El darrer dia que passam a Múrcia aquest grup de 54 mallorquins que hi hem anat, en viage cultural d’IMSERSO, l’aprofit per tornar a recórrer a peu La Manga del Mar Menor, a totes dues voreres del Mar: el Mediterrani i el Menor.
Per a mi, han estat uns dies mol ben aprofitats. M’havia proposat de fer, almanco, 15.000 passes diàries, amb la finalitat de baixar uns 2 kg del pes excessiu que duc damunt.
Si m’he de creure els aparells que m’ho indiquen, m’he passat de rosca: més d’una mitjana de 10 quilòmetres diaris, d’una banda; i 3,9 kg deixats en aquelles contrades murcianes en una setmana.
Això sí, bevent aigua sempre, a totes les menjades. Procurant no sopar. I prenent-me seriosament la tasca de caminar, aprofitant totes les circumstàncies que m’han permès de fer-ho.
Al final de la jornada, el meu compta-passos me n’assenyala, de fets a peu, 18.029. Són més d’una dotzena de quilòmetres.
En total, i durant sis dies, hauré fet unes 85.218 passes, que comporten més de 66 quilòmetres.
N'estic ben satisfet!
No puc negar que estic molt content d’haver duit a terme aquest viatge cultural. Volia fer-lo «d’incògnit», com aquell qui diu. Però, no ha pogut esser. Sortosament, des del primer moment m’he topat amb gent coneguda, a la qual agraesc profundament la companyia i el bon tracte que m'han dispensat.
No em puc estar de fer-ne esment:
La infermera campanera que vaig tenir temps enrere al PAC de s’Escorxador, Apol·lònia Mas i el seu espòs Toni Manresa.
L’activista cultural Catalina Vich i el seu espòs Joan Noguera.
L’artesana elaboradora de neules nadalenques mallorquines, seguidora entusiasta de na Bel Rosselló, la meva esposa, en aquesta labor, la felanitxera Catalina Mestre Ramis i el seu espòs Rafel Mestre Obrador.
El nebot del meu bon amic vicari de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, ja difunt, Joan Martorell i la seva esposa Cati Reus.
I el bon company de lluites, concentracions i manifestacions reivindicatives d’un país més lliure i solidari, el científic Tomeu Cerdà Salvà. Ens pertocà d’asseure’ns a la mateixa filera de seients dins l’autocar. Cosa que ens ha permès de conversar-hi a les totes pràcticament cada dia.
També guard molt bon record de tots els guies que ens han menat pels indrets diversos que hem recorregut, explicant-nos detalls que, sense la seva aportació, ens passarien desapercebuts, sens dubte. Sobretot, del guia que ens ha conduït durant tots aquests dies, des que ens sortí a l’encontre el dia de la nostra arribada a l’aeroport d’Alacant, fins al darrer moment en què, al mateix indret, volgué venir a acomiadar-nos. Estic molt agraït a Mikael Berberian, de Turisme Social.
Aquest viatge cultural d’IMSERSO, entre d’altres aspectes, m’ha servit per veure encara més clarament què bé que s’ha comportat la natura amb nosaltres els humans, en oferir-nos tants d’espais agradosos, que el conjunt de la humanitat podem gaudir encara en aquest espai geogràfic de la regió de Múrcia: La Manga del Mar Menor.
I també per adornar-me, un cop més, de què malament, alguns de nosaltres hem tractat i continuam maltractant aquesta natura tan esplèndida!
Ens mereixem que ens ho retreguin les generacions futures que ja no podran gaudir de la natura més neta que hi ha hagut damunt del Planeta.
Fins a la pròxima!
