Tercer dia d'estada a Barcelona, mon any sabàtic 2018

Avui fa 21 mesos que na Bel Rosselló, la meva dona, se’n va anar, d’aquest món a l’altre! 

Un motiu més que suficient per continuar enfortint-me'n en aquest mon any sabàtic iniciat l’1 de gener de 2018... aquests dies duit a terme des de Barcelona estant.

És el primer diumenge de quaresma i m’entren ganes d’anar a missa a l'església de Sant Vicenç dels Horts, pujant-me al tren FGC R5 que surt de la plaça Espanya. A veure si tenc l'oportunitat de veure-m’hi amb la batlessa Maite Aymerich (de la qual no vaig acomiadar-me ahir, a Badalona). Però, sobretot, a veure si puc saludar la família d’Oriol Junqueras, la seva dona Neus Bramon, i els seus fills Lluc (4) i Joana (2).

L'edifici de l'Ajuntament roman tancat, en bon diumenge.... A l'església, m'hi trob mossèn Anton Roca, que celebra la missa dominical a les 9h. Abans que procedeixi a la següent cerimònia funeral per un veí del poble de sant Vicenç dels Horts, mir de saludar-lo a la sagristia.

M'hi atén amb molta d'amabilitat. Li explic el motiu de la meva venguda al poble. Que m'agradaria saber el domicili de l'Oriol Junqueras, per tal d'anar-hi a saludar la seva companya i els seus dos fills. 

S'hi presta generosament, de manera que demana a uns feligresos que me'n donin les senyes concretes, del carrer on es troba la seva casa, segons em diuen «una torre situada al final del carrer de Mestre Ramon Camps».

Me n'hi vaig tot dret, guiant-me el googlemaps En arribar-hi, no hi veig ningú. Sembla que l'immoble estigui desocupat, tot i que s'hi veu aparcat un vehicle, al jardí. No hi ha timbre, a l'entrada. Tampoc no se'n sent cap casta de remor. 

Amb la finalitat de deixar-ne constància a la bústia de correus, em pos a escriure quatre mots en un tros de paper que trob pel carrer. Li manifest, a na Neus, que som un amic de l'Oriol que he vengut des de Mallorca per saludar-la, a ella i als dos menuts, i per oferir-m'hi en allò que consideri que pugui ser útil... 

Quan estic a punt d'anar-hi a posar el número de telèfon meu, i el correu electrònic... sent la remor d'una porta interior que s'obre, d'on surt un fotògraf seguit d'una dona i dos infants! Eureka!

Tot d'una em pos a cridar el nom de «Neus», que s'apressa a obrir-me la porta d'entrada al jardí de la casa. La salud molt efusivament, a ella i als dos infants que continuen juguetejant com si no res...

No ens havíem vist mai, però físicament la trob molt afectada... molt penada... molt amagrida... molt xupada... molt desfeta...

En acomiadar-me'n, d'ella, després d'una trobada tan breu com emotiva, mentre m'adreç a l'estació del tren que m'ha de tornar cap a Barcelona, em qued amb la primera imatge del matí, que no m'ha donat temps d'enregistrar pel mòbil, ben a prop de l'hotel on romanc allotjat: 

Amb els meus ulls, he vist de bon matí que una gavina caçava un colom... al carrer de Tarragona... i només n'hi deixava al terra algunes poques plomes...

Oriol Junqueras i Vies és a la presó, des de fa mesos, pel sol fet d'haver volgut escoltar i atendre, com a vicepresident de la Generalitat de Catalunya, el clam d'una bona part de la població catalana que vol la independència i que s'hi constitueixi la República Catalana.

Empresonat a Madrid, és el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, i va ser batle de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts on resideix la seva família... que aquest diumenge de quaresma, 18 de febrer de 2018, he tengut l'oportunitat de saludar i acompanyar durant una estona.

«Amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat», només deman que se'l posi en llibertat «d'aquí que toquin hores», a ell i a tots els presos polítics catalans que romanen empresonats o a l'exili!

La jornada dominical quaresmal s'acaba amb un concert a l'església de Sant Gaietà, a Barcelona, regentada pel P. Miquel, teatí mallorquí que cada diumenge ofereix concerts de música clàssica a benefici d'alguna entitat solidària.

Música en Sant Gaietà (Barcelona)