60 anys d'Escoltisme a Mallorca: més de 100 consiliaris escoltes!

Relació de «grups d'Escoltisme» a Mallorca

Fent una repassada a l'existència de «grups d'Escoltisme» a Mallorca, tant de la primera com de la segona etapa, n'arrib a destriar una seixantena, dels quals aconseguesc d'obtenir alguna referència.

Tot i que les denominacions varien, segons l'època -abans i després de la guerra civil- i sobre la consistència de la formació -unitat, colla, secció, agrupament-, transcric generalment amb la denominació AE (Agrupament Escolta) qualsevol «grup d'Escoltisme» del qual tenc notícia.

He mirat de situar cadascun d'aquests «grups scout» en la localitat on s'ha creat o n'ha desplegat primordialment l'activitat, assenyalant-hi l'any en què me'n consta l'existència (podrien ser anteriors) i l'entitat que els dóna aixopluc (convent, parròquia, col·legi, etc.)

Més endavant, mir d'esbrinar-ne quins en són els consiliaris que s'hi afanyen a col·laborar-hi, indicant-ne també els noms i llinatges. 

Ja de bon començament, he de demanar disculpes públicament per les omissions i oblits involuntaris que, ben segur, hi deuen aparèixer:

PRIMERA ETAPA (1900-1936)

01. Batalló Infantil del Patronat (Palma, 1907)

02. Batalló Infantil (Binissalem, 1911)

03. Batalló Infantil (Manacor, 1911)

04. Batalló Infantil (Sa Pobla, 1911)

05. Batalló Infantil (Sineu, 1911)

06. Batalló Infantil (Sóller, 1911)

07. Al·lots-Guaites, Convent Dominics (Manacor, 1911)

08. Al·lots-Guaites/Exploradors Mallorquins (Palma, 1913)

09. Exploradors Mallorquins (Sóller, 1913)

10. Trescadors del Patronat (Palma, 1915)

11. Exploradors Mallorquins (Felanitx, 1933)

12. Exploradores de España (Palma, 1934)

SEGONA ETAPA (1956-1996)

13. AE Alaró (Alaró, 1973)

14. AE Amor Diví (Palma, 1959) Convent Teatins

15. AE Artà (Artà, 1973)

16. AE Capità Angelats (Sóller, 1960)

17. AE Costa i Llobera (Palma, 1969) Parròquia de la Santíssima Trinitat. Parròquia de Sant Joan d'Àvila (1972). Parròquia de Sant Alonso

18. AE Ducs (Palma, 1959) Parròquia de Sant Nicolau

19. AE Eladi Homs (Palma, 1989) Parròquia de Sant Alonso

20. AE Foners de Son Sardina (Palma, 1972) Parròquia de Son Sardina

21. AE Fra Juníper (Palma, 1965) Parròquia de Santa Eulàlia

22. AE Gruix de Rei (S'Arenal, 1991) Ses Cadenes

23. AE Jaume I (Palma, 1963) Parròquia de l'Encarnació

24. AE Joan XXIII (Inca, 1977) Parròquia de Santa Maria la Major

25. AE Joan XXIII (Palma, 1964) Parròquia de Sant Sebastià

26. AE Jordi de Sant Jordi (Palma, 1964)

27. AE Joana d'Arc (Es Pil·larí, 1961)

28. AE Juníper Serra (Palma, 1966) Parròquia de Santa Eulària

29. AE l'Assumpció (Palma, 1975). Parròquia de l'Assumpció (Son Espanyolet)

30. AE La Salle (Palma, 1959) Col·legi La Salle

31. AE La Soledat (Palma, 1959) Parròquia de la Soledat

32. AE Llevant (Inca, 1978)

33. AE Llorenç Riber (Palma, 1972) Joventut Seràfica. Convent de Sant Francesc

34. AE Mancor de la Vall (Mancor, 1973)

35. AE Migjorn (Palma, 1975) Parròquia de la Resurrecció

36. AE Mont Carmel (Palma, 1967) Col·legi Pares Carmelites

37. AE Mossèn Alcover (Manacor, 1959) Parròquia dels Dolors. Parròquia de Crist Rei (1970)

38. AE Ntra. Sra. de Monti-sion/Sant Alonso (Palma, 1965) Col·legi de Monti-sion

39. AE Ntra. Sra. dels Àngels (S'Arenal, 1965) Col·legi la Porciúncula – Sant Francesc

40. AE Nova Terra / Crist Rei (Palma, 1963) Parròquia de Crist Rei – El Vivero

41. AE Pedra Viva (Binissalem, 1993) Parròquia de Sant Jaume

42. AE Pius XII, (Palma, 1958)  Casa de l'Església. Parròquia de Sant Sebastià (1976)

43. AE Ramon Llull, (Palma, 1957)  Convent Filipencs. Convent Caputxins. Parròquia de Santa Catalina Thomàs (1969)

44. AE Reina Constança de Mallorca (Palma, 1959) Parròquia de l'Immaculat Cor de Maria

45. AE Sant Francesc (Palma, 1959) Col·legi de Sant Francesc

46. AE Sant Francesc de Paula / Tardor (Palma, 1968)

47. AE Sant Jordi (Palma, 1967) Parròquia de Sant Jordi

48. AE Sant Josep Obrer (Palma, 1960) Parròquia de Sant Josep Obrer

49. AE Sant Mateu (Bunyola, 1960) Parròquia de Sant Mateu

50. AE Sant Pere (Esporles, 1973) Parròquia de Sant Pere

51. AE Sant Xesc (Es Pil·larí)

52. AE Selva (Selva, 1973)

53. AE Soca-Arrel (Pòrtol, 1994)

54. AE Solimina (Sant Andreu, 1989) Parròquia de Sant Andreu

55. AE Tardor (Palma, 1978) Parròquia de Sant Francesc de Paula 

56. AE Tomir (Pollença, 1977)

57. AE Turó del Drac (Santa Margalida, 1990) Casa de Cultural

58. AE Valentes Dones (Sóller, 1965) Parròquia de Sant Bartomeu

59. AE Verge de la Salut (Palma, 1967) Parròquia de la Soledat

60. AE Verge de Lluc (Palma, 1965) Parròquia l'Encarnació

61. AE Verge del Roser (Palma, 1968) Parròquia del Roser – Son Cladera

Pel que sé, no tots els grups escoltes poden comptar sempre amb la presència continuada, ni amb la mateixa col·laboració intensa, d'un consiliari escolta. Sí que es pot afirmar que arriben a ser molts els clergues i religiosos mallorquins que s'arriben a engrescar intensament en la tasca educadora de la fe, a l'interior del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, integrat dins el Moviment Scout Catòlic.

Relació de consiliaris escoltes mallorquins

Una mirada ràpida sobre l'Escoltisme i el Guiatge que es fa a Mallorca, des de l'any 1956 ençà, fa veure que es tracta d'una organització força marcada per la presència de l'Església diocesana: no solament pel que fa al nom dels agrupaments, majoritàriament amb denominacions del santoral catòlic. 

També pel que fa referència als locals on es duen a terme les activitats periòdiques (Joventut Antoniana, Congregació Mariana, Joventut Seràfica, convents i col·legis religiosos, locals parroquials, etc.). I, sobretot, pel que comporta com a moviment d'Església, reconegut oficialment per les instàncies més altes de la jerarquia eclesiàstica.

A mode d'exemple, vet ací una relació que n'arrib a fer, de més d'un centenar de consiliaris escoltes mallorquins, després d'haver-m'hi dedicat uns dies a arreplegar-ne dades. He de reconèixer que, en algunes ocasions, poden resultar no del tot correctes, sobretot pel que fa a la determinació temporal exacta. 

Però vull creure i pensar que s'hi deuen acostar una mica; i, sobretot, que es poden anar millorant, a mesura que s'hi vagin afegint aportacions posteriors per part d'altra gent que en tengui dades més fefaents:

- ALEIX VALLESPIR, msscc (Sóller, 1970) AE Capità Angelats

- ALFRED MIRALLES I LOZANO, prevere (Palma, 1986) AE Son Sardina (guies)

- ANDREU GENOVART I ORELL, prevere (Manacor, 1970) AE Verge de les Neus (guies)

- ANDREU OBRADOR I SIQUIER, prevere (Palma, 1969) AE Verge de Lluc

- ANTONI AMORÓS I TERRASSA, prevere (Artà, 2003) AE Bri de pauma

- ANTONI BAUÇÀ I MAS, prevere (Palma, 1968) AE Sant Josep Obrer. AE Jaume I. AE Verge de Lluc. Consiliari general del MEGM

- ANTONI CANYELLES I BORRÀS (Palma, 2006) Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

- ANTONI FERRRER I OLIVER, prevere (Palma, 1975) AE Migjorn

- ANTONI GÓMEZ I SERRA, prevere (Palma, 1988) AE Ramon Llull

- Antoni Mora, prevere (Sóller, 193) Exploradors Mallorquins de Sóller

- ANTONI ROIG I ROIG, prevere (Palma, 1965) AE Jaume I. AE Verge de Lluc

- ANTONI VADELL I FERRER, prevere (Palma, 2010) AE Sant Josep Obrer (fins al 2014)

- ANTONI VALLCANERES I TORTELLA, msscc (Sóller, 1972) AE Capità Angelats

- ANTONI VALLESPIR, msscc (Palma, 1973) AE Son Sardina

- ANTONI VERA I DÍAZ, prevere (1986, Palma) AE Tardor

- ANTONIO SANCHIS PALLARES, jesuïta (Palma, 1967) AE Monti-sion

- BARTOMEU LLUÍS BARCELÓ I NADAL, prevere (Ciutadella,1971) AE Sant Jordi i sa Nau. (Sóller, 1982) Agrupament Capità Angelats

- BARTOMEU MOREY I FERRANDO, prevere (Palma, 1970) AE Joana d'Arc

- BARTOMEU MULET, prevere (Palma, 1965) AE Sant Josep Obrer

- BARTOMEU PASCUAL I UMBERT, prevere (Palma, 1963) AE Jaume I

- BARTOMEU SUAU I MAYOL, prevere (Palma, 1963) AE Jaume I. Consiliari general del MEGM (1978). AE Verge de Lluc (1982)

- BARTOMEU TAULER I VALENS, prevere

- BERNAT BALAGUER I BARCELÓ, teatí (Palma, 1969)

- BERNAT HOMAR I OLIVER, prevere (Palma, 1965) AE Fra Juníper

- CARLES SEGUÍ I POU, prevere (Palma, 2010) AE Reina Constança de Mallorca

- CARMEL BONNÍN I CORTÈS, prevere (Palma) AE Sant Francesc de Paula. AE Tardor

- CECILI BUELE I RAMIS, prevere (Palma, 1969) AE Verge de Lluc. AE Ramon Llull. Consiliari general del Guiatge de Mallorca. (1970) AE Ramon Llull

- DAMIÀ VIDAL I SASTRE, prevere (Palma, 1963) AE Joana d'Arc

- DOMINGO MATEU I CONTI, prevere (Sóller, 1971) AE Capità Angelats. (Palma, 1973) AE Jaume I. (Palma, 1981) Comissari general del MEGM

- FELIP CERDÀ, prevere (Pollença, 1978) AE Tomir

- FELIP GUASP I NADAL, prevere (Sóller, 1965) AE Capità Angelats. (Palma, 1982) AE Foners de Son Sardina

- Fernando Mir, prevere (Palma, 1960) Director de l'ODICE (Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme)

- FERRAN BONNÍN I AGUILÓ, prevere (Binissalem, 1999) AE Pedra Viva

- FRANCESC CAIMARI I ALOMAR, prevere (Palma, 1967) AE Sant Jordi. (1968) AE Verge del Roser

- FRANCESC MUNAR I SERVERA, prevere (Sóller, 1978) AE Capità Angelats

- FRANCESC QUETGLAS I SANTANDREU, franciscà (Es Pil·larí, 1981) AE Sant Xesc

- FRANCESC SUÁREZ I RIERA, prevere (Manacor, 1970) AE Mossèn Alcover.

- FRANCESC VIDAL, teatí (Palma, 1960) Secció Scout Amor Divino. Secció Scout Ramon Llull

- GABRIEL GELABERT I MASCARÓ, prevere (Palma, 1970) AE Joana d'Arc

- GABRIEL GENOVART I MESTRE, franciscà (Palma, 1966) AE Ntra. Sra. dels Àngels

- GABRIEL LLOMPART I MORAGUES, teatí (Palma) Historiador

- GABRIEL RAMIS MIQUEL, prevere (Palma, 1969) AE Costa i Llobera

- GABRIEL ROSSELLÓ, prevere (Manacor, 1967) AE Mossèn Alcover

- GABRIEL SEGUÍ I TROBAT, msscc (Palma, 1985) AE Foners de Son Sardina

- GABRIEL TOMÀS I MARIMON, prevere (Palma, 1966) AE Crist Rei. Branca Ruta

- GABRIEL VILANOVA I BISQUERRA, prevere

- GASPAR MONSERRAT I NOGUERA, prevere (Ciutadella, 1971) AE Sant Jordi i sa Nau

- GREGORI MATEU ESTARELLAS, franciscà (Palma, 1972) AE Llorenç Riber

- GUILLEM MIRALLES I CARDELL, prevere (Palma, 1964) AE Verge de Lluc. Primer consiliari general del Guiatge nomenat pel bisbe de Mallorca (1968). (1973) AE Ramon Llull i AE Reina Constança.

- Guillem Vives, jesuïta (Palma, 1907) Batalló Infantil del Patronat. (Palma, 1915) Trescadors del Patronat

- JAUME GENOVART I FONT, franciscà (Palma, 1966) AE Sant Francesc

- JAUME MUNTANER I RULLAN, prevere (Palma, 1969) AE Ramon Llull. (1965) AE Sant Josep Obrer

- JAUME OBRADOR I ADROVER, prevere (Palma, 1976) AE Pius XII

- JAUME SERRA I PONS, prevere (Binissalem, 1982) AE Pedra Viva

- JAUME TERRASSA I SALOM, prevere (Palma, 1966) AE Sant Josep Obrer

- JERONI FITO I CANTÓ, prevere (Palma, 1964) AE Joan XXIII

- JESÚS ENCISO I VIANA, bisbe (Palma, 30-05-1955 – 21-09-1964)

- JESÚS JIMÉNEZ I HERRAEZ, teatí (Palma, 1975) AE L'Assumpció

- JOAN BARCELÓ I COMPANY, prevere (Palma, 2005) AE Eladi Homs (fins al 2013)

- JOAN BAUÇÀ I BAUÇÀ, prevere (Palma, 1968) AE Reina Constança de Mallorca

- JOAN FONT I LLITERES, prevere

- JOAN LLADÓ I AYALDE, prevere (Bunyola, 1960) Grup Scout Sant Mateu

- JOAN MARQUÈS I LE SENNE, jesuïta (Palma, 1965) Secció Sant Alonso, col·legi Monti-sion

- JOAN MORA I OLIVER, prevere (Palma, 1969) AE Jaume I

- JOAN OLIVER I FERRER, franciscà (Es Pil·larí, 1985) AE Sant Xesc

- JOAN PARETS I SERRA, prevere (Bunyola, 1973) AE Bunyola. (Palma, 1974) AE Sant Josep Obrer

- JOAN RIERA I FULLANA, prevere (Palma, 1970) AE Ramon Llull

- JOAN ROSSELLÓ I VAQUER, prevere (Palma, 1967) AE Verge de la Soledat

- Joan Trias I Lladó, prevere (Palma, 1959) AE Ramon Llull. (1965) AE Pius XII.  AE Joana d'Arc. Primer consiliari general d'Escoltisme nomenat per un bisbe a Mallorca (1968). Consiliari general del Guiatge de Mallorca. AE Nova Terra (1985)

- Joan Vich I Nebot, prevere (Sóller, 1918) Exploradors Mallorquins de Sóller

- JORDI PERELLÓ, franciscà (Palma, 1966) AE Sant Francesc

- JOSÉ LUÍS, franciscà (Palma, 1966) AE Sant Francesc

- JOSÉ MARÍA ESTELLA, carmelita (Palma, 1967) AE Mont Carmel

- Josep Estelrich i Costa, prevere (Palma, 1958) Consiliari Joves d'Acció Catòlica (Bisbat). Director de l'ODICE (Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme)

- Josep Capò I Juan, filipenc (Palma, 1957) Secció Scout Ramon Llull (la primera)

- JOSEP GARAU I TRIAS, prevere (Palma, 1981) AE Ramon Llull. (1982) AE Reina Constança de Mallorca

- JOSEP MESQUIDA, prevere (Felanitx, 1966) AE Verge Sant Salvador

- JOSEP MIRALLES I SBERT, arquebisbe (Felanitx, 1933) Exploradors, a la Congregació Mariana

- JOSEP NOGUERA I ARROM, prevere

- Llorenç Caldentey, dominic (Manacor, 1911) Al·lots-Guaites

- LLORENÇ LLADÓ I CALAFAT, prevere (Palma, 1982) Consiliari general del Guiatge. AE Capità Angelats (1986)

- MACIÀ RIPOLL, msscc (Esporles, 1973) AE Sant Pere. (Palma) AE Son Sardina. 

- MANOLO MONTERO I POLO, prevere (Palma, 2007) AE Sant Josep Obrer (fins al 2010)

- MARIANO ROSANAS, carmelita (Palma, 1965) AE Mont Carmel

- MARTÍ CIFRE I CIFRE, prevere (Pòrtol)

- MATEU FIOL I CIRER, prevere (Palma, 1975) AE Nova Terra

- MATEU GALMÉS  I GALMÉS, prevere (Colònia de Sant Pere, 1963) Casa de Colònies

- Miquel Julià I Prohens, prevere (Manacor, 1959) AE Mossèn Alcover. AE Verge de les Neus. Consiliari de Llobatons (1967). Comissari general del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

- MIQUEL MONROIG I MESTRE, prevere (Binissalem, 1986) AE Pedra Viva

- MIQUEL PONS, prevere (Palma, 1968) AE Mont Carmel

- MIQUEL SERRA I LLODRÀ, prevere (Palma, 1969) AE Francesc de Paula

- Miquel Siquier I Pascual, prevere (Palma, 1959) AE Reina Constança de Mallorca

- NICOLAU PONS I LLINÀS, prevere (Artà, 2004) AEG Bri de pauma

- NOFRE TORRES, prevere (Santanyí, 1989) AE Solimina. (Palma, 2002) AE Sant Josep Obrer. Consiliari general del MEGM

- Pasqual d'Eivissa, caputxí (Palma, 1957) AE Ramon Llull. Primer consiliari d'Escoltisme

- PAU OLIVER I FERRER, prevere (Palma, 1985) AE Eladi Homs

- PERE DOLÇ MORRO, prevere (Palma, 1972) AE Costa i Llobera

- PERE FIOL I TORNILA, prevere (Palma, 1973) AE Sant Josep Obrer

- Pere Joan Campins i Barceló, bisbe (Palma, 1913) Al·lots-Guaites / Exploradors Mallorquins

- PERE LLOMPART I LLOMPART, prevere (Pollença, 1977) AE Tomir

- PERE RIBOT, franciscà (Es Pil·larí) AE Sant Xesc

- PERE XAMENA I FIOL, prevere (Felanix) Historiador

- RAFAEL ÁLVAREZ I LARA, bisbe (Palma, 10-03-1965 – 13-04-1973)

- RAFEL MAS I TOUS (Binissalem, 2006) AE Pedra Viva

- RAMON, franciscà (Palma, 1969) AE Sant Francesc

- RAMON ORÓ I GALLART, carmelita (Palma, 1967) Consiliari d'Al·lotes Guies

- RAMON SERRA I ISERN, prevere (Palma, 1969) AE Costa i Llobera

- SANTIAGO CORTÈS I CORTÈS, (Palma, 1974) AE Sant Josep Obrer

- SEBASTIÀ ARROM I COLL, prevere (Palma, 1960) AE Sant Josep Obrer

- SEBASTIÀ BARCELÓ, franciscà (Palma, 1978) AE Llorenç Riber

- SEBASTIÀ CAPÓ I LEAL, prevere (Palma, 1969) AE Costa i Llobera

- SEBASTIÀ MESQUIDA I SUREDA, prevere (Palma, 1969) AE Joan XXIII

- SIMÓ GARAU I MATAS, prevere (Palma, 1978) AE Costa i Llobera

- TEODOR ÚBEDA I GRAMAJE, bisbe (13-04-1973 – 18-05-2003)

- TOMEU PONT I PARERA, franciscà (Palma, 1969) AE Sant Francesc

- Vicente Miró I Casado, teatí ( Palma, 1959) Secció Scout Amor Divino

El Consell d'Europa, a favor de la llengua catalana

Quan avui matí llegesc aquesta notícia que porta un titular tan expressiu, «El Consell d'Europa envesteix contra el TIL i la Judicatura, per mor del català», tot d'una em ve al cap que s'ho paga haver-nos fet presents, des de Mallorca, a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg, on denunciam malifetes lingüístiques del govern presidit per JR Bauzà.
Passen dies i passen anys, des d'aquell 14 de juny de 2012, però s'ha de reconèixer que «qualque cosa es mou i es cou a Europa, en relació amb els Països Catalans». Pentura com mai, fins ara.
Som tres, de Mallorca, que hi participam, en representació de tres entitats mallorquines: Magda González, de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears; M. Antònia Font, de l'STEI-i; i jo mateix, de l'associació Drets Humans de Mallorca.
Un informe jurídic, elaborat a Palma, ens aporta més de mitja dotzena de motius que permetrien dur el president José Ramón Bauzá Díaz davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg.
Abans, emperò, consideram més adient acudir directament al Parlament Europeu, també amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg, amb l'objectiu de defensar-hi la llengua catalana i de denunciar-hi les agressions que li infligeix el Govern de les Illes Balears, presidit per José Ramón Bauzá Díaz. I, també, per informar sobre iniciatives cíviques diverses que s'estan duent a terme arreu dels Països Catalans, amb la finalitat de protegir-la i promoure-la; com són, per exemple, les manifestacions d'ENLLAÇATS PEL CATALÀ...

Presents a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg aquell 14 de juny de 2012, mantenim nombrosos contactes a despatxos d'europarlamentaris.
És el cas de JORDI BACARDIT I REGUANT, assistent del grup parlamentari europeu Verds-ALE. RAÜL ROMEVA I RUEDA, eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds. RAMON TREMOSA I BALCELLS, eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, del grup parlamentari europeu Aliança de Demòcrates i Liberals per Europa (ALDE). TERESA RIERA I MADURELL, eurodiputada mallorquina del PSIB-PSOE, i MARIA BADIA I CUTCHET, eurodiputada catalana del PSC-PSOE, del grup parlamentari europeu Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D).

Fins i tot, arribam a intervenir públicament i ens adreçam, en català, a l'intergrup parlamentari “Minories nacionals tradicionals, Regions constitucionals i Llengües regionals”, on defensam l'ús de la llengua catalana a Europa i denunciam amb tots els ets i uts cadascun dels atacs que li enverga el Govern de les Illes Balears, presidit per JR Bauzá.
Que el mateix Consell d'Europa, a l'informe «European Charter for Regional or Minority Languages» envesteixi amb fúria contra el TIL i que estiri les orelles a la Judicatura, instant que hi hagi més jutges i fiscals que emprin el català, significa moltíssim per a nosaltres: són quatre anys en què han passat moltes coses en aquesta Europa nostra i, a la vista d'aquest informe, podem veure que els Països Catalans cada cop són més presents a les institucions europees...

El simple fet que un dels europarlamentaris que aleshores ens acull al seu despatx d'Estrasburg, Raül Romeva, hores d'ara sigui membre del Govern de la Generalitat de Catalunya, tenint la responsabilitat de conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ens omple de satisfacció i ens empeny a continuar amb la tasca engrescadora de defensar, protegir, promoure i impulsar, sempre i pertot arreu, l'ús la llengua catalana, pròpia de tots els territoris que conformen els Països Catalans....

A Manacor: sobre els orígens de l'Escoltisme a Mallorca

Convidat per l'Obra Cultural Balear, a la seva seu de Manacor, se'm demana de parlar-hi l'11 de gener de 2016 sobre els orígens de l'Escoltisme a Mallorca, .
Mir de fer-ho, des de la perspectiva d'ex consiliari escolta, a la dècada dels anys 70 del segle passat...

L'origen de l'Escoltisme i del Guiatge Catòlics, a Mallorca
Perspectiva d'un ex consiliari escolta

Introducció

Del que és i com està avui l'Escoltisme i el Guiatge, a Mallorca i al món, no puc dir-vos-ne gaire cosa. Els contactes minsos que hi mantenc suara mateix no em permeten d'estendre-m'hi gens ni mica.

Sé, per exemple, que el futur batle de Palma, en Toni Noguera, és o ha estat dirigent escolta, membre de l'Agrupament Ramon Llull; com molts d'altres personatges públics, que també han passat per l'Escoltisme: metges, mestres, catedràtics, mestresses de casa, comerciants, empleats públics, taxistes, economistes, etc. O que la Fundació Maria Ferret es manté viva i activa. O que l'Aplec Scout Escoltisme Adult de Mallorca continua fent activitats i publicacions. O que escoltes mallorquins mantenen relació freqüent i directa amb escoltes d'altres continents, com pot ser Amèrica Llatina, més concretament amb Huamachuco, al Perú.

Molt poqueta cosa puc dir-vos sobre allò que conec de l'Escoltisme 2016.

En canvi, del que és i representa per a mi l'Escoltisme, és a dir, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, des de la dècada dels anys 70 ençà, sí que vos puc parlar-ne més extensament i fer partícips d'allò que encara en roman viu dins la meva memòria, el meu cervell i el meu cor.

Per això mateix, amb molt de gust he volgut venir aquí, convidat pels bons amics de l'Obra Cultural Balear de Manacor, per parlar-vos-ne una estona. No tant com a historiador, ni com a estudiós professional de la matèria, sinó més aviat com a membre entusiasta d'un col·lectiu que s'identifica amb una sèrie de trets característics i de valors singularment específics d'aquesta organització educativa juvenil d'àmbit internacional. Vos ho agraesc de tot cor.

De bon principi, s'ha de reconèixer públicament que l'Obra Cultural Balear viu molt lligada a l'Escoltisme, en fases diverses de la seva trajectòria més que cinquantenària. No solament per la col·laboració inicial del seu fundador, Francesc de B. Moll, i d'altres membres de l'Obra, sinó també perquè arriba a acollir els Escoltes de Mallorca als seus locals, quan a mitjan dècada dels anys 70 es produeix una escissió dins del Moviment Scout mallorquí...

El reconeixement de mèrits a l'Escoltisme de Manacor

M'agradaria començar la meva intervenció, tot recordant-vos un altre acte que també s'organitza aquí, a Manacor, ara fa uns 16 anys,  concretament el 4 de febrer de l'any 2000. S'hi fa aleshores un reconeixement públic de mèrits a una entitat tan manacorina, com és ara aquest Moviment Escolta i Guiatge de Manacor.

Record que hi intervenc, llavors, com a conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, sent diputat del Parlament de les Illes Balears, en un acte públic al Teatre Municipal on es reconeixen els mèrits d’una entitat que ha treballat  intensament en benefici de la societat manacorina, en benefici del municipi de Manacor; un acte públic que reconeix que el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca esdevé a Manacor un instrument molt útil per a la formació del caràcter de bona part de la joventut manacorina.

Aviat farà 16 anys, d'aquell acte de reconeixement públic. Això vol dir que, a pesar d'uns temps tan desbaratats com els que patim  actualment en l'evolució meteorològica, ha plogut molt d'aleshores ençà.

El cop d'ull d'un ex consiliari escolta

Vos he de dir que avui també m'alegra ben molt veure que, des de l'Obra Cultural Balear de Manacor, se m'ha convidat a venir a parlar sobre la meva visió particular del que consider que hi comporta l'existència del Moviment Escolta i Guiatge a Mallorca, un moviment educatiu del qual, a la dècada dels anys 70, m'hi exercesc com a consiliari diocesà i d'agrupaments escoltes diversos, que se situen dins el terme municipal de Palma.

M'alegra ben molt, per molts de motius. Entre d'altres, perquè enguany, precisament, fa 60 anys que es reimplanta a la nostra illa aquest Moviment anomenat Scout, que es nodreix de l'escoltisme català.

En aquesta etapa meva setantina que estic vivint ara, continuo considerant el Moviment Scout com una de les eines educatives més dinàmiques que s'han emprat durant dècades, a molts indrets de Mallorca, sobretot en l’àmbit de l’aprofitament del lleure per a la gent jove. Són nombroses les generacions de dones i d'homes que en porten ben marcades, amb més o manco intensitat, les empremtes inconfusibles.

Un com jo, que he tengut la gran sort de poder treballar-hi, a nivells diversos, s'adona que la Mallorca d’avui, sortosament, pot comptar amb una munió de gent que la defensa i que treballa per protegir-ne el territori, la llengua pròpia, la gent que hi viu, la natura, el patrimoni, les aigües, les aus, els endemismes, etc.

Hom pot percebre que no poca d’aquesta gent, en un moment o un altre de la seva vida, ha tengut l’oportunitat de beure directament a les fonts que ragen del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Si més no, pel fet d'haver estat el segle passat, durant dècades seguides, una de les poques organitzacions que eren permeses quan el general Franco duu les regnes de l'estat espanyol, amb un règim polític que implica la prohibició de partits polítics, sindicats de classe, organitzacions, moviments...

Aleshores, molta de la gent activista, defensora del medi ambient, de la llengua catalana, del territori, de la gent treballadora, de les arts i les ciències, de la cultura, troba en l'Escoltisme moltes i molt diverses oportunitats d'actuar-hi.

Com la:
- d’aixoplugar-s'hi, a la seva ombra, en un espai d'expressió lliure;
- de fer-hi sortides i acampades, i romandre així en contacte directe amb la natura;
- d’aprendre-hi a estimar el país sia com sia, com a ciutadà actiu, imaginatiu i crític;
- de descobrir-hi àmbits de transcendència i espiritualitat;
- de treballar-hi en xarxa, abans que es pugui comptar amb mitjans tecnològics com els d'ara;
- d’emprar-hi la llengua catalana amb la més gran de les normalitats, sempre i amb tothom;
- d’acollir-hi amb ganes gent de fora, per aixecar tots junts un país millor;
- de tractar-s’hi amb igualtat de drets i deures dones i homes, etc.

Amb aquesta xerrada meva, no pretenc fer cap valoració exhaustiva de tot el que representa aquest moviment educatiu dins el conjunt de la societat mallorquina, en general, ni dins la societat manacorina, més en particular. Sí que voldria aprofitar l'avinentesa per fer-vos arribar alguns punts de reflexió que desig compartir aquí mateix amb tots vosaltres.



Una ullada als orígens de l'Escoltisme a Manacor

Qui més qui manco considera que els Escoltes i Guies de Mallorca vénen a ser continuadors d'aquells «Exploradors Mallorquins», anomenats inicialment «Al·lots-Guaites», que, a imatge dels Boys Scouts anglesos, s'hi funden a principis del segle XX, en temps del bisbe Campins.
De l’existència dels «Exploradors Mallorquins», a més de Ciutat, es té constància que a la primera dècada del segle XX n’hi ha també com a mínim a Binissalem, Bunyola, Inca, MANACOR, Pòrtol, Sant Joan, Sant Llorenç, Sencelles o Sóller. S’expansionen per una desena de pobles de l’illa i s’hi extingeixen el 1923, durant la dictadura del general Primo de Rivera.

Vull recordar que l’origen dels Exploradors de Manacor se sol situar en el «Batalló Infantil de la Congregació Mariana», fundat l’any 1911 -fa més de cent anys-. Per posar en marxa aquesta fundació manacorina es nomena com a representant el pare Llorenç Caldentey del convent dels Pares Dominics, qui roman al front dels «Al·lots-Guaites» fins que és traslladat pels seus superiors religiosos fora del terme de Manacor l’any 1921. Són 10 anys continuats de feina relacionada amb l’escoltisme inicial mallorquí al municipi de Manacor.

L'Escoltisme d'abans de la guerra del 36, promogut i propiciat pel bisbe Campins, ja aconsegueix una expansió considerable a tota l'illa. Però quan Mallorca es decanta, des del primer moment, a favor de l'aixecament militar contra la II República, amb la benedicció de l'Església Catòlica, hi desapareix bona part de l'organització de la societat civil i de tota possibilitat de fer Escoltisme. La guerra del trenta-sis romp tots els motlles. I trenca amb tota quanta iniciativa educativa innovadora hagués anat sorgint a Mallorca fins aleshores...

Etapa segona, després de l'aixecament militar franquista

S'arriba a una segona etapa de l’escoltisme mallorquí, quan, una vintena d'anys després de l'aixecament militar franquista, hi reapareix l’any 1956, any conegut popularment com l'any de la nevada.

Amb la venguda a Mallorca del matrimoni català format per Eladi Homs Zimmer i la seva esposa Maria Ferret Espanyol, s'introdueix l’Escoltisme renovat a la nostra illa. Un escoltisme català i catòlic, forjat en els nuclis de resistència catòlica i catalanista contra un franquisme que s'afanya a anorrear la identitat del poble català.

Convé tenir en compte aquest factor, a l'hora de valorar amb més precisió els orígens de la represa de l'Escoltisme a Mallorca.

Tothom reconeix que si avui podem parlar d'Escoltisme mallorquí, és gràcies al lliurament i la dedicació que hi fa el matrimoni principatí conformat per n'Eladi Homs Zimmer i na Maria Ferret Espanyol, que l'11 de gener de 1954 s'instal·len a Mallorca per raons professionals. (Sabeu que les cendres d'aquests dos catalans barcelonins reposen en un indret situat dins el terme municipal de Sencelles, a la finca escolta de sa Torrentera...)

Al poc temps d'haver-se instal·lat a Mallorca, n'Eladi i na Maria, juntament amb Francesc de B. Moll, Josep Maria Palau i Camps, el pare Josep Capó (de Sant Felip), el dentista Josep Forteza-Rei i d'altres amics, prenen la decisió d'agrupar-ne els fills i muntar les dues primeres patrulles Scouts.

Tenc la gran sort, no només d'haver conegut el matrimoni Homs-Ferret, sinó també d'haver-lo tractat ben de prop i d'haver-hi col·laborat estretament. Fins a tal punt que tots dos me n'inculquem de manera inesborrable l'amor i la dedicació; i que, hores d'ara, encara en perdura dins mi una valoració molt positiva: de tots dos fundadors i de tots dos moviments.

Puc dir que he tengut la gran sort i el gran honor d'haver pogut treballar-hi conjuntament durant uns anys. I confirmar allò que es publica al llibre «50 anys d'Escoltisme a Mallorca»:

«Eladi Homs era profundament cristià i catòlic practicant. Va buscar sempre la protecció i col·laboració de l'Església, no solament per l'aspecte de seguretat i de responsabilitat davant el règim franquista, sinó per pur convenciment que l'Escoltisme que ell volia fer -i que va fer- era l'Escoltisme catòlic, arrelat al país i amb una identitat pròpia».

Amb l’experiència adquirida a Catalunya, Eladi Homs organitza l’escoltisme a Mallorca, tenint-la sempre molt present i mantenint relacions constants amb Barcelona. I també amb el consiliari dels joves d’Acció Catòlica de Mallorca, mossèn Josep Estelrich i Costa, de la vila de Sant Joan.

El 17 de desembre de 1958, quan el mètode Scout ja està oficialment implantat per la jerarquia eclesiàstica com a obra marginal de l’Acció Catòlica juvenil masculina a diòcesis diverses, n'Eladi és nomenat pel bisbe Enciso primer Director de l’Oficina d’Informació i Coordinació d’Escoltisme (ODICE), que funciona dins la Unió Diocesana d’Acció Catòlica.

L'ODICE sempre compta amb el suport de mossèn Josep Estelrich com a responsable d'Acció Catòlica, i aquest capellà esdevé un dels més entusiastes defensors del reconeixement de l'Escoltisme per part del bisbat.

A més dels 5 grups escoltes existents a Palma, comencen a aparèixer d'altres agrupaments escoltes a la part forana de Mallorca. El de Manacor és el primer de tots que s'hi forma, impulsat el curs 1959/60 per mossèn Miquel Julià, en Gabriel Barceló i en Jaume Melis.

Segons tenc entès, comença amb una Secció d’una dotzena de scouts repartits en dues patrulles, i un estol de llobatons dirigit per les «akeles» Antònia Sansó, Antònia Sureda i Isabel Riera. Francesc Sansó n’és un dels primers caps. La primera sortida que enregistren les cròniques és del 25 d’octubre de l’any 1959. Aquest grup de nins pren el nom «Mossèn Alcover», fa més de cinquanta-sis anys enrere.

Un any després, pel que fa a les nines, es constitueix a Manacor el primer Agrupament del Guiatge dins la part forana de Mallorca. És l’any 1960. S’instal·la al centre d’Aspirants d’Acció Catòlica de la parròquia dels Dolors. Se’n diu l’Agrupament «Verge de les Neus».

Sempre pot resultar molt positiu conèixer i reconèixer la història de l'Escoltisme manacorí, un fenomen que crec que és important en la nostra història contemporània més recent.

Quants d'al·lots i d'al·lotes, de Manacor, no deuen haver passat per aquests agrupaments escoltes manacorins, com a infants o com a caps! Moltíssims. Sens dubte, es pot considerar l'Escoltisme com una de les organitzacions juvenils de major incidència en la societat manacorina del segle XX.

De la mateixa manera que la resta d’agrupaments escoltes de Mallorca, l’Escoltisme i el Guiatge a Manacor manté aleshores,  entre d’altres, l’afany de contribuir positivament a la recuperació de la identitat pròpia del nostre país.

Donant protagonisme a la joventut i afavorint la seva participació, com diuen els autors del llibre «50 anys d'Escoltisme a Mallorca», el Moviment Escolta aporta a Manacor elements que contribueixen a la configuració d'una nova cultura juvenil, d'una nova concepció de l'actuació pastoral i la litúrgia de l'església, d'una recuperació de la pedagogia activa, d'un nou interès per la conservació del medi natural, d'una nova sensibilització social del jovent, d'una nova incidència positiva en el camí de l'emancipació de la dona. L'Escoltisme manacorí contribueix a trobar el lloc que li correspon, a la dona, dins la nostra societat.

L'educació Scout que s'hi imparteix va encaminada primordialment cap a l'ús de la llengua catalana, sempre i pertot arreu, i a descobrir la identitat del nostre país. La importància que es dóna a l'ús de la llengua catalana que mantenim com a pròpia constitueix un dels eixos més notables en tota la formació escolta que es dóna des dels agrupaments manacorins. La intenció d’identificar-se amb els valors històrics, culturals i socials, de participació cívica en la vida ciutadana, n’és una constant. En la formació d’al·lotes i al·lots, i també de caps d’unitat, sempre s’hi considera molt important el treball per conèixer, estimar i fer estimar la realitat manacorina, mallorquina i catalana. Podem dir amb tota certesa que l'Escoltisme a Manacor ha influït molt en l'àmbit educatiu, familiar i institucional.

Com a la resta d'agrupaments escoltes dels inicis, també a Manacor, la gent que es dedica a l'Escoltisme és gent normal i corrent d'aquell temps, gent voluntària i molt responsable, que vol fer qualque cosa més que veure passar el temps de forma anodina; gent preocupada i compromesa que vol ajudar; gent amb una formació intel·lectual més tost minsa i en molts casos autodidacta, especialment pel que fa a l'Escoltisme en particular i a l'educació en general. Les inquietuds arriben sobretot del propi pas per l'Escoltisme i de les lectures de formació que vénen imposades pel propi exercici de les responsabilitats assumides voluntàriament, guiats sempre pel bon quefer d'algun consiliari...

L'Escoltisme, un moviment de laics, avança amb l'ajut de consiliaris

Som un d'aquells que creuen i pensen, i n'estan convençuts, que les propostes educatives de Baden Powell, adaptades a aquesta terra mallorquina i assumides en la perspectiva del segle XX, han contribuït a fer que, a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, s'hagin fet aportacions molt enriquidores a la construcció d’una societat mallorquina cada vegada més democràtica, més oberta i més participativa.

S'ha de felicitar públicament tota la gent que ha fet possible aquesta realitat cultural i educativa que representa el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, més precisament a la ciutat de Manacor. Es tracta d'homes i dones que han dedicat bona part del seu temps, dels seus coneixements, de les seves inquietuds, a una tasca tan noble com és ara la formació de la infància, l'adolescència i la joventut, durant el temps lliure.

Felicitar també la ciutat de MANACOR per haver estat pionera en aquesta casta d’actuacions tan valuoses per al conjunt de la nostra societat mallorquina.

M'agradaria molt que aquesta xerrada meva, feta aquí, a Manacor, pogués servir també, entre d'altres aspectes, per retre un homenatge, sentit i profund, a tants consiliaris escoltes mallorquins que, durant aquestes sis darreres dècades, d'una manera o una altra, han contribuït al manteniment de l'esperit escolta entre tantes generacions d'infants i joves que n'han anat assumint, també d'una manera o una altra, alguns dels valors contenguts en la Llei, la Promesa i la Pregària escoltes.

A l'hora de fer-ne una llista, ben segur que me'n deix algun, d'oblidat. Així i tot, vull deixar constància del record que mantenc, hores d'ara ben viu, de tots aquests antics companys d'estudis eclesiàstics i de pràctiques escoltes, (que es poden veure en el vídeo que he muntat, i de tantíssims d'altres que no hi apareixen...)

Representa un cas molt singular, precisament, el felanitxer MIQUEL JULIÀ PROHENS, consiliari escolta dels agrupaments manacorins a finals dels anys 50 i principis dels 60, i, posteriorment, comissari general de tot el Moviment.

Efectivament, un cop casat i secularitzat, és elegit comissari general del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, a l'Assemblea del Moviment Scout Catòlic, reunida el 8 de desembre de 1971 als locals del col·legi de Sant Josep Obrer, a Ciutat. El bisbe Rafael Álvarez Lara li'n fa el nomenament oficial el 5 de febrer de 1972, romanent així en comunicació directa amb la Comissió diocesana d'Apostolat seglar de la diòcesi de Mallorca.

La figura del consiliari, dins d'aquest «moviment d'església», resulta cabdal en la tasca educadora de la dècada dels anys 70. Consiliari, aquell adult que dóna consells, que aconsella, que acompanya amb els seus suggeriments, que col·labora amb els caps escoltes en la tasca educadora de la infància, l'adolescència i la joventut.

Consiliari escolta, aquella persona adulta que, a més de conèixer en profunditat el mètode escolta, també sap prioritzar-ne l'esperit que traspua la Llei escolta, la Promesa escolta, la Pregària escolta.

Consiliari escolta catòlic, capellà que viu i treballa per aixecar una església, comunitat de creients practicants, més fidel a l'Evangeli de Jesús, més compromesa amb el missatge evangèlic d'agermanar els sers humans arreu del Planeta.

M'agradaria acabar la meva intervenció, fent referència precisament als tres elements que marquen els orígens de l'Escoltisme a Mallorca: la Llei escolta, la Promesa escolta i la Pregària escolta. Uns textos que han anat variant, amb el pas del temps i d'acord amb les característiques específiques de cadascuna de les unitats escoltes. Però que consider que continuen conservant vigència plena als nostres dies, a l'hora d'aixecar unes societats que, pel que es veu, van situant la persona humana per darrera d'altres elements que es consideren més valuosos:

La LLEI ESCOLTA (segons el Moviment Scout Catòlic)

- Escoltes i guies s'afanyen a ser persones dignes de confiança.
- Escoltes i guies, responsables amb el que es comprometen i conseqüents amb el que pensen.
- Escoltes i guies miren de construir un món millor d'així com l'han trobat.
- Escoltes i guies practiquen la solidaritat amb la gent més necessitada i s'hi comprometen.
- Escoltes i guies respecten profundament totes les persones amb què comparteixen el món.
- Escoltes i guies veuen en la natura l’obra de Déu i la protegeixen.
- Escoltes i guies no fan mai les coses a mitges.
- Escoltes i guies superen les dificultats amb un somriure.
- Escoltes i guies donen molt de valor a l'austeritat, el treball i la cura dels béns.
- Escoltes i guies aspiren a ser persones sanes.

La PROMESA ESCOLTA

Pel meu honor promet fer sempre TANT COM PUGUI
-per complir els meus deures envers Déu i el País;
-per ajudar tothora l'altra gent;
-per complir la Llei escolta.

LA PREGÀRIA ESCOLTA

Senyor Jesús,
que venguéreu al món per salvar els homes
i ensenyar-los a ser bons i a fer el bé,
ensenyau-nos a ser sempre generosos,
a estimar-vos i servir-vos com vos mereixeu,
a estimar i servir el proïsme per amor a Vós,
a estimar i servir el país més que a nosaltres mateixos,
a ajudar els seus fills a tractar-se amb cor de germans,
a no tenir por de cap esforç ni sacrifici pel bé dels altres,
a donar-nos sense mirament,
a treballar sense pensar en el repòs ni en el plaer,
i a no cercar cap altra recompensa
que la de saber que feim sempre
la vostra santa voluntat.

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I MOLT RECOMANABLE:

50ANYS D'ESCOLTISME A MALLORCA (1956-2006).- Miquel March Manresa / Bernat Sureda García. Di7 Edició, Palma 2006.
L’ESCOLTISME A MALLORCA (1907-1995).- Mateu Cerdà. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999
CONVERSES SOBRE ESCOLTISME – Josep Mª Magrinyà i Paquita Bosch – 1981. Recull d’una mitja dotzena de converses entre grups d’escoltes sobre fets relatius a l’escoltisme i el guiatge a Mallorca durant el darrer quart de segle.
AGRUPAMENT VERGE DE LLUC I JAUME I (1971) 9 anys d’Escoltisme a la parròquia de l’Encarnació (1963-1971). Palma.
ELS EXPLORADORS (1992) C. Costa – Damunt damunt, núm. 4, juliol. Sant Joan.
EL CATOLICISME SOCIAL A MALLORCA (1989) Pere Fullana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
HISTÒRIA I SITUACIÓ ACTUAL DEL MOVIMENT ESCOLTA A MALLORCA. (1973) Informe.
30 ANYS D’ESCOLTISME A MALLORCA (1994) – Josep Mª Magrinyà – El Mirall, núm. 7
NOTES HISTÒRIQUES SOBRE ESCOLTISME (1994) – Josep Mª Magrinyà – Treball inèdit
ELS EXPLORADORS DE MANACOR (I) (1978) – J. Segura Salado – Perlas y Cuevas, 14 gener
AL·LOTS DE MUNTANYA ((1984) – J. Segura Salado – Revista Lluc
ELS TRESCADORS DEL P. VIVES (1988) – J. Segura Salado – Revista Cala Murta, núm. 9

La música i la malaltia d'alzhèimer i d'altres demències

D'un temps ençà, em sent profundament atret per la consideració de la música com un element que podria donar resultats molt positius en el tractament de malalties com l'alzhèimer o altres demències.

Molt bon element, massa poc aprofitat, crec jo.

M'hi ha empès, sobretot, el fet de veure que, en el cas de la meva dona -diagnosticada d'alzhèimer l'any 2009- uns dels pocs records que manté encara més vius, amb la capacitat de reproduir-los verbalment, són precisament certes gloses o cançons breus (que, amb el pas del temps, sembla que ja se li van desdibuixant cada cop més dins la memòria...)

Sortosament, veig que a Mallorca cada dia que passa compareix més gent, especialment jove, que es vol dedicar a aprofundir en el paper important que pot arribar a tenir la música com un element terapèutic molt eficaç, en persones amb la malaltia d'alzhèimer i d'altres demències.

Es pot veure que s'hi dediquen amb molta més intensitat i voluntat, que no recursos disponibles -tant públics com privats-. Estudiants de la UIB, per exemple, interessats a conèixer gent de l'àmbit de la musicoteràpia... O professors de Música que enllacen música i alzhèimer...  O professionals desitjosos de fer-hi un poc d'intervenció terapèutica amb música, per ajudar, sense cobrar ni res... O gent que pensa en possibilitats on la música pugui ajudar en cosetes de la vida quotidiana...

Al costat de tot això, consider que són ben valuoses, també, certes iniciatives que van prenent força en aquest àmbit d'actuació terapèutica. És el cas, per exemple, de la pràctica de la musicoteràpia que s'està aplicant en un centre d'atenció especialitzada, com és ara Llar de Memòria, a la vila mallorquina de sa Pobla.

Dos dies abans de Nadal, dimecres dia 23 de desembre, a les 18 h, aquesta entitat poblera que presideix el farmacèutic i activista cultural pobler, Toni Torrens, amb l'empenta que hi dóna la seva impulsora, Margalida Serra «Keka», organitza a sa Congregació un CONCERT SOLIDARI, amb la col·laboració de l'Escola de Música de sa Pobla, Coral de sa Pobla, Ineseta, Antònia Serra «Mussola», i Toni Alomar «de Son Bonet».

Faig comptes d'assistir-hi, -i convid la gent a fer-s'hi present- convençut que s'hi han de veure ben a les clares els efectes beneficiosos d'un ús terapèutic de la música per a pacients amb malalties com la d'alzhèimer i d'altres demències.

Molt bona manera de celebrar Nadal: el naixement de més Vida, precisament allà on pot semblar que tot, o gairebé tot, ja és mort i ben mort.

A Mateu Castelló i Mas, a més de gran, molt bona persona

 Dilluns capvespre assistesc a la parròquia de Santa Tereseta, a la barriada palmesana de Son Armadams, al funeral que s'hi celebra amb motiu de la mort del bon company de feina, Mateu Castelló.

El contacte primer que mantenc amb l'enginyer forestal mallorquí Mateu Castelló i Mas es remunta a l'any 1982, quan ell s'exerceix a Palma com a cap de l'Institut Nacional per a la Conservació  de la Natura (ICONA) que té la seu per devers «Els Geranios»...

És l'any en què deix d'exercir-me com a capellà, quan celebr i presidesc la meva darrera missa a la parròquia de l'Encarnació, el 20 de gener, festa de Sant Sebastià,... Aleshores, em qued sense feina remunerada i m'he de posar a cercar-ne per primera vegada en ma vida, a l'edat de 38 anys...

En quedar-me sense ofici ni benefici, sense dret a l'atur laboral ni a cap casta d'indemnització o ajuda econòmica pública, la meva dona, na Lina Company i Vidal, i jo mateix ens posam a cercar-me'n alguna...

Sortosament, qui primer me n'ofereix aleshores no és cap altre que aquest gran home i molt bona persona, en Mateu Castelló, amic de la família Company Vidal, qui em proposa d'anar a treballar com a peó d'ICONA amb una de les brigades de neteja de boscos. Em diu que és l'únic que pot oferir-me...

I jo, encantat: cada dia, a primera hora del matí, partim amb l'autocar que ens duu des de davant la Sala Augusta fins a baix de la comuna de Bunyola... Com un peó més, amb un bon grapat de companys, faig allò que puc i sé per netejar el bosc i deixar-lo en condicions millors... Treballadors adscrits al règim agrari, percebem a final de cada mes un souet per anar tirant...

Fins que tenc l'oportunitat de presentar-me a unes proves selectives que m'obren la porta d'entrada a l'Administració autonòmica, com a auxiliar administratiu...

Vuit anys després d'aquella primera trobada, tornam a coincidir tots dos, aquesta vegada a la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient del Govern de les Illes Balears: ell, com a cap dels serveis de Conservació de la Natura, jo com a cap de negociat de Publicacions...

Ens hi duguérem molt bé...

Que descansi en pau aquest treballador infatigable, tan intensament dedicat, durant dècades seguides, a la defensa i la conservació de la natura a les nostres illes.

A la mort del general Franco

Record, com si fos ahir mateix, la data del 20 de novembre de 1975. 

Aleshores treballàvem en una de les barriades marginals de la ciutat de Piura, al Perú. 

Foren uns moments molt intensament viscuts al P.J. San Martín, esperonejats per organitzacions polítiques i sindicals revolucionàries, de caràcter marcadament esquerrà. 

Convocàrem concentracions i manifestacions pels carrers més cèntrics de la ciutat, a favor del restabliment a Espanya de les llibertats democràtiques perdudes durant els quaranta anys de franquisme. 

Seguíem amb molt d'interès, fins al més mínim detall, les incidències d'aquell procés polític que s'iniciava a l’Estat espanyol, amb motiu de la mort del dictador.

Record que, a mitjan mes de desembre d’aquell any, feia arribar als amics de Mallorca algunes reflexions que jo havia fet, a Piura, sobre el paper que jo considerava que havia d'exercir el Moviment Escolta i el Guiatge de Mallorca, en tant que moviment educatiu de la joventut mallorquina, en aquella conjuntura històrica. M'hi havia estat exercint durant un temps, abans d'anar-me'n al Perú, com a consiliari diocesà.

M'havien fet arribar un treball realitzat per la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Mallorca, i que duia per títol "Escultismo y Sociedad". 

Des de lluny estant, ho considerava una aportació valuosa per al conjunt del moviment escolta de l'Estat espanyol, en uns moments de gran relleu històric.

Tot i amb això, volia fer-hi algunes crítiques, adreçades a aquell document que havia arribat a les seves mans, malgrat la distància i l'absència absoluta dels mitjans tecnològics de què disposam hores d'ara. 

I ho comentava així:

• "El consider un treball molt bo, atesa la situació actual de l'Estat espanyol. És una feina que el Moviment Escolta no pot passar per alt i que s'hauria de prendre amb moltíssima de responsabilitat, atenent el moment històric que travessa Mallorca. Què m'agradaria poder fer-hi més extenses aportacions! Hi ha companys mallorquins que treballen al Perú i que es moren de ganes de venir a Mallorca, a donar-hi una mà! Sembla un moment molt engrescador. Així i tot, pas a comentar-vos alguns aspectes generals que m'han cridat poderosament l'atenció".

Record que m'esplaiava aleshores en comentaris nombrosos i diversos que em provocava la lectura d’aquell document. Veia que aquell treball de reflexió del document "Escultismo y Sociedad" s'havia centrat molt, pentura massa, en la Declaració Universal dels Drets Humans. 

Tot i considerar que possiblement no hi havia cap altre agafatall millor on recórrer, creia que podia haver estat força intencionada una decisió d’aquelles característiques.

Jo veia que, tant la Declaració Universal com els ensenyaments papals que es reproduïen als document oficials, segons el meu parer, acostumaven a passar per alt un fet que, si s'atengués com calia, havia de contribuir poderosament a trabucar el món d'alt a baix. 

Fins i tot en relació amb les mateixes formulacions teòriques que, a primer cop d'ull, semblaven que ja no podien ser més humanitàries.

Totes aquelles declaracions, segons deia, donaven per descomptat que allò que perseguien i pretenien aconseguir s'havia de realitzar a l'interior de l'actual sistema d'explotació humana que duien a terme unes minories privilegiades, contra els interessos genèrics de les grans majories de la població mundial.

Opinava que, en passar per alt el fet constatat de la lluita de classes que s'estava donant al nostre món, l'elaboració d'aquells principis aparentment tan humanitaris oblidava que només es podien fer efectius amb la desaparició efectiva de les classes socials. 

Mentre les societats s’anassin construint damunt la base sociològica d’explotadors i explotats, tots aquells principis, per molt bells que poguessin semblar, no deixaven de ser pura teoria. No podien ser duits a la pràctica en un món que, quan empenyia a defensar els drets d’alguna persona o d’algun col·lectiu de persones, s’havia d’abocar a fer-ho només en funció de traure'n alguna casta de guany. 

Creia que, en aquella situació, el respecte pels drets humans sempre toparia amb uns límits que ja venien marcats des del principi: que no s'arribàs mai a perjudicar els més poderosos.

Per això, em demanava:

• "¿Quins drets i quines llibertats es poden defensar realment, quan el seu exercici i la seva pràctica tira per avall drets i llibertats que els més poderosos s'han anant apropiant amb força violència?"

Si es deixava de banda, doncs, el fet de la lluita de classes, dins un món que apareixia dividit d'aquesta manera, em semblava valuosa aquella aportació reflexiva que havia fet la DDE de Mallorca al conjunt del Moviment Escolta i Guiatge de l'Estat espanyol, amb el document "Escultismo y Sociedad".

També creia que hi mancava quelcom a afegir a aquells punts, quan feia referència a l'apoliticisme del moviment.

Compartint l'opinió segons la qual el Moviment Escolta no havia de prendre cap opció política concreta, com a tal, considerava que s'havia de parar esment a dos elements: d'una banda, a tenir ben clara l'existència de plantejaments polítics que, de cap de les maneres, no haurien de tenir mai  entrada dins el moviment: els partits de caire feixista, repressiu, dictatorial, militarista, de dretes. I de l'altra, l'existència d'altres tipus de partits polítics cap als quals el moviment, per ser conseqüent amb si mateix, hauria d'orientar i encaminar-ne els membres.

Era de l'opinió que el moviment s'havia d'anar convertint en una espècie de plataforma, des de la qual s’havien d’impulsar iniciatives tendents a encaminar la gent cap a determinats partits de l'esquerra plural que anava conformant el panorama polític a Mallorca: partits d'esquerres, democràtics, socialistes, comunistes, nacionalistes.

Reconeixia que es tractava d'una opinió molt personal, però que creia que coincidia amb la marxa d’un món que caminava a marxes forçades cap a una solidaritat internacional cada cop més enfortida.

Quant als partits que, per principi, s'oposaven a aquell objectiu, creia que no solament no havien de ser afavorits a l'interior del moviment, sinó que s'havia de fer tot el possible, en un procés educatiu molt intens, perquè fossin considerats cada cop més inacceptables.

També creia que, en plantejar-se si un moviment com l’Escoltisme i el Guiatge havia de prendre alguna opció político-partidària concreta, s'havia de tenir molt present la manca de cultura política existent. A Mallorca poc o res no se sabia d'allò que era i representava un partit polític. No n'hi havia pogut existir cap durant els darrers quaranta anys de fèrria dictadura franquista. 

Creia que esdevenia un plantejament que podia fregar la utopia, i que seria bo veure més de prop la realitat político-partidària existent.

Hi posava un exemple que considerava molt gràfic:

• "¿Com podem demanar a un infant de Mallorca si li agraden les 'papaies', uns fruits que no ha vist ni assaborit mai? Al més que pot arribar és a dir: 'deixau-me-les tastar, primer, i llavors ja vos diré si m'agraden no no'. Sembla el més lògic. En cas contrari, pot arribar a concloure que, com que les 'papaies' no han estat fetes per a ell, ha d’arribar a acceptar passivament i de bon grat que se les mengi un altre".

Amb totes aquelles reflexions que anava fent, tenia moltes ganes d’anar contribuint, en la mesura de les meves minses possibilitats, a aportar-hi alguns elements que poguessin ajudar a qüestionar, més políticament, situacions quotidianes que s'emmarcaven en aquell context de canvi polític històricament tan rellevant: 

• "Crec que de política hi entenem molt poc, per a no dir gens. També crec que ens fa falta descobrir i saber què és el que més convé en un moment determinat. Més que aferrar-nos a uns principis immutables que, sigui de llevant sigui de ponent, s'hagin de mantenir. La vida de la humanitat no sembla que vagi per aquí. Avui pot ser molt vàlid allò que ahir era discutible i despusahir era considerat inacceptable. D'aquestes contradiccions es va fent el nostre món, vulguem o no vulguem. I qui sap si l'actitud que prenguin avui determinats grups d'església al nostre país pot resultar, a la llarga, molt decisiva en el futur. Vosaltres qui estau més a prop ho podeu veure millor. Jo, des d'aquí, estic veient que, sense una politització molt forta de la joventut, no es pot donar el necessari canvi d'aquest sistema capitalista que se sosté damunt la injustícia que afavoreix els interessos d'una minoria i que ofega els interessos de les grans majories explotades i famolenques"...

De tot això, ja en fa quaranta anys, ara.

Crec, em sembla, mantenc la convicció que, suara mateix, ho tornaria a subscriure, en un percentatge bastant elevat!

Cap a la República Catalana

06-11-2015.- Som un d'aquells ciutadans dels Països Catalans que veu molt difícil que es pugui arribar a superar el nombre actual de diputats INDEPENDENTISTES al Parlament de Catalunya, en una altra llista que pogués sortir d'unes eleccions l'any que ve...

Així mateix, em resulta molt difícil de compaginar la voluntat de la majoria de votants (el 27S 2015) amb la voluntat de la majoria previsible de diputats (el 9N 2015)...

Tant de bo que l'errat de comptes sigui jo... cosa que em faria molt feliç...

De totes les maneres i malgrat tot, hores d'ara, vull mostrar públicament el meu agraïment sincer i profund a aquests SETANTA-DOS DIPUTATS CATALANS, independentistes, que fan la majoria més que suficient per tirar endavant cap a la República Catalana:

BARCELONA

1. Raül Romeva i Rueda (JxSí)

2. Carme Forcadell i Lluís (JxSí)

3. Muriel Casals i Couturier (JxSí)

4. Artur Mas i Gavarró (JxSí)

5. Oriol Junqueras i Vies (JxSí)

6. Eduardo Reyes i Pino (JxSí)

7. Oriol Amat i Salas (JxSí)

8. Neus Munté i Fernàndez (JxSí)

9. Marta Rovira i Vergés (JxSí)

10. Jordi Turull i Negre (JxSí)

11. Antoni Comín i Oliveres (JxSí)

12. Josep Rull i Andreu (JxSí)

13. Anna Simó i Castelló (JxSí)

14. Neus Lloveras i Massana (JxSí)

15. Chakir El Homrani Lesfar (JxSí)

16. Marta Pascal i Capdevila (JxSí)

17. Lluís Corominas i Diaz (JxSí)

18. Oriol Amorós i March (JxSí)

19. Irene Rigau i Oliver (JxSí)

20. Germà Gordó i Aubarell (JxSí)

21. Pere Aragonès i Garcia (JxSí)

22. Antoni Castellà i Clavé (JxSí)

23. Alba Vergés i Bosch (JxSí)

24. Anna Figueras i Ibáñez (JxSí)

25. David Bonvehí i Torras (JxSí)

26. Marc Sanglas i Alcantarilla (JxSí)

27. Montserrat Candini i Puig (JxSí)

28. Magdalena Casamitjana i Aguilà (JxSí)

29. Maria Senserrich i Guitart (JxSí)

30. Joan Ramon Casals i Mata (JxSí)

31. Gerard Gómez del Moral i Fuster (JxSí)

32. Jordi Cuminal i Roquet (JxSí)

33. Antonio Baños Boncompain (CUP)

34. Anna Gabriel Sabaté (CUP)

35. Josep Manel Busqueta Franco (CUP)

36. Maria Gabriela Serra Frediani (CUP)

37. Albert Botran Pahissa (CUP)

38. Eulàlia Reguant Cura (CUP)

39. Julià De Jòdar Muñoz (CUP)

TARRAGONA

40. Germà Bel Queralt (JxSí)

41. Montserrat Palau Vergés (JxSí)

42. Albert Batet Canadell (JxSí)

43. Ferran Civit Martí (JxSí)

44. Montserrat Vilella Cuadrada (JxSí)

45. Josep Lluís Salvadó Tenesa (JxSí)

46. Jordi-Miquel Sendra Vellvè (JxSí)

47. Meritxell Roigé Pedrola (JxSí)

48. Teresa Vallverdú Albornà (JxSí)

49. Sergi Saladié Gil (CUP)

LLEIDA

50. Josep Maria Forné i Febrer (JxSí)

51. Carmina Castellví i Vallverdú (JxSí)

52. Albert Batalla i Siscart (JxSí)

53. Bernat Solé i Barril (JxSí)

54. Violant Cervera i Gòdia (JxSí)

55. Montserrat Fornells i Solé (JxSí)

56. Marc Solsona i Aixalà (JxSí)

57. Antoni Balasch i Parisi (JxSí)

58. David Rodriguez i González (JxSí)

59. Ramona Barrufet i Santacana (JxSí)

60. Ramon Usall Santa (CUP)

GIRONA

61. Lluís Llach Grande (JxSÍ)

62. Anna Caula Paretas (JxSÍ)

63. Carles Puigdemont Casamajó (JxSÍ)

64. Roger Torrent Ramió (JxSÍ)

65. Natàlia Figueras Pagès (JxSÍ)

66. Dolors Bassa Coll (JxSÍ)

67. Lluís Guinó Subirós (JxSÍ)

68. Jordi Munell Garcia (JxSÍ)

69. Sergi Sabrià Benito (JxSÍ)

70. Maria Dolors Rovirola Coromí (JxSÍ)

71. Jordi Orobitg i Solé (JxSÍ)

72. Benet Salellas i Vilar (CUP)

Comentaris, nombrosos i diversos, a la mort de mossèn Pep Estelrich

No em resulta gaire freqüent veure que, en fer pública alguna referència a la mort d'algun amic, se m'acaramullen tants i tants de comentaris, com els que he pogut anar arreplegant, amb motiu de la mort de l'amic santjoaner, mossèn Pep Estelrich i Costa.

Es veu que es tracta d'un personatge ben conegut, força valorat i molt estimat, per part de moltíssima de gent. 
Com es pot veure just suquinetes:

01. Felip Munar Munar

Gràcies Cecili Buele Ramis per expressar el sentiment col·lectiu; un home intel·ligent, de seny, d'estima envers la gent i la terra nostrada. Vaig poder parlar moltes vegades amb ell i vaig aprendre molt; el Col·lectiu Teranyines li va retre un gran homenatge i després va publicar les nostres col·laboracions en un extens i interessant volum. Sé que allà on és descansa en pau, perquè era un home de pau i de bé.

02. Antoni Pol ha dit...

M'unesc, per la raó i el sentiment, al teu comentari i homenatge a Mn. Pep Estelrich. Si t'assabentassis que algú de la "intra Eccesiam" (tu ja m'entens) li hagués dedicat algunes paraules afectuoses (Ubi charitas et amor...) t'agrairé que m'ho facis a saber. Gràcies.

03. Pere Fullana Falconer ha dit...

Les paraules teves Cil, fan profund ressó en el meu interior, davant del comiat d'en Pep Estelrich. Amb ell vaig poder encetar una etapa inmensament rica en emocions vinculades a un sentir propera una esglèsia ecumènica. Amb ell, estat al secretarirat de missions, un nombre molt destacat de gent jove, ampli i divers, puguerem gaudir del seu suport i la seva paraula. Fa promocionar les pimeres experiències, al voltant de la meitat dels anys 70, amb els monjos de Taizè, amb experiències de trobada intenses i que aportarem molta llum i clarividència, en uns moments d'intensa recerca i lluita alliberadora.

Sempre en Pep fou un far amb bona llum, un home que escoltava, acollia i guiava recerques profundament noves i fins i tot atrevides. Sempre al mateix temps el seu seny i el bon fer, la seva paraula i la seva guia, per camins de recerca interior, social i per la Serra de Tramuntana, eren, i seguiran essent una referència a estimar.

Gràcies Pep.

04. Bernat Vicens Vich ha dit...

Jo l'apreciava a aquest homo. Estic totalment d'acord en el que dius.

Gràcies per enviar-m'ho. Jo ara acab d'escriure unes paraules també al blog. Un abrç, Bernat

A Mossen Pep Estelrich, encara que no sigui dels meus temps, l'he conegut per questions de mallorquinitat, cultura nostra i per amics comuns santjoaners. I sempre m'ha arribat endins aquest personatge. Record especialment quan ens mostrava sense gens de pressa el convent de St. Jeroni un dissabte dematí. I també alguna vegada vaig disfrutar de les excurssions de l'estol Vidalba,(no només eren per capellans) i com ens guiava, explicava, i ens feia descubrir els petits detalls d'indrets, o les immenses hermosures dels paratges que descobríem. Era un homo senzill, amb molt criteri, i crec que com a sacerdot era de lo millor, al llarg dels seus intensos i entregats anys quan gaudia de les facultats més plenes que va excel.lir.

Bé, i avui és apropiat recordarmos que "la vida no s'acaba, la vida es transforma".

05. Manuel Soler ha dit...

Només he tengut l'oportunitat de veure'l abans d'anar cap al Carib per exercir allà el ministeri. Però sempre n'he sentit parlar com una persona assenyada, propera, sense pretensions. Mai m'ha arribat una paraula crítica. Al cel el vegem. Manuel Soler

06. floc ha dit...

Et record, Pep, com tot un home, una bon persona, un bon amic, un bon mallorquí, un bon capellà, capaç de fer una rialla com de posar-se seriós. Llavors hom descobria el seu seny i sentit comú.

Descansa en pau, amic i germà gran, Josep.

07. Ricard Vila Barceló

Als 20 anys el varem conèixer i va ser un plaer, parlar i tenir-lo al nostre costat....

08. Faust Frau Camacho

Amic i mestre. Descanse en pau.

09. Joan Barceló Bauçà

El món dels calendaris i la cultura popular també l'enyorarà.

10. Gabriel Pérez Alzina

Em crida l'atenció no haver llegit cap comentari sobre la tasca d'en Pep a favor dels "moviments apostòlics". Crec que ell pensava que, si volíem uns seglars cristians adults i amb capacitat per agafar les riendes de moltes tasques de l'Església, era indispensable que tenguessin una formació profunda. I un mitjà per a aprofundir en l'anàlisi de la realitat i la pregària era la Revisió de Vida.

11. Jesús Jurado Gallardo

Als muntanyers, molts d'anys ens va dir la Missa del dia del nostre patró St. Bernat de Menthon, a qualque cim de la serra, en despuntar el sol...

12. Francesc Hernandez Mas

Bon excursionista, que va dir las misas de Sant Bernat de Menthon, la darrera va eser fa 14 anys al Santueri de Bonany a Petra.

Descansi en pau.

13. Tomeu Cànaves

Gràcies, Cecil. Era un home de seny i un home de fe...M´ha agradat això : "que descansi en pau i a plaer...."però que ens encomani a Dèu... pregarè per ell.

14. Miquel Alenyà

Molt interessants el teu comentari i els dels companys. Josep Estelrich Costa, un home digne de ser recordat i imitat. Salut, Miquel.

15. Ángel Sáiz Pérez

Muy bonito y entrañable tu homenaje a Pepe Estelrich, Cecilio. Muchas gracias. Un abrazo.

16. Maria Pilar Juan Ferrer

En el DM ho he vist.

17. Margarita Frau

D.E.P. !

18. Mateu Morro

Era una gran persona, d'aquelles que feien poble i país.

19. Rosari Joan Ferrer

Una gran Persona . Va estar de vicari a Felanitx quan era jove i pujaren un piano a n,es segon pis on vivia .Era un gran amant de la mùsica. D.E.P.

20. Joan Aguiló Martí

En va batiar al Molinar D.E.P.

21. Maria Victòria Secall

ACS

22. Francisca Florit Alemany

DEP

23. Teresa Garcia Felez

Gran persona, molts anys va presidir l'eucaristia de la festa de St. Bernat de Menthon, dalt d'un cim en sortir el sol, El meu record que descansi en pau.

24. Jaume Català

M’ha agradat molt, veig que tens bons records de les persones que s’han creuat a la teva vida. Salut i endevant!

25. Juan Hernández

Que descanse en paz...

26. Carmen Catalán

El record com un gra home i bon sacerdot. Que descansi en la Pau que li dona la fe que ha viscut.

27. Bartomeu Barceló

Molt be Cil, es ben ver lo que dius. No faig comentari. Jo el vaig coneixer i tractar com a missioner i amb s’estol Vidalba; sempre mos entenguerem.

28. Llorenç Tous

Moltes gràcies, Cil. Vaig parlat tot d’una amb na Francisca, sa germana, quan vaig rebre la notícia de la segretaria del Bisbat. En Pep ha estat un dels millors amics que he tengut, si no es millor; crec que jo també ho era per ell, tal como m’ho digué repetides vegades. Se mereixia ja que el Senyor li deixàs pegar el vol cap a la casa de Déu. Però me va afectar sa notícia. Era poc abans de diumenge jo anar a dir missa a la una i el vaig tenir molt present. Apart del Vidalba ( ara dels quatre fundadors sols qued jo), en temps de Don Teodor va empènyer projectes renovadors de la pastoral; fins i tot de la Seu, del que jo guard el text. No em parlem de tot lo que va fer desde anys enrrera per les missions. Amb una paraula ens queda la satisfacció de haver tengut un amic capellà, molt feiner, amant del seu poble, de Mallorca, i no en parlem de les muntanyes i el pla; molts anys va redactar el sermó del Beat que després llegia el Bisbe a sant Francesc; feu una feinada a l’arxiu de sant Jeroni, que li publicaren; acompanyà amb el seu seny a molts de capellans de Mallorca i de missions, més joves. Jo en duc un dol a la meva manera perquè he perdut un gran amic en aquest món; al mateix temps pens que ja era hora de que pujàs al Senyor, tant per a ell, com per na Francisca i fins i tot per noltros. Ja no podia valer-se de ses seves facultats i noranta tres anys ben empleats mereixen un descans. Crec que som molts els que hem sentit aquesta mort; ara ja ho celebra tot amb Don Teodor. Jo des de que morí mumare, me sent més lligat amb el cel i a cada altra mort de una persona com en Pep, hi faig un altre nuu al lligam, fins que me toqui a mi, quan Déu vulgui. Me sap greu no concelebrar dijous a Sant Joan amb tots els amics; me vaig anticipar diumenge i ho repetiré dijous des de enfora amb tots voltros. Una abraçada forta.Avui me ve el final daquell coral de Bach que cantàrem amb ell i en Tomeu Suau a l’atalaia de Tuent (feia poc que havia mort mon pare i jo plorava, quasi com ara mateix) mirant el sol ponent dins mar: “els sers amats són morts, mes ¡Oh Senyor! jo vaig a ells per una eternitat”.En el funeral CANTA AMB TOTA SA GORGA EN NOM MEU!!! Gràcies.Una abraçada forta! Llorenç.

29. Juan Riera Fullana

Amic Cil: después de muchos meses de silencio e incomunicación quiero comentarte que me impresionó el fallecimiento de nuestro buen amigo Pep Estelrich. No tengo la menor duda de que todos los que trabajamos en otros países le debemos un profundo reconocimiento a su labor de apoyo, a su bonhomonía, a su estar pendiente de nuestras necesidades y a su acompañamiento a nuestra labor. Hombres así necesita la Iglesia, honestos, entregados, solidarios... Descansa en paz porque se lo merece.

30. Pere Barceló Barceló

M'adhereixo de tot con. A Pep, mon mestre, amic, admirat des de sempre, li vull dir MEMOR ESTO MEMORUM TUI. Pere de Puigpunyent

31. Pere Orpi Ferrer

Amic Cil: Gràcies pel teu escrit i comentaris amb motiu de la mort del bon amic Pep Estelrich. Amb ell compartírem moltes curolles, sobretot dins els camps prolífics de la cultura i l'ecologia del nostre petit món que és Mallorca. Amb ell i l'estol Vidalba vaig aprendre a trescar i estimar les nostres muntanyes, i em sent honorat pel fet que pensàs en mi com indigne successor seu, l'any 2003, per celebrar la missa muntanyenca de sant Bernat de Menthon. Ell m'animà també a captar i cantar l'entranyable poesia de les nostres muntanyes: "Amunt, companys! Facem camí cap a l'altura..."

En Pep, tira-tira, ha arrodonit el seu camí per aquest món, i ha assolit l'altura definitiva de la plenitud del Regne de Déu. Que des d'allà ens ajudi a fer camí, malgrat el cansament i les travelades, amb optimisme i esperança: "Al bes del sol, de bon matí, riu la natura..." Pere Orpí

32. Antonio Salas

Hola Cil. Jo també tenc pocs, però molt bons records den Pep Estelrich. Que descansi en Pau! Gràcies Cil per tenir-nos en contacte

A l'amic santjoaner, mossèn Pep Estelrich i Costa

Mentre es feia l'acte d'homenatge als lluitadors antifeixistes per la llibertat i la democràcia davant del Mur de la Memòria, al cementeri de Palma, al migdia del dia de Tots Sants, m'assabentava que havia mort el bon amic i companys de lluites pastorals, socials i missioneres, el santjoaner mossèn Pep Estelrich i Costa.

De ben petit, jo ja vaig tenir l'oportunitat de topar-m'hi amb freqüència, quan, sempre decidit, ell feia passes pel Molinar de Llevant, ensotanat de cap a peus com era costum que vestissin els clergues aleshores...

Posteriorment, compartírem dèries i il·lusions pastorals i missioneres, mentre ell s'exercia com a responsable màxim del Secretariat diocesà de Missions, al carrer del Sol, a Ciutat. Tant quan vaig anar al Burundi, com quan vaig fer-me present al Perú, sempre vaig poder comptar amb tot el seu suport i seguir-ne els suggeriments d'home avesat a aquelles tasques.

Finalment, vaig tenir la gran sort de poder comptar amb la seva amistat i companyonia, fent part d'un grup excursionista, majoritàriament clerical, que portava el nom de Vidalba, i que acostumàvem a sortir els dilluns -per canviar d'aires dominicals del dia anterior- recorrent paratges de la Serra de Tramuntana o d'altres indrets de l'illa.

Record que en totes aquestes circumstàncies, mossèn Pep Estelrich sempre es mostrava intensament dedicat a la responsabilitat que portava, amb posat seriós o rialler, amb ganes de fer broma o d'aprofundir en l'anàlisi d'esdeveniments, amb diligència i inquietud sol·lícita, obert als corrents nous de la societat, acollidor de gent jove, atent envers tothom...

Sempre he mantengut viu el record de la seva veu, el so i el to que emprava, quan responia a l'altra banda del telèfon dient per davant tot: «Sí, digau!». Una expressió que, a mi també, m'agrada molt d'emprar habitualment, d'aleshores ençà.

Per a mi, mossèn Pep Estelrich és un d'aquells clergues mallorquins que s'ha afanyat, durant tota la seva vida, a impulsar i afavorir el cultiu de la llengua pròpia de Mallorca, l'amor a la terra mallorquina, l'interès per la cultura, les tradicions i produccions literàries de caire popular.

Segons he pogut saber al tanatori santjoaner, on he pogut anar a acomiadar-me'n, les persones que li han fet costat aquests darrers anys han pogut veure de prop que la vida nonagenària que ha gaudit també li ha comportat alguns anys de mantenir-se pel fil prim d'un enteniment que s'anava apagant de mica en mica...

Agraït per tot quant has fet per mi, amic Pep, per la meva família, per la nostra terra, per la nostra gent, només et desig que puguis descansar en pau, a plaer i per a sempre.