Durant aquest mon any sabàtic 2018, convidat pel bon amic gabellí, antic professor meu de Sagrada Escriptura al Seminari i canonge il·lustre de la Seu Catedral Basílica de Mallorca, mossèn Llorenç Tous i Massanet, he tengut l'oportunitat d'atansar-m'hi, i no l'he volguda desaprofitar.
Des de Barcelona, en tren «intercity» de RENFE, durant set hores i mitja, he fet el trajecte fins a Valladolid-Campo Grande. M'hi esperaven, a l'andana de l'estació ferroviària, mossèn Llorenç i el seu bon amic Agustín, germà de n'Àngeles, les dues persones amb les quals viu en Llorenç, ocupant una casa situada en un poblet de 258 habitants anomenat Ceinos de Campos.
Lloc molt tranquil i confortable, em serveix per posar-me al dia en la recapta d'informació per traslladar a aquest blog meu, alhora que per continuar la tasca d'enllestir la meva aportació personal a l'elaboració de l'Anuari de l'envelliment de les Illes Balears, que estic preparant.
Feia comptes d'emprar les set hores i mitja del trajecte en tren per treballar-hi amb el meu ordinador personal. Però només ho he pogut fer durant la meitat del temps, perquè, en tractar-se d'un tren vell de RENFE -segons m'ha indicat el revisor- no porta endolls ni està condicionat per als aparells electrònics. La bateria del meu ordinador s'ha esgotat.
He mirat que no em passàs el mateix amb el mòbil. Procurant estalviar-ne bateria i poder així comunicar-me a la distància, sobretot amb en Llorenç, i la família.
Hem arribat amb trenta-sis minuts de retard sobre l'horari prefixat, sense que ningú no ens hagi fet arribar cap casta d'explicació.
Després de recórrer en el cotxe conduït per n'Agustín la seixantena de quilòmetres que separen la ciutat de Valladolid del poble de Ceinos, hi hem arribat passades les onze de la nit. M'hi he instal·lat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada