Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzhèimer, que se celebra el 24 de setembre arreu de l'Estat espanyol, els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca -AFAM- ens hem adreçat a socis i sòcies de l'entitat, mitjançant carta lliurada en mà (mirant d'estalviar despeses del correu...)
És la primera vegada que ho faig. Em resulta summament interessant. M'esdevé oportunitat única d'acostar-me a tantes i tantes famílies de Ciutat que compten amb qualcú que en pateix la demència.
No he accedit a cap casa de gent coneguda per mi, però en general he estat molt ben rebut allà on tenen o han tengut algun/a pacient d'alzhèimer. N'han agraït profundament l'atenció dispensada per part d'AFAM, tant si n'és fill/a, com nora/gendre, germà/na o si es tracta del mateix pacient.
A vegades he trobat la persona interessada, a la mateixa porta d'entrada, coincidint amb la seva sortida, sense conèixer-la i havent-hi encertat... D'altres vegades, he hagut de pujar fins a un quart pis sense ascensor...
M'he hagut de topar amb domicilis una mica mals de trobar, pel canvi de denominació que han sofert darrerament; amb l'ajuda i indicacions de la gent veïna, els he arribat a identificar.
També m'he trobat amb casos en què la persona sòcia ja ha mort, o ha canviat de domicili i no hi viu ningú que tengui res a veure amb l'alzhèimer...
A alguns domicilis visitats no hi he trobat ningú, i he deixat la carta a la bústia. A la majoria dels casos, emperò, m'he pogut adreçar personalment a la persona destinatària i lliurar-li la carta, quasi sempre familiar d'algun/a pacient d'alzhèimer, viu o ja mort/a aquests darrers anys o enguany mateix.
Els he pogut informar de les activitats programades i també he rebut suggeriments de socis i sòcies que m'han fet propostes encaminades a millorar les atencions d'AFAM.
M'he trobat amb famílies on, a més de patir les conseqüències de comptar amb algun membre que pateix l'alzhèimer, també en tenen d'altres que es troben en situació d'atur laboral, cosa que dificulta encara més l'atenció indispensable.
Algunes de les famílies amb pacients d'alzhèimer han aconseguit d'ingressar-lo a alguna residència habilitada per a aquest tipus de malaltia, a Palma o a la Part Forana de Mallorca.
M'he trobat amb qui, comptant ara amb 60 anys d'edat, ja en fa 12 que pateix la malaltia de l'alzhèimer, des d'una edat tan primerenca com els 48 anys!
He de dir que, recorrent els carrers i places de Ciutat, m'he adonat que és molta més gent de la que em pensava la que pateix les males conseqüències d'una situació personal i familiar marcada per malalties com l'alzhèimer, el càncer, l'epilèpsia, l'esquizofrènia, el parkinson, i d'altres malalties neurodegeneratives que afecten milions de persones arreu del món...
Es pot dir que de 10 cases 9 en tenen algun cas. La gran quantitat de persones i famílies afectades no es correspon, certament, amb la quantitat minsa dels recursos públics que s'hi destinen.
Cal insistir-hi una vegada i una altra: més que destinacions pressupostàries abocades a destrossar i llevar vides humanes, com són ara les militars, calen pressuposts molt més incrementats i destinats a procurar una millor qualitat de vida a tota la gent que ho necessita de bon de veres.
La celebració del Dia Mundial de l'Alzhèimer el 24 de setembre pretén contribuir a aquesta finalitat humanitària. I el Sopar benèfic d'AFAM al Club Militar es Fortí dia 16 de setembre, també.
