Assemblea nacional catalana, més mallorquinitzada...!

El 30 d’abril de 2011 se celebra al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l'Estat propi. S'hi fa pública una declaració amb la qual es fan constar i es consideren i s'acorden determinats elements que conflueixen cap a la crida a incorporar-se al procés de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana.

Just un any després, el 10 de març de 2012, es constitueix al Palau Sant Jordi l'Assemblea Nacional Catalana, l'organització popular, unitària, plural i democràtica, cridada a forjar una nació lliure, justa i avançada, la nació catalana, l'Estat Català.

S'esdevé com a resultat d'un munt d'iniciatives ciutadanes diverses, que arranquen de la consulta sobre la independència de Catalunya, a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009: la Coordinadora nacional de la Consulta per la Independència i el Moviment per la Independència (MxI), en són dues mostres evidents.

Com es reflecteix a la documentació que se'n fa pública aleshores, l'ANC neix amb la finalitat de treballar per aconseguir la majoria social favorable a la independència de Catalunya.

El mateix dia de la seva constitució a Barcelona, hi ha gent a Mallorca que es demana si l'ANC neix i creix en la perspectiva d'assolir la independència de la nació catalana sencera, -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer- o si només vol parar esment a la part de la nació catalana, hores d'ara convertida en regió-comunitat autònoma d'Espanya, avui dia anomenada Catalunya.

Des de Mallorca estant, a certs àmbits cívics i socials se segueix amb molt d'interès la trajectòria d'aquest procés força engrescador; i, a través dels seus dirigents màxims, s'arriba a expressar el desig i la voluntat d'adherir-s'hi a títol personal, com també de rebre'n informació i d'assistir a les reunions que s'hi convoquin.

Tot i sentir-s'hi encara minoritària dins la societat actual, aquesta gent mallorquina, que aspira a incrementar el nombre de persones i col·lectius favorables a la independència de la nació catalana en el seu conjunt, vol afanyar-se a treballar en la perspectiva d'uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Farta d'haver hagut de comprovar i suportar durant dècades seguides l'esterilitat infructuosa que comporten certes perspectives segmentàries del conjunt de la nació, -des de formacions polítiques i organitzacions socials illenques que només paren esment al bocí de territori que trepitgen- aquesta altra gent mallorquina es proposa de reprendre un treball intens i ferm encaminat a aconseguir, a l'illa de Mallorca, ni que sigui a llarg termini, una majoria social favorable a la independència de tots els territoris que conformen els Països Catalans.

Aquesta gent de Mallorca, que ha mantengut contactes diversos amb representants de l'Assemblea Nacional Catalana, tant a l'illa com al Principat, des del mes d'agost de 2012 n'ha manifestat la voluntat i les ganes de constituir la secció territorial de l'ANC-Mallorca.

No són poques les dificultats amb què s'ha topat, de bon principi, i que s'incrementen a mida que passa el temps.

De bon començament, sorgeixen les dificultats primeres, provinents de la mateixa gent que participa a les reunions celebrades al monestir de la Real, a Palma.

S'hi fa evident, d'una manera o una altra, que no tothom manté la mateixa visió compartida sobre el que és i comporta la nació catalana.

La perspectiva localista, imperant a la Roqueta des de fa dècades a l'àmbit de l'anomenat mallorquinisme polític, es contraposa a una altra perspectiva més àmplia que pretén abastar el conjunt de la nació catalana, el país sencer.

També sorgeixen, a la par, altres dificultats que sobresurten entre els mateixos membres que representen l'Assemblea Nacional Catalana constituïda al Principat de Catalunya.

Apel·lant gairebé sempre al “respecte mutu” que cal establir a les relacions entre territoris diversos, s'hi assumeix com a “normal” la fragmentació territorial de la nació catalana imposada des de fa segles per les administracions estatals: Principat de Catalunya, d'una banda; País Valencià, de l'altra; Illes Balears i Pitiüses, de l'altra; i Catalunya Nord, més enllà dels Pirineus...

S'hi està oblidant, així, i passant per alt allò que som, que hem estat i que volem continuar sent: una sola nació, la nació catalana!

Mentre les poques veus que se senten, favorables a aquesta visió de la nostra realitat, obtenen gran ressò entre la gent més delitosa de constituir a Mallorca la secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana, com més aviat millor, les reaccions més fortes encaminades a consolidar la visió convencional de territoris segmentats, seguint cadascun el seu ritme propi, sembla que volen anar-se imposant amb l'impuls d'iniciatives paral·leles i la creació de plataformes divergents...

“El Principat, sovint fa tot l’efecte d’haver-se desentès i girat l’esquena al País Valencià i a les Illes Balears, on l’autonomia política ha creat més distància amb Catalunya que proximitat... -diu Josep-Lluís Carod-Rovira, ex-vicepresident de la Generalitat de Catalunya-. Sóc dels qui creuen que la nació cultural dels Països Catalans pot ser també una nació política i, personalment, continuaré treballant perquè així sigui un dia... Sóc d’aquells a qui fa mal al cor veure el mapa incomplet del meu país... bandejant les quatre illes... El dia de la independència serà un dia de gran alegria, sí, però jo no podré tenir una satisfacció plena veient com uns territoris i una gent que, en el meu imaginari, formen el meu país, “una pàtria tan petita que la somio completa”, queden fora del nou estat... Per això confio que una Catalunya independent actuarà amb més fermesa i intel·ligència cap al País Valencià i les Balears que no ho ha fet fins ara...”

Al costat d'aquesta opinió, tan clara i llampant sobre els Països Catalans, se'n detecten d'altres, força distintes, com les que conté la Declaració de la Conferència Nacional per l'Estat Propi, per adonar-se de quines en són les intencions i de quina n'és la visió i la perspectiva que s'hi manté des del primer moment:

“4. Des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nacionalitat, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant. ..

6. El Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació (cal entendre, conjuntament amb els altres països catalans)...

8.- Mentre no es constitueixin al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya Nord assemblees nacionals amb els mateixos objectius que els de l’ANC, aquesta acollirà al seu si tots els compatriotes d’aquells països que vulguin vincular-s’hi i els donarà tot el suport possible amb aquella finalitat, tot respectant els diferents processos i ritmes de cada país. Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.”

M'hagués agradat i alegrat molt més haver-hi pogut destriar, clar i català, el màxim grau de claredat i de catalanitat en la valoració, per part de l'Assemblea Nacional Catalana, d'allò que és i comporta la nació catalana, els Països Catalans, Catalunya!

Amb tot això a la vista, voldria ser capaç de tenir i mantenir sempre ben present, seguint-lo fil per randa, el bon consell d'un bon amic del Principat :

“Lamentablement, els regionalistes de Catalunya (ANC inclosa) són majoritaris... Tranquil·litat: guanyarem (però encara no sabem quan...)”

Cecili Buele i Ramis

Mallorca, 29 d'octubre de 2012

ALGUNS ESCRITS RECENTS, AMB VISIÓ DEL PAÍS SENCER

1. La insostenible lleugeresa,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 28-10-2012
2. La somio completa,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 14-10-2012
3. L'Onze, a les sis,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 02-09-2012
4. Països Catalans,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 28-10-2012
5. Més enllà dels rius i de la mar
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 01-04-2012
6. ANC, construir estat
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 18-03-2012

Jubilats per Mallorca es declara en peu de guerra!

Amb molt de gust reproduesc en aquest blog meu l'escrit que m'ha fet arribar el bon amic i company de lluites cíviques i socials, Jaume Vicens, sobre JUBILATS PER MALLORCA ES DECLARA EN PEU DE GUERRA:

"Després que el mes de juliol passat el govern Balear, amb el suport que el PP li proporciona al Parlament, va aprovar la reforma de la llei de Funció Pública, la nostra associació va aprovar la redacció d’un manifest que vàrem titular Jubilats per Mallorca es declara en peu de guerra.

Ho férem quan ja va ser clar que la vaga de fam per la llengua que varen fer en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual durant el mes de març i part d’abril, no havia donat el resultat que esperàvem. També vàrem fer el manifest perquè amb la reforma de la citada llei, el PP havia romput el consens que hi havia sobre el grau d’exigència del coneixement de la llengua catalana.

Vàrem creure que havia arribat el moment, provocat pel PP, que ens ha de permetre aprofitar la nova situació per reivindicar un exigència més justa que la que representava el consens de mínims preexistent, fruit d’un moment històric condicionat pel que es va anomenar transició democràtica.

El consens en qüestió, un acord de mínims encastat dins la constitució espanyola, no garantia superar l’estatus de llengua colonial que el català ha patit durant els darrers 300 anys; simplement era un pegat. Precisament perquè era un pegat, l’ús de la llengua pròpia als territoris de parla catalana ha anat reculant en benefici de l’expansió del castellà.

Aprofitant, idò, que el PP ha romput aquest consens, nosaltres vàrem decidir passar a l’ofensiva. Ara reivindicam la superació de tota la legislatura que és fruit del pacte constitucional espanyol i exigim l’oficialitat primera de la nostra llengua en els territoris de parla castellana.

Aquesta ofensiva s’havia de concretar i ampliar perquè vàrem voler denunciar, altra pic perquè no havia de ser la primera vegada que ho hem fet, el malbaratament que suposa per als interessos del nostre poble la nova llei turística de Carlos Delgado; també la supressió, i plans de privatització, de mitjans de comunicació que emeten en la nostra llengua o els atemptats comesos contra els drets socials de les persones més desvalgudes -expropiació de bens col·lectius i atemptats contra l’economia de les classes populars.

Volíem explicar, perquè entenem que tot és u, que la crisi econòmica que han provocat per aconseguir un canvi de model social i productiu fa part, també, d’un intent d’eliminació de tota casta de diversitat, perquè l’elit financera intenta fiscalitzar i centralitzar el control de tota la riquesa del planeta. Va ser d’aquesta convicció que va néixer l’acció que vàrem denominar Camins contra mentides.

Per tal de completar aquest projecte, reivindicatiu i de denúncia, el primer que vàrem fer va ser oferir a altres organitzacions que hi poguessin col·laborar, editant material i posant mitjans humans i organització. Vàrem editar una marca, un logotip, amb la intenció de donar projecció unitària a la campanya Camins contra mentides. Algunes de les organitzacions han editat el seu propi material, com és el cas del sindicat STEI Intersindical, el GOB, l’OCB o la Fundació S’Olivar. També repartim material redactat i editat per Jubilats per Mallorca.

Tot el material editat havia de contemplar un requisit, denunciar l’ofensiva neoliberal contra la diversitat cultural, l’espoliació econòmica del poble, el malbaratament dels recursos naturals, i plantejar alternatives. A la nostra proposta varen contestar afirmativament diverses entitats que, d’una manera o altra, ens han donat suport: STEI, GOB, OCB, Drets Humans de Mallorca, Fundació S’Olivar, Fundació Emili Darder, Memòria Històrica de Mallorca, Padrines i Padrins Flauta del 15M, Antics Escoltes de Mallorca...

Dia 1 d’agost va començar a Lluc la primera ruta de l’acció Camins contra mentides que va durar catorze dies fins que va acabar a Manacor, en un acte multitudinari, amb més de dues-centes persones i un final de festa amb gloses i sonar de xeremies.

Dia 21 de setembre va començar a Manacor, on havia acabat la primera acció, la segona ruta que va transcórrer pels pobles de Llevant i del sud de Mallorca, fins que va acabar, dia 4 d’octubre, al monestir de La Real.

