Començ la tercera jornada d'aquest mon any sabàtic al monestir de Poblet, com de costum, aixecant-me del llit a les 4:30 h. Tenim cant i pregària de Matines a les 05:15 h, al Cor monàstic, juntament amb els monjos i uns altres quatre companys que compartim l'espai de l'Hostatgeria: algun s'hi mostra molt més expert que no jo, en el maneig dels llibres de cant. Algun altre em sembla que va una mica més despistat que jo...
Preveig que aquest divendres de quaresma pot ser sonat, pel que fa a l'austeritat que s'hi respira... Però me n'he duit la sorpresa agradosa de comprovar que tampoc no hi ha tant per tant. De fet, sí que es nota en l'ambient monàstic que ens trobam en divendres de quaresma: les pregàries són quaresmals, el silenci és quaresmal, els àpats són quaresmals...
Al refetor és on més es nota aquesta circumstància: per berenar, un tassó de cafè amb llet i llegums i fruits secs; per dinar, un arròs de verdures caldós, una tallada de peix amb verdures i ciurons i una peça de fruita; per sopar, un plat de sopa de brou i un cafè amb llet. Damunt la taula, no hi manca mai pa, vi, aigua, sal, sucre, oli i vinagre.
A diferència de Montserrat, on els hostes mengen just a la vora de la taula del pare abat, a Poblet ocupam els darrers seients de les darreres taules de l'immens refetor on hi fa una fredorada. Si alguna nota característica he de remarcar d'aquest monestir, és la fredor que ho embolcalla tot. Molt de fred. A l'exterior, i, sobretot als interiors: espais immensos, alts, llargs, amples, extensos, de pedra viva, humits fins a l'extrem, sense calefacció, ocupats com a molt per una trentena de persones...
Massa espai construït, per a tan poca gent! Se'ns diu que Poblet és el monestir habitat d'Europa més gran de tots. Sort que, a l'habitació i als banys comuns, la calefacció sol funcionar bé, amb un radiador clàssic, el de sempre, a base d'aigua calenta...
També, quan fa sol, fa molt bon passejar pel camp immens que s'estén al llarg de la clausura del monestir, encerclat per una murada que s'assembla molt a la d'un castell medieval. Resta sembrat sobretot de vinyes. Se'n cuiden els monjos, de llaurar, sembrar, recollir els fruits, etc.
Les vistes del monestir i dels jardins que l'envolten són esplèndides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada