Presentació, a Manacor, de dos llibres d'en Joan Riera Fullana

Part dels assistents a la presentació dels llibres,
a la Llibreria "Món de Llibres", a Manacor
Molt content que en Sebastià "Mossegat" m'hagi convidat a fer la presentació, a Manacor, d'aquests dos llibres recentment publicats, a Mèxic, pel seu germà i amic meu, Joan, qui ja duu dècades d'estada, residència i treball a Amèrica Llatina.

De capellans mallorquins que han anat a treballar a Amèrica Llatina, n'hi ha molts: centenars, segurament. Cadascú s'hi ha fet present i hi actua a la seva manera. La manera d'en Joan no és gaire comuna ni freqüent: a tres països, pel cap baix: Perú – Nicaragua – Mèxic, etc. I a molts àmbits: parròquia, barriada, milícies sandinistes, organització política popular, etc.

Em fascina l'oportunitat que tenc d'enllaçar Mallorca (Manacor) i Mèxic -les tres M durant una estona-. Sobretot, per tractar-se de qui es tracta i del que es tracta.

Es tracta de l'autor, un bon amic amb qui m'he tractat de prop durant dècades seguides, tant a Mallorca com al Perú; i, encara que només visitant-lo, també a Nicaragua i a Mèxic. Tots dos pertanyem a la generació de capellans mallorquins del 68, fortament marcats per les orientacions emanades del concili Vaticà II...

Es tracta de presentar-vos dos llibres, d'aquest mateix autor. Publicats a Mèxic. Escrits en castellà. Dos llibres diferents. Dos títols distints: «Confesiones de un confesor» i «Ejido colectivo Batopilas. Su historia».

Només enunciar-los, ja es veu que el primer és molt més personal -fa referència explícita i directa a la persona de l'autor-, mentre que el segon ja indica que se centra en la història d'un col·lectiu concret -fa referència a una població mexicana coneguda i defensada per l'autor-.

No podré estendre'm massa en les explicacions de cadascun d'aquests dos llibres. El millor que es pot fer és adquirir-los i llegir-los. I jo miraré d'aconseguir que vos n'entrin ganes.

«Confesiones de un confesor»

Els tres presentadors dels dos llibres: Sebastià i Joan "Mossegat"
i Cil Buele
Em duu el record d'un altre condeixeble nostre, el bon amic solleric, Toni Mas Colom -que l'any 2007 ens deixà un escrit de més d'una dotzena de pàgines escrites, amb el títol «Confessions d'un secularitzat»-

Tots dos reflecteixen allò que comporta la vida de dos capellans mallorquins que, al llarg dels anys, s'adonen que «no era això companys, no era això!».

Pel que fa a Joan, arriba a adoptar un comportament fora de sèrie que no resulta gaire ben vist per les jerarquies eclesiàstiques, davant la descoberta de la rebel·lió de pobles explotats, dels sectors oprimits o de les classes populars en lluita.

Malgrat dos factors que li ho posen difícil: la seva condició de capellà (un privilegiat!) i la seva condició d'estranger (un espanyol)

El llibre recull un conjunt de reflexions i plantejaments personals sobre la seva estada en aquests àmbits de lluita, al Perú, Mèxic, Nicaragua, Equador...

Reflecteix un procés personal de conversió i de canvis profunds, al Perú: en relació amb les categories humanístiques, filosòfiques, teològiques i pastorals rebudes a Mallorca.

Al·ludeix a patiments i lluites interiors, a l'hora de decidir què fer dins la vida, a l'edat de trenta-cinc anys: quedar-se a Mallorca, tornar-se'n al Perú, anar a una altra banda...

Fa el pas d'un treball pastoral dins l'església, a un treball estrictament polític dins una organització d'oposició radical al govern mexicà (amb Monseñor Samuel Ruiz, a Chiapas)

Fa veure la importància de les llengües, en un àmbit on n'hi ha moltes i diverses. Com també el paper ingent de Fra Juníper Serra entre els indígenes pames...

CONCLUSIONS

Confessa que sempre ha volgut romandre al costat dels més pobres, amb totes les conseqüències.

Confessa que es veu expulsat de pertot, no per decisions dels governs, sinó de les jerarquies eclesiàstiques.

Confessa que se sent atret per la manera de ser d'una doctora catalana, amb qui comparteix experiències profundes, a Perú i a Menorca, com apareix al final del llibre...

«Ejido colectivo Batopilas. Su historia»

Amb la sala plena de gent
Un altre llibre del mateix autor, amb un estil totalment diferent: llibre d'història d'un col·lectiu mexicà concret, el del «Ejido Batopilas», a l'estat mexicà de Coahuila.

Conté quatre capítols, referits a una les lluites del moviment camperol reivindicatiu mexicà que acaba en victòria... Lluites portades a terme per peons del camp, amb el suport de capellans, estudiants, líders, advocats, etc.

És un llibre que reflecteix allò que conten els mateixos protagonistes d'aquestes lluites: 

Se'ns recorda el que hi passa fins a l'any 1936, l'any del repartiment agrari a Mèxic, quan s'hi opera un canvi substancial que trenca amb el passat.

I ens endinsa en allò que hi passa l'any 1976, quan s'hi duu a terme aquesta lluita que acaba amb èxit.

En Joan hi viu i conviu durant un temps perllongat. Hi aplica els coneixements adquirits durant la seva estada a Nicaragua.