Després de caminar per indrets diversos de la ciutat de Bilbao el dia d'ahir, avui he tengut l'oportunitat de traslladar-me a Castro Urdiales. Ho he fet a mitjan matí, en bus. Trajecte d'una mitja hora per bona carretera.
A Castro Urdiales, hi treballa la meva neboda Maru, com a professora de Literatura a l'Institut Ataúlfo Argenta, des de fa un temps. Juntament amb el seu espòs Marcos, també professor bilbaí, viuen al centre de Bilbao, en un pis molt acollidor.
Castro Urdiales és el darrer municipi del País Basc, abans d'entrar en la comunitat autònoma càntabra. Faig el passeig marítim a peu. Extraordinàriament bell. Amb l'edifici d'una església que predomina dalt del pujol situat al final. Arrib fins a la plaça de l'Ajuntament. Qued embambat davant dels edificis tan singulars que s'hi veuen. M'agradaria tornar-hi un altre dia.
Acabades les classes de la meva neboda a l'institut, tenim l'oportunitat d'arribar amb el seu cotxe i amb el meu nebot fins a la ciutat de Santander. Un bon amic seu va morir ahir mateix, i anam a fer companyia als seus familiars al cementeri de Ciriego, després de dinar en un fast food de la contrada.
Em serveix per veure els paisatges tan esvelts de la regió, amb les muntanyes cobertes de verdor gairebé totes, algunes recobertes d'un bon gruix de neu que hi ha caigut a les darreres hores, amb rius que en travessen les valls, casetes d'ensomni, carreteres ben amples i ben construïdes, túnels i ponts d'enginyeria puntera...
A tot això, hi esdevé més que perceptible la presència i la influència publicitària dels Botín!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada