23-F. Dues notícies periodístiques d'àmbit eclesiàstic (1)

En bon 23-F de 2019, vull fixar-me en dos mitjans de comunicació que esmenten dos fets que em copsen l'atenció aquests dies i que m'empenyen a escriure'n quatre mots. 

D'una banda, tenc davant dels meus ulls l'escrit que apareix publicat a l'Osservatore Romano, «el diari polític i religiós» (així figura a la capçalera) de l'estat del Vaticà. Concretament el d'avui mateix, dissabte 23 de febrer de 2019.

L'article publicat en primera pàgina tracta sobre la segona jornada de treball a Roma, aprofitant la celebració de la festa de la Càtedra de Sant Pere (el 22 de febrer), d'una trobada de bisbes d'arreu del món, dedicada a la protecció dels menors a l'interior de l'Església catòlica. (Deu ser un eufemisme per fer-hi encabir actuacions delictives de clergues, podria pensar qualcú!)

L'escrit, signat per Maurizio Fontana, duu per títol «Col·legialitat i sinodalitat per curar la plaga dels abusos». Llenguatge eminentment eclesiàstic, no exempt de certes connotacions polítiques típicament vaticanes!


S'hi esmenta directament i explícita allò que aporten durant aquella jornada diversos cardenals, bisbes i el moderador: pare Federico Lombardi, director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu ; cardenals Blase Joseph Cupich, arquebisbe de Chicago; Oswald Gracias, arquebisbe de Bombai; o Jesús Rubén Salazar Gómez, arquebisbe de Bogotà i president de la Conferència Episcopal Colombiana (CEC)...

La col·legialitat a què fan referència ve a dir que, en escoltar atentament els testimonis esfereïdors d'algunes de les víctimes,  «cap bisbe no pot dir que aquest assumpte no l'incumbeix... sinó que tots i cadascun dels bisbes és responsable per tota l'església». Que tots els abusos d'infants, d'allà on sia, han de ser atesos de manera col·legiada per tots els bisbes. Reconeixent que les arrels profundes i culturals d'aquests abusos sexuals constitueixen un dels aspectes remarcables del «clericalisme».

La sinodalitat a la qual fa referència proposa la fixació de quatre «principis sinodals» per donar forma a totes les reformes estructurals, legals i institucionals que cal dissenyar per enfrontar-se a l'enorme desafiament que representa la realitat dels abusos sexuals del clergat. 

S'hi esmenten per aquest ordre: una audició radical, una implicació essencial del laicat, la col·legialitat episcopal i l'acompanyament de les víctimes.

Em sembla que allò que es publicita a la web de l'Osservatore Romano, amb lletres ben remarcades: «Valentia i concreció per fer front als abusos sexuals» d'infants per part de clergues, a primer cop d'ull, no em queda suficientment establert en aquesta informació que llegesc avui. Ni la valentia ni tampoc la concreció!

Podrien semblar-me més o manco encertats aquests plantejaments, si, emprant el llenguatge eclesiàstic, es vol considerar l'abús sexual com un «pecat». I només això!

Però és que, a més a més, l'abús sexual de menors és delicte. No només té a veure amb el Codi de Dret Canònic, també queda ben tipificat al Codi Penal, al qual ha de quedar sotmès qualsevol ciutadà.

Tothom qui abusa sexualment d'un infant ha de ser tractat i considerar com a delinqüent. Sigui qui sigui. I els clergues més encara, amb l'agreujant d'haver assolit la condició «privilegiada» de què gaudeixen, i n'abusen!

Em sembla que si els bisbes catòlics refusen d'agafar el bou per les banyes, com deim a Mallorca, les coses els poden arribar a sortir de mare...magnum...

Com antic consiliari escolta de Mallorca, antic vicari jove de parròquies de Ciutat, col·laborador actiu amb iniciatives nombroses de caire infantil i juvenil (Colònies d'Estiu, Campaments, Camps i rutes escoltes, Club d'Esplai, Diades escolars de la No Violència, professor d'alumnes menors d'edat, catequista, educador, etc. No me'n puc avenir, de la tebiesa amb què l'episcopat catòlic s'està prenent aquest assumpte -dels abusos sexuals d'infants per part del clergat-, la gravetat del qual sembla que encara no ha estat valorada com cal.

Molta de parafarnàlia espectacular! I molt poques decisions sàvies i decidides!

Que Déu els il·lumini una mica més que fins ara!

«Qui aculli un infant com aquest en nom meu, a mi m'acull. Si algú esgarriava un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una roda de molí i l'enfonsessin al mig del mar. Ai del món, per causa dels escàndols! Perquè els escàndols són inevitables, però ai de l'home que provoca l'escàndol!" (Mt 18, 5-7)

(CONTINUARÀ)