Diumenge, 14 de juliol, festa nacional francesa, commemorativa de la jornada revolucionària que capgira la història del món nostre, en bon dia 14 de juliol de l’any 1789: l’enderrocament de la monarquia i l’establiment de la República empeny el món sencer a iniciar una etapa nova en defensa de la llibertat, la solidaritat i la igualtat.
Malgrat tots els entrebancs sorgits d'aleshores ençà arreu del Planeta, repassant règims polítics d’avui dia, a diferència d’altres èpoques llunyanes, suara mateix majoritàriament són repúbliques. Tenim comptabilitzats, solament, 43 estats al món amb règim polític d’una monarquia, d’entre els 193 estats membres de les Nacions Unides.
Són 150 repúbliques en front de 43 monarquies! Guanya la República, en front de la Monarquia. Guanya la democràcia, en front del feudalisme. Guanya la humanitat global en front de segments privilegiats. Tot i que no assolim encara, ni prop fer-hi, aquell somni revolucionari de la llibertat, la igualtat i la solidaritat de 1789.
Encara ens queda moltíssim a fer, i molt de camí a recórrer d’ara endavant, fins arribar a la terra promesa, aquell cel nou i aquella terra nova on impera la justícia i n’exclouen l’ambició.
 |
| Dins la meva cambra, a cals Caravedo Duran, barri limeny de Los Cedros (Chorrillos) |
Des de la finestra de la cambra on escric aquesta crònica diària, trobant-me en l'indret paradisíac de Medio Mundo, també avui tenc la satisfacció immensa de veure i contemplar serenament i assenyada la presència nombrosa de «gallinazos», aus carronyeres peruanes que voletegen per davant la finestra de l'habitació que ocup a «Casa Sofia», enfront de l’oceà Pacífic immens, del qual no veig la fi...
M’hi arriben també sons d’altres aus i aucells que rondinegen per aquestes contrades costaneres del Perú, on s’ha anat formant una llacuna meravellosa que anomenen Albúfera Medio Mundo.
Tenc també la satisfacció immensa de comprovar que m’arriben igualment notícies agradoses, des de l’illa de Mallorca; aquest indret mediterrani que m’estim tant i que jo voldria contribuir d’alguna manera a fer que s’acosti molt més encara a aquest altre indret andí que duc dins del cor: el Perú.
Indrets distints i tan distants, m’agradaria veure’ls tots dos molt més apropats i units encara. Pels llaços d’una coneixença mútua més intensa, d’una col·laboració solidària més ferma, d’un intercanvi personal més freqüent, d’un comerç just més enfortit, d’una cooperació cívica més generalitzada, i d’una implicació política governamental més ajustada als compromisos contrets de paraula, massa sovint incomplerts de fet, en tants d’àmbits.
És un dels motius, entre moltíssims d'altres, que em duu a realitzar enguany el meu somni persistent de fer el «viatge de la meva vida abans de complir 80 anys»: refermar coneixences i relligar col·laboracions, molt concretes i petites.
Estic content de veure que, sense haver demanat ni un cèntim fins ara, per un petit projecte que em proposa el bon amic peruà Manuel Yumbato, dins la selva amazònica peruana de Yurimaguas, ja duc recaptats 750€ dels 2.000€ que ens demana i necessita.
Gran coneixedor de les ètnies indígenes amazòniques, escriptor i col·leccionador de llibres sobre la matèria, aquesta és la quantitat que em diu que precisa per muntar-se una web que en difongui contenguts i notícies relacionades dins aquest àmbit cultural, social, polític, econòmic i religiós.
Tan sols difonent-ne des del meu blog la breu entrevista que li faig en un paratge d’ensomni, dins un bosc d’eucaliptus a la riba del riu Huallaga, on ell m’exposa la temàtica, molt pocs dies després ja són tres les persones que s’apunten a enviar-me’n alguna quantitat petita, ingressant-me-la al compte corrent de Colonya Caixa d’Estalvis ES26 2056 0004 4710 0168 7712 amb la sola paraula YURIMAGUAS com a concepte.
Jo estaré ben content si li puc oferir la quantitat total dels 2.000€, abans de sortir de Lima cap a Mallorca a finals del proper mes d’agost. De manera que Manuel pugui començar a elaborar la pàgina web que tant desitja.
De totes les maneres, hi estic molt agraït. Consider que aquest petit projecte d'una web per a les comunitats indígenes amazòniques de Yurimaguas, que presenta Manuel Yubato, és una molt bona aportació que pot continuar fent la gent delitosa d'emprar aquest C/C de Colonya, des d’on he de fer-li la transferència bancària internacional.
Per descomptat que en mantendré informada la gent, i la posaré al corrent, fil per randa, de la utilització concreta, cèntim per cèntim, de totes les aportacions que arribin.
Parlant amb en Manuel, més que enviar-los-hi per separat, em diu que li resulta millor que els ho enviï tots 2.000 plegats per transferència bancària, de cop, quan jo hagi aconseguit d'obtenir-los tots.
Així faig comptes de fer-ho, quan s’hagi assolit la quantitat assenyalada. Gràcies per endavant a qui vulgui aportar-hi res.
Qui s’ha entretengut a obrir-ne el vídeo de més amunt, pot adonar-se de qui és aquest bon amic meu, Manuel Yumbato, de Yurimaguas, resident en plena selva amazònica peruana.
Gran coneixedor de la situació real en què viu la població camperola, riberenca indígena, víctima de polítiques públiques mal implementades des d’una capital tan llunyana com és la ciutat de Lima, viu de prop de quina manera el nivell de pobresa s’aguditza cada cop més en aquesta regió amazònica del Perú, per la gran crisi política i social que travessa el país aquests darrers anys.
Considera que fan falta més suports explícits a projectes productius, encaminats a la millora del ramat, per fer front a l’alt índex d’anèmia que s’incrementa entre la infància amazònica (del 32% al 52% en pocs anys, entre infants menors de 5 anys). Per això, creu que cal millorar la seguretat alimentària de la població camperola.
Hi manifesta dues ambicions personals: té editats dos llibres, en edició pròpia, sobre història amazònica; i té més de 200 llibres que tracten sobre la cultura amazònica, la identitat amazònica.
Ell voldria recopilar-ho tot en una biblioteca virtual amazònica, que arribi al públic en general, i que el públic especialitzat també hi pugui accedir, per tal de tenir una idea més exacta de la ruta a seguir per conèixer millor la trajectòria d’aquesta cultura amazònica indígena.
A l’hora d’obtenir aquesta pàgina web, precisa comprar el hosting, el domini i les credencials per configurar-la i pagar els drets respectius de manera que pugui construir-hi una biblioteca virtual amazònica, i socialitzar aquesta gran informació de què disposa personalment i individual. Parla d’uns 2.000 euros, l’equivalent al canvi peruà d’uns 8.000 sols.
Li dic que esper trobar gent que s’apunti a ajudar-lo en aquesta iniciativa que duu dins el cap, des de fa una partida d’anys, i que fins ara no pot dur a terme per manca de recursos econòmics disponibles.
 |
| Bassa d'aigua a l'Albufera Medio Mundo |
Vuitè i nové dia d’estada meva a Medio Mundo
Amb en Kiko Caravedo, baixam tots dos a l’albufera i recorrem un bon tram vorejant la llacuna, contemplant fauna i flora característiques d’aquest indret, paratge natural de protecció especial.
En bon dia de la festa dedicada a la Verge del Carme, decidim d'avançar el nostre retorn cap a Lima, deixant aquest indret encisador de l’Albúfera Medio Mundo, on m’he passat aquestes darreres 9 jornades de descans, silenci, escriptura, contemplació, conversa i comunicació a la distància amb amistats i familiars mes properes.
9 dies després de venir a Medio Mundo, me'n torn cap a Lima, a Los Cedros de Chorrillos amb la macianera Bel Duran i el seu espòs peruà Kiko Caravedo. Amb ganes de quedar-m'hi dos dies més, abans de tornar-me’n cap a Los Olivos.
Baixant cap a Lima per la Panamericana Nord, travessam ciutats i pobles costaners, d’entre els quals sobresurt el que s’anomena Chancay. Veig que a l’actualitat, s’hi estan fent obres molt significatives, que segurament han de beneficiar la regió i el conjunt del país, si més no en l’àmbit comercial i econòmic.
Unes obres que, segons tenc entès, s’inicien en temps del president Ollanta Humala, qui en col·loca la primera pedra i inaugura l'etapa primera d'aquest gran complex logístic i portuari de Chancay, on s'està construint l'estació terminal de grans sòlids, líquids i de càrrega amb rodes.
L’aspecte actual és el d’una gran obra faraònica portuària, situada no gaire lluny d'Albúfera Medio Mundo. Sembla que ha de capgirar tota la situació socio-econòmica de la zona, en fer-se realitat la construcció d'aquest megaport aixecat amb capital xinès.
Em diuen que es tracta de la construcció d’una estació terminal portuària peruana d’alta capacitat, situada a una trentena de km de la ciutat de Lima, on a finals d’enguany està previst que comencin a moure 1 milió de contenidors a l’any, en els 10 molls que opera l’empresa Volcán Compañía Minera.
Hi podran atracar embarcacions més grans que podran reduir en 15 dies els transport marítim des de Perú fins a la Xina, amb una ruta directa cap al continent asiàtic. L’empresa encarregada de la construcció és una de les empreses públiques més grans de Xina, la Cosco Shipping Ports.
|
| Construcció de megaport de Chancay, al Perú |
En bon dia de la Verge del Carme, també, vull felicitar la meva estimadíssima neboda manxega, Carme Domenech Buele, amb una vídeotrucada per whatsapp que no m’acab de dur bé a terme... Què hi farem!
Entre la meva gran falta d'ignorància en el maneig correcte d'aquests estris telemàtics, la cobertura irregular en un indret oceànic peruà com aquest i la gran distància física que ens separa de Munera, petit poble d’Albacete en la Península Ibèrica, només aconseguesc de besllumar-hi en la pantalla petita del meu mòbil rostres difusos de la cunyada Elisa, la neboda Maru i el germà Jaume, em sembla...
Vull saludar i felicitar na Carme, la meva discapaçadeta estimada en bon dia de la Verge del Carme, la seva festa onomàstica. Li envio el meu desig: PER MOLTS D'ANYS, NEBODA CARME MOLT ESTIMADA! 🤝🤗👌😘😍🥰 Una altra vegada serà...
A darrera hora del dia llegesc la resposta que m’arriba de la bona amiga Germana de la Caritat, Margalida Colmillo, qui, des de fa molts d’anys, treballa a la barriada propera de Delicias de Villa. Em contesta el missatge amb què li deman si puc anar a veure-la i saludar-la demà mateix...
Em diu que sí. Que avui no és a Delícies i no ha pogut llegir abans el meu missatge. Millor si hi vaig aquest dimecres al matí, i així podré veure els infants a l’escola. Damunt les 11 seria una bona hora. Hi ha de ser tot el matí. Ens hi espera, a tots dos, na Bel Duran i jo...
De Medio Mundo a Los Cedros (Chorrillos-Lima)
Abans de partir cap a Los Cedros (Chorrillos), la baixada que feim en Kiko i jo fins a la vorera de la llacuna, ens permet d’observar-hi de prop la vegetació que hi creix i algunes de les aus i aucells que s’hi troben.
D’entre les aus que hi podem destriar, mentre feim camí cap a la llacuna, i fins i tot dins la mateixa llacuna, hi veim el que aquí anomenen «Guardacaballo», «Garza estriada», «Golondrinas Santa Rosita» i «Tortolita».
De tornada, mentre caminam cap al Mirador, hi veim nombrosos exemplars de «Gallinazo cabeza roja», «Gallinazo cabeza negra» i «Torcaza».
|
| Construint megaport peruà a Chancay, prop de Lima |
A la vorera de la llacuna, i a la falda del Mirador, exemplars de «Gallareta», «Polla de agua» i «Garza blanca mayor».
Després de pujar al Mirador de Medio Mundo, dins un petit bosc podem veure-hi exemplars de «colibrí» o «picaflor».
Finalment, abans d'arribar a «Casa Sofía», hi destriam exemplars del que anomenen «Tirano».
En poc temps de caminar, tenim l’oportunitat de gaudir la visió i contemplació d’una gran varietat d’aus i aucells que s’aixopluguen en aquest indret paradisíac de l’Albúfera Medio Mundo, a l’alçada del km 172 de la carretera Panamericana Nord, entre Huacho i Huaura, dins el districte de Végueta, en el departament i regió de Lima.
De Los Cedros (Chorrillos) a Los Olivos
Tot recordant i esmentant una data tan feresta com aquesta del 18 de juliol, en relació amb l’aixecament militar franquista de l’any 1936 contra el règim republicà espanyol, trobant-me des de fa més de quatre mesos en una de les repúbliques llatinoamericanes, com és el Perú, m’entren ganes de pensar-hi per uns moments i de deixar constància d’aquestes reflexions breus meves, en aquest indret limeny de Los Cedros, en el districte costaner de Chorrillos, a la riba de l’oceà Pacífic.
Ni que sigui solament per homenatjar, senzillament i modesta, l'actuació de tantes dones i de tants d'homes que, en defensa de la llibertat, la igualtat i la solidaritat, donen la seva vida pel poble.
Davant l'altra notícia que em passa na Margalida Colmillo, quan vaig a visitar-la al barri limeny de Delicias de Villa, sobre la imminent arribada al Perú del bon amic capellà diocesà, mossèn Eugeni Garcia Julià (segons ella em diu, recentment nomenat delegat diocesà de Missions), em pos a fer tots els possibles per pressionar-lo, en el sentit que ens doni la seva col·laboració ineludible, a l’hora d’arribar fins a Jicamarca, on reposen les restes mortals del bon amic santamarier, mossèn Miquel Parets Serra.
Se m’ocorre d’adreçar-me als bons amics Jaume Ribas, Rafel Mas i Tomeu Suau, perquè li recordin, a mossèn Eugeni, l’encàrrec que li faig mesos enrere, sobre aquesta visita. Només ell m’hi pot dur. Només ell sap on és l’indret. Només ell sap com anar-hi. La resta de mallorquins residents al Perú en desconeix el trajecte a recórrer.
Com que, segons na Margalida, n’Eugeni ha d'arribar a Lima el proper dia 26 de juliol, i s’ha d’estar al Perú fins als 26 d’agost, els deman a veure si poden convèncer-lo perquè, abans del 2 d’agost (data en què algun mallorquí viatja cap a Mallorca), s’anima a organitzar una bona cotxada de gent mallorquina, que compartim les moltes ganes d’arribar-hi: Anselm Àlvarez, Maria Quetglas, Bel Duran, Margalida Colmillo, ell i jo. Total, mitja dotzena justa.
Això sí, ho hauríem de saber amb antelació, dos o tres dies abans, per tal de poder programar-nos-ho convenientment.
Personalment, em fa molta d’il·lusió, en aquell indret desolat i envoltat de casetes molt humils i modestes del santuari de Jicamarca, tornar-hi a resar en veu ben alta, com ja faig quatre anys enrere, un altre DAWE WA TWESE URI MW'IJURU (Parenostre en kirundi).
Tot homenatjant, senzillament i modesta, qui en aquell petit país centre-africà del Burundi és considerat com el missioner estranger que arriba a saber parlar i emprar millor la llengua kirundi, després d’anys de presència entusiasta, fortament engrescadora.
Amb això, com també quatre anys enrere, compliria jo amb l’encàrrec del bon amic mariando Jaume Ribas Molinas, qui em reitera la petició de portar-hi, per segona vegada consecutiva, un esplèndid ram de roses roges en nom de tantes amistats i familiars mallorquines de mossèn Miquel Parets...
|
| Mossèn Miquel Parets Serra, poc temps abans de morir al Perú |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada