diumenge, 14 de febrer del 2016

A la mort de Muriel Casals i Couturier, bona amiga principatina

Muriel Casals i Couturier, a més de diputada del Parlament de Catalunya, d'expresidenta d'una entitat tan prestigiosa com Òmnium Cultural, de doctora en ciències econòmiques, o de professora emèrita al Departament d'Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, és, per a mi, una gran amiga.

Ens coneixem des que, gràcies als bons amics Climent Garau i Miquel Sellarès, se'ns facilita l'assistència i participació a les jornades que organitza l'Opinió Catalana, concretament a les setenes, que presideix Muriel Casals i que se celebren a Cerdanyola del Vallès, a finals de novembre de 2007.

Allà, durant una conversa de tu a tu, amb fermesa dolça i amb dolçor ferma, me n'etziba una que guardaré com un tresor dins del meu cor i la memòria: "Cecili, no deixis mai de ser com ets"!

Som soci d'Òmnium Cultural, abans que Muriel Casals en fos la presidenta. Amb ella al capdavant, n'he intensificat contactes i col·laboracions des de Mallorca estant. He fet suport a les iniciatives que ha promogut l'entitat, presidida per una tan «valenta dona» del Principat de Catalunya...

Record, de manera molt especial, la nostra participació, -la de na Bel, la meva dona i jo mateix-, a la manifestació multitudinària convocada a Barcelona per Òmnium Cultural i d'altres entitats, el 10 de juliol de 2010, contra la sentència del Tribunal Constitucional que fa no res el Parlament i el Poble de Catalunya...


Però, sobretot, tenc molt present dins la memòria converses que hem mantengut, compartint l'entusiasme per una tasca que ens està portant cap a la independència de Catalunya...

Abans que m'arribi la notícia de l'accident que pateix a la via pública barcelonina, ens mantenim en contacte i comunicació adesiara. Ella, amb molt poques paraules, m'expressa moltíssim més que d'altres amb discursos llargs...

«Felicitats i abraçades, estimat Cecili; Vivim en un mon ple de persones bones! Muriel», em diu el mes de juliol de 2013, quan li comunic que ja hem fet la primera presentació pública del meu primer llibre a Palma, "Gloses meves", editat a Mèxic, en català de Mallorca.

O quan, a principis de l'any 2014, li desig «Molt bones festes de nadal i molts d'anys nous més!» i ella em respon: «Anys plens d'esperança... i de realitats! Muriel»

Pel setembre de l'any passat, li faig arribar la meva enhorabona, per la molta i la molt bona feina feta, a favor d'un Parlament català farcit de gent independentista, que treballarà per la implantació de la República Catalana.

Li dic que, «com a republicà català que, des de Mallorca estant, mantenc ben viu el record d'un Parlament català que fa pocs anys compta només amb tres diputats independentistes, hores d'ara, se n'hi arriben a comptabilitzar setanta-dos. Quasi res! Quina alenada d'aire fresc per als Països Catalans!»

I na Muriel em respon manifestant-me: «Estimat Cil, Abraçades plenes d'esperança. Muriel»

Un bon dia del mes d'octubre passat, se m'ocorre dir-li: «A veure si et veim presidenta de la Generalitat de Catalunya, un dia d'aquests! Som un d'aquells catalans illencs que estaria encantat d'arribar a veure que la primera i darrera presidenta autonòmica de Catalunya es diu Muriel Casals, alhora que esdevens la primera cap d'estat de la República Catalana! Salut i coratge!

I em contesta, clara i llampant, amb la darrera comunicació seva que m'arriba:

«Estimat Cil, Necessitem dones i homes! Tenim un bon candidat a president de la Generalitat, el president que ens ha fet avançar uns passos essencials en el camí cap a la independència. Artur Mas ha fet veure a les classes mitjanes, a molta gent d'ordre, que la independència és la solució a molts problemes. També ha aconseguit un prestigi i reconeixement internacional del nostre procés, imprescindible per l'èxit. Ens cal sumar a tothom, no ens podem enlluernar només amb un costat de l'espectre ideològic. Cap exclusió! Abraçades. Muriel»

El mes de gener de 2016, se me n'acaben les respostes...

Així i tot, continuo insistint i felicitant-la: «Enhorabona, amiga Muriel, per haver elegit na Carme Forcadell com a candidata a presidir el darrer Parlament autonòmic de Catalunya, després d'haver-se exercit tan esplèndidament com a presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana.
Tant de bo que la puguem veure acompanyada per una altra dona, tu mateixa, que presideixi el darrer Govern autonòmic català. I que totes dues sigueu les primeres presidentes de la República Catalana. Seria per a mi, català de Mallorca, una de les alegries més grans en la meva vida de rodamon pels Països Catalans, amant de la justícia, la llibertat i la solidaritat.
Salut i coratge! Una abraçada!...

Enhorabona, amiga Muriel, per haver aconseguit un acord que facilita el camí cap a la independència de Catalunya. Tot i que, com saps, m'hagués agradat molt més veure-te'n la presidenta. Una abraçada,...

Enhorabona, amiga Muriel, per presidir la comissió d'estudi sobre el procés constituent al Parlament de Catalunya. Crec que no es podia trobar una altra persona, que fes millor que tu, una tasca com aquesta. Salut i coratge per dur-la cap endavant amb èxit. Una abraçada, Cil Buele (29-01-2016)... sense cap resposta...

Finalment, el 31 de gener de 2016, tot i besllumar que segurament no arribaria a llegir-ho, li escric: «Estam amb tu, amiga Muriel, i et desitjam una recuperació ràpida. Salut i coratge! Cil Buele»

Això darrer ja no ha estat possible. Malauradament, no en rebrem cap altra, de resposta seva, a la bústia del nostre correu electrònic... Na Muriel Casals i Couturier ens ha deixat, a l'edat de 70 anys.

Però ben segur que romandrà ben viva la seva petjada entre nosaltres! Ben segur que ens deixa ben marcats per a sempre més, com a ciutadans que no ens cansarem de lluitar aferrissadament i democràtica, fins aconseguir la independència dels Països Catalans, dins l'Europa del segle XXI que volem distinta a la viscuda fins suara mateix.