Comentaris, nombrosos i diversos, a la mort de mossèn Pep Estelrich

No em resulta gaire freqüent veure que, en fer pública alguna referència a la mort d'algun amic, se m'acaramullen tants i tants de comentaris, com els que he pogut anar arreplegant, amb motiu de la mort de l'amic santjoaner, mossèn Pep Estelrich i Costa.
Es veu que es tracta d'un personatge ben conegut, força valorat i molt estimat, per part de moltíssima de gent. 
Com es pot veure just suquinetes:


01. Felip Munar Munar
Gràcies Cecili Buele Ramis per expressar el sentiment col·lectiu; un home intel·ligent, de seny, d'estima envers la gent i la terra nostrada. Vaig poder parlar moltes vegades amb ell i vaig aprendre molt; el Col·lectiu Teranyines li va retre un gran homenatge i després va publicar les nostres col·laboracions en un extens i interessant volum. Sé que allà on és descansa en pau, perquè era un home de pau i de bé.

02. Antoni Pol ha dit...
M'unesc, per la raó i el sentiment, al teu comentari i homenatge a Mn. Pep Estelrich. Si t'assabentassis que algú de la "intra Eccesiam" (tu ja m'entens) li hagués dedicat algunes paraules afectuoses (Ubi charitas et amor...) t'agrairé que m'ho facis a saber. Gràcies.

03. Pere Fullana Falconer ha dit...
Les paraules teves Cil, fan profund ressó en el meu interior, davant del comiat d'en Pep Estelrich. Amb ell vaig poder encetar una etapa inmensament rica en emocions vinculades a un sentir propera una esglèsia ecumènica. Amb ell, estat al secretarirat de missions, un nombre molt destacat de gent jove, ampli i divers, puguerem gaudir del seu suport i la seva paraula. Fa promocionar les pimeres experiències, al voltant de la meitat dels anys 70, amb els monjos de Taizè, amb experiències de trobada intenses i que aportarem molta llum i clarividència, en uns moments d'intensa recerca i lluita alliberadora.
Sempre en Pep fou un far amb bona llum, un home que escoltava, acollia i guiava recerques profundament noves i fins i tot atrevides. Sempre al mateix temps el seu seny i el bon fer, la seva paraula i la seva guia, per camins de recerca interior, social i per la Serra de Tramuntana, eren, i seguiran essent una referència a estimar.
Gràcies Pep.

04. Bernat Vicens Vich ha dit...
Jo l'apreciava a aquest homo. Estic totalment d'acord en el que dius.
Gràcies per enviar-m'ho. Jo ara acab d'escriure unes paraules també al blog. Un abrç, Bernat

A Mossen Pep Estelrich, encara que no sigui dels meus temps, l'he conegut per questions de mallorquinitat, cultura nostra i per amics comuns santjoaners. I sempre m'ha arribat endins aquest personatge. Record especialment quan ens mostrava sense gens de pressa el convent de St. Jeroni un dissabte dematí. I també alguna vegada vaig disfrutar de les excurssions de l'estol Vidalba,(no només eren per capellans) i com ens guiava, explicava, i ens feia descubrir els petits detalls d'indrets, o les immenses hermosures dels paratges que descobríem. Era un homo senzill, amb molt criteri, i crec que com a sacerdot era de lo millor, al llarg dels seus intensos i entregats anys quan gaudia de les facultats més plenes que va excel.lir.
Bé, i avui és apropiat recordarmos que "la vida no s'acaba, la vida es transforma".

05. Manuel Soler ha dit...
Només he tengut l'oportunitat de veure'l abans d'anar cap al Carib per exercir allà el ministeri. Però sempre n'he sentit parlar com una persona assenyada, propera, sense pretensions. Mai m'ha arribat una paraula crítica. Al cel el vegem. Manuel Soler

06. floc ha dit...
Et record, Pep, com tot un home, una bon persona, un bon amic, un bon mallorquí, un bon capellà, capaç de fer una rialla com de posar-se seriós. Llavors hom descobria el seu seny i sentit comú.
Descansa en pau, amic i germà gran, Josep.

07. Ricard Vila Barceló
Als 20 anys el varem conèixer i va ser un plaer, parlar i tenir-lo al nostre costat....

08. Faust Frau Camacho
Amic i mestre. Descanse en pau.

09. Joan Barceló Bauçà
El món dels calendaris i la cultura popular també l'enyorarà.

10. Gabriel Pérez Alzina
Em crida l'atenció no haver llegit cap comentari sobre la tasca d'en Pep a favor dels "moviments apostòlics". Crec que ell pensava que, si volíem uns seglars cristians adults i amb capacitat per agafar les riendes de moltes tasques de l'Església, era indispensable que tenguessin una formació profunda. I un mitjà per a aprofundir en l'anàlisi de la realitat i la pregària era la Revisió de Vida.

11. Jesús Jurado Gallardo
Als muntanyers, molts d'anys ens va dir la Missa del dia del nostre patró St. Bernat de Menthon, a qualque cim de la serra, en despuntar el sol...

12. Francesc Hernandez Mas
Bon excursionista, que va dir las misas de Sant Bernat de Menthon, la darrera va eser fa 14 anys al Santueri de Bonany a Petra.
Descansi en pau.

13. Tomeu Cànaves
Gràcies, Cecil. Era un home de seny i un home de fe...M´ha agradat això : "que descansi en pau i a plaer...."però que ens encomani a Dèu... pregarè per ell.

14. Miquel Alenyà
Molt interessants el teu comentari i els dels companys. Josep Estelrich Costa, un home digne de ser recordat i imitat. Salut, Miquel.

15. Ángel Sáiz Pérez
Muy bonito y entrañable tu homenaje a Pepe Estelrich, Cecilio. Muchas gracias. Un abrazo.

16. Maria Pilar Juan Ferrer
En el DM ho he vist.

17. Margarita Frau
D.E.P. !

18. Mateu Morro
Era una gran persona, d'aquelles que feien poble i país.

19. Rosari Joan Ferrer
Una gran Persona . Va estar de vicari a Felanitx quan era jove i pujaren un piano a n,es segon pis on vivia .Era un gran amant de la mùsica. D.E.P.

20. Joan Aguiló Martí
En va batiar al Molinar D.E.P.

21. Maria Victòria Secall
ACS

22. Francisca Florit Alemany
DEP


23. Teresa Garcia Felez
Gran persona, molts anys va presidir l'eucaristia de la festa de St. Bernat de Menthon, dalt d'un cim en sortir el sol, El meu record que descansi en pau.

24. Jaume Català
M’ha agradat molt, veig que tens bons records de les persones que s’han creuat a la teva vida. Salut i endevant!

25. Juan Hernández
Que descanse en paz...

26. Carmen Catalán
El record com un gra home i bon sacerdot. Que descansi en la Pau que li dona la fe que ha viscut.

27. Bartomeu Barceló
Molt be Cil, es ben ver lo que dius. No faig comentari. Jo el vaig coneixer i tractar com a missioner i amb s’estol Vidalba; sempre mos entenguerem.

28. Llorenç Tous
Moltes gràcies, Cil. Vaig parlat tot d’una amb na Francisca, sa germana, quan vaig rebre la notícia de la segretaria del Bisbat. En Pep ha estat un dels millors amics que he tengut, si no es millor; crec que jo també ho era per ell, tal como m’ho digué repetides vegades. Se mereixia ja que el Senyor li deixàs pegar el vol cap a la casa de Déu. Però me va afectar sa notícia. Era poc abans de diumenge jo anar a dir missa a la una i el vaig tenir molt present. Apart del Vidalba ( ara dels quatre fundadors sols qued jo), en temps de Don Teodor va empènyer projectes renovadors de la pastoral; fins i tot de la Seu, del que jo guard el text. No em parlem de tot lo que va fer desde anys enrrera per les missions. Amb una paraula ens queda la satisfacció de haver tengut un amic capellà, molt feiner, amant del seu poble, de Mallorca, i no en parlem de les muntanyes i el pla; molts anys va redactar el sermó del Beat que després llegia el Bisbe a sant Francesc; feu una feinada a l’arxiu de sant Jeroni, que li publicaren; acompanyà amb el seu seny a molts de capellans de Mallorca i de missions, més joves. Jo en duc un dol a la meva manera perquè he perdut un gran amic en aquest món; al mateix temps pens que ja era hora de que pujàs al Senyor, tant per a ell, com per na Francisca i fins i tot per noltros. Ja no podia valer-se de ses seves facultats i noranta tres anys ben empleats mereixen un descans. Crec que som molts els que hem sentit aquesta mort; ara ja ho celebra tot amb Don Teodor. Jo des de que morí mumare, me sent més lligat amb el cel i a cada altra mort de una persona com en Pep, hi faig un altre nuu al lligam, fins que me toqui a mi, quan Déu vulgui. Me sap greu no concelebrar dijous a Sant Joan amb tots els amics; me vaig anticipar diumenge i ho repetiré dijous des de enfora amb tots voltros. Una abraçada forta.Avui me ve el final daquell coral de Bach que cantàrem amb ell i en Tomeu Suau a l’atalaia de Tuent (feia poc que havia mort mon pare i jo plorava, quasi com ara mateix) mirant el sol ponent dins mar: “els sers amats són morts, mes ¡Oh Senyor! jo vaig a ells per una eternitat”.En el funeral CANTA AMB TOTA SA GORGA EN NOM MEU!!! Gràcies.Una abraçada forta! Llorenç.

29. Juan Riera Fullana
Amic Cil: después de muchos meses de silencio e incomunicación quiero comentarte que me impresionó el fallecimiento de nuestro buen amigo Pep Estelrich. No tengo la menor duda de que todos los que trabajamos en otros países le debemos un profundo reconocimiento a su labor de apoyo, a su bonhomonía, a su estar pendiente de nuestras necesidades y a su acompañamiento a nuestra labor. Hombres así necesita la Iglesia, honestos, entregados, solidarios... Descansa en paz porque se lo merece.


30. Pere Barceló Barceló
M'adhereixo de tot con. A Pep, mon mestre, amic, admirat des de sempre, li vull dir MEMOR ESTO MEMORUM TUI. Pere de Puigpunyent

31. Pere Orpi Ferrer
Amic Cil: Gràcies pel teu escrit i comentaris amb motiu de la mort del bon amic Pep Estelrich. Amb ell compartírem moltes curolles, sobretot dins els camps prolífics de la cultura i l'ecologia del nostre petit món que és Mallorca. Amb ell i l'estol Vidalba vaig aprendre a trescar i estimar les nostres muntanyes, i em sent honorat pel fet que pensàs en mi com indigne successor seu, l'any 2003, per celebrar la missa muntanyenca de sant Bernat de Menthon. Ell m'animà també a captar i cantar l'entranyable poesia de les nostres muntanyes: "Amunt, companys! Facem camí cap a l'altura..."
En Pep, tira-tira, ha arrodonit el seu camí per aquest món, i ha assolit l'altura definitiva de la plenitud del Regne de Déu. Que des d'allà ens ajudi a fer camí, malgrat el cansament i les travelades, amb optimisme i esperança: "Al bes del sol, de bon matí, riu la natura..." Pere Orpí

32. Antonio Salas
Hola Cil. Jo també tenc pocs, però molt bons records den Pep Estelrich. Que descansi en Pau! Gràcies Cil per tenir-nos en contacte