitós, també, engrescar-se en el projecte de futur que cal bastir, sobretot per a les generacions més joves... incloent-hi la realitat nacional sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer...

Som dels qui pensen i creuen que, com a ciutadanes i ciutadans amants de la República, l'Esquerra i els Països Catalans, no tenim cap dret ni un a continuar afegint més temps al temps perdut...

Si durant aquests 80 anys d'història haguéssim après a sumar i multiplicar, només; i ens hi haguéssim aplicat de debò, deixant a una banda qualsevol casta d'actuació que pogués tenir a veure amb operacions tan poc productives com són ara restar i dividir... quina nació catalana no tendríem ara molt més consolidada, reconeguda i valorada!

El 80è aniversari d'Esquerra Republicana de Catalunya, al meu parer, pot servir-nos per retrobar les fites veritables del camí marcat per aquesta colla de “gegants” de la política nacional catalana que ha fet possible esdevenir octogenària.

Atenent i valorant les veus que puguin alçar-se al nostre entorn més democràtic. Com és clar. Però, sobretot, atenent i valorant les veus pròpies, les d'una militància amarada del delit que l'empeny a treballar en la construcció d'un nou estat europeu, l'Estat Català, a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Cecili Buele i Ramis
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, a Mallorca

Ja som soci d'AFAM (Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Mallorca)

No fa ni quatre dies, com aquell/a qui diu, que vaig sol·licitar d'afiliar-me a AFAM com a soci -l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Mallorca-, que té la seu social a Palma (carrer de Fra Juníper Serra 6, CP 07014.)

Gairebé coincidia amb la mort d'Annie Girardot, aquella artista gran del cinema francès que patia la malaltia d'alzheimer.
Aquella artista de cinema que sap que pateix alzheimer i no s'espanta. Publica llibres de records, mentre la memòria aguanta i fins i tot fa una pel·lícula on ella interpreta el paper d'una malalta amb aquesta malaltia -"Je préfère q'on reste amis"-.
Més tard s'ofereix com a pacient d'alzheimer a la pel·lícula “Ainsi va la vie” de 2008, volent conscienciar el món sobre la malaltia.

Jo tenia interès a conèixer més a fons aquest tipus de demència, progressiva i degenerativa, que destrueix irremeiablement la memòria, el pensament i la conducta de les persones afectades.

Aquesta demència, la més freqüent en l'esser humà, que afecta el 10% de la població major de 65 anys.
Aquest patiment l'origen del qual es desconeix i que se sap que no té cura, ara per ara i de moment.
Aquest desordre incurable, la incidència del qual augmenta dramàticament els darrers anys.
Aquest fenomen convertit en l'epidèmia de salut més rellevant dels nostres temps.
Aquesta malaltia que, en una societat on la gent viu més anys, farà que siguin moltes més les persones que hauran de ser ateses per problemes de demència...

M'arriba la primera convocatòria d'Assemblea General Extraordinària d'AFAM: per a dissabte, 12 de març de 2011, a les 11:00 hores, a la mateixa seu de l'entitat.

Els temes a tractar tenen a veure amb l'Informe del president sobre la situació actual de l'entitat; l'aportació de nous càrrecs i membres de la nova junta directiva; la dissolució i el cessament de la junta directiva actual...

Atesa la importància d'aquests assumptes, s'hi prega l'assistència.

M'hi he volgut fer present per primera vegada.
Me n'he duit molt bona impressió.

Davant d'una trentena de persones assistents, els tres membres que presideixen la Mesa -Guillem, Llorenç i Jaume- ens expliquen i passen dades fefaents sobre la situació que travessa una entitat com aquesta.

N'admir la dedicació, de totes aquestes persones que, durant aquests desset anys darrers, han duit a terme innombrables iniciatives encaminades a millorar les condicions de vida de les persones afectades d'alzheimer i altres demències a Mallorca: persones malaltes i aquelles que en tenen cura i els presten una atenció més acurada i directa.

M'oferesc a col·laborar-hi, com a vocal de la Junta, si m'hi volen.

Me'n vaig amb una idea força aclarida:
Es tracta de “recórrer un camí llarg i escabrós, per viaranys de l'oblit, sent testimoni d'un adéu perllongat i silenciós, dur i anguniós que pot perllongar-se durant anys."

És l'alzheimer, la malaltia de l'oblit, com se la sol anomenar.

Enguany plou molt a la selva peruana (Pucallpa)

Les darreres notícies que s'escampen per la xarxa apunten al fet que enguany està plovent a les totes a la regió selvàtica peruana del departament d'Ucayali. Com molta de gent no havia vist mai!

• Transportistas reclaman por carreteras en mal estado, en Pucallpa(04-03-2011)
• Caída de puente aísla a caseríos de Yarinacocha, en Pucallpa
• Pobladores de Pucallpa capturan a una boa de seis metros de largo(04-04-2011)
• Detectan primer caso de dengue hemorrágico, en Pucallpa(03-03-2011)
• Lluvias aumentan el nivel de la laguna de Yarinacocha, en Pucallpa (22-02-2011)
• Inundaciones afectan a pobladores de Pucallpa (22-02-2011)
• La triste realidad del Parque Natural de Pucallpa
• Mitin de Alejandro Toledo en Pucallpa (06-03-2011)

L'Himne de Pau Casals a Nacions Unides (algunes notes institucionals)

Durant aquests darrers anys, diverses institucions públiques n'han centrat l'atenció en l'Himne de Nacions Unides que va compondre, interpretà i dirigí Pau Casals l'any 1971, per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant.

Vet ací un resum d'algunes de les actuacions institucionals duites a terme:

• 10-05-2011
  Madrid.Senat d'Espanya
  Respon el Govern espanyol, llevant-se les busques d'enmig i veient amb gran satisfacció les iniciatives dels Governs de Catalunya i de les Illes Balears de celebrar un concert de commemoració que serveixi per recordar l'estrena de les obres (sic) de Pau Casals....
• 22-02-2011
  Madrid. Senat d'Espanya
  Presentació de pregunta parlamentària sobre actuacions, gestions i suports ministerials a concert commemoratiu a la seu de Nacions Unides, a càrrec del senador autonòmic Pere Sampol
  
  
• 22-02-2011
  Madrid. Congrés dels Diputats. Comissió de Cultura
  Proposició no de Llei, amb intervencions de representants de tots els grups parlamentaris que l'aproven per unanimitat (s'hi fa l'esment especial de “col·laborar amb la iniciativa promoguda per l'entitat Forum Musicae impulsora de l'organització d'un concert commemoratiu el 24 d'octubre de 2011 de l'executat per Casals a Nacions Unides, a càrrec de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i dels Cors de l'Orfeó Català.”)
  
  
• 22-02-2011
  Madrid. Congrés dels Diputats. Comissió de Cultura
  Presentació de Proposició no de Llei sobre impuls de l'adopció de l'himne de Nacions Unides de Pau Casals com a himne oficial de l'ONU, presentada pel GP Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciati-va per Catalunya Verds (Núm. Exp. 161/002079)
  
  
• 30-12-2010
  Barcelona
  Músics mallorquins a la seu de Nacions Unides. Forum Musicae treballa perquè l'Orquestra i el Cor Jove dels Països Catalans interpretin, 40 anys després, l'Himne de la Pau a Nova York
  
  
• 11-11-2010
  Palma. Seu de l'Institut Ramon Llull.
  La direcció de l'IRL iniciarà les passes perquè es pugui tornar interpretar l'himne de les Nacions Unides en el 40è aniversari de la seva estrena; projecte, que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae,i que també haurà de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull.
  
  
• 10-11-2010
  Palma. Seu de l'Institut Ramon Llull
  L'Institut Ramon Llull commemorarà el concert de Pau Casals a la ONU. La junta rectora acorda a Palma fer les gestions perquè 40 anys després es torni a escoltar allà el "Cant dels ocells" (1)
  
  
• 22-10-2009
  Barcelona. Parlament de Catalunya. Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea
  Proposició no de Llei presentada per Grup Socialistes, Ciutadans pel Canvi, GP Esquerra Republicana, GP Iniciativa per Catalunya Esquerra Unida i Alternativa
  
  
• 23-04-2009
  Madrid.Senat d'Espanya. Comissió d'Assumptes Exteriors
  Resposta del ministre Moratinos a la pregunta formulada pel senador autonòmic balear (2-12-2008)
  
  
• 24-04-2009
  Palma. Parlament de les Illes Balears. Ple
  Publicació de Resolució derivada de la Proposició No de Llei
  
  
• 08-04-2009
  Palma. Parlament de les Illes Balears. Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals
  Presentació i aprovació per unanimitat de Proposició no de Llei 3129/09, pel Bloc per Mallorca i PSM-Verds
  
  
• 08-04-2009
  Madrid. Senat d'Espanya
  Pregunta amb resposta escrita del senador autonòmic balear Pere Sampol
  
  
• 11-02-2009
  Palma. Parlament de les Illes Balears. Mesa del Parlament
  Presentació de Proposició no de Llei 3129/09, pel Bloc per Mallorca i PSM-Verds
  
  
• 02-12-2008
  Madrid. Senat d'Espanya
  Enregistrament de pregunta sobre modifica-ció programa Sala Drets Humans ONU (Ginebra), formulada pel senador autonòmic balear Pere Sampol (1)
  
  
• 02-12-2008
  
Palma. Diari de Balears Bartomeu Mestre “Balutxo” desvetlla himne de Pau Casals oblidat durant dècades, amb motiu d'inauguració a Ginebra d'obra de Miquel Barceló (1), (2)
• 17-03-2006
  Barcelona. TV3
  Discurs de Pau Casals al programa d'història catalana "El Favorit" (TV3, Oriol Junqueras)
  
  
• 29-09-1970
  Nova York. Seu de Nacions Unides
  U Thant encomana l'Himne per a les Nacions Unides a Pau Casals