La tercera ruta va començar dia 15 d’octubre. Aquesta ruta presenta dues novetats. La primera és que s’ha dividit en dues columnes que partiren del monestir de La Real, una cap a una etapa final que serà a Inca i l’altra cap a una altra etapa final que serà a Sóller. La segona nova és que hi hem incorporat un nou document, una publicació editada per l’OCB que denuncia el dany que per a la nostra economia representa el constant espoli fiscal que patim per part de l’estat espanyol i l’agreujament de la discriminació lingüística que ha provocat la reforma de la llei de Funció Pública.

Finalment, una quarta ruta començarà a mitjans del mes de novembre i recorrerà, en una sola jornada, el centre de Palma i els carrers que travessen les barriades més populars de la capital. És ben segur que per a poder pentinar tota la ciutat haurem de menester un bon nombre de voluntaris que ens ajudin a fer-ho.

Jaume Vicens
Jubilats per Mallorca

Primeres passes de l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

Seguesc amb gran interès i molta d'atenció la notícia segons la qual, des de fa pocs mesos, ha sorgit a Mallorca la iniciativa de crear-hi una secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana.
Segons la informació que s'ha difós, la primera reunió amb representants de l’ANC se celebra a la seu de l’STEI Intersindical dia 30 d’agost a les 19.30h. Hi assisteix un grup d'una dotzena de persones que n'escolten amb interès els objectius.
S'hi explica com veuen i fan comptes treballar des de l’ANC la realitat dels Països Catalans i es parla de quin grau de participació i/o col·laboració s'hi vol establir, tant per a les persones a títol individual, com per a les entitats ubicades en aquesta part del territori.
S'hi han desplaçat dos membres del Secretariat nacional de l’ANC, n’Anna Masó i n’Odette Vinyes.
Setmanes més tard, es convoca la segona reunió de persones interessades en la participació i/o el contacte amb l’ANC. al Monestir de la Real a Mallorca, dia 3 d'octubre. A aquesta segona convocatòria hi assisteixen més d'una cinquantena de persones.
S'hi fa un debat intens i interessant sobre si es vol una assemblea nacional pròpia o una que mantengui vinculació amb la del Principat de Catalunya. S'hi valora el camí emprès pel poble de Catalunya amb els representants polítics. I, després d’escoltar posicions diferents dels assistents, s'hi concreten aquests quatre punts:

1. Constituir l’Assemblea Nacional Catalana vinculada amb l’Assemblea Nacional Catalana del Principat.
2. Donar-li un nom: Assemblea Nacional Catalana de Mallorca
3. Constituir un secretariat provisional, perquè organitzi el debat intern amb una bona metodologia de treball que permeti: redactar una proposta d’objectius, fer una proposta d’accions, fer una proposta de calendari i establir uns primers contactes amb Menorca i les Pitiüses, per saber si hi ha interès a participar-hi... o cada illa faci el seu propi camí...
4. Convocar una reunió de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca dijous dia 29 de novembre de 2012

per debatre els objectius, calendari, propostes, contactes amb les altres illes i el que es determini per part del secretariat provisional.
Segons el meu modest mode d'entendre, una iniciativa d'aquestes característiques, sorgida de la societat civil, sense interferències de partits polítics ni de sindicats, amb participació personal a títol individual, que faci ben visible, a Mallorca, la realitat d'uns Països Catalans que aspiren a ser lliures, a ser reconeguts com a sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI, es mereix tot el suport de persones i entitats que es considerin democràtiques.

Multa de l'Ajuntament de Palma a JUBILATS PER MALLORCA

Des de JUBILATS PER MALLORCA es fa públic aquest Comunicat de premsa enviat avui als mitjans de comuicació:

"El departament de medi ambient de l'Ajuntament de Palma ha comunicat al GOB l'inici dels tràmits per a l'opertura d'un expedient per haver repartit fulls informatius a alguns cotxes. Essent que aquest repartiment fou realitzat per Jubilats per Mallorca, dins la segona caminada de l'acció CAMINS CONTRA MENTIDES, acció que la nostra associació va iniciar el passat 1 d'agost i que feim comptes de concloure el proper dia 10 de novembre, ens en responsabilitzam completament.

En aquestes caminades repartim diversos fulls informatius, uns de nostres i altres d'altres associacions, entre elles un full del GOB i, per tant, tota la responsabilitat del repartiment és nostra, i confiam que així ho entenguin a l'ajuntament a l'hora d'instruir l'expedient.

Dit això i aclarit que allò que han comunicat al GOB és a nosaltres a qui ho han de dirigir, volem expressar la nostra indignació pel fet de que es vulgui amagar un atac contra la llibertat d'expressió i d'informació baix de l'excusa d'una defensa del medi ambient.

Que una gent que permet que a la incineradora de Son Reus (terme de Palma) s'hi generin dioxines tetraclorades cancerígenes, i que no sabem que s'hagi oposat a la importació de fems d'arreu d'Europa per esser-hi cremat (perquè els qui tenen la "bondat" de regalar-lo i de dur-lo fins aquí a compte seu i encara afegir-hi doblers no volen les dioxines per devers ca seua), que els qui permeten això, dèiem, entenguin que la defensa del medi ambient passa per perseguir la difusió d'informació que difícilment es pot difondre pels grans canals mediàtics, assusta.

Que els inspectors de medi ambient de l'ajuntament de Palma no tenguin millor feina a fer que perseguir la difusió d'informació i/o d'opinió, espanta, que la brutor campi arreu, els abocaments incontrolats també, i els excrements d'animals domèstics, i medi ambient de l'ajuntament es dediqui més a perseguir la llibertat d'expressió que no les propagandes d'activitats de dubtosa legalitat aborrona.

Si hem de pagar, pagarem, no tenim cap cèntim però obrirem una subscripció popular i, si no basta, ens gratarem la pròpia butxaca, allò que no farem serà deixar-nos reduir al silenci, deixar-nos tapar la boca. Continuarem informant.

Ara més que mai CAMINS CONTRA MENTIDES.

Jubilats per Mallorca, a Palma dia 8 d'octubre de 2012"

La marxa a peu de JUBILATS PER MALLORCA arriba al terme municipal de Palma

Dilluns, 1 d'octubre, JUBILATS PER MALLORCA, que fan marxa a peu seguint els CAMINS CONTRA MENTIDES que reprengueren a Manacor el proppassat dia 21 de setembre, arriben al terme municipal de Palma, entrant per Sant Jordi.

CAMINS CONTRA MENTIDES
SEGONA CAMINADA

DILLUNS DIA 1 D’OCTUBRE ARRIBADA A SANT JORDI

A les 19 h
Els voluntaris que vulguin caminar els esperen a Son Binissalom
A les 20 h
Arribada per can Forner acompanyats pels xeremiers
Acte al local de la Tercera Edat:
Xerrada sobre el per què de la seva caminada
Tast de coques santjordieres...

VOS HI ESPERAM!

Iniciada la segona caminada el 21 de setembre a la ciutat de Manacor, JUBILATS PER MALLORCA fan comptes d'arribar marxant a peu fins al monestir de Sant Bernat a la Real el proper dia 4 d'octubre.

Fins ara han passat per Manacor, Sant Llorenç, Artà, Capdepera, Son Servera, Cala Millor, Son Carrió, Portocristo, Cales de Mallorca, Portocolom, s'Horta, Calonge, Cala d'Or, Portopetro, s'Alqueria Blanca, Cas Concos des Cavaller, Santanyí, es Llombards, ses Salines, sa Colònia de Sant Jordi, ses Covetes, sa Ràpita, s'Estanyol, Campos, Llucmajor, Randa i Algaida.

Dilluns, dia 1 d'octubre entren dins el terme municipal de Palma. Ho fan per Sant Jordi, on fan comptes de romandre.

Dia 2 d'octubre continuaran caminant a peu i passaran per s'Aranjassa, es Pil·larí, s'Arenal, Can Pastilla;
3 d'octubre: es Coll d'en Rabassa, es Molinar, Cala Major;
4 d'octubre: Sant Agustí, Gènova, Son Rapinya, sa Vileta, Son Roca i la Real Jubilats per Mallorca és una associació que pretén oferir a jubilats i assimilables, propostes i àmbits de feina voluntària en defensa de la llengua, de la cultura, del territori i també en favor del reconeixement ple de la nostra dignitat i dels nostres drets socials, culturals, econòmics i de tota casta.

Serà bo que a totes aquestes barriades de Palma, per on passaran JUBILATS PER MALLORCA, hi hagi gent que s'hi vulgui solidaritzar, que s'hi apunti a fer un tros de camí a peu, que hi col·labori repartint fulls informatius, etc.

Per posar-s'hi en contacte, hom pot enviar un e-mail a jubilatsxmca@gmail.com o telefonar a Jaume bonet: 689 727 757

Alguns vídeos de JUBILATS PER MALLORCA, fent CAMINS CONTRA MENTIDES

Una sèrie de vídeos breus, que he enregistrat durant les dues marxes a peu que han fet JUBILATS PER MALLORCA, seguint CAMINS CONTRA MENTIDES arreu de l'illa, en fan veure alguns dels aspectes més rellevants, i alguns dels pobles i ciutats per on han passat.

Marxa segona:
de la ciutat de Manacor al monestir de Sant Bernat, la Real (Palma)
(14 de setembre – 4 d'octubre de 2012)

• Artà
• Capdepera
• Cas Concos
• Es Llombards
• Manacor
• Palma - Sopar de suport, Sant Jordi, Coll d'en Rabassa i La Real (1), (2), (3)
• Sant Llorenç des Cardassar
• Santanyí
• Ses Salines
• Campos

Marxa primera:
del santuari de Lluc a la ciutat de Manacor
(1 – 14 d'agost de 2012)

• Can Picafort
• Costitx
• Lloret de Vistalegre
• Lluc (1 i 2)
• Manacor
• Petra
• Porreres
• Ruberts
• Sant Joan
• Santa Margalida
• Son Macià
• Vilafranca de Bonany

Algunes intervencions personals

• Caterina Aguiló
• Jaume Bonet
• Joan Francesc March, MSSCC
• Maties Oliver
• Pere Joan Munar
• Pere Morey

Camins contra mentides-2: de Manacor a La Real

El 14 de setembre de 2012, a la ciutat de Manacor, JUBILATS PER MALLORCA reprenen els CAMINS CONTRA MENTIDES, una iniciativa que consisteix a caminar a peu per l'illa de Mallorca, informant, denunciant i mirant de deixondir la població, davant les cada cop més nombroses i barroeres mentides del Govern del PP que administra i representa tan malament les Illes Balears i Pitiüses.

Amb el suport d'entitats diverses - ATTAC-Mallorca, Drets Humans de Mallorca, Fundació s'Olivar d'Estellencs, GOB, Memòria Històrica de Mallorca, Obra Cultural Balear, STEI-i, etc. JUBILATS PER MALLORCA continuen marxant a peu per ciutats, viles, pobles i llogarets de Mallorca.

En aquesta ocasió s'han proposat de recórrer a peu les comarques del Llevant i del Sud de Mallorca, repartint-ne els fulls informatius que s'han editat. Ho fan des d'allà mateix on varen acabar la primera tongada, la ciutat de Manacor.

Durant catorze dies seguits, en JAUME BONET en TOMEU AMENGUAL, en PEP PLANAS i tota la gent que s'hi vulgui sumar s'acostaran a més d'una cinquantena d'indrets caminant a peu...

Durant la primera jornada, han recorregut els 22 quilòmetres que separen la ciutat de MANACOR, de la vila d'ARTÀ, després de passar per SANT LLORENÇ DES CARDASSAR. Pertot han estat molt ben rebuts i acollits, tan per part de la població com de l'autoritat local màxima, els batles respectius...

Dia mundial contra la malaltia d'alzhèimer

Avui capvespre hem assistit a la conferència excel·lent que ha fet al Club Diario de Mallorca el doctor Guillem Amer, neuròleg de l'Hospital Universitari de Son Espases. Ha tractat d'"Allò que cal saber sobre la malaltia d'alzheimer".

Amb una claredat magistral en l'exposició, el doctor Amer ens ha il·lustrat sobre el procés que segueix aquesta malaltia degenerativa, els avanços tècnics i científics que s'estan duent a terme, les mancances i defectes d'una atenció mèdica amb recursos insuficients, etc.

S'acosta la celebració del DIA MUNDIAL CONTRA LA MALALTIA D'ALZHEIMER que es fa cada any arreu del Planeta el 21 de setembre, amb la finalitat de fer front a l'impacte d'aquesta malaltia damunt de pacients i familiars afectats més directament.

L'Associació de Familiars d'Alzheimer de Mallorca -AFAM-, amb aquest motiu,organitza una sèrie d'activitats que s'orienten cap a l'estimulació cognitiva de persones malaltes d'alzheimer i d'altres demències lleus-moderades.

Esdevé una passa primera per contribuir a millorar substancialment la qualitat de vida d'aquestes persones i per evitar-ne alhora l'aïllament social i emocional.

També ofereix una atenció psicosocial a familiars i persones de l'entorn cuidador, atenent així les demandes d'aquest col·lectiu.

Dia 28 de setembre, a les 20:30 hores, al Club Militar es Fortí, al preu de 30 €, n'organitza el Sopar benèfic anual, com un dels actes commemoratius del Dia Mundial contra l'Alzheimer.

Malaltia neurodegenerativa terrible que s'està convertint en l'epidèmia veritable del segle XXI, els efectes nefasts de a qual pateix, directament o indirecta, gran part de les societats occidentals desenvolupades.

Tot al llarg del mes de setembre es realitzen una sèrie d'activitats i campanyes de sensibilització de la patologia de l'alzheimer:

• Xerrada del doctor Guillem Amer sobre "Els indicies de la demència. Claus per a un bon diagnòstic", a la seu d'AFAM (carrer de Rector Petro, 27 baixos - La Soledat), dimecres 19 de setembre, a les 17 hores. L'assistència i l'entrada és gratuïta, per a tothom que vulgui acudir-hi.
• Concert de la Banda militar de Balears, a l'església de la Soledat, a les 11:00 hores de dijous, 20 de setembre. L'entrada també és oberta a tothom i gratuïta.
• Sopar benèfic al Club Militar es Fortí, a les 20:30 hores, divendres 28 de setembre, al preu de 30 €.

La presidenta de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Mallorca, Francisca Servera Baño convida tothom a participar-hi.

L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca

Per al proper dia 26 de setembre de 2012 està convocada la reunió ordinària de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca al Casal d'Immigrants i ONGD de Palma.

Hi ha xifres que es poden considerar mítiques o emblemàtiques o singularment significatives. En aquest cas, es tracta de la reunió núm. 50 d'aquesta assemblea ciutadana, des que es va crear el dia 8 d’abril de 2008, al local de la Fundació de Serveis per al Poble (C/ Francesc Borja Moll, 10, entresòl).

Se n'hi feia la primera reunió constitutiva, amb la presència de representants de totes les entitats que volien participar en un projecte engrescador de participació cívica.

L'ordre del dia s'establia allà mateix, per la mateixa gent que hi participava, en iniciar-s'hi la reunió, i que arreplegava representants de ATTAC (Maria Francisca Simonet), Drets Humans de Mallorca (Aina Calafat, Cecil Buele i Xisca Sampol), Entrepobles (Miquel Tugores), Fòrum Ciutadà (Miquel Ramon, Xisco Mengod i Guillem Ramis), Sindicat CGT (Helena Herrera) i Sindicat STEI (Francesc Ramis).

D'aleshores ençà, no han deixat de reunir-se periòdicament, amb la finalitat de posar en comú allò que fa cada entitat, de programar accions conjuntes i de compartir els anhels i les aspiracions més intenses de la ciutadania.

Val la pena de tenir present una iniciativa com aquesta que, bé sia a la Fundació Serveis de Cultura per al Poble, bé sia a l'Espai Solidari, bé sia al Casal d'Immigrants i ONGD de Palma, aconsegueix de reunir gent diversa, interessada a aportar elements positius de dinamització cívica, a partir d'allò que fa cadascú al seu redol.

Si se n'han de remarcar alguns aspectes, s'hi poden assenyalar:

La implicació de l'AMS de Mallorca en l'organització i l'impuls del Fòrum Social de Mallorca (FSMa), la seva participació en el Fòrum Social Mundial (FSM, Porto Alegre, Dakar...), en el Fòrum Social Català (FSCat), en el Fòrum Social de la Mediterrània (FSMed), en el Fòrum Social Europeu (FSE)...

La seva defensa aferrissada dels serveis públics, com a drets inherents a la ciutadania democràtica

La defensa d'una democràcia més participativa a l'interior de l'Europa del segle XXI

El paper de els institucions públiques, al govern, l'administració i la representació democràtica de la ciutadania

L'aportació d'iniciatives ciutadanes amb motiu de les diverses campanyes electorals, locals, insulars, autonòmiques, estatals, europees

La lluita contra mesures governamentals de caire bèl·lic, antisocial, contràries als drets adquirits democràticament, destructores del territori, etc.

La defensa, promoció, ús i impuls de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears

La lluita contra la corrupció política i a favor de la regeneració democràtica

La participació en el Consell de la Societat Civil de Mallorca

El suport a iniciatives ciutadanes que n'afavoreixen la participació: Jubilats per Mallorca, Sa TevaVisió, Agenda Llatinoamericana, etc.

Tot plegat fa que es pugui valorar molt positivament l'existència i el desplegament d'aquesta iniciativa ciutadana, nascuda a Mallorca l'any 2008, que continua ben activa i que resulta cada cop més necessària...

Sopar de suport a JUBILATS PER MALLORCA: imatgesen vídeo

Superant la xifra mítica de la cinquantena de persones assistents, el sopar de suport a JUBILATS PER MALLORCA, al restaurant de Can Blau, a la barriada palmesana de la Soledat, ha quedat enregistrat en imatges.

A banda del menú, exquisit i saborós, que s'hi va poder tastar, també s'aconseguí, entre tots els assistents, fer-ne una vetlada agradosa i entusiasta.

Amb les actuacions musicals de n'Agustí Baró a la guitarra, i la col·laboració de Jaume Barceló que també s'hi apuntà, s'hi pogué assaborir un repertori esplèndid.

Qui va voler, també, va poder dir-hi la seva, al llarg de les tres hores que durà l'esdeveniment.

No hi faltaren les paraules del president de JUBILATS PER MALLORCA, Maties Oliver, qui s'afanyà a explicar per quins motius s'ha fet una vaga de fam per la llengua, unes jornades d'enllaçats per la paraula, unes marxes a peu fent CAMINS CONTRA MENTIDES... Tot per informar la població i denunciar les grans mentides en què volen capficar-nos els governants que ens administren i representen tan malament.

Jaume Bonet i Tomeu Amengual adreçaren unes paraules a la concurrència, explicant-hi el que ha de ser aquesta segona tongada que s'inicia a la ciutat de Manacor, divendres, 21 de setembre, a les 21:30 hores, i que ha d'acabar dijous dia 4 d'octubre al monestir de la Real, després de recórrer pobles i viles del Llevant i Sud de Mallorca...

Tant de bo que aquesta segona marxa a peu, fent CAMINS CONTRA MENTIDES, contribueixi a desvetllar consciències i a mobilitzar una ciutadania que, pel que sembla, roman com a mig estormiada davant les mesures que adopta el Govern de l'estat espanyol, a les ordres del qual s'ha col·locat també el Govern autonòmic de les Illes Balears.