dimecres, 20 de juliol del 2011

Lupe Suárez, de viatge per Perú i Bolívia

Amb el títol “Perú i Bolívia”
, dins la secció divulgativa de la revista ornitològica del GOB, “Es busqueret se'n va de viatge”, correponent a l'estiu de 2011, la bona amiga Lupe Suárez reprodueix en quatre pàgines un escrit ben valuós.
Gira entorn de la descoberta que va fer l'any 2010, a terres peruanes i bolivianes, d'aus i ocells que no havia vist mai tan de prop amb els ulls propis.
Na Bel Rosselló i jo mateix, que l'acompanyàrem, amb sa mare, na Malena Garcés, esdevenim testimonis fefaents de tot allò que s'hi expressa amb tanta claredat i expressivitat. Cosa que també pot confirmar una de les mallorquines més expertes en treballs socials realitzats durant quaranta anys seguits a Amèrica Llatina, la religiosa trinitària Margalida Juanico, resident a La Paz (Bolívia).
La dotzena d'imatges belles que hi surten no són més que una mostra, petita però molt ben resumida i expressiva, d'allò que na Lupe va tenir l'oportunitat de veure durant un viatge que, com afirma, “no era el viatge típic que es fa quan es visita Perú... no he visitat Macchu Picchu ni tampoc l'Amazònia Peruana...”
Durant una mesada seguida, s'atansà a pantans de Lima, la capital del Perú; més amunt de la costa del Pacífic, a l'alçada de Paita, al nord peruà fronterer amb Equador; fins i tot a indrets diversos de Bolívia, des de La Paz fins a Uyuni.
Hi va poder contemplar, enregistrar, identificar i divulgar unes aus i uns ocells que són característics d'aquells indrets tan rics i enriquidors d'Amèrica Llatina.
Als seus 30 anys, la bona amiga Lupe Suárez, estudiosa i treballadora vocacional a l'àmbit de l'ornitologia, coneix de primera mà, pentura millor que ningú més, allò que significa i comporta l'adaptació dels sers vivents a l'hàbitat on resideixen!
Com diu i manifesta, ella mateixa va nàixer al Perú, de pare mallorquí i mare piurana. Quan encara no tenia 2 anys, s'instal·laren a Eivissa. Posteriorment a Mallorca, on ha crescut i desplegat les seves activitats, en una llar familiar composta pels tres membres femenins, d'origen i naixença peruans, i pels dos masculins, d'origen i naixença illenca.
Fins que l'any passat, per primera vegada en la seva vida, va tenir l'oportunitat de retornar al seu país natal on va nàixer, i hi va descobrir tanta riquesa acumulada que retornà a Mallorca molt més enriquida encara.
En coneixements ornitològics, certament. Però també, en el coneixement més proper de la seva família materna i de les amistats paternes que encara hi perduren.
Les generacions més joves d'ornitòlegs i ornitòlogues de Mallorca, com és el cas de na Lupe Suárez, que encara tenen molt a aprendre certament, també ja tenen molt a ensenyar, comptant amb el bagatge i les eines divulgadores de què disposen.
N'és una bona mostra aquest escrit publicat a la revista del GOB.
Tant de bo que tot plegat contribueixi eficientment al manteniment d'aquell equilibri ecològic que faci de les Illes Balears i Pitiüses un dels millors racons del món, dels més ben conservats, amb el màxim respecte a la biodiversitat!

1 comentari:

Susana de Vivanco ha dit...

De acuerdo, querido Cil, Lupe es una apasionada de la naturaleza, de las aves y con esa pasión y constancia puede llegar lejos¡

Qué bueno que haya escrito su crónica de viaje y que tenga al Perú como una referencia importante para querer volver.

Besos

Susana