Dakar 2017, per Amèrica Llatina

Cada vegada que m'entaferren pels nassos imatges d'aquest rallie tan frenètic com esperpèntic que porta el nom de Dakar 2017, em vénen a la memòria les retxes que vaig escriure a finals de l'any 2000, tot recordant allò que jo havia viscut i patit quan, als organitzadors europeus, no se'ls va ocórrer cap altra idea que fer una «París a Dakar, passant pel Sàhara»

A l'any 2017 em referm en allò que pensava, creia i deia l'any 2000:

«Encara ara record amb molt de fàstic la mala nit passada al mateix cor de l’Àfrica negra, als inicis dels anys 70, quan un dels Rally París-Dakar travessà, amb nocturnitat i traïdoria, bells paratges naturals del país de les mil i una muntanyetes: del Burundi.

Fou horrorós. Abans que hi passàs la monstruosa caravana, ningú del país no n’havia estat gens assabentat. De mostres de respecte de part del rally cap a la gent nativa, res de res. 

Sobtadament, enmig d’aquella nit profundament tan fosca, se senten ensordidors bramuls motoritzats d’un vehicle i d’un altre, que, en passar prop de les cases, lleven la son al més pintat. El bestiar més alçurat que mai. Les famílies totalment desorientades. Els infants mig morts de por... En la negra nit d’un temps.

Quan acaben de passar els darrers vehicles, l’espectacle que hi deixen és un vertader desastre: la pols que han aixecat, els arbres que han malmenat, les carreteres que han destrossat, les mil i una brutors que han escampat, els ponts que han esbucat, les olors, els olis, els fums, les llaunes, els plàstics... i unes poblacions profundament trasbalsades de per vida.

L’organització del Rally París-Dakar s’està cobrint de glòria, cada vegada que activa aquest espectacle-negoci que la caracteritza. 

Però enguany se n’hi han d’afegir moltes més que abans, de tones de prepotència i abús, en la realització d’una cursa com aquesta: sense cap casta de rubor, hi és previst travessar el territori del Sàhara occidental. 

Com a mostra evident de maniobra política ben calculada, de promoció i publicitat manifesta vers la postura adoptada pel govern francès, es pretén donar suport a les ambicions expansionistes del regne marroquí i oposar-se a les aspiracions legítimes del poble sahrauí. D’autodeterminació, res de res: comunitat autònoma dins el regne marroquí, això és el que li convé! Ho diu França.


Des d’una perspectiva nacionalista, ecologista i d’esquerres, aquest espectacle-negoci que representa el Rally París-Dakar, i que sempre comporta als indrets on passa seriosos maltractaments de territoris, d’entorns, de pobles i de costums, s’està mostrant enguany com mai, molt dur i ofensiu. Serà que l’any 2000 porta dureses, i porta un munt d’ofenses, també en altres indrets!

Presumint de la més esgarrifosa falta d’ètica i del més mínim respecte cap a un poble que duu vint-i-cinc anys esperant poder tornar a casa seva, es fa comptes passejar-hi de manera espectacular la ben muntada caravana de màquines destructores i de vehicles motoritzats: justament al mateix territori que roman ocupat militarment pel Marroc des de fa un quart de segle: al Sàhara occidental.

No ha d’estranyar que n’hi hagi que considerem que aquesta passada del rally pel Sàhara, pactada entre França i el Marroc, esdevé un autèntic desafiament al pla de pau de Nacions Unides i una violació espectacular de l’alto al foc en vigor des del dia 6 de setembre de l’any 1991. Com si sarcàsticament volgués expressar-s’hi: per aquí no hi ha cap guerra !

Tota realització del rally París Dakar és un autèntic insult a la dignitat dels pobles africans, - i la d’enguany és una afronta vergonyosa al poble sahrauí - en anar a fregar-los ostentosament pels morros tot allò de què romanen més mancats: confort, aliments, vestits, allotjaments, vehicles, medecines, auxilis d’urgència, alta tecnologia, etc.

Més que insult, és anar-hi a riure’s, davant dels seus nassos, dels milions i milions de persones africanes que s’hi moren de fam cada any, mentre un grapat de gent provinent d’altres indrets més benestants s’hi entreté i corre vertiginosament a gaudir-n’hi. 

Malgastament del tot inacceptable, que esdevé una veritable ostentació punyent als ulls dels pobles africans, dels més empobrits de la terra.

Aquesta casta de competició frenètica també provoca forts impactes ambientals, en aplicar-se ben directament contra un entorn que encara no ha assolit els nivells de contaminació existents als països d’origen. S’hi compta amb molts i bons patrocinadors.

El patrocini de les més famoses empreses multinacionals – grans explotadores de matèries primeres i de mà d’obra africanes -, duit a terme conjuntament amb algun estament d’alguna administració pública, fa que hi sigui del tot sospitós qualsevol intent que pretengui valorar-ne en positiu ni que sia un sol aspecte.

A la sortida de Barcelona, hi hagut moguda reivindicativa. Durant la realització del rally, ben segur que també n’hi haurà. L’ètica ciutadana més intensament democràtica hi està girant l’esquena, a mostres d’ostentació tan grollera com l’esmentada. 

Es tracta del primer rally París-Dakar del nou any, segle i mil·lenni. N’hi ha que desitjam que també en sigui el darrer.»


Davant d'això que jo manifestava l'any 2000, i que reiter suara mateix, què no he de pensar i creure respecte d'aquesta altra modalitat tan nefasta, introduïda posteriorment, que fa passar passar enguany el Dakar-2017 per Amèrica Llatina, Paraguai-Bolívia-Argentina? 

Dos reals del mateix, corregit i augmentat...

He de lamentar, públicament, que, en totes dues situacions, siguin compatriotes catalans els que n'estiguin al capdavant... M'estimaria molt més que en fossin uns altres...