Amb motiu de la concentració contra el racisme, en memòria del negre nord-americà George Floyd assassinat pel policia blanc nord-americà Derek Chouvin, convocada a la plaça del Mercat de l’Olivar per la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya (CNAAE), a Palma dia 7 de juny de 2020:
1. El racisme, base sòlida per a societats històriques
Davant l'assassinat policial del negre nord-americà George Floyd a Minneapolis, som un dels pocs vells mulatos mallorquins, -barrejat, pel color de la pell, el pensament, el sentiment, la manera d'actuar- que pensa i creu que, des dels inicis, la humanitat es va aixecant, entre d'altres pilars fonamentals, sobre la base sòlida d'un racisme arrelat en el més profund de l'ésser humà i les col·lectivitats humanes.
Haurem de continuar lluitant molt, perquè tot això arribi a canviar!
2. Què és per a mi racisme?
Per a mi, el racisme és aquella actitud pràctica que empeny a rebutjar, quasi instintivament, les persones que són vistes com a diferents i a enfrontar-s’hi de manera agressiva -pel color de la pell, el comportament sexual, l’adquisició de béns, l’estatus social, etc.- Amb enfrontaments individuals o col·lectius, el racisme cerca eliminar posseïdors d'aquelles característiques diferenciadores.
3. Des dels orígens de la humanitat
Basta llegir llibres, com la Bíblia, per adonar-se'n: l'home caçador assassina l'home pastor... El veu diferent, el rebutja, no n'accepta l'existència i l'assassina, el mata!
El mateix que fa el policia blanc Derek Chouvin amb el ciutadà negre George Floyd!
El mateix que fan, o fan fer, o voldrien fer, tants d'altres que no surten per la tele...
4. Gent jove mallorquina, negra i lluitadora
M’alegra ben molt i em satisfà moltíssim veure gent jove lluitadora, negra i de tot color, que a Mallorca es manifesta contra el racisme i les lleis elaborades per persones blanques, amb mentalitat i capacitats característiques. Reclamant igualtat de tractament a tots els àmbits i rebutjant diferències inadmissibles, des del punt de vista del respecte democràtic pels drets humans.
5. Canvis profunds en el sistema policial nord-americà?
Si els vuit anys de presidència d’un afro-americà, com Barack Hussein Obama (2009-2017) no serveixen per fer canvis considerables en el comportament de policies blancs envers la ciutadania negra nord-americana, qui pot pensar i esperar que la presidència d’un anglosaxó, blanc i fanàtic protestant, com Donald John Trump n’aconseguirà res, en aquest àmbit institucional?
6. El racisme, un virus més mortífer que el coronavirus
L’aparició del coronavirus pot ajudar a valorar altres virus, tant o més mortífers i perillosos, més ancestrals i permanents, escampats, subtils, perniciosos. Virus que corrompen, malmenen, enverinen i arriben a matar milions de persones damunt del planeta, de mil i una maneres diferents, molt efectives.
Per pur racisme, una munió d’individus, comptables per milions, no són tractats com a «persones» amb drets i llibertats. Exemple concret, filmat, difós: el genoll d’un policia blanc, ufanós, passant gust d’esclafar la gargamella d’un negre, quan aquest no pot fer res més que murmurar «Mumareta, no puc alenar, m’estan ofegant!»
Quants d’altres casos més nombrosos i cruels no han estat mai filmats enlloc per ningú?
7. Mallorca blanca
A diferència dels EUA, fins ben entrada la dècada dels anys 20 del segle XX, l’illa de Mallorca roman poblada per gent blanca en exclusiva. Fet que, necessàriament, comporta conseqüències i comportaments diferents.
700 anys després de la venguda del rei en Jaume, amb l’arribada d’un negre guineà com mumpare, l’any 1929, l’illa mallorquina comença a experimentar canvis notoris en aquest àmbit.
9 dècades després, l’increment de la població illenca de raça negra hi és més que evident. La situació racial mallorquina ha deixat de ser exclusivament blanca.
8. Quines temences tenc?
Només me’n tem: que la maleïda ànsia generalitzada d’implantar a la Roqueta modes i costums de l’imperi que domina el capital, vestits i estils de vida, menjars i vehicles, pel·lícules i músiques, ritmes i balls, llengües i religions, no hi arribi a escampar també, fins al punt que s'hi amollin a lloure, comportaments policials tan indesitjables com aquell.
9. Quins desitjos mantenc?
Només desig: que s’incrementi a Mallorca, el nombre de gent que, en lloc d’un genoll, faci mans i mànegues perquè comportaments de persona tan malnada, no se n’hi arribin a practicar mai.
Ben al contrari, que aquesta illa nostra esdevengui terra de lluita aferrissada a favor del respecte cap a tota persona individual i cap a tot col·lectiu humà, sigui de la raça que sigui.
10. A Mallorca no hi ha racisme institucional?
Tant de bo que no torni a passar pus mai més: que un negre espanyol africà com mumpare, en renovar-se el DNI a la dècada dels anys 70, rebi a Palma l’advertència d’un policia espanyol blanc que li diu que se n’ha de tornar cap a Àfrica... Però si aquest negre espanyol resideix a l’illa de Mallorca des de fa mig segle. S’hi ha casat. Hi té fills, néts... I és molt ben valorat per la població mallorquina... Per què se n’ha de tornar cap a Àfrica? Només pel fet de ser negre?
Tant de bo que no torni a haver-hi pus mai més cap altre policia espanyol que, en revisar-me el document d’identitat, s’atreveixi a dir sobre la meva persona, a la dècada dels anys 80, enmig del passeig marítim de Palma: «Éste es demasiado moreno para ser mallorquín!»... Només pot ser mallorquina la gent que sigui blanca?
Tant de bo que no em torni a succeir pus mai més que, a principis de l’any 2020 a l’aeroport de Son Sant Joan, un operari que s’esmerça a enregistrar-me dalt a baix, retenint-me una bona estona, quan jo li amoll «I ara què més?», m’arribi a endossar aquesta: «Vatua el món, o vostè és mallorquí?» I se m’hi acaba el registre, de cop sec... Per què s’ha de registrar amb més deteniment una persona de pell morena?
Tant de bo que aquestes generacions més joves, de negres residents a Mallorca, impulsores d’això que anomenen COMUNITAT NEGRA AFRICANA I AFRODESCENDENT A ESPANYA (CNAAE), vagin prenent cada cop més força i empenta.
Que s’engresquin molt més enèrgicament en la lluita per la igualtat de tots els essers humans, siguin de la raça que siguin, tenguin els béns i els orígens que tenguin.
A veure si, més aviat que de pressa, aquestes generacions negres, més joves que la meva, arriben a aconseguir això que les generacions més velles no hem estat capaces d’assolir al llarg de 9 dècades!
I que des de totes les institucions públiques illenques es difonguin amb molta més intensitat i fermesa els valors d'una veritable educació en la diversitat, que portin a incrementar-ne el respecte i la col·laboració real i efectiva a tots els nivells.
Cecili Buele i Ramis
Pensionista jubilat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada