Primer dia d'estada meva a Perpinyà

Convidat pels bons amics Teo i Maria, que en altres ocasions ens han convidat a visitar-los, aquest dimecres del mes de març de mon any sabàtic 2018, m'he pujat al TGV-AVE que surt de l'estació de Barcelona Sants i es dirigeix fins a la capital francesa, París Gare Lyon, passant, entre d'altres indrets, per la ciutat de PERPINYÀ, a la Catalunya Nord, i, abans, per Girona i per Figueres.

Maria i Teo, impulsors de VilaWeb
a Catalunya Nord

Em fa il·lusió tornar a veure aquests dos bons amics que tan bé ens acolliren quan ens hi férem presents amb motiu del concert de l'OJIPC -Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans- a la seu catedral perpinyanesa. 

O quan, juntament amb na Bel, aprofitàrem per visitar-los amb motiu de l'UCE -Universitat Catalana d'Estiu- a Prada de Conflent.

Sempre hi hem estat molt ben rebuts. I ara, no fa gaires dies, em feren a saber que els feia molta d'il·lusió que ens tornàssim a retrobar. 

En aquesta ocasió, hi vaig amb tren i AVE, per afegitó. És la primera vegada que faig aquest trajecte d'aquesta manera. És una delícia. Molt confortable. Encara que trob a faltar una gran manca de contacte personal. Ningú no ens acompanya, ni ens indica, ni ens facilita el camí per trobar els nostres seients o per demanar-hi res. T'has d'espavilar, amb les indicacions que puguis detectar.

El trajecte en tren, dins un vagó de primera classe, a les dues dotzens de butaques que conté, només hi viatjam quatre passatgers. Mentre ens acostam a Figueres, s'estén davant la nostra vista la serralada pirinenca totalment coberta de neu. Els camps verds. Els rius amb gran cabal d'aigua.

Seguint les recomanacions de la bona amiga Magda, faig comptes d'arribar fins a la Llibreria Catalana. La duu na Joana Serra, neboda de na Blanca Serra, una dona històrica de lluites.

Després de dinar, ens dirigim en el cotxe conduït pel bon amic Teo cap a la ciutat de Toluges, on es va celebrar la primera assemblea de Pau i Treva dels comtats catalans, l'any 1027, sota la presidència de l'abat Oliba. Fet que recorda Pau Casals durant el seu concert famós davant l'assemblea general de Nacions Unides.

Recollim Guillem Jaume, el fill d'en Teo, al seu lloc de treball, que es troba molt a prop.

Visitam també la casa on viu Marisa, la mare d'en Teo, una velleta de 88 anys, molt amable i simpàtica, que viu en aquest municipi tan emblemàtic dels Països Catalans.