dijous, 15 de març del 2018

Segon dia d'estada meva a Bilbao

Aprofit aquest segon dia d'estada meva a la ciutat de Bilbao, visitant-hi els meus nebots en aquest mon any sabàtic 2018, i el dedic a recorre'm a peu el centre i la riba de la ria.

Gaudesc contemplant la meravella que s'obre al meu davant, en veure aquesta gran quantitat d'aigua que, venint de les muntanyes, se'n va a desembocar a la mar Cantàbrica.  

S'hi va formant una ria tan singular com espectacular, en oferir el fenomen de la marea que nosaltres, illencs mediterranis, desconeixem, i que fa que les aigües pugin o baixin segons quina en sigui l'hora del dia.

Em crida l'atenció la gran quantitat d'edificis singulars que envolten la ria. A més del museu, que és tan excepcional com cridaner, el Guggenheim

També em sorprèn veure tantes mostres de suport explícit i gràfic a la situació dels presos catalans, amb banderes i teles de color groc penjades a balconades i façanes de bon grapat d'edificis. No m'ho esperava. N'he quedat sorprès.

Com també m'ha sorprès, a l'hora d'anar a dinar a la Plaza Nueva de Bilbao, havent triat el Gure-Toki recomanat pel meu nebot, rebre les atencions molt amables per part d'un cambrer que segons he arribat a saber, quina coincidència, és peruà, de la selva peruana de Pucallpa, de nom Luís. Des d'aquesta plana, la meva salutació i el meu agraïment.

De retorn cap a casa, la meva primera pujada i utilització del tramvia bilbaí. Tot un gaudi difícil d'explicar. Com també he tengut una altra gran alegria, la que m'ha comportat la visita realitzada a la mare del meu nebot, Dora, velleta de 94 anys que, al meu parer, es conserva la mar de bé, en tenir una edat tan avançada.

La jornada s'acaba amb «unos potes en Indautxu, con chistorra»! Així, qualsevol!