Consiliaris escoltes mallorquins (1): en-cap-çalament



A finals de la dècada dels anys 60, i a finals de la dècada dels anys 70, amb una interrupció de vuit anys seguits que em pas treballant a terres africanes i sud-americanes, mentre som a Mallorca, em dedic, entre d'altres feines pastorals, a la tasca que correspon aleshores als consiliaris escoltes: com a capellà, treball en agrupaments escoltes diversos, de Palma: AE Jaume I i Verge de Lluc (Parròquia l'Encarnació), AE Ramon Llull i Reina Constança (Parròquia Santa Catalina Thomàs), AE Foners de Son Sardina (Parròquia Immaculada Concepció), AE Nova Terra (Parròquia Crist Rei), AE Tardor (Parròquia Sant Francesc de Paula), etc.

En guard molt bon record. Hores d'ara, a la meva etapa setantina, no me'n sé ni me'n vull desfer, de tot allò que valor com a positiu. Més tost el contrari, ho mantenc com una de les experiències més enriquidores que he viscut, tant des del punt de vista personal com públic.

Quan em pos a pensar-hi, em vénen a la memòria tantíssims records, bons i agradosos, d'innumerables campaments i sortides realitzats, innombrables cançons i músiques compartides, celebracions fetes a l'aire lliure, focs de camp abans d'anar a dormir dins de les tendes, trobades de caps enriquidores, jornades de formació il·lustratives, etc.

També em continuen arribant molt endins algunes situacions desagradables. Dificultats, obstacles, impediments que s'aixequen davant nostre, quan no cercam cap altra cosa que romandre, el més intensament possible, al servei d'una infància i una joventut que, aleshores, no pot comptar amb gaires més eines educatives que n'enforteixin l'exercici de la llibertat, la pràctica de la crítica, l'impuls de la iniciativa, l'afavoriment de la creativitat, l'espai adient per al treball en grup, com mira de fer l'Escoltisme a Mallorca en aquella època, i amb un règim polític tan dictatorial com el franquista...

Arran d'una convidada que em fa l'Obra Cultural Balear de Manacor perquè, a principis del mes de gener de 2016,  hi acudeixi a fer una xerrada sobre «Els orígens de l'Escoltisme a Mallorca, des de la perspectiva d'un ex consiliari escolta mallorquí», m'entren ganes de reviure més intensament uns temps que signifiquen moltíssim per a mi, tant en ma vida personal com en la pública.

A finals dels anys 60 i a finals dels anys 70 del segle passat -amb la interrupció que comporta el fet d'haver-me fet present uns anys a Àfrica (Burundi) i a Amèrica Llatina (Perú)- treball de valent  com a consiliari escolta en diversos agrupaments del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, a Ciutat: AE Jaume I i Verge de Lluc (Parròquia l'Encarnació), AE Ramon Llull i Reina Constança (Parròquia Santa Catalina Thomàs), AE Foners de Son Sardina (Parròquia Immaculada Concepció), AE Nova Terra (Parròquia Crist Rei), AE Tardor (Parròquia Sant Francesc de Paula), etc.

Són agrupaments -cada aplec d'unitats menors, de grups d'escoltes i de guies- que conformen una organització juvenil catòlica que té per objecte l'educació d'al·lots i al·lotes del nostre país, segons el mètode i l'esperit del Moviment Scout Internacional fundat a Anglaterra l'any 1907 per Lord Robert Stephenson Smyth Baden-Powell, i d'acord amb les orientacions de la Conferència Internacional de l'Escoltisme Catòlic i del Guiatge.

Per a mi, són uns anys en què duc una activitat clerical frenètica, fent suport personal a la tasca desinteressada i abnegada de tants caps, escoltes i guies, dedicats voluntàriament a la formació d'infants, adolescents i joves, gairebé sempre adscrits a alguna parròquia de la diòcesi mallorquina.

S'ha de tenir present que es tracta d'un moviment educatiu que segueix el sistema de la pedagogia activa, basada en tres eixos fonamentals: educació, fe i país. Una educació realitzada en el temps lliure, que es basa fonamentalment en el joc i el contacte amb la natura, mitjançant la creació d'un petit grup d'infants i joves, comandats per un d'ells mateixos, que pretén ser complementària de la que hi proporcionen la família i l'escola. S'hi proposa el desenvolupament de la personalitat dels al·lots, precisament a través de la vida en grup i del contacte directe i periòdic amb la natura.

Es tracta d'un joc que esdevé escola de civisme, desenvolupadora del caràcter, la intel·ligència i la creativitat; enfortint la salut física; inculcant l'esperit de servei als altres i a la societat. En lloc d'una transmissió vertical del saber teòric, s'hi impulsa l'educació per l'acció.

Com reconeixen estudiosos de l'Escoltisme, sens dubte es tracta del moviment infantil i juvenil més popularitzat arreu del món. Moltes iniciatives d'educació en el temps lliure es nodreixen de tècniques, experiències i persones provinents de l'Escoltisme.

Aleshores, a Mallorca, el paper i la funció del consiliari escolta, a l'interior d'un agrupament escolta, esdevenen cabdals, sobretot a l'hora de trobar-hi el suport moral d'una persona adulta dedicada, no solament a infants, adolescents i joves, sinó també a la gent jove que hi treballa com a cap.

D'aleshores ençà, i ja n'han passat prop de cinc dècades seguides, em sent fortament marcat per l'estil de vida que propugna l'Escoltisme. No me n'he sabut ni volgut desfer mai, fins suara mateix. 

M'hi engresca, sobretot, l'empenta contagiosa de laics, catalans i catòlics, com són n'Eladi Homs i Zimmer i na Maria Ferret i Espanyol, introductors veritables de l'Escoltisme a Mallorca, l'any 1956. 

També alguns caps d'agrupament tan actius i dinàmics com Josep M. Magrinyà i Brull i Paquita Bosch i Capó. Així mateix, l'ajut inestimable de companys capellans com Guillem Miralles i Cardell, Andreu Obrador i Siquier, Antoni Bauçà i Mas, Bartomeu Suau i Mayol, Joan Trias i Lladó, etc.

Conseqüentment, pel gener de 2016, un cop feta la xerrada al local de l'Obra Cultural Balear de Manacor, i a suggeriment de companys d'estudis eclesiàstics que editen la revista periòdica Modèlics i Modelicons, em propòs d'iniciar un estudi breu, senzill, que permeti d'aplegar, si no tots, sí uns quants noms i llinatges de consiliaris escoltes que n'han desenvolupat la tasca a Mallorca: capellans o religiosos que hi han impulsat l'Escoltisme, amb la seva presència i la seva col·laboració, en àmbits i nivells diversos. 

Ben segur que me'n deix alguns, però sé ben cert que tots els que hi apareixen, d'una manera o una altra, s'hi han deixat la pell, en aquesta feina educadora de la infància, l'adolescència i la joventut mallorquines.

Consiliari, per a mi, d'acord amb allò que vull manifestar a la seu de l'OCB manacorina, és un adult que es pren seriosament la tasca de donar consells, d'aconsellar, d'acompanyar amb els seus suggeriments, de col·laborar amb els altres caps escoltes en la tasca educadora que hi presten voluntàriament, de manera tan desinteressada com intensa.

Consiliari escolta, per a mi, és aquella persona adulta que, a més de conèixer en profunditat el mètode escolta, també sap prioritzar-ne l'esperit que traspua la Llei, la Promesa i la Pregària escoltes.

Consiliari escolta catòlic és, crec jo, aquell capellà/religiós que contribueix a aixecar i consolidar una església, comunitat de creients practicants, cada cop més fidel a l'Evangeli de Jesús, més compromesa amb el missatge evangèlic d'agermanar els éssers humans arreu del Planeta.

Dins la llista de consiliaris escoltes mallorquins que elabor, mir d'incloure-hi seminaristes, prediaques, diaques, frares, capellans i bisbes que fan suport a aquest projecte educatiu anomenat Escoltisme i Guiatge a Mallorca.

Bé sigui fent ús del record que en mantenc viu encara, bé sigui demanant informació a altres col·legues o llegint llibres sobre l'assumpte, bé sigui, sobretot, consultant personalment els censos que es guarden a l'arxiu de l'Escoltisme i el Guiatge, a la Casa de l'Església, m'aventur a fer-ne una relació, sens dubte del tot incompleta (que es pot anar enriquint amb altres aportacions que es puguin anar afegint amb posterioritat a la seva publicació). 

Amb tot això, sincerament, crec que s'hi pot arribar a valorar, una mica més, la gran quantitat i la bona qualitat de tants eclesiàstics dedicats en cos i ànima a una tasca tan apassionant. 

N'he arribat a enregistrar més d'un centenar (126, concretament). Hi compareixen arquebisbes, bisbes, capellans diocesans, caputxins, carmelites, dominics, filipencs, franciscans, jesuïtes, missioners dels Sagrats Cors, teatins, etc..