La lectura del llibre publicat recentment per
Joan Carrero Saralegui, que recoman a qualsevol persona mínimamment interessada en la defensa i promoció dels drets humans arreu del Planeta, no només em fa reviure temps passats al continent africà...
També em porta a veure la importància i transcendència que té allò que s'està succeint, ara mateix, a la regió africana dels Grans Llacs.
La lectura d'aquest llibre tan recomanable em refresca la memòria i em fa a saber, per exemple, que el
TPIR -
Tribunal Penal Internacional per a Rwanda-, es constitueix el 8 de novembre de 1994 per Resolució 955 del Consell de Seguretat de l'ONU (no per l'Assemblea General), amb representants de 15 països com a membres (Espanya, EUA, UK, etc.), amb l'abstenció de la Xina i l'oposició de Rwanda.
Sé, així, que l'ONU reconeix que s'han comès a Rwanda violacions greus del dret humanitari, en virtut del capítol VII de la Carta de Nacions Unides.
Veig que se n'estableix la seu a Arusha (Tanzània) (per Resolució del Consell de Seguretat 977, de 22 de febrer de 1995). Ciutat tanzana que vaig tenir l'oportunitat de visitar a la dècada dels anys 70...
Comprov que la tasca del TPIR se centra en els crims comesos per rwandesos, entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1994, en territori rwandès i d'estats veïns, i per ciutadans no rwandesos en territori rwandès.
Se'm diu que a l'actualitat hi són representants 86 països (Arusha, Kigali, la Haia, New York). I que per al 2008-2009 l'Assemblea General de l'ONU hi destinà 267.356.200 $ bruts!
M'interessa endinsar-me en la web del
TPIR. Roman oberta i actualitzada diàriament en anglès, francès i kinyarwanda, informant detalladament sobre les actuacions del Tribunal.
Al menú lateral esquerre hi apareix:
- una Presentació del Tribunal,
- l'Agenda,
- Conferències,
- Centre de Premsa,
- Textos fonamentals,
- Afers,
- Biblioteca,
- Ofertes d'ocupació laboral al Tribunal,
- l'Estratègia de l'acabament del mandat del TPIR,
- Enllaços amb altres llocs,
- Base de dades judicial pública,
- Publicacions del TPIR, etc.
M'entren ganes d'endinsar-me en la tasca desplegada per aquest
Tribunal Penal Internacional que vol centrar-se en el genocidi perpetrat -encara que sigui només durant un any- en terres tan estimades per mi com són ara Rwanda, Burundi, Congo, Uganda, Tanzània.
M'afecta molt endins aquest genocidi que les potències occidentals s'afanyen a mantenir ben amagat; protegint així l'acció militar, -la més violenta que s'ha comès mai enlloc, d'ençà la Segona Guerra Mundial-, desplegada pel
Front Patriòtic Rwandès/Exèrcit Patriôtic Rwandès, comandats pel president actual de la República Rwandesa, el general
Paul Kagame.
La lectura del llibre publicat pel pacifista mallorquí, el lluitador infatigable
Joan Carrero Saralegui, em fa veure cada cop més clarament que allò que passa a la regió africana dels Grans Llacs, la violència desfermada per militars tutsis contra poblacions hutus, té molt a veure amb les riqueses que volen fer-se seves d'altres potències estrangeres.
En el fons d'aquest conflicte hi ha la lluita política entre països i governants teòricament aliats -nordamericans, anglosaxons i jueus versus francesos, europeus i catòlics- pel domini d'uns territoris farcits de riqueses minerals.
“EUA ha guanyat la batalla de Rwanda, mentre que la UE arrossegada per França l'ha perduda”...
