La jornada d'aquest Dissabte Sant de mon any sabàtic 2018 ha consistit, sobretot, en la visita que hem efectuat mossèn Llorenç Tous, n'Angeles i jo mateix fins a la ciutat de Toro província de Zamora (d'uns 8.000 habitants), on, entre d'altres monuments històrics, s'alça la famosa Colegiata Santa Maria la Mayor, des d'on es domina una panoràmica extraordinària del riu Duero.
dissabte, 31 de març del 2018
Divendres Sant 2018 a Valladolid: Ceinos i Villalán
Aquest Divendres Sant de mon any sabàtic 2018, passat amb el bon amic Llorenç Tous a terres de Castella, ha estat farcit d'esdeveniments inoblidables.
Després de berenar, començam la jornada pastoral anant a "fer els passos" a un poblet anomenat Villalán de Campos (39 habitants). En un principi, s'havien de fer al carrer, però com que es posa a ploure, fa vent i molt de fred (3º), en Llorenç decideix que es facin a l'interior de l'esglesieta.
La trentena de persones que hi participen s'ho prenen seriosament, canten a les totes, es reparteixen les lectures, entonen unes cançons tradicionals força conegudes per la gent major (que no necessita papers) i es prepararen per a la celebració vespertina de la Passió.
A les 13:00 hores tornam cap a Ceinos on s'ha de fer la celebració funeral per la mort inesperada d'una nineta de 2 anys d'edat, que morí ahir de cop sec mentre descansava dins el bres...
La gentada que hi acudeix no hi cap dins l'església, on es fa l'acte religiós amb presència de les cendres de Maria Pastor Pardo, son pare, sa mare i familiars més propers que presidien el dol.
El capellà, mossèn Luís, acompanyat de mossèn Llorenç Tous, conviden la concurrència a acompanyar aquesta família, ferida tan fortament per la pèrdua d'una criatura tan menuda, fins al cementeri de la localitat.
No s'hi sent ni una mosca en tot el trajecte! Emocionant a més no poder.
dijous, 29 de març del 2018
Dijous Sant 2018 a Valladolid: Mayorga i Villalán de Campos
Amb el bon amic, antic professor meu de Sagrada Escriptura al Seminari diocesà de Mallorca, el canonge emèrit mossèn Llorenç Tous i Massanet, qui des de fa dècades viu, resideix i col·labora al poble castellà de Ceinos de Campos, província de Valladolid, m'ho estic passant la mar de bé durant aquesta Setmana Santa de mon any sabàtic 2018.
Romanc allotjat a ca seva, amb els dos germans Ángeles i Agustín. Durant el dia sortim a recórrer poblets veïnats en el cotxe d'en Llorenç i participam en les celebracions litúrgiques pròpies d'aquesta Setmana Santa.
Recorrent el territori, he pogut admirar la gran quantitat d'obres artístiques que es conserven dins tantíssims d'esglésies que sobresurten per damunt les cases d'aquests poblets castellans d'entre 50 i 200 habitants.
A més de la gran ciutat, Valladolid, i Medina de Río Seco, hem arribat des de Ceinos de Campos fins a Cuenca de Campos, Mayorga, Villalan de Campos, Villalon de Campos, passant per altres indrets on ens hem d'aturar en dies següents.
Aquest Dijous Sant 2018, m'ha permès, entre d'altres vivències, atansar-me fins a l'ermita de Santo Toribio de Mogrovejo, al poble de Mayorga on aquest missioner va nàixer el 16 de novembre de 1538.
S'hi conserva molt viu el record, d'aquest bisbe que, segons els meus records, dóna nom al Seminari de l'arxidiòcesi de Lima, on es preparen els futurs sacerdots de l'arquebisbat de Lima. Per les notícies que tenc, és el primer seminari diocesà d'Amèrica Llatina (1591), situat ben a prop de la parròquia de Sant Joan M. Vianney, al barri de Magdalena del Mar, on vaig tenir l'oportunitat d'estar a la dècada dels anys setanta del segle passat.
Toribio de Mogrovejo és un eclesiàstic espanyol, canonitzat per l'Església catòlica, el segon arquebisbe de Lima, missioner que s'afanyà a organitzar-la al virregnat del Perú.
Al capvespre, al poblet de Villalán de Campos, en una esglesieta petitona i molt acollidora, dedicada a Santa Cecília, amb unes quantes desenes de persones que hi participaven fervorosament i activa, hem concelebrat la Cena del Senyor, amb lavatori de peus inclòs, adoració i reserva del Santíssim, culminant amb una pregària molt participada.
La mort sobtada dins el bres, d'una nina de dos anys, ens ha commogut a tots. Hem visitat padrins materns i paterns. Els pares són a Valladolid, a l'espera d'incinerar-la i fer-ne demà la cerimònia religiosa. En bon Divendres Sant, a les 13 h a l'església de Ceinos de Campos.
Setmana Santa 2018 a Ceinos de Campos, Valladolid
Durant aquest mon any sabàtic 2018, convidat pel bon amic gabellí, antic professor meu de Sagrada Escriptura al Seminari i canonge il·lustre de la Seu Catedral Basílica de Mallorca, mossèn Llorenç Tous i Massanet, he tengut l'oportunitat d'atansar-m'hi, i no l'he volguda desaprofitar.
Des de Barcelona, en tren «intercity» de RENFE, durant set hores i mitja, he fet el trajecte fins a Valladolid-Campo Grande. M'hi esperaven, a l'andana de l'estació ferroviària, mossèn Llorenç i el seu bon amic Agustín, germà de n'Àngeles, les dues persones amb les quals viu en Llorenç, ocupant una casa situada en un poblet de 258 habitants anomenat Ceinos de Campos.
Lloc molt tranquil i confortable, em serveix per posar-me al dia en la recapta d'informació per traslladar a aquest blog meu, alhora que per continuar la tasca d'enllestir la meva aportació personal a l'elaboració de l'Anuari de l'envelliment de les Illes Balears, que estic preparant.
Feia comptes d'emprar les set hores i mitja del trajecte en tren per treballar-hi amb el meu ordinador personal. Però només ho he pogut fer durant la meitat del temps, perquè, en tractar-se d'un tren vell de RENFE -segons m'ha indicat el revisor- no porta endolls ni està condicionat per als aparells electrònics. La bateria del meu ordinador s'ha esgotat.
He mirat que no em passàs el mateix amb el mòbil. Procurant estalviar-ne bateria i poder així comunicar-me a la distància, sobretot amb en Llorenç, i la família.
Hem arribat amb trenta-sis minuts de retard sobre l'horari prefixat, sense que ningú no ens hagi fet arribar cap casta d'explicació.
Després de recórrer en el cotxe conduït per n'Agustín la seixantena de quilòmetres que separen la ciutat de Valladolid del poble de Ceinos, hi hem arribat passades les onze de la nit. M'hi he instal·lat.
diumenge, 25 de març del 2018
Diumenge de Rams 2018, a Barcelona
En tren des de Perpinyà, en bon Diumenge de Rams, em faig present a Barcelona, camí de Valladolid.
Abans, visitam el Palau dels Reis de Mallorca, ens hi feim unes quantes fotografies; i, també, davant d'un dels locals més emblemàtics de Perpinyà "El Casal Jaume I".
Després d'uns dies d'estada meva d'aquest mon any sabàtic 2018 amb els bons amics meus perpinyanesos Teo, Maria i Guillem, on he tengut l'oportunitat de veure més de prop la tasca que hi despleguen com a patriotes catalans força convençuts, convidat per l'altre bon amic meu gabellí Llorenç Tous a anar a passar uns dies a la seva casa de Valladolid, n'he emprès el viatge amb parada a Barcelona.
Torn a pujar a l'AVE de RENFE que m'hi duu, passant per Figueres i Girona fins a l'estació de Sants, on, tot d'una que hi arrib, aprofit per comprar-hi el bitllet de tren "intercity" Barcelona-Valladolid (primera vegada que ho faig, obligat, amb la maquineta automàtica!), i m'adreç a l'hotel de les meves preferències a prop de Sants.
El bon amic mallorquí Andreu, que coneix tots els intríngulis de la ciutat comtal, em posa al corrent de la gran manifestació convocada al passeig de Gràcia, amb motiu de la detenció policial i empresonament preventiu a Alemanya del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
Hi faig una passada i qued bocabadat en veure-hi la gentada que s'hi ha fet present en molt poques hores, via mòbil i xarxes d'intercomunicació social. Milers i milers de persones cridant "Puigdemont, el nostre president!", "Llibertat presos polítics!". Realment impactant.
Com cada diumenge, a les 18 hores, a la parròquia de sant Gaietà situada al carrer Consell de Cent, qui la dirigeix, el teatí mallorquí pare Miquel, organitza un concert de música clàssica, al qual tampoc no he volgut faltar.
La "Camerata Metropolitana de Barcelona", integrada per quatre dones -violí 1, violí 2, viola, cel·lo- i un home -piano-, ens han interpretat peces del període barroc, clàssic, romàntic, post romàntic i modern durant més d'una hora seguida.
Al final, com sempre, qui vol fa el donatiu que considera pertinent, que anirà destinat a alguna entitat benèfica.
Jornada completa de Diumenge de Rams 2018 a Barcelona.
dissabte, 24 de març del 2018
Quart i darrer dia a Perpinyà: manifestació pels presos polítics
Aquest dissabte de mon any sabàtic 2018, passat a la ciutat de Perpinyà, és el darrer dia d'estada meva completa a la capital del Rosselló i la Catalunya Nord.
 |
| Manifestants pels carrers de Perpinyà reclamant llibertat per als presos polítics |
Sense anar-ho a cercar, ni saber-ne res de res, m'assabent a través del bon amic Teo que a les 17 hores el Comitè de Solidaritat Catalana (CSC) -creat el mes d'octubre de 2017- convoca a una Manifestació pels carrers de Perpinyà, demanant la llibertat dels presos polítics catalans.
Més de dues-centes persones es concentren a la plaça Aragó, recorrent les vies principals del centre de la ciutat, als crits de "Llibertat, llibertat, llibertat, presos polítics catalans!".
A més de gent de la comarca del Rosselló, també hi ha presències del Principat de Catalunya, del País Valencià i de les Illes.
Tot i la pluja que no ha deixat de caure durant tota la jornada, la manifestació ha arreplegat un nombre considerable de participants portant cartells, pancartes, senyeres i d'altres instruments sonors que miren de centrar l'atenció ciutadana en la situació que estan patint els polítics catalans que lluiten democràticament per la República Catalana i la independència dels Països Catalans.
divendres, 23 de març del 2018
Tercer dia d'estada meva a Perpinyà: Llibreria Catalana
Des de la casa del bon amic Teo Vidal, on estic allotjat aquests dies de mon any sabàtic que estic passant a la ciutat de Perpinyà, s'edita cada dia la pàgina de VilaWeb dedicada a Catalunya Nord.
 |
| Al fons de l'Av. General de Gaulle, l'estació de tren, a Perpinyà |
Pel que hi puc esbrinar, aquest divendres, a les 18 h s'hi presenta la novel·la ‘La fugitiva’ de Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961), escriptora, periodista i filòloga, a càrrec de David Clusellas, filòleg i periodista
Faig comptes d'aprofitar la meva caminada diària, per arribar-hi a peu.
Com m'indicà fa dies la bona amiga mallorquina, Magda González, qui duu aquesta llibreria és na Joana Serra, neboda de na Blanca Serra (Barcelona, 1942), lingüista catalana històricament vinculada a l'Esquerra Independentista, a la lluita contra el franquisme i actual militant de la CUP.
Més ganes m'entren d'anar-hi. En Teo em diu que també en fa comptes. Ens hi hem de veure, doncs.
Quan
manquen tres quarts d'hora per a l'inici de la presentació, m'hi
adreç a peu, recorrent bulevards, passant per davant del Castellet,
pujant per la Riba i arribant a la Llibreria Catalana, La Llibreria
de Perpinyà, regentada per na Joana Serra.
En
arribar, com que no hi veig en Teo, aprofit per fer unes quantes
fotografies del mostrador, on apareixen múltiples publicacions
referides a Catalunya i a la llengua catalana.
La
presentació del llibre «La fugitiva», a càrrec de David
Clusellas, filòleg i periodista principatí,
i de l'autora de la novel·la, la també principatina
Blanca Busquets, discorre
en un clima agradós i complaent.
 |
| Mostrador de LA LLIBRERIA, a Perpinyà |
Besllum,
a través dels vidres, la figura de na Joana Serra, envoltada d'altra
gent. Quan hi entr, m'adon que, efectivament, és ella en companyia
de sa mare, i del fotògraf, l'autora i el presentador del llibre,
una jove mallorquina de nom Tanit, mitja dotzena de joves interessats
en el llibre, en total, una desena de persones que ens hi hem atansat
amb ganes d'atendre i escoltar.
El
primer de tot que faig és saludar na Joana i fer-li arribar les
salutacions de l'amiga mallorquina, Magda González, de qui guarda
molt bon record, segons em diu,de qui ja fa molt de temps que no té
cap notícia. Recorda perfectament l'esdeveniment que comportà el
concert de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans a
la seu catedral de Perpinyà a principis dels anys 2000. Vol saber
què fa na Magda i a què es dedica a l'actualitat. M'encomana que li faci
arribar les seves salutacions.
 |
| Blanca Busquets em dedica la seva novel·la LA FUGITIVA, a Perpinyà |
Al
final, na Blanca em dedica l'exemplar que he adquirit (18€) i que
faig comptes de llegir aquests dies meus perpinyanesos.
Ens
aclareix, com ha hagut d'explicar en altres indrets, que no es tracta
de la fugida de cap de les dones dedicades a la política a
l'actualitat, ni de la CUP ni d'ERC. Sinó de la fugida d'una dona de
poble, de sí mateixa...
dijous, 22 de març del 2018
Segon dia d'estada meva a Perpinyà
Me n'ha deixat les claus, de manera que en puc sortir, puc entrar-hi quan vulgui i disposar de tot quant s'hi conté, tant pel que fa a la menjua, com pel que té a veure amb el mobiliari, utensilis, etc.
En aixecar-me aquest segon dia d'estada meva a Perpinyà, he pogut gaudir d'un bon berenar, a base de pa amb mel, i llet amb tes i herbes diverses.
Fet això, he decidit d'anar a fer la meva primera caminada per la ciutat capital de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord. Amb el GoogleMaps no hi ha problema. M'indica per allà on vaig i m'assenyala per on he d'anar, si vull arribar a un lloc concret. No fa falta molestar ni demanar res a ningú!
Arribat a aquest punt, i mentre través un pont situat damunt la ribera de la Bassa, afluent del riu la Tet, m'adon que al pont següent en direcció cap al centre de la ciutat, discorre una manifestació sindical força nombrosa.
Mir d'aconseguir-hi i l'obtenc, sense cap casta d'incidència, el bitllet de retorn en tren a Barcelona, per a diumenge que ve, a les 11:17 h, en vagó de primera classe TGV.
M'estim més fer el trajecte de retorn cap a can Teo per un altre camí i seguesc l'avinguda General De Gaulle fins al Boulevard Georges Clemenceau. Boulevard Wilson, Boulevard Jean Bourrat, i Boulevard Frédéric Mistral.
Em sorprèn moltíssim, i mir d'enregistrar-ho en vídeo, que tota l'assistència entoni i canti a cor obert la cançó L'Estaca del gironí Lluís Llach.
En total, avui matí he fet uns set quilòmetres a peu abans d'anar a dinar, cosa que a cal bon amic Teo s'acostuma a fer a les 11:30 hores gairebé tots els dies de l'any.
 |
| El bon amic Teo a l'Estany de Vilanova de Raò |
Després de dinar la mar de bé, d'unes bones pizzes variades, bon vi, bon pa i bons formatges, els bons amics perpinyanesos tenen l'amabilitat de portar-me a un indret idíl·lic que jo desconeixia: l'Estany de Vilanova de Raò (1976-78), un embassament de 18 milions de m3 d'aigua, situat a la plana del Rosselló, a la Catalunya Nord, des d'on he pogut traure fotografies magnífiques de les muntanyes del Canigó.
Inicialment concebut per a regadiu, el temps n'ha fet un atractiu turístic a partir de l'any 2000: zona de bany i de passeig, reserva de caça i pesca, pràctiques esportives, parcialment destinat a reserva ecològica tant per a la fauna piscícola com per a l'avícola. Algunes espècies d'ocells migratoris hi descansen en els seus desplaçaments.
També és utilitzat pels bombers en la lluita contra els incendis forestals.
Me'n torn cap a casa, amb la imatge fantàstica del Canigó nevat clavada als ulls!
 |
| El Canigó nevat, vist des de l'estany de Vilanova de Raò |
dimecres, 21 de març del 2018
Primer dia d'estada meva a Perpinyà
Convidat pels bons amics Teo i Maria, que en altres ocasions ens han convidat a visitar-los, aquest dimecres del mes de març de mon any sabàtic 2018, m'he pujat al TGV-AVE que surt de l'estació de Barcelona Sants i es dirigeix fins a la capital francesa, París Gare Lyon, passant, entre d'altres indrets, per la ciutat de PERPINYÀ, a la Catalunya Nord, i, abans, per Girona i per Figueres.
Em fa il·lusió tornar a veure aquests dos bons amics que tan bé ens acolliren quan ens hi férem presents amb motiu del concert de l'OJIPC -Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans- a la seu catedral perpinyanesa.
En aquesta ocasió, hi vaig amb tren i AVE, per afegitó. És la primera vegada que faig aquest trajecte d'aquesta manera. És una delícia. Molt confortable. Encara que trob a faltar una gran manca de contacte personal. Ningú no ens acompanya, ni ens indica, ni ens facilita el camí per trobar els nostres seients o per demanar-hi res. T'has d'espavilar, amb les indicacions que puguis detectar.
 |
| Maria i Teo, impulsors de VilaWeb a Catalunya Nord |
O quan, juntament amb na Bel, aprofitàrem per visitar-los amb motiu de l'UCE -Universitat Catalana d'Estiu- a Prada de Conflent.
Sempre hi hem estat molt ben rebuts. I ara, no fa gaires dies, em feren a saber que els feia molta d'il·lusió que ens tornàssim a retrobar.
El trajecte en tren, dins un vagó de primera classe, a les dues dotzens de butaques que conté, només hi viatjam quatre passatgers. Mentre ens acostam a Figueres, s'estén davant la nostra vista la serralada pirinenca totalment coberta de neu. Els camps verds. Els rius amb gran cabal d'aigua.
Seguint les recomanacions de la bona amiga Magda, faig comptes d'arribar fins a la Llibreria Catalana. La duu na Joana Serra, neboda de na Blanca Serra, una dona històrica de lluites.
Després de dinar, ens dirigim en el cotxe conduït pel bon amic Teo cap a la
ciutat de Toluges, on es va celebrar la primera assemblea de Pau i
Treva dels comtats catalans, l'any 1027, sota la presidència de
l'abat Oliba. Fet que recorda Pau Casals durant el seu concert famós davant l'assemblea general
de Nacions Unides.
Recollim Guillem Jaume, el fill d'en Teo, al seu lloc de treball, que es troba molt a prop.
Visitam
també la casa on viu Marisa, la mare d'en Teo, una velleta de 88 anys, molt
amable i simpàtica, que viu en aquest municipi tan emblemàtic dels
Països Catalans.
A Barcelona, el darrer dilluns del mes de març de 2018
Durant aquest mon any sabàtic 2018, després de passar una setmana al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, en règim de clausura estricta i convivint les vint-i-quatre hores del dia amb la vintena de monjos que s'hi passen la vida; després de passar una altra setmana a Bilbao, residint a cals meus nebots Maru i Marcos i gaudint d'una estada meravellosa a la capital biscaïna, m'he tornat a fer present a la ciutat comtal, emprant el tren de la RENFE que m'hi ha duit en unes 7 hores de trajecte fantàstic...
He sortit de l'estació de Bilbao-Abando a les 15:21 i he arribat a l'estació de Barcelona-Sants a les 22:10. Tot d'una m'he apressat a anar a la finestreta d'atenció al client perquè m'imprimissin el bitllet d'anada a Perpinyà (que no vàrem poder fer per internet, segons se'ns digué per telèfon «a causa d'unes incidències...»)
Sense cap problema ni un, l'empleat me l'ha imprès i, amb ell a la motxilla, m'he adreçat a l'hotel cèntric on tenc reservat l'allotjament durant dos dies seguits, abans d'emprendre el viatge cap a la Catalunya Nord, a la ciutat rossellonesa de Perpinyà, on m'esperen els bons amics Maria i Teo.
Me'n torn a l'hotel, després de dinar al "Quinze Nits" de la plaça Reial i prepar la motxilla per demà emprendre viatge en tren cap a la capital del Rosselló, a Catalunya Nord.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)