dimecres, 14 de maig del 2014

Le felicito, señor cónsul general de España en Lima



Palma de Mallorca, 13 de Mayo de 2014
Consulado General de España en Lima

Señor Cónsul:


Por la presente, me permito dirigirme a Ud. para agradecerle profundamente se haya tomado la molestia en DENEGAR, POR TERCERA VEZ CONSECUTIVA ESTOS ÚLTIMOS TRES AÑOS, el Visado turístico solicitado por nuestra amiga peruana, la Señora Zully Socorro Moreno Romero, justamente un día como hoy, Fiesta de la Virgen de Fátima!

Usted no sabe ni se puede imaginar cuánto nos satisface y alegra saber que ha tomado
esa decisión tan concienzuda, como correcta y justa.

Nuestra amiga piurana, en efecto, no se merece viajar a Mallorca, ni tan siquiera para pasar con nosotros el mes de Julio de 2014, y poder así acompañar con su presencia a mi esposa, mujer de 75 años, diagnosticada con la enfermedad de alzheimer desde hace cinco años. Lo comprendo perfectamente. Las razones humanitarias no tienen cabida en los cajones de la administración consular que Ud. dirige de manera tan eficiente.

A la coletilla de los dos años anteriores, según la cual “no se puede establecer su intención de abandonar el territorio de los Estados miembros antes de que expire el visado” (9), este año se ha visto usted en la imperiosa necesidad de tener que añadir “no ha aportado pruebas de que dispone de medios de subsistencia suficientes para la totalidad de la estancia prevista o para el regreso al país de origen o de residencia, o para el tránsito a un tercer país en el que tenga garantías de que será admitida, o bien no está en condiciones de obtener legalmente dichos medios” (3).

Muy bien. Le felicito, señor Cónsul. Usted sí sabe de qué va la cosa. Por los datos que le he ido aportando durante estos últimos tres años, estoy plenamente convencido de que usted sabe muy bien que nada de lo contenido en el párrafo anterior es cierto, sino todo lo contrario: inclusive me ofrecí, en la primera ocasión, a viajar juntos en su viaje de retorno a Lima... antes de que expirase su visado... Y, siempre, he puesto a su disposición recursos económicos más que suficientes como para que se pudiera enfrentar a cualquier eventualidad que los requiriera.

Si lo que usted quiere manifestar con su DENEGACIÓN es que NO QUIERE que la señora Zully Socorro Moreno Romero viaje hasta donde vivimos nosotros, dígaselo con toda claridad. Y se habrá acabado la historia. Pero no nos tome por tan tontos ni por gentes tan ignorantes: usted sabe a la perfección que nuestra amiga peruana puede contar -podía- con recursos económicos más que suficientes como para viajar como turista hasta Mallorca y permanecer entre nosotros durante todo el mes de Julio de 2014; y usted sabe perfectamente que nuestra amiga piurana estaba en condiciones perfectas para abandonar Europa antes de que expirase su contrato, porque, como ciudadano europeo, lo garantizaba yo mismo, no sólo con mi palabra y mi prestigio personal, sino también con la ley en la mano y mi declaración jurada firmada.
Le reitero mi felicitación, señor Cónsul, por haber cumplido a la perfección, en este caso, con la función consular que se le ha encomendado desde Madrid.


Espero y deseo que, como ya ha ocurrido en demasiadas ocasiones anteriores, no se le cuele nadie más, mucho más indigno, mucho más indeseable, mucho más perverso, mucho más deleznable, mucho más nefasto y mucho más repudiable que nuestra buena amiga piurana: una excelente madre de familia, una mujer religiosa, hacendosa, capaz de llevar a toda la familia hacia adelante, a pesar de las dificultades y con una hijita padeciendo hidrocefalia... durante 17 años seguidos... hasta que se muere...

No como tantos otros peruanos que, lamentablemente, se han hecho presentes en Europa, y están dando tanto que decir y forzando tanto a tener que actuar policialmente con contundencia, debido a unos comportamientos que no pueden ser considerados en nada ejemplares.


Quiero creer y pensar que éstos individuos sí que se merecían obtener la autorización del Consulado General de España en Lima para viajar a Europa. Nuestra buena amiga peruana, no.

Me ahorro tener que repetirle los múltiples argumentos y escritos que le he ido pasando a lo largo de estos tres últimos años, para intentar convencerle de la necesidad y utilidad de conceder a nuestra amiga piurana su necesario Visado turístico. No lo hemos podido conseguir. Le felicito, de nuevo, por su buena gestión llevada a cabo en este caso. Espero se lo compensen con creces Dios y los hombres.

Con mi profundo agradecimiento por haber contribuído usted a ahorrarnos unos euritos, después de los que ya llevamos gastados durante estos últimos tres años con la finalidad de poder contar en Mallorca con la compañía y la presencia de nuestra buena amiga piurana, me despido de usted hasta siempre.

Cecili Buele i Ramis
DOI 41345613P

3.- CARTA RESPUESTA DEL CÓNSUL GENERAL DE ESPAÑA EN LIMA

Estimado Sr. Buele, 
 
En respuesta al escrito que ha dirigido al Sr. Ministro, lamento profundamente que usted tenga esta opinión del Consulado General que se encuentra a mi cargo. Desde esta Oficina examinamos con objetividad todos los expedientes de visado y, en caso de no quedar acreditado el cumplimiento de los requisitos contemplados en la normativa aplicable, no nos queda otra alternativa que denegar las solicitudes. 
 
Si la Sra. Moreno no está conforme con la denegación de su solicitud, puede presentar, como se indica en la resolución denegatoria, un recurso de reposición ante el mismo Consulado General en el plazo de un mes a contar desde el día siguiente a la fecha de notificación o un recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid en el plazo de dos meses.

Reciba un cordial saludo,

Andrés Collado González 
 Cónsul General Tfno: +51 1 513 79 30  Fax: +51 1 422 03 47 Email: cog.lima@maec.es Consulado General de España en Lima Los Pinos, 490. San Isidro. Lima 27 www.exteriores.gob.es/consulados/lima
4.- MI ÚLTIMA RESPUESTA AL CÓNSUL GENERAL DE ESPAÑA EN LIMA
Palma de Mallorca, 17 de Mayo de 2014
Sr. D. Andrés Collado González
Cónsul General de España en Lima

Sr. Cónsul

Al agradecerle se haya dignado contestarme el escrito que le mandé, debo decirle que no acabo de entender por qué motivos tiene usted que “lamentar profundamente que un servidor tenga esta opinión del Consulado General que se encuentra a su cargo”.

Lo que le he manifestado por escrito al Excmo. Sr. Ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación del Gobierno de España, no es otra cosa que “se dignara concederle a usted la más alta distinción que le pudiere conceder dicho Ministerio... ya que a mi modesto entender se la merece, por unas actuaciones suyas tan ejemplares como las que ha venido llevando a cabo, en sede consular limeña, por tres veces consecutivas estos tres últimos años...”

Creía yo que a usted le iba a gustar mucho esa concesión honorífica, y no que iba a lamentarlo tan profundamente! Me tendrá que disculpar mi falta de ignorancia!

Como puede comprender, quien no está de acuerdo con su Resolución denegatoria de Visado, no es tanto la señora Moreno a la que usted alude solamente, como yo mismo. 
 
Soy yo, quien le escribe, el que se ha manifestado profundamente interesado, durante estos últimos cuatro años, en que dicha señora, amiga nuestra desde hace muchas décadas (año 1978...), pudiera venir a Mallorca a acompañar a mi esposa -enferma de alzheimer- ni que fuera solo un mes durante el verano...

Es por ello que fui yo, y no la señora Moreno, quien realizó los trámites pertinentes para cursar TRES CARTAS INVITACIÓN ante el Ministerio del Interior, en la Dirección General de la Policía del Cuerpo Nacional de Policía en Palma de Mallorca, firmadas por mí mismo los años 2012, 2013 y 2014; fui yo quien ingresé en su cuenta corriente las cantidades económicas que se le exigían para poder viajar a Europa; fui yo quien reservó todos los años en agencia de viajes los correspondientes billetes de ida y vuelta a su nombre; fui yo quien me comprometí a tenerla alojada en nuestro propio domicilio durante todo su tiempo de permanencia en España; fui yo quien me comprometí a que saliera del territorio español en el plazo de vigencia de su posible Visado, etc.

Usted sabe muy bien que no es solamente a la señora Moreno a quien afecta su Resolución denegatoria de Visado. Es sobre todo a mí y a mi esposa, a quienes nos duele en el alma no haber podido conseguir del Consulado General de España en Lima, por las vías legales, lo que tantísimos peruanos consiguen por otras vías (que me imagino que usted conoce mucho mejor que yo, por el cargo que ostenta: falsos contratos de trabajo, falsos contratos matrimoniales, falsas reagrupaciones familiares...) Para qué le voy a contar!

Por otro lado, como usted sabe, de nada nos ha servido, tampoco, haber solicitado y sufragado los gastos de un abogado mallorquín que nos ayudara en la presentación del RECURSO DE REPOSICIÓN a que usted se refiere. También fue DENEGADO por el Consulado que se encuentra a su cargo.

Y tampoco nos resultaba factible, como sabe usted, PRESENTAR RECURSO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid. Por la imposibilidad de que éste resolviera en los plazos prefijados.

Tampoco quiero pasar por alto mis múltiples comunicaciones personales a ese Consulado que tiene usted a su cargo, informándole detalladamente sobre mi situación económica, profesional, familiar, etc.

Le tengo que agradecer que, en esta ocasión, por lo menos he podido conseguir se dignara contestarme el escrito que le envié, con copia al Señor Ministro y al Señor Cónsul del Perú en Palma de Mallorca.
Lamento profundamente que la imagen de España en Europa, a los ojos de muchos ciudadanos deje tanto que desear. Y que a los ojos de muchos latinoamericanos muchísimo más. En lugar de abrir puertas a gentes honestas, laboriosas, ejemplares, modestas, se están dando demasiadas facilidades a gentes indeseables que no tendrían que haber pisado nunca territorio español...

Suya es la responsabilidad, que yo me limito a reconocer y a acatar. Aun cuando no comparto esa manera de proceder tan poco humanitaria que usted difunde, con resoluciones denegatorias tan difíciles de comprender.

Siga, pues, por este camino, señor Cónsul. Quizás, con el tiempo, llegue a hacerse merecedor de esa distinción honorífica a la que me refería al principio de mi escrito.

No olvide nunca, sin embargo, que le habrá llegado por haberse atrevido a denegar unas autorizaciones administrativas que en sus manos estaba haber podido conceder.

Atentamente,
Cecili Buele i Ramis
DOI 41345613P




Ni Rosa Estaràs (PPE), ni Teresa Riera (PSE), paren esment a l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca

Tal dia com avui, fa cinc anys justs, ni Rosa Estaràs (PPE), ni Teresa Riera (PSE) NO es dignaren contestar les preguntes preparades per l'AMS de Mallorca, que les havia convidades.

Avui, 14 de maig de 2014, fa exactament 5 anys que un bon grapat de membres de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca es reunien a la seu del Consell de Mallorca i convidaven les candidatures mallorquines al Parlament Europeu, perquè contestassin una vintena de preguntes que se'ls volia formular.

S'hi presentaren totes, tret de la senyora Rosa Estaràs, del Partit Popular Europeu, i la senyora Teresa Riera del Partit Socialista Europeu. Les dues formacions polítiques predestinades a constituir-se en directores de la via parlamentària cap a la destrucció de l'Europa social.

Quan fa cinc anys d'aquella convidada no corresposta, encara es fa molt més clar l'engany que comporten unes eleccions europees, on tot ja està més que previsiblement establert: Europa, amb el concurs de la socialdemocràcia europea, s'aboca plenament cap a la dreta més rància i estantissa que s'hi ha conegut mai, en temps de democràcia!

Per molts de vots que es tudin inútilment, fent suport a altres formacions polítiques o votant en blanc o no acudint a votar, tot està muntat perquè, amb una normativa electoral tramposa, el PPE i el PSE es reparteixin el pastís d'una Europa capitalista cada cop més dura i més crua.

Si aquestes dues eurodiputades -o qualsevol altra persona mínimament interessada- vol accedir-hi directament, pot escoltar i respondre les preguntes concretes que s'hi formularen fa cinc anys, per part d'una vintena de membres de l'AMS de Mallorca, aquí mateix.

Un període de temps que, pel que es comprova, no resulta suficient perquè ses senyories es dignin contestar-les...

Des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, sempre s'ha considerat que les formacions polítiques més grans i poderoses, mai no s'han col·locat al costat de la ciutadania ni de les organitzacions cíviques més actives dins Europa.

Just s'hi posen, quan s'ensumen que en poden treure qualque profit o veuen que les han de mester per  un assumpte o un altre que resulti del seu propi interès polític partidari.

Poques vegades se'n preocupen i molt manco s'afanyen de debò a resoldre'n les preocupacions quotidianes.

L'actitud despectiva adoptada envers l'AMS de Mallorca, ara fa cinc anys justs, per part de l'eurodiputada del PPE Rosa Estaràs, i l'eurodiputada del PSE Teresa Riera, n'és un exemple més que eloqüent.

Digne de ser tengut en compte, ara que ens tornam a trobar en plena campanya electoral.

dimarts, 6 de maig del 2014

III Diada Cultural d'Amics del Seminari, a Pollença

M'estic preparant per assistir a la tercera diada cultural que els Amics del Seminari organitzen a la vila mallorquina de Pollença, dissabte 10 de maig, en record de mossèn Miquel Costa i Llobera.

L'any passat tenguérem l'oportunitat d'acudir a Petra, homenatjant el Pare Serra. L'any anterior els amics del Seminari n'havien organitzat la primera a Manacor, pàtria natal de mossèn Antoni Maria Alcover.
Tres diades. Tres trobades. Tres personatges rellevants a l'àmbit eclesiàstic mallorquí.


Els membres de sa Nostra Schola, que feim un petit concert a l'església parroquial, després que el bisbe de Mallorca, monsenyor Javier Salinas, hagi presidit la celebració eucarística, ens hem passat una desena de setmanes assajant-ne el programa. Ho hem fet al monestir de Sant Bartomeu, a Inca, cedit gentilment per les monges de clausura.
No conformes amb aquesta actuació, els membres de Sa Nostra Schola tenim previst de pujar l'endemà, diumenge dia 11, a Sant Salvador de Felanitx, per participar cantant a la missa de les 6 de l'horabaixa.

S'esdevé, doncs, un cap de setmana eminentment cultural, per a aquesta colla de bergantells que, fa més o manco dècades, compartírem dins les quatre parets del Seminari Diocesà estudis humanístics, filosòfics i teològics que, d'una manera o una altra, ens han anat marcant de per vida...
Si qualcú s'hi vol adjuntar, es pot posar en contacte amb qui presideix el grup organitzador d'aquestes trobades, Joan Bonet Rubí (bonetrubi@hotmail.com – 606 569 658)

diumenge, 27 d’abril del 2014

"Gloses meves", presentades a Petra, amb Mateu Mates "Xurí"

Molt content d'haver presentat “Gloses meves” a la vila mallorquina de Petra, el Diumenge de l'Àngel, amb la col·laboració inesperada i sobtada del mestre glosador margalidà, Mateu Mates Ordinas “Xurí”!
Gràcies, amic, per haver-me donat una sorpresa tan gratificant! 


 No em digueu que no sigui un regal immens, el Dia del Llibre de 2014, haver tengut la gran sort de poder comptar, no solament amb la presència, sinó també amb la paraula enriquidora de qui, avui dia, deu ser el millor glosador d'arreu dels Països Catalans, el margalidà Mateu Mates Ordinas, “Xurí”. 
 
I, si això succeeix de manera sobtada i inesperada, al migdia del Diumenge de l'Àngel, a la plaça pública de la vila mallorquina de Petra, la més apropada de la vila d'Ariany -d'on conserv amb molt d'orgull la cama arianyera que em passà mumare, ACS-, això ja arriba a assolir per a mi uns nivells que superen els més sublims...
Gràcies, amic Mateu “Xurí”, per aquesta glosa teva tan magistral!

Bon dia a tots i a tu
i al teu llibre de gloses;
sempre que escriu qualcú
jo ho llegesc, com te suposes.

Un llibre de gloses és
un tresor molt personal
d'un glosador compromès
que esdevé universal.

Que cada llibre de mots
ha de servar sa memòria
individual, de tots,
i contar sa nostra història.

Per sa memòria perduda
de qui ha emmalaltit,
cada llibre és una ajuda
que torna a donar sentit.

Per a lluitar contra el drac
del poder i de la ignorància
per deixar-hi constància
del que a tots ens han llevat.

Quan un govern ens oculta
paraula, llengua i parlar,
el poble tot sol s'indulta
per seguir i per avançar.

Per escriure els seus versos
els seus mots i els sentiments,
per seguir estant immersos
dins els nostres pensaments.

Per tant que visca els teu mots
que ara tu mateix eleves,
dius al llibre “Gloses meves”
i són ses gloses de tots.

dilluns, 21 d’abril del 2014

Mesquida, davant l’home, davant Déu


El bon amic i company d'estudis eclesiàstics, l'artanenc SEBASTIÀ MESQUIDA I SUREDA, acaba d'ampliar l'embalum de les seves obres publicades.

Totes elles relacionades amb el fet religiós dins la humanitat dels nostres dies, en aquesta ocasió -com remarca al diari ARABalears el periodista Tomeu Canyelles- el títol que porta el llibre és ‘En nom de Déu? En nom de l’home?’

En la seva anterior obra, El Déu possible (2006), Sebastià Mesquida i Sureda (Artà, 1933) plantejava una profunda reflexió sobre el significat de la religió en el món actual.

Vuit anys després, torna a endinsar-se dins la matèria amb un nou llibre -editat, novament, per Lleonard Muntaner-, que té com a títol En nom de Déu? En nom de l’home? (2014).

Mesquida hi constata la distància existent entre l’Església i tot allò que succeeix a peu de carrer. “És clar que hi ha un distanciament lamentable. L’Església no és que hagi perdut contacte, és que, com a institució, mai no ha entrat de ple al carrer, allà on passen totes les coses. Ella tracta les coses des de la seva seu, des de la seva litúrgia, sense tenir en primer pla la història dels homes ni la manera en què aquests la viuen”, afirma.

L’autor, en el nou text, defensa que el dogmatisme, per si mateix, no té lloc ni dins del pla humà ni tampoc dins del religiós: “L’home demana els seus propis camins i entendre tot allò que pugui assumir, no ser empès, instrumentalitzat ni coaccionat per aquestes propostes dogmàtiques”.

La solució parteix, segons Mesquida, “d’una teologia lliure i universal, construïda a partir de diferents cultures i feta amb consciència del moment que es viu ara mateix. Cada església, cada moment històric i cada persona té la seva manera concreta d’entendre Déu”.
El punt de partida d’ En nom de Déu? En nom de l’home? és la relació entre ambdues figures i tot allò que comparteixen en comú. “Déu vol que l’home visqui i l’home vol viure. Per tant, creador i criatura tenen interessos comuns i fonamentals”, assenyala.

Estructurat al voltant de dues parts, en la primera s’analitza la situació actual, mentre que, en la segona, es proposen alternatives de millora.

Sense fer-hi referència, l’autor es mostra favorable al canvi representat dins de l’Església Catòlica pel papa Francesc. “Té un tarannà diferent, molt seu i acceptable. Un no sap cap on apunta exactament, però té manifestacions que demostren una major naturalitat davant les qüestions del nostre món i també una aproximació sincera cap als actuals problemes de l’home. Ara, no sé fins a quin punt l’Església pot assumir, o assumiria, tot això, perquè una cosa és el papa i una altra, la naturalesa de la institució”, assegura.

Premiat

El discurs de Mesquida queda reforçat fent una repassada de la seva trajectòria vital i professional. Guanyador en dues ocasions del premi Ciutat de Palma amb la biografia Ramon Llull, valor intemporal (1962) i l’assaig de caràcter social Els protagonistes (1976), compaginà la seva feina com a professor de teologia fonamental al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca amb la de peó de neteja pública als carrers de Palma entre 1978 i 1993, fins a una jubilació forçosa per invalidesa. “En un moment donat, vaig cercar una feina senzilla on no pogués gaudir de cap privilegi, perquè la vida de la parròquia, per bé que anàs, no influïa gens en tot allò que succeïa al carrer: vaig comprendre que eren dos mons separats”.

divendres, 4 d’abril del 2014

"Gloses meves", presentades a sa Pobla



INTERVENCIÓ DE CIL BUELE
A SA CONGREGACIÓ – ESPAI JOVE
Sa Pobla, 4 d'abril de 2014

Qui ara vos parla, està en condicions de dir-vos que la seva vida adulta, quasi setantina, es pot dividir en TRES PARTS BEN DIFERENCIADES: com a creient catòlic, clergue, capellà, missioner, d'una banda; com a funcionari administratiu autonòmic, de l'altra; i com a polític i activista social d'esquerres, finalment.

Vos ho vull dir, de bon començament, perquè, en llegir aquest llibre, podreu veure clarament que totes tres situacions personals, viscudes i assumides plenament per mi com a pròpies, s'hi traspuen gairebé a cada pàgina, a cada glosa, a cada retxa.

També vull dir-vos que aquí, a sa Pobla, és on feim la presentació pública d'aquest llibre amb el títol “Gloses meves”, per 4a vegada. El primer pic que ho feim a la Part Forana de Mallorca. Anteriorment, en tres ocasions diverses, ho hem fet a Ciutat: a la seu d'AFAM, a CineCiutat i a Quars Llibres.

A la primera, a la seu d'AFAM -l'Associació de Familiars amb la malaltia d'Alzhèimer a Mallorca-, se'm va ocórrer d'exposar durant la presentació del llibre alguns motius que m'han duit a fer aquesta publicació (les facilitats de fer-ho a Mèxic + la recollida de gloses fetes per mi aquestes darreres dècades + l'ajuda econòmica a entitats que atenen persones i famílies afectades per la malaltia d'alzhèimer i altres demències).

A la segona, a CineCiutat, vaig intentar fer veure que això de fer gloses, per a mi, s'esdevé, d'una banda, com el cultiu i conreu de la nostra estimada llengua catalana; com un joc entretengut amb l'ús de paraules ben nostres; i com una contribució per ajudar econòmicament entitats dedicades a atendre pacients i familiars d'alzhèimer i altres demències.

A la tercera, a Quars Llibres, em vaig dedicar a seleccionar, recitar i comentar unes quantes gloses reproduïdes en aquest llibre i que guarden una certa relació amb l'Europa que tenim i l'Europa que volem.

Avui, aquí, a sa Pobla, m'agradaria fer una repassada ràpida sobre algunes de les gloses publicades en aquest llibre, i que ajuden a fer veure la MALLORA LLUITADORA que anam aixecant des de fa segles. La MALLORCA LLUITADORA! A tants d'àmbits: individuals, personals, col·lectius, laborals, socials, culturals, des de la pagesia, des de viles, pobles i ciutats, des d'oficis i ocupacions, des de joves fins a vells, etc.

En llegir aquest llibre, podreu veure que aquestes “Gloses meves”, a més de tenir el caire cultural, social i polític que comporta l'ús de la nostra estimada llengua catalana, també reflecteix la meva condició personal d'home; d'home mallorquí; d'home mallorquí que se sent català; d'home mallorquí que se sent català i europeu; d'home mallorquí que se sent català i europeu, plenament obert a totes les contrades del Planeta Terra...

Amb tot això, mir de parar esment especial, sobretot, a persones i col·lectius més maltractats per la vida.

Així ja ho vaig fer la primera vegada que record haver vengut aquí a sa Pobla, a finals de la dècada dels anys 60 i començaments de la dècada dels anys 70. En allò que anomenàvem aleshores “Missions Infantils”, que arreplegàvem pràcticament tots els infants en edat escolar durant una setmana seguida, i miràvem d'oferir caires nous a la religiositat que s'impartia en aquell temps arreu de Mallorca... Qualcú de vosaltres m'ha dit que encara ara se'n recorda bé, d'aquells dies passats a l'escola, als carrers de la vila, a l'interior de l'església: fent servir el joc, la paraula, la música, el teatre...

Quan parl de la MALLORCA LLUITADORA, m'estic referint a tota casta de lluites, que miren d'aixecar un món nou, una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer... com diuen els Escoltes...

Glosa primera
  • Amb el recitat d'unes quantes gloses meves, vull començar per l'àmbit individual i personal. Vos pos l'exemple d'una al·lota santamariera que li diuen Caty Salom Parets (pàg. 65). De ben joveneta, queda afectada per l'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). En lloc d'arronsar-se i retre's, s'afanya a crear una associació que es diu ADELA... Així com està, sense poder moure's gens ni mica, fins i tot s'anima a publicar un llibre que “redacta amb els ulls i la mirada” al seu oncle capellà i missioner, mossèn Miquel Parets i Serra (“Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica”, Sevilla, 1998), 175 pàgines que duu més de 5 edicions publicades.
Per a la jove mallorquina Caty Salom Parets, no li és cap impediment fer-ho, tot i que la vida l'ha deixada ben marcada per una malaltia neurodegenerativa progressiva, caracteritzada per la pèrdua de neurones motores, que dóna lloc a atròfia muscular, paràlisi i mort per fracàs respiratori... Et vas morint a poc a poc, una mica cada dia, sense poder servir-te de tu mateix per a res més que per moure els ulls...

Glosa segona
  • Tenc una cama arianyera. Mumare, pagesa mallorquina, es casà amb mumpare, el primer negret que arribà a Mallorca des d'Àfrica, Guinea Equatorial, a finals dels anys 20 del segle passat. Collidora d'olives a la finca artanenca de Morell, i d'ametles a la finca manacorina de Santa Cirga, sempre ens inculcà un amor profund cap a la nostra terra, els nostres costums, la nostra llengua, la nostra idiosincràsia.
L'any 1999, mentre m'exercia com a conseller de Cultura del Govern de Mallorca, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un sopar de matances que organitzava l'associació cultural “Es canonge de Santa Cirga” a Portocristo. Se'm va ocórrer de llegir-hi aquesta glosa meva que podeu trobar a la pàgina 26.

Glosa tercera, quarta i cinquena
L'àmbit polític on m'he estat movent durant una vintena d'anys seguits, em mou a ser-ne molt crític, fins al moll dels ossos, d'això que en deim democràcia i que s'assembla molt poc a la democràcia vera. “Quin comportament polític!” dic a la pàgina 52.

  • He militat dins tres formacions polítiques, totes tres considerades esquerranes, més o manco republicanes, i també més o manco catalanistes. Hi dedic una “Glosa republicana en temps de democràcies tan mal parides!”, a la pàgina 65.

  • Qualcú va dir que “de Ponent, ni vent ni gent!” Basant-me en aquesta dita, també he fet una glosa que porta per títol “Bàrbars venguts de Ponent...!” La podeu trobar a la pàgina 76.

Glosa sisena i setena
  • Ningú no deu conèixer millor que la gent poblera el que representa i comporta la figura de Sant Antoni a l'àmbit de la lluita popular diària que la pagesia mallorquina ha de dur a terme a l'hora de sobreviure amb certes dosis de dignitat.
  • En aquest llibre, n'hi podeu veure unes quantes, de gloses dedicades a Sant Antoni. I també a Sant Sebastià -que a Ciutat quasi van de bracet tots dos, en celebrar-se'n la festa amb pocs dies de diferència- (pàg. 33 i 101).
Una primera té a veure amb un glosat nacionalista. La segona s'adiu amb un d'aquells anònims que, de tant en tant, acostumàvem a rebre els polítics nacionalistes quan volíem defensar aferrissadament aquesta terra nostra par damunt tot.

Glosa vuitena i novena
  • Finalment, vull parar una mica d'esment a la lluita mallorquina que, per a mi, és la més exemplar. La que es concreta en allò que anomenam la revolta agermanada. També hi podeu trobar unes quantes gloses dedicades als Agermanats. Vos n'indic dues, la que està a la pàgina 52 i la que es troba a la pàgina 117.

Amb això donam per acabada la presentació d'aquest llibre, “Gloses meves”. Esper i desig que vos agradi adquirir-lo, llegir-lo i difondre'n el contengut.
Moltes gràcies per la vostra assistència i per la vostra atenció esplèndides.

dilluns, 31 de març del 2014

"Gloses meves", a sa Pobla: invitació a acte de presentació

Ja falten pocs dies perquè presentem el llibre "Gloses meves" a sa Pobla.

Gràcies a la col·laboració entusiasta de membres de l'Obra Cultural Balear poblera, i les facilitats atorgades per l'Ajuntament, tendrem l'oportunitat de fer ús de les instal·lacions de sa Congregació - Espai Jove.

Ens agradarà ben molt veure-t'hi, DIVENDRES, 4 D'ABRIL DE 2014, A LES 19:15 HORES.

Participarem en l'acte de presentació del llibre un/a representant de l'OCB de sa Pobla, n'Agustí Baró (qui ens cantarà unes cançons a la guitarra), l'escriptor pobler Miquel López Crespí (qui presentarà l'autor) i jo mateix (que miraré de recitar-hi algunes gloses).

Esperam passar una estona agradosa, d'uns 55 minuts de durada.
Al final de l'acte, signaré exemplars de llibres, que es podran adquirir allà mateix (15 euros).

Tots els guanys que se'n treguin, amb la venda d'aquest llibre, aniran a parar a Llar de Memòria, l'entitat poblera que es dedica a atendre pacients i familiars amb la malaltia d'alzhèimer o d'altres demències.

Comptam amb la teva presència, la teva participació i la teva col·laboració.

AGRAIREM BEN MOLT QUE SE'N FACI DIFUSIÓ I QUE ES CONVIDI ALTRA GENT A ACUDIR-HI!

dijous, 27 de març del 2014

Vídeos de presentació de “Gloses meves”, arreu de Mallora

El mes de juny de l'any passat, m'arribaven els primers exemplars del meu primer llibre, “Gloses meves”, enviats des de Mèxic, on havien estat publicats en català de Mallorca, gràcies a l'afany del bon amic i company de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana Mossegat.

Exhaurida en poc temps l'edició primera, a principis d'enguany se'n publica la segona. Aquesta vegada a Mallorca, gràcies a la participació i l'interès del bon amic i antic company escolta, el llibreter Xesc Sanchis.

D'aleshores ençà, bé sigui amb la companyia de la poeta mallorquina Antonina Canyelles, bé sigui amb la col·laboració del gran amic cantaire Agustí Baró, bé sigui amb les intervencions magistrals de l'escriptor pobler Miquel López Crespí, hem anat fent unes quantes presentacions públiques d'aquest llibre meu.

Hores d'ara, només n'hem fet a Ciutat. Però tenim previst d'iniciar-ne, també, a la Part Forana de Mallorca.

N'estic molt content.

No solament perquè tenc l'oportunitat d'escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, en la nostra estimada llengua catalana, allò que pens, allò que sent i allò que dic, quan em pos a jugar amb les paraules...

També perquè aprofit l'avinentesa i em referesc, explícitament i clara, a la malaltia d'alzhèimer -que, des de fa uns anys tenim com a companya de pis a ca nostra...- i a les entitats mallorquines que s'afanyen a tractar-hi pacients i familiars afectats per alguna d'aquestes maleïdes demències que empastifen el nostre segle XXI.

Vet ací una mostra, gràfica i auditiva, de les presentacions públiques que n'hem fet, fins ara:

  1. Invitació a presentació a sa Pobla (26-03-2014)
  2. Presentació a sa Pobla (25-03-2014)
  3. A Quars Llibres: intervenció de Cil Buele (13-03-2014)
  4. Sobre Europa, a Quars Llibres (13-03-2014)
  5. Vídeo de presentació a Quars Llibres (13-03-2014)
  6. Vídeo de presentació a CineCiutat (27-02-2014)
  7. Presentació a CineCiutat (25-02-2014)
  8. Presentades a AFAM (20-10-2013)
  9. Homenatge a glosadors de Mallorca (20-20-2013)
  10. Festa solidària a Llar de Memòria, sa Pobla (06-10-2013)
  11. Llar de Memòria, a la vila mallorquina de sa Pobla (06-08-2013)
  12. Presentades per Cil Buele, a la seu d'AFAM (19-07-2013)
  13. Presentades per Miquel López Crespí a la seu d'AFAM (18-07-13)
  14. Presentades a la seu d'AFAM (17-07-13)
  15. A la recerca de recursos per l'Alzhèimer 06-07-2013)
  16. Gloses meves, en català de Mallorca, publicades a Mèxic (22-06-2013)

dilluns, 17 de març del 2014

“Gloses meves”, a la biblioteca de Sant Celoni

A la vila de Sant Celoni, a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, hi tenc un amic mallorquí, CABANETER per a més senyes, que hi viu des de fa temps. A través de FB, ens comunicam sovint. I avui mateix m'ha donat una gran alegria.

En Jaume Fernández i Balaguer em va demanar, i li vaig enviar a ca seva, un exemplar de l'edició primera de “Gloses meves”, quan van sortir publicades l'any passat.

Avui, em deixa astorat, quan em diu que em té reservada una sorpresa agradable.
De fet, m'arriba un missatge des de la biblioteca de Sant Celoni, on se'm comunica que li ha estat acceptat el donatiu d'aquest llibre. Cordialment, m'ho comunica Teresa Masnou:

“Amb data d'avui el Sr. Jaume Fernández i Balaguer ens ha fet entrega desinteressadament del llibre “Gloses meves” de l'escriptor i activista humanitari Mallorquí Cecili Buele i Ramis.
Aquest exemplar de “Gloses meves romandrà a la Biblioteca “L'Escorxador” del poble de Sant Celoni (Vallès Oriental) Barcelona”.

Gràcies, amic Jaume, per aquest detall tan expressiu!

divendres, 14 de març del 2014

"Gloses meves", a Quars Llibres: paraules de Cil Buele


INTERVENCIÓ DE CIL BUELE,
AUTOR DE “GLOSES MEVES”,
A QUARS LLIBRES
(Divendres, 14 de març de 2014)

Agraïments:
  • 1 A tots vosaltres que heu vengut avui aquí
  • Als que en tenien ganes i no han pogut venir
  • Als que ja vàreu venir a altres presentacions anteriors
  • 2 A QUARS LLIBRES, particularment a na Clara, per les facilitats que m'han procurat a l'hora de cedir-nos aquest espai magnífic...
  • 3 Al president del Gremi d'Editors (Xesc Sanchis) i col·legues que hi han col·laborat (Glòria, Alejandra, Antoni Febrer, Romanyà Valls...) perquè el llibre “Gloses meves” s'arribàs a publicar a ca nostra, en segona edició
  • 4 Als dos companys excel·lents que m'acompanyen avui en aquesta presentació pública:
    L'amic, artista, cantant, informàtic, tècnic en tants d'oficis, Agustí Bauló Baró
    L'amic, veí, escriptor, historiador, company de lluites i fatigues, el pobler Miquel López Crespí

En obrir les primeres planes d'aquest llibre, trobareu que en dedic l'edició segona a la manacorina Isabel Rosselló Girart, que és la meva dona, malalta d'alzhèimer des de fa uns cinc anys.
Veureu, també, que agraesc públicament al meu amic i company d'estudis i de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana “Mossegat”.
En llegir-ne les quatre retxes, en podreu veure els motius.

  1. No em consider cap glosador de combat, com els bons i grans glosadors de Mallorca... Però sempre m'ha agradat molt dedicar-me a treballar bé les paraules... Ni que sigui per deformació professional, quan se t'inculcava l'ús més correcte possible dels mots en castellà, en francès, en anglès, en alemany, en llatí, en grec, en hebreu, en kirundi.. (i, d'amagat, clandestinament, en CATALÀ).
  2. Pentura és per això mateix que m'ha interessat molt més aplicar-me a l'ús de la llengua catalana -parlada, cantada, escrita-, que a la resta d'idiomes estudiats...
  3. He tengut la gran sort de treballar, primer, com a consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on tot es feia en català (1969-1979); professor de català al col·legi Pius XII, de Ciutat, i a la Conselleria d'Educació i Cultura (1979-1985); després, com a impressor de la versió en català del butlletí oficial de les Illes Balears (1985-1990); i posteriorment com a corrector de textos en català a diversos organismes d'institucions públiques durant dècades. (1991-2009). En guard molt bon record, de tots aquests àmbits d'actuació lingüística en català i de la bona gent amb la qual he tengut la gran sort de treballar.
  4. A partir de 1995, emperò, quan m'exercesc com a regidor a l'Ajuntament de Palma, em ve al cap la idea de fer gloses... D'aleshores ençà, mir de fer-ne sempre que me'n vénen ganes.
  5. Aquí en teniu aquest primer recull. Conté les aparegudes l'any passat a la primera edició, feta a Mèxic; i unes quantes més, fetes posteriorment. S'hi ha afegit una molt bona introducció i un molt bon acabament, per part dels amics que estigueren a la presentació de l'edició primera: n'Antonina Canyelles i en Miquel López Crespí.



Què vull dir-vos, avui vespre, sobre aquest llibre “Gloses meves”?

Podria dir-vos moltes coses. Per exemple, els tres motius que m'han mogut a recopilar gloses meves elaborades durant les darreres dues dècades i mitja: 1) escampar a tots vuit vents del món la nostra estimada llengua catalana; 2) jugar amb els mots que empram a la nostra estimada Mallorca; i 3) aprofitar l'avinentesa per parar esment a una de les epidèmies més esteses arreu del Planeta en ple segle XXI: la malaltia d'alzhèimer i altres demències que, precisament, impedeixen d'emprar convenientment la nostra estimada llengua.

Però, m'ha semblat millor, ara que som a punt que es torni a posar en marxa i engreixar la maquinària electoral que ha de servir per omplir de senyories privilegiades el Parlament Europeu, que podria resultar profitós reproduir aquí mateix UNES QUANTES gloses contengudes en aquest llibre i que fan referència a Europa.

Abans de recitar-les, emperò, m'agradaria dir-hi dos mots d'introducció, que puguin ajudar a copsar-ne més profundament el sentit. He de dir que el meu contacte directe amb institucions públiques europees, particulament amb el Parlament Europeu ha estat més que esporàdic. Com a ciutadà interessat a atansar-m'hi, i, també, com a polític engrescat en tasques parlamentàries.

Des de sempre, m'he volgut afanyar a treballar en la construcció política d'una Europa lliure, sobirana i solidària, tan respectuosa amb tots i cadascun dels pobles que la conformen, com amb totes i cadascuna de les persones que en fan part.

Però veig, sé i, a més a més, he de reconèixer que aquesta aspiració meva, tan profunda, s'està quedant en un mer somni! Malauradament!

Així i tot, puc dir que he tengut la gran sort d'arribar a atansar-m'hi, al Parlament Europeu, en no poques i molt diverses circumstàncies. Si no les he comptades malament, són més d'una dotzena; bé sigui personalment i física, bé sigui per altres conductes parlamentaris no tan directes.

Any 1988

Se'm presenta la primera ocasió quan m'apunt al concurs de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, en l'especialitat de corrector/traductor de català.
No hi arrib a obtenir cap plaça. Però em serveix per veure una mica més de prop tot aquest món tan envitricollat d'influències político-partidàries a l'hora de veure-t'hi afavorit o arraconat...
Aleshores s'interessa fort ferm per la meva situació qui s'exerceix a Madrid com a president del Congrés dels Diputats, el mallorquí Fèlix Pons Irazazábal (1942-2010), del PSIB-PSOE... Coincideix que és l'any que prenc la decisió d'afiliar-me al PSM...

Any 1989

El meu segon atansament al Parlament Europeu, “virtual” en aquest cas, es produeix quan el PSM em tria com a candidat a les eleccions europees dins la coalició Esquerra dels Pobles, que encapçala el basc Juan María Bandrés Molet (1932-2011).
Tampoc no hi arrib a entrar com a eurodiputat, però sí que contribuïm a fer que Euskadiko Eskerra, en Bandrés, ho aconsegueixi.
Em serveix per veure més de prop com es cuina tot això d'arribar a ser parlamentari de la Unió Europea.



Any 1990

La tercera vegada que m'acost al Parlament Europeu, aquestpic físicament, és com a turista. Hi vaig acompanyat de na Bel Rosselló, la meva esposa. Recorrem l'Europa Central (França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya..) amb el seu Opel Corsa, a l'estil hippiós decadent de l'època... No em puc estar de fer una passada ràpida per la seu parlamentària de Brussel·les i, en veure'n les imatges gravades, ara no puc evitar de quedar-m'hi corprès i meravellat.

Any 1995

La quarta vegada que contact amb el Parlament Europeu, també físicament, tenc l'oportunitat de veure i tractar personalment un eurodiputat de gran vàlua: Pere Esteve i Abad (1942-2005), qui aleshores treballa molt activament a Brussel·les.
La seva inquietud, el seu dinamisme, la seva laboriositat em colpeixen fortament... Jo, que aleshores no som més que un modest aprenent de regidor a l’Ajuntament de Palma, record que vaig ser tractat molt efusivament al seu despatx a Brussel·les, amb una gran delicadesa, amb moltíssima d’atenció, i amb gran cura, per part d'aquell eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, Pere Esteve i Abad.

Any 1998

La cinquena vegada que m'acost al Parlament Europeu, amb presència física també, és a la seu d'Estrasburg. Com a regidor a l'Ajuntament de Palma, faig part d'una delegació municipal que encapçala el batle, Joan Fageda. Ens hi feim presents de manera oficial, amb la finalitat de conèixer més de prop el funcionament intern de les institucions europees.


Any 2000

Per sisena vegada m'acost “virtualment” al Parlament Europeu. Som diputat del Parlament de les Illes Balears i rebem un escrit del "Congrés des Pouvoirs Locaux et Regionaux de l'Europe", relatiu a la declaració de l'any 2001 com a Any Europeu de les Llengües.
Em pos a seguir de prop i amb interès les celebracions programades als Estats membres; a valorar en profunditat i a difondre la riquesa que comporta la diversitat lingüística d'Europa; a promoure el plurilingüisme a nivell individual; i a encoratjar a aprendre altres llengües al llarg de tota la vida, incloses les manco esteses, d'acord amb l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Any 2000

Seguint el mateix any, es produeix el meu setè acostament “virtual” al Parlament Europeu. La comissió de Drets Humans del Parlament de les Illes Balears adopta tres acords que el comprometen a entrevistar-se oficialment amb la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu, per exposar-hi la problemàtica de les comunitats maputxes afectades pel desenvolupament de projectes hidroelèctrics i per promoure iniciatives en defensa dels drets d'aquestes comunitats indígenes. Em resulta una tasca força interessant.

Any 2000

Per vuitena vegada m'atans, físicament, al Parlament Europeu donant suport al lliurament que hi fan 35 batles dels Països Catalans d'un document en defensa de la llengua catalana. Hi som present com a regidor del PSM, a un acte on també assisteix Jaume Garau, responsable aleshores de l'oficina del PSM-EN al Parlament Europeu, amb qui arrib a mantenir una col·laboració estreta. Demanam el reconeixement oficial de la llengua catalana al mateix nivell que les altres llengües oficials de la Unió Europea. En fa catorze anys!

Any 2000

El novè acostament meu al Parlament Europeu torna a ser físic, en persona i amb participació directa a un dels seus òrgans interns. Es tracta de la trobada de partits eco-nacionalistes d'Europa, entre els quals figura com a observadora la formació política del PSM que represent, dins el grup Verds/ALE. La sessió es realitza a la seu parlamentària de Brussel·les.

Any 2003

A la desena oportunitat que tenc d'atansar-me físicament al Parlament Europeu, faig part del nombrós grup de persones que, ens hi feim presents des de Mallorca, integrant les plataformes “Autovia No”, “No al segon cinturó”, Amics i Amigues de Son Sardina i sa Garriga.
Conduïts per l'eurodiputat nord-català d'Esquerra Republicana, Miquel Mayol i Raynal (1941), hi lliuram unes 5.000 signatures, recollides a tots els municipis de Mallorca, amb la finalitat d'aturar el desastrós Pla de Carreteres de Mallorca. Hi denunciam les autoritats de l'Estat espanyol - govern regional del Consell de Mallorca, Illes Balears – perquè siguin examinades pels serveis de la Comissió, a la llum del dret comunitari aplicable.

Any 2005

El meu onzè acostament al Parlament Europeu es produeix, virtualment, al moment que em pos a fer campanya clara i explícita a favor del NO al Tractat de la Constitució Europea que se'ns vol entaferrar per nassos!
Des de VilaWeb, Vicent Partal em demana de participar en la publicació d'un llibret que recull l'opinió d'autors diversos. Cosa que faig amb molt de gust, adduint-hi una quinzena d'arguments, que consider tan valuosos aleshores com vàlids hores d'ara.
Hi queda ben evident que l'Europa que se'ns proposa de bastir no coincideix gens ni mica amb l'Europa que jo vull aixecar...

Votem NO a aquesta Europa que recula!
Diguem NO a una tal constitució
Que ofega pobles lliures i nacions.
¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!

Any 2009

Complet la dotzena d'acostaments meus al Parlament Europeu, virtualment aquest cop, quan des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca organitzam una trobada al Consell de Mallorca amb les candidatures que es presenten a les eleccions parlamentàries europees... Cap de les dues representants, la del Partit Popular, Rosa Estaràs, ni del Partit Socialista, Teresa Riera, no es dignen de fer-s'hi presents ni respondre...

Any 2012

Assistesc per 13a vegada i darrera vegada al Parlament Europeu, físicament, a la seu d'Estrasburg, fent suport a la iniciativa promoguda per l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears.
Aconseguim que s'hi arribi a tractar la situació penosa que pateix la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, amb les mesures governamentals que li són tan contràries.
Aconseguim, també, de ser atesos i escoltats per eurodiputats dels Països Catalans i, sobretot, per l'intergrup parlamentari “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals” del Parlament Europeu a Estrasburg...
Precisament aquests dies, som a l'espera d'obtenir la resposta que se'ns comunicà que ens arribaria abans d'un any...

Com podeu veure, el Parlament Europeu no em resulta ni estrany ni aliè, des que l'any 1988 m'hi vaig acostar per primera vegada, fins a la darrera de l'any 2012 que n'és la tretzena...

Amb tot aquest bagatge acumulat al llarg de més d'un quart de segle, arrib a concloure que l'Europa que s'aixeca, així com s'aixeca, es mereix pel cap baix aquestes UNES QUANTES GLOSES MEVES, que esper que vos agradin.

Ja em direu si en compartiu el contengut.