Tres moments de contacte amb Fèlix Pons

Aquest dies que es lamenta la mort de Fèlix Pons Irazazábal, em ve al cap el record de certs moments compartits, en àmbits ben diversos: com a creient catòlic, dins el Moviment Escolta de Mallorca; com a polític d'esquerres, presidint del Congrés dels Diputats durant 9 anys seguits; i com a ciutadà actiu, albirant la construcció d'una nova Mallorca, més mestissa i barrejada.

Tots tres moments en resulten força enriquidors, per a mi.

  • El primer
Es produeix a la dècada dels anys 70, quan el pare de família n'acompanya les criatures a l'Agrupament Verge de Lluc, adscrit a la Parròquia de l'Encarnació, d'on som consiliari.

El seu gran interès a donar i rebre educació integral, compromesa amb el país, la defensa de la natura, la igualtat de nins i nines, o els valors de la transcendència, en fan un ciutadà creient practicant excepcional.
Exemple admirable per a molta de gent (sobretot per a qui no acaba d'entendre que un home que es diu d'esquerres també es declari i miri de comportar-se com a cristià).

  • El segon
Quan vaig anar a donar el darrer adéu a Fèlix Pons, al cementeri de Palma, entre d'altres, vaig topar-me amb els dos germans López Nadal. Una topada fortuïta que em dugué a la memòria el record d'un escrit que m'havia enviat en Juan Manuel, quan era assessor del president del Congrés dels Diputats, l'any 1988.
Vint-i-dos anys abans!

Em feia a saber que el senyor Pons li havia encarregat d'interessar-se per la demanda que jo li havia fet i de contestar a la meva petició d'informació.

Feia poc que s'havia mort la meva dona, na Lina Company... Com a empleat públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears, m'havien entrat ganes de participar als concursos de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió i al Parlament Europeu.

Amb aquell detall tan valuós per a mi, m'obrí les portes de la Delegació de la Comissió de les Comunitats Europees, del carrer Serano, 41, a Madrid, on vaig poder consultar tot quant vaig voler amb la senyora Berta Lasuen...

  • I el tercer
Encara record, amb molta d'emoció, la telefonada que em va fer Fèlix Pons a ca meva, ell mateix, setmanes abans que pronunciàs -mentre l'estava preparant- el Pregó de la Festa de l'Estendard a la plaça de Cort el 29 de desembre de 2006.

Bon cavaller a l'àmbit de la política institucional i cívica, em demanava parer sobre algunes al·lusions que havia pensat de fer a la persona de mumpare ja difunt, del qual, -em deia- continuava guardant molt bons records...

Sempre li agrairé totes aquestes, i d'altres, deferències!

M'imagín que deu ser de veure i d'escoltar, allà on són ara tots dos junts, els comentaris que hi fan dos polítics socialistes mallorquins, tan admirables per a mi: n'Emili Darder Cànaves i en Fèlix Pons Irazazábal!

Tots dos, polítics d'esquerres. Tots dos creients practicants. Tots dos ciutadans actius d'aquesta terra nostra.

Que en gaudeixin per a sempre i a plaer!


Cecili Buele i Ramis