LA PETJADA DIÀRIA DE LA RELIGIOSITAT
Felip Munar i Munar
M’encanten aquestes tres paraules del títol d’aquest llibre que acaba de publicar enguany a Mallorca el bon amic, antic veïnat del Camp Rodó i bon company de tasques socials i culturals, el llorità Felip Munar i Munar.
M’alegra ben molt que m’hagi volgut convidar a presentar-lo, tots dos junts, a la vila estimada de Búger, en bon divendres, 9 de maig a les 19:30h.
Ens coneixem i tractam de prop dècades enrere. El primer pic que ens trobam tots dos, ell 16 anys més jove que jo, ho feim com a veïns del barri palmesà del Camp Rodó a principis de la dècada dels anys 90 del segle passat.
Ens hi afanyam a «mallorquinitzar-lo», ben de bades malauradament, des d’una militància política nostrada, un treball funcionarial autonòmic, unes trobades culturals enriquidores, una dedicació a la glosa popular, una amistat perdurable. Cadascú des del seu àmbit d’actuació, continuam mantenint-nos-hi.
He de dir que no solament no m’hi puc negar, a presentar aquest llibre d’en Felip, sinó que m’alegra i m’honora ben molt fer-ho. Sobretot, després que m’arriba una dedicatòria seva tan valuosa com aquesta, amb motiu de la festa de Sant Jordi recent: «A l’amic Cil Buele, estimat, enderiat, amador dels mots i fets nostrats, apassionat en la recerca de veritats perdudes o oblidades, mestre generós i cavaller esplèndid. Gràcies per ésser-hi! Cordialment. Felip. Palma 24 d’abril de 2025». Un amic que et valora d’aquesta manera, es mereix ben bé de ser-hi ben acompanyat, sempre.
Quan em convida que facem tots dos plegats la presentació pública d'aquest llibre seu de 112 pàgines, m'entren moltes ganes de fer-ho. Sobretot quan el tenc a les mans, en repàs el contengut i veig que ho hem de fer al teatre bugerró, amb el suport de l'Associació Persones Majors, l'Obra Cultural Balear, l'Associació Cultural i d'Esplai 2ª Edat "Culleres i Picarols" i l'Ajuntament de Búger.
M'adon que es tracta d'un llibre esplèndid que se centra en el fenomen de la religiositat popular a l'illa de Mallorca, fortament amarada d'aquells aspectes que hi deixa al llarg del temps el cristianisme implantat des dels primers segles d’aquesta era nostra, en la versió catòlica més europeitzada i europeitzant.
Sobretot a càrrec i a mans d'uns jerarques eclesiàstics que, si avui dia, sortosament i afortunada, ja no són tan influents i poderosos com altres temps passats, no deixen de continuar marcant-hi certes petjades, encara ara existents i ben visibles. Com podem detectar-ho aquests mateixos dies amb cerimonioses i espectaculars imatges teatrals que ens arriben des de l’àmbit vaticà més pur, qualcú hi afegiria "i tan poc evangèlic"...
Amb una vuitena d'apartats o capítols diferenciats, el llibre d’en Felip Munar tracta la religió i la bíblia, la llengua i la cultura, la Setmana Santa, la Verge Maria mare de Déu, el Nadal com el naixement del Sol victoriós, els reis màgics, els oratoris i les ermites, les creus de terme...
A mode de cloenda fa algunes observacions força acurades sobre "la petjada religiosa en el nostre univers simbòlic i tangible". I en referma la convicció que "si sabem d'on provenen les nostres creences, podrem albirar millor el significat que hi hem anat confegint al llarg de segles i més segles".
A mida que avançam en la lectura d'aquest llibre, ens adonam que l'autor vol endinsar-nos en el capteniment d'una religiositat que, vulguem o no vulguem, en siguem conscients o no, tanmateix amara indefectiblement la nostra existència humana com a mallorquins que ocupam aquest territori illenc.
L’autor ens destria magistralment i clarificada la religiositat que oprimeix i la que allibera; la religiositat de temps enrere, la present i la del futur; la religiositat masculina i la femenina; la religiositat de pensament, de paraula i de pràctica; la religiositat lligada al temple i la que se'n desentén; la religiositat clerical i la laica; la religiositat intel.lectual i la més popular; la religiositat individual i la col.lectiva; la religiositat imposada i la que emergeix de la consciència pròpia; la religiositat positiva i la negativa; la que anul·la personalitats, i la que engresca a enfortir-ne; la infantil i la madurada; la de l'entorn que ens envolta i la de l'interior del nostre esser personal més íntim.
Hi podem veure i destriar tot un recull extraordinari d'aspectes de la nostra vida que mantenen relació, certament diversa, amb l'àmbit de l'espiritualitat, la religió, la transcendència, la divinitat, la Vida en profunditat.
Com a creient cristià, em deman quina deu ser la religiositat de què vol empeltar-nos Jesús de Natzaret, per voluntat de Déu Pare, amb l’impuls de l’Esperit diví!
Però, més que una convidada capellanívola al retorn a temps i costums del passat, el contengut d’aquest llibre d’en Felip Munar s'esdevé una crida ferma a valorar-ne el pes, la consistència i la influència perdurable, també avui dia, entre nosaltres, membres d’un poble mallorquí cada cop més divers, variat i heterogeni. De manera que puguem arribar a comprendre-ho millor, i a entendre'n més bé certs comportaments, llenguatges, gestos, reaccions, dèries, idees, pràctiques, de les més característiques i genuïnes de la gent mallorquina.
Per tal de tenir-ho ben present, tant nosaltres que hi hem nascut, crescut i viscut, com qualsevol altra persona o col·lectiu que véngui a establir-se en aquesta illa de la Mar Mediterrània, per un motiu o un altre, provinent de qualsevol altre racó del món nostre.
En aquest llibre, hi podem veure que la religiositat illenca mallorquina, que comparteix característiques comunes, universalment establertes arreu del planeta, també mostra certs caires específics singularment expressats en la nostra llengua pròpia, la catalana, que ens entrunyella fortament amb la resta de territoris on aquest idioma tan antic i tan ric és emprat diàriament i col.lectiva. Pentura manco del que voldríem, però certament molt més del que alguns altres desitgen.
Amb la lectura d'aquest llibre, podem veure que la religiositat, tant a l'àmbit individual, el més personal, com a l’àmbit col.lectiu, el grupal o nacional, es manifesta de moltes maneres. S'expressa amb gestos i amb paraules, amb fets i activitats, en comportaments i costums, amb festes i celebracions, amb música i cançons, amb balls i danses, amb gloses i dites, amb locucions mallorquines pròpies.
Puc dir-hi que em sembla tenir-ho cada cop més clar. Les tres mostres de religiositat que tenc l'oportunitat de veure i de viure més de prop al llarg de la meva vida octogenària, sempre ben marcada per la condició d’home d’Església (la burundesa africana, la peruana sudamericana i l'europea mallorquina), certament que, com tot comportament humà, tenen cara i tenen creu: aspectes positius, a potenciar; i aspectes negatius, a rebutjar. Som del parer que la perfecció absoluta ja no seria cosa d'aquest món, sinó de l"altre.
També em sembla que, així com qualsevol feina o treball humà, per modest i senzill que sia, mereix el respecte més gran per part de tots els essers humans, així també qualsevol casta de religiositat, per senzillament i modesta que es mostri, s'esdevé mereixedora, no solament de ser respectada, sinó també de ser exercida i practicada, sobretot en el territori on, d’una forma o una altra, arriba i aconsegueix de romandre implantada al llarg de la història en un territori concret, com és el cas de Mallorca.
Amb criteris d'avui dia, sempre que no sigui imposada a la força, sinó assumida personalment i col·lectiva amb convicció profundament arrelada.
Benvenguda sia aquesta obra ingent que recopila dades referides a la religiositat mallorquina i que, amb tant d’encert, acaba de publicar el bon amic llorità, insigne home de lletres i d'actuacions que van més enllà de l'àmbit literari, Felip Munar i Munar.
Tant de bo que sia ben difosa i, sobretot, molt llegida, comentada i païda.
