Avui faig la quarta (i darrera?) passa en la ruta que vaig recorrent en aquest blog meu, la qual em porta a veure i mirar una mica més de prop què s'ha fet al Senat d'Espanya, en relació amb la commemoració del 40è aniversari de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la mateixa seu de Nacions Unides, una iniciativa cultural que impulsa des de fa dos anys l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.
M'estic referint, clar i català, a la inutilitat i esterilitat de presentar certes iniciatives parlamentàries que, pel que es veu, no condueixen enlloc més que a perdre-hi miserablement el temps... i les esperances profundament democràtiques que hom pugui mantenir encara una mica vives...
Primer de tot, vaig voler fixar l'atenció en el que s'havia fet al Parlament de les Illes Balears; llavors al Parlament de Catalunya; i després al Congrés dels Diputats...
Ara pertoca d'arribar fins al Senat d'Espanya i, més concretament, a les iniciatives que va presentar el senador autonòmic balear, Pere Sampol i Mas, del PSM-Entesa Nacionalista, portaveu del Grup Mixt.
Al principi de tota la seva actuació, s'hi situa la Pregunta parlamentària que hi formula el senador autonòmic el 2 de desembre de 2008, sobre les causes per les quals es va modificar el programa de la inauguració solemne de la cúpula de la Sala dels Drets Humans de la seu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a Ginebra (Suïssa) i s'hi va suprimir la interpretació de l'Himne de l'organització esmentada.”.
Quatre mesos després, en resposta oral expressada el 23 d'abril de 2009, el ministre Miguel Ángel Moratinos es va comprometre a realitzar gestions davant del secretari general de les Nacions Unides, per tal d'intentar oficialitzar l'Himne esmentat.
El 22 de febrer de 2011 el senador autonòmic balear tornava a insistir en el tema. Tot recordant que “enguany coincideix amb el 40è aniversari de l'estrena de l'Himne a la seu de Nova York; amb motiu d'aquest esdeveniment hi ha una iniciativa, recolzada pels governs de Catalunya i les Illes Balears, presentada per una entitat mallorquina, Forum Musicae, amb la col·laboració del Palau de la Música Catalana, per celebrar un concert commemoratiu d'aquesta efemèride a la mateixa seu de les Nacions Unides”, el senador autonòmic balear hi formulava una altra pregunta parlamentària, amb sol·licitud de resposta escrita, tot demanant si, d'aleshores ençà, “hi havia constància d'alguna actuació ministerial realitzada, si no s'hi considerava oportú realitzar alguna altra gestió oficial davant del secretari general de l'ONU a fi de promoure el reconeixement oficial de l'Himne de les Nacions Unides de Pau Casals i Winstan Hugh Auden, i si el ministeri no estaria disposat a donar suport a la commemoració i a realitzar les gestions necessàries per a la celebració d'aquest concert commemoratiu.”
Aquesta Pregunta amb sol·licitud de resposta escrita, adreçada al Govern espanyol pel senador Pere Sampol el 22 de febrer de 2011, i que, d'acord amb el Reglament de la Cambra, havia de ser contestada abans del 5 d'abril de 2011, encara ara (15 de maig de 2011) no ha rebut cap casta de resposta escrita...
Tot i els esforços realitzats pel senador autonòmic balear, que s'ha volgut implicar en l'assumpte, les seves intervencions al Senat d'Espanya no fan res més que afegir-se a la llista d'iniciatives parlamentàries sobre aquest mateix assumpte, que han estat presentades a quatre cambres parlamentàries de l'Estat espanyol (quatre!), amb les quals no s'ha arribat a aconseguir res de res a cap de les quatre!
En què ha quedat tot? Sembla que en no res!
Què més se n'ha fet després de la seva tramitació al Senat? No se'n sap que se n'hagi fet públic res de res!
Quins efectes ha produït una iniciativa parlamentària com aquesta? A l'opinió pública i publicada, fins ara cap ni un!
Hom no té més remei que haver de romandre a l'espera d'uns resultats que no sembla que puguin ser positius en aquest àmbit... Més tost sembla que esdevé tan inútil com estèril la presentació d'iniciatives parlamentàries d'aquesta casta que, pel que es veu hores d'ara, no porten enlloc... més que a perdre miserablement el temps... i les esperances profundament democràtiques que hom pugui mantenir una mica enceses... encara!
Mentre hom roman a l'espera de notícies que puguin ser més satisfactòries... totes quantes formacions polítiques han intervengut en aquest assumpte s'afanyen a realitzar, com si res no hagués passat, una campanya electoral per continuar fent-hi el mateix de sempre... inútilment i estèril...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada