Dimecres, el primer dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Poblet, avançant en aquest mon any sabàtic 2018.
Des de l'Abadia de Montserrat estant, vaig posar-me en contacte per correu electrònic amb el monjo hostatger del monestir cistercenc de Poblet, a prop de l'Espluga de Francolí.
M'hi vaig presentar com un mallorquí de 73 anys que desitja anar a passar uns dies al monestir, amb ganes de recés, silenci i pregària. Que m'agradaria saber en quines condicions i quan podria fer-m'hi present, i que la meva disponibilitat podria ser a partir de dimecres 7 de març de 2018.
Vaig rebre'n resposta prompta, de part del monjo hostatger, fra Borja, qui em diu que amb molt de gust m'acolliran a la seva hostatgeria, on m'esperen dimecres 7 de març a la tarda, abans de les 17h.
Quan només em falten vint-i-quatre hores per anar-hi, se m'acut de tornar a contactar via e-mail amb el monjo hostatger cistercenc, per comunicar-li que ja tenc a punt la motxilla, ben preparada per viatjar de Barcelona al monestir de Poblet i que, abans, m'agradaria disposar de més informació sobre la meva estada a l'hostatgeria: dies que m'hi puc quedar, què m'ha de costar cada dia, a quines pregàries monàstiques puc participar, quants i quins àpats m'hi entren, condicions horàries d'una jornada sencera, tota quanta informació es considera útil per passar uns dies, convivint el màxim possible amb la comunitat de monjos cistercencs de Poblet.
Se'm contesta tot d'una i se'm diu que estigui tranquil, que quan hi arribi ja se m'explicarà detalladament tot quant faci falta. Mentrestant em recomana que jo pegui una ullada a les normes generals de l'hostatgeria i els horaris, que figuren a la pàgina web.
Efectivament, un cop arribat a l'estació de l'Espluga de Francolí -unes dues hores després d'haver sortit de l'estació barcelonina del Passeig de Gràcia-, amb el tren de RENFE que té com a destinació final Lleida-Pirineus, veig anunciat a l'andana d'arribada el número d'un taxista amb el qual contact, em passa a cercar, em duu a un bar popular per dinar, i posteriorment em porta fins al monestir de Poblet.
Quines casualitats: 12€ el dinar, 12€ el taxi i 12€ el bitllet del tren! Mira, tu, que valgui el mateix viatjar en tren des de Barcelona durant més de dues hores, que en taxi 10 minuts, durant dos quilòmetres i mig!
El monjo major que em rep a la porteria, molt amablement, em comenta que creu que he triat un mal moment per anar a romandre al monestir: és temps de quaresma i s'hi menja molt poc! És precisament, li dic, una de les coses que em fa més falta, a la vista del que s'hi veu, en aquesta còrpora meva...
Reim una estona i em fa passar a la sala d'acollida, on per primera vegada em top amb F. Borja, el monjo amb el qual he tractat via correu electrònic. Un monjo jove que m'acull amb els braços oberts, em mostra claustres i passadissos i capelles i habitacions i camps de vinya on poder passejar.
M'explica fil per randa les normes estrictes que regeixen en aquest monestir (subratllant-hi que al recinte de la clausura no s'hi poden fer fotos, que no s'hi pot xerrar, que no s'hi pot fumar, que no es pot molestar els monjos en la seva feina, que s'ha de ser molt puntual a tots els actes, a un mínim dels quals cal assistir cada dia, etc.)
Em mostra l'habitació, senzilla i acollidora: llit, taula, cadira, prestatge, armari, rentador... Em diu que, per anar al bany o a la dutxa, ho puc fer en un altre espai, que és comú per a tota la gent hostatjada.
Em passa un full on figura tot l'horari de la jornada. Els dies feiners comença a les 5:15 del matí amb el cant de Matines al cor de l'Església amb els monjos; segueix el cant de Laudes, als bancs de la nau de l'església a les 7h; continua amb la Missa conventual, als bancs de la nau de l'església, a les 8 del matí; tot seguit ve l'esmorzar a les 8:45, al refetor dels monjos.
Queda aleshores un temps lliure per a la gent hostatjada, ja que són les hores que els monjos dediquen a la feina del matí, cadascú la seva. Sonen les campanes per a la Pregària del migdia, a la capella de sant Esteve, a les 13:00 h; ve després el dinar, a les 13:15, al mateix refetor de la comunitat.
Segueixen més hores de temps lliure per als hostes, mentre els monjos fan la seva feina de la tarda. Fins que sonen les campanes per acudir a les Vespres, a les 18:30, als bancs de la nau de l'església; segueix el sopar a les 19h, al refetor monàstic; continua amb un moment dedicat a la Lectura, a les 20:15, a la Sala capitular; i s'acaba la jornada monàstica amb la pregària i cant de les Completes, a les 20:30, al Cor de l'església, amb els monjos.
Entre una cosa i l'altra, veig que tot queda ben atapeït. Llevat d'un cert temps al matí, després de l'esmorzar: me'n queden unes quatre hores lliures; i al capvespre, després de dinar, també dispòs d'una mica més de quatre hores disponibles.
M'hauré d'anar avesant a aquest nou ritme de vida, monàstic.
De fet, al primer acte que assistesc, el cant de Vespres, des de la bancalada de l'església, a quatre passes d'allà on canten els monjos, m'adon de certs canvis en relació amb Montserrat: a diferència dels benedictins montserratins que van de negre, els cistercencs duen capa blanca superior; em fa la impressió que els montserratins són més nombrosos; també besllum que cada monjo cistercenc va molt més a la seva, sense parar gaire esment als hostes...
A l'hora del sopar «quaresmal», efectivament, un plat de sopa de brou i un cafè amb llet. Molt bo per enfrontar-se a la fredorada considerable que hi fa!
En un moment donat del vespre he de demanar auxili a fra Borja, perquè estic desorientat i no arrib a saber per on prendre, amb tants de claustres romànics i sales i jardins i espais monàstics. Molt comprensiu, em fa les indicacions pertinents, assenyalant-me el lloc de la propera trobada, la Sala conventual, on s'ha de fer la Lectura, a les 20:15.
La jornada s'acaba amb el cant de Completes, al Cor de l'església, amb els monjos, a les 20:30h.
«Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia» (Gn 1,5).
