Alguns comentaris a l'escrit meu sobre sant Juníper Serra


Em semblen interessants alguns dels comentaris que m'han arribat, sobre aquest tema que vaig penjar al meu blog el mateix dia que m'assabentava de l'anunci fet pel papa Francesc, relacionat amb la propera canonització del Pare Serra.

SPM
“Bona revisió d'alguns trets més engrescadors de la vida de Fra Juníper. El personatge no deixa de tenir, però, un tuf de colonitzador i no en el millor sentit del mot. Però és digne d'admirar. Quant a la canonització de Ramon Llull és un dels casos inexplicables de la història. Ell tingué enemics poderosos de les seves idees. Potser, més que res, per ignorància. I això ha contribuït que encara avui Ramon Llull no hagi estat canonitzat. Ara sembla que hi ha gent que hi fa feina seriosament. El personatge que hauria de ser la glòria de les terres catalanes encara ha de sofrir la indiferència d'alguns ciutadans de parla catalana (però que no la parlen, per cert). “

DFI
“Lo he leido, no me atrevo a opinar, no se nada, pero me gusto. Un abrazo”

MOJ
“Me pareix molt bé el que dius i després proposes damunt Ramon Llull. Queda més enfora de la gent i té manco ressò a les Amèriques, clientel·la que convé cuidar ...
El greu que me sap és no saber si actualment hi ha gent o capellans que siguin estudiosos de l'obra de Ramon , com un temps era aquell ENTE de Garcíes Palou... He sentit a dir que en Jordi Gayà segueix les seves passes però veig poca moguda als Medis damunt Llull. Esper que l'idea d'anomenar l'aeroport com a Ramon Llull tengui èxit ... i que tu segueixes la campanya. Jo hi he posat un petit gra d'arena preparant una passejada pels indrets lul·lians a Ciutat amb els mestres jubilats, a la qual estàs convidat, el proper 11 de març a les 10'30 a la plaça de Cort d'on partirem.
També , com a un dels responsables de la revista GERMANOR dels Mestres jubilats , li hem dedicat articles . És una petita aportació al personatge admirat cada vegada que sent o llegesc comentaris a la seva obra , en el moment que va viure... ell si que recorregué Europa i tengué una visió de tanta problemàtica que avui patim...”

MMP
“Estic totalment d´acord amb el teu comentari. He de dir tres coses:
1. Al meu parer no canonitzaria a ningú, és la vida la que ens canonitza: ens situa en el que hem estat.
2. Desconec de fet la història de Serra, sols lo que ens han anat diguent vulgarment.
3. Sí vaig coneguent cada vegada més a Ramón Llull i el seu pensament, i és cert que en aquests moments on l´Islamisme está damunt la taula. Precisament ahir vaig llegir a CatalunyaReligio.cat una Guia rapida sobre " l´Islamisme ( no sobre l´Islam" de David Casals i Vila on clarifica els mots que utilitzam, i situa les coses.
En pla jocós i fent un anàlisi de les entranyes viscerals: No te vendrá l´anti-Serrisme de la vena Surediana del Seminari de l´Institut ? Je je je . Una abraçada a tu i a na Bel.”

PSJ
“em sembla bé... i opino que tens prou raons. Gràcies pels teus esforços que ens ajuden a veure millor les "coses"..

MMB
“Moltes gràcies, Cecili, pel correu que m'has enviat. Ha estat un plaer llegir-lo. Dues puntuacions: els sants (els homes i dones) és impossible que siguin persones perfectes; i la tasca pastoral del P. Serra s'ha de interpretar dins el seu propi context d'una societat de cristiandad i de superioritat sobre els indis.
Però, com ben bé ho has dit, es tracte d'un personatge extraordinari. Gràcies per la teva amabilidad i una abraçada.”

PAB
“Hola, Cil. He llegit amb interès el teu comentari sobre Juníper Serra. Conec molt poc el tema juniperià, però em sembla assenyat el que comentes. Un historiador amic, ja fa mesos, em va comentar que Fra Juníper havia estat el típic amo de possessió mallorquí del seu temps posat al servei de l'evangelització tal con llavors l'entenien. Tenc la sensació que els californians ho viuen d'una altra manera: amb tota la mitificació d'un dels seus esdeveniments fundacionals. La veritat és que a mi m'arriba molt més la persona, l'actitud i el missatge de Ramón Llull.
També he de dir que el concepte de "sant" crec que queda molt relativitzat en la mesura en que cada dia tenim més informació i veim que gairebé de tothom podem aprendre qualque cosa; emperò assumint que també els sants tenen moltes goteres. Mirant les canonitzacions que s'han fet en temps nostre, podem comprovar que n'hi ha per a tots els gusts (jo crec que n'hi ha de contradictòries). Aquestes canonitzacions m'han ensenyat que els nostres pares, i moltíssima gent que només el petit cercle de la família i els amics ha conegut, han viscut virtuts heroïques. En González Faus recordava l'any passat que declarar santa una persona només vol dir que ens la proposen com a possible referent per a trobar Jesús. I en Manuel Bauçà, amb la seva ironia característica, molts d'anys abans de la canonització dels "màrtirs" de la guerra civil deia: són màrtirs per carambola. Si no haguessin tengut la mala sort de trobar-se en el lloc de la tragèsia, ara n'hi hauria un parell de secularitzats, un parell més de despistats, algun de llest i algun de sant...
No t'aturis, Cil.
Bona nit.”

OSA
“Cil, no tinc prou confiança amb el meu aparell informàtic i, pocs coneixement per part meva, per a escriure el teu bloc. Tu fes el que creguis oportú amb aquestes quatre ratlles que m’ha suggerit el teu escrit.
Primer de tot, el concepte de canonització. Si, es cert que dona dret a que el venerin a l’església, be. Per mi hi ha un tret que te mes rellevància i me atreu mes.
En principi, pensar que un mallorquí, de Petra per mes senyes, hagi estat capaç d’esser reconegut durant tants anys per una cultura totalment diferent de la nostra, me fa pensar, qualque cosa ben feta degué fer aquest homo? Son molts que encara li reconeixen la seva feina. Que li reconegui l’església avui, la veritat es que me es igual, en canvi, que hi hagi una ciutadania que li reconegui, me fa pensar.
Quins valors tenia aquest Home? Amb als mitjans de l’època va crear escola, va deixar petjada en el territori. Nomes pel fet d’esser religiós? Lo dubto. Enredera hi ha uns valors humans que va mamar en algun lloc, algú als hi va transmetre. Me agradaria que algú estudies un poc l’Home, no el religiós. A dia d’avui nomes ens parlen del religiós.
Es curiós que durant tot el temps de la nostra formació mai ens dediquessin una conferencia, classe, seminari, a la figura del Juniper Serra, que jo recordi. Ni tampoc del Ramon Llull, tret del Professor Garcia. Es a dir no ens van ensenyar a estimar les arrels.
Record haver anat a visitar a Petra la casa museu de Juniper, i veure que estaia ple de inscripcions en Anglès del govern nord-americà, me va sobta molt, que pinten aquestos per aquí? Si, ells lo veneraven mes que nosaltres.
Desconec si la gent jove de Mallorca valora aquestos personatges, no se si estan dins als currículums escolars d’avui? Me agradaria saber-ho, per curiositat.
Durant molts anys ens ha fet creure que als mallorquins estaiem aferrats a “sa roqueta”, no dic que no, però es evident que hem tingut grans mestres que han trencat aquest estereotip i que curiosament no als tingut en compta, perquè? Ja ens anava be mantenir l’actitud passiva... Perquè no vam mantenir el cap ben alt...? Si no record malament, Mallorca va esser durant molts anys el centre de la mediterrània, als millors mapes es feien a Mallorca (Jafuda Cresqués?) A on ha anat a parar tot aquell coneixements? En quin moment de la nostra historia deixem d’esser capdavanters per convertint-se en “colònia”?
Curiosament naixia el 1713, nomes fa 300 anys. Segur que va viure la pèrdua de drets de les illes davant del Borbó. Perquè va marxar...?
Veig que me tindre que “empollar” una mica de com va anar tot això. Si coneixes algun llibre que sigui prou objectiu, ja m’ho diràs. Salut company”