Per tercera vegada, des que es produeix el darrer relleu presidencial a la República del Perú el 7 de desembre de 2022, ens concentram a Palma, amb ganes de solidaritzar-nos en les lluites populars que duen a terme amplis sectors de la població peruana d’aleshores ençà.
Com succeeix en molts d’altres indrets d’Europa i de l’Estat espanyol.
Cartell anunciador de la convocatòria a Palma |
Tant dins com fora del país andí, pertot arreu sorgeixen iniciatives i crítiques que rebutgen la situació repressiva actual desplegada per les forces de l’ordre, armades i policials.
Més d’una seixantena de morts i centenars de ferits, s’hi produeixen durant aquests dos primers mesos de revoltes, manifestacions i concentracion. Qui dóna les ordres perquè actuïn tan durament és la mateixa presidenta Dina Boluarte, la primera dona que arriba a ocupar la Presidència de la República del Perú.
Contra ella van dirigides totes les actuacions i iniciatives mostrades per grups i entitats diverses, defensores dels drets humans, antimilitaristes, pacifistes i anticapitalistes.
Cartell de denúnci, a la ciutat de Barcelona |
Quan novament em conviden a dir-hi unes paraules, a l’acte convocat a la plaça d’Espanya, se m’acut de recordar-hi que, així com aquestes darreres dècades, molta gent del Perú ve a viure aquí, a Mallorca; en dècades anteriors també hi ha gent de Mallorca que se’n va a viure allà, al Perú. Fins al punt de constituir-hi parelles mixtes peruano-mallorquines que s’hi estableixen, formen una família i hi perviuen anys seguits.
Qui millor pot explicar-nos, a nosaltres, la situació social i política que estan vivint aquests dies en aquell país d’Amèrica Llatina? Qui millor pot instruir la societat mallorquina sobre la situació que travessa el país andí que duim tan endins, del cor i del cap, en uns moments tan delicats de la seva existència republicana?
Parelles peruano-mallorquines... |
La gent mallorquina resident actualment al Perú coincideix a fer-nos arribar observacions semblants, si no idèntiques. Tenc molt d’interès a compartir-les públicament amb qui en tengui ganes.
Primera.
Lamentablement, la CORRUPCIÓ POLÍTICA al Perú és de tal magnitud, que no se'n lliura gairebé ningú. Per descomptat, cap dels darrers presidents de la República. Dels 6 que hi ha hagut, 5 han passat per la presó. Inclòs el darrer, Pedro Castillo. I ja veurem com acaba la presidenta actual...
Durant els desset mesos que Castillo ocupa la Presidència republicana, a més de ficar la pota fins al fons, amb un cop d’Estat sense cap importància ni repercussió, no solament apareix com a persona del tot inepta per dur les regnes de la governança al Perú, sinó que també s’hi mostra corrupte: si no en les mateixes quantitats milionàries d’antecessors seus, sí que, en quantitats més reduïdes, que fins i tot podrien demostrar fins a quin punt és inepte a l’hora de saber robar...
Més que president empresonat sense motiu, víctima d’una manca de respecte pels drets humans, ens diuen, se l’ha de considerar com un personatge que engreixa la llista de presidents corruptes. Ens insisteixen: seria un veritable error pretendre defensar-lo i convertir-lo en víctima d'altri...
Cartells de protesta, a Palma |
Segona.
El que passa avui dia al Perú, en bona part és fruit d’allò que encara NO S'HI HA FET MAI: el reconeixement democràtic, en profunditat, de l'existència i dels drets legítims de les nacions diverses que integren el país, inclosos els pobles originaris indígenes, que conformen la República Peruana, amb prop d’una cinquantena de grups ètnics diferenciats.
Tercera.
El paper sobredimensionat de Lima, LA CAPITAL, sobre tota la resta del país, en tots els sentits: poblacional, econòmic, industrial, cultural, polític... Per afegitó, dins ella mateixa, el predomini descarat dels sectors socials i econòmics més poderosos, dels «blanquinyosos», en front de la resta de famílies indígenes que constitueixen la majoria, en situació de pobresa extrema.
Quarta.
Cal atendre la petició més comuna que s’aixeca pertot arreu: «Que se’n vagin tots»! Gairebé tothom reclama que la presidenta Dina Boluarte i tots els congressistes se’n vagin a casa seva més aviat que de pressa, d’aquí que toquin hores; i que es CONVOQUIN ELECCIONS NOVES, com més aviat millor, amb un referèndum per elegir una assemblea constitucional.
Eleccions i referèndum constitucional |
Tot i que fins i tot la Junta Electoral Nacional reconeix que és factible realitzar-les aquest any 2023, seguint un procés electoral conforme amb la Constitució peruana, els congressistes no volen deixar la seva situació de privilegi i s’entesten a retardar-les al màxim.
Cinquena.
Pels MORTS, bé sia per bala o per bomba lacrimògena que llancen les forces antidisturbis contra manifestants, cal exigir una investigació seriosa que detecti i sancioni els culpables, d’acord amb les lleis, i que els familiars siguin indemnitzats com cal.
A més de la responsabilitat política, que recau damunt la Presidència i els ministeris d’Interior i de Defensa, cal esbrinar també les ordres donades pels alts comandaments que manen disparar, com també l’actuació directa dels mateixos efectius que en fan els trets.
Més d’una seixantena de persones mortes, són massa persones mortes perquè es pugui dir que s’hi respecta el dret a manifestar-se i protestar.
Sisena.
Es fa cada cop més evident la presència i intervenció dels serveis secrets nord-americans, contraris a les propostes i l’actuació del president Pedro Castillo, elegit majoritàriament i democràtica. Es tracta d’un quítxua del nord decidit a voler actuar pel seu compte, sense parar gens ni mica d’esment a les indicacions emanades fora del Palau presidencial, inclosos els EUA.
Alhora que aquests no tarden gens ni mica a fer suport i mostrar-se favorables a l’actual presidenta Dina Boluarte, una quítxua del sud del Perú, més ben disposada a afavorir els interessos mercantils i comercials de la «blanquinyosa» oligarquia limenya que sempre s’ha vist i sentit com la destinatària de l’exercici del poder econòmic, polític i governamental.
(CONTINUARÀ)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada