Es troba situat al barri del Camp Rodó, just darrere l'església de Sant Francesc de Paula, no gaire lluny del lloc on va morir, com a resident a l'asil de les Germanetes dels Pobres...
Amb un acte com aquest, l'Ajuntament de Palma fa una passa més en la tasca noble de substituir la denominació de carrers que porten noms evocadors de la darrera guerra espanyola per altres noms que facin més present el record i la memòria d'altres tasques molt més democràtiques i cíviques.
A banda de compartir amb mossèn Ramon Serra Isern la condició de condeixeble, cosa que comporta haver estudiat plegats la llarga i intensa carrera eclesiàstica al Seminari Diocesà de Mallorca, m'hi uneixen uns lligams d'amistat molt forts amb qui va dedicar tota la seva vida a implantar, consolidar i impulsar una iniciativa que durant dècades ha marcat generacions de gent jove en la tasca cívica d'educar la infància i adolescència d'aquesta terra nostra: els Clubs d'Esplai.
No fa gaires setmanes assistíem a la sala de plens del consistori palmesà a la concessió del Primer Premi Emili Darder a la Convivència i al Civisme. L'atorgava l'Ajuntament de Palma a un altre condeixeble nostre, mossèn Bartomeu Suau, rector de la parròquia de sa Indioteria i impulsor d'una altra iniciativa molt potent, adreçada a la gent jove: el Club Jovent.
Ramon Serra, després de la seva mort ocorreguda a Palma l'any 2007, esdevé una d'aquelles persones que semblen renàixer i ressorgir amb més empenta que mai dins la nostra societat endormiscada... òrfena de referents ètics humanistes que l'engresquin cap al cultiu d'aquells valors humans que poden fer més ric i enriquidor el pas de la Humanitat per damunt d'aquest Planeta.
La Fundació Esplai de les Illes n'és una bona mostra. La seva tasca “fent país”, en pot ser una altra.
A les valoracions familiars tan positives que se'n fan durant la celebració dels seus funerals a Mallorca, s'afegeix aquest acte d'avui que ha de contribuir a mantenir més viva que mai la memòria i el bon record de qui fou company de lluites socials, pastorals i juvenils durant tantes dècades seguides.
No hi ha dubte que aquesta “generació del 68” -l'any en què vàrem ser ordenats capellans- deixa ben marcades certes petjades encaminades a aportar el nostre particular granet d'arena en la construcció d'un altre món que sigui millor que el que tenim.
Les eines educatives adreçades a la joventut hi esdevenen imprescindibles i insubstituïbles, a l'hora de promoure hàbits, costums i pràctiques de participació cívica en la construcció de les nostres societats democràtiques.
N'hi ha que creim i pensam, com a fruit d'aquelles "lluites seixantevuitenes", que com més participació cívica, més democràcia. I com més democràcia, més progrés, més cultura, més ciència, més pau, més riquesa, més igualtat, més solidaritat, més llibertat...
Benvengut sia aquest canvi de noms de carrers al barri del Camp Rodó. Sobretot si això també comporta un canvi de model en la governança municipal, de manera que s'hi intensifiquin i aprofundeixin cada cop més les vies de participació cívica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada