Sisè dia d'estada meva a Bilbao: a la manifestació per pensions dignes

Avui, si mal no record, deu ser la primera vegada que entr a un restaurant Japonès. Ho faig a Bilbao, en aquest mon any sabàtic 2018, en la companyia dels meus nebots Maru i Marcos, i de la germana i el cunyat d'aquest, n'Ana i en Gabriel. Entre tots m'hi conviden, i no em deixen que  hi posi ni un cèntim dels meus. És el restaurant japonès MIU.

M'adon que, en lloc de coberts convencionals, hi ha dos petits pals per barba. Els dic que jo no sé emprar-los. Cap problema, m'arramben coberts normals i corrents. Trien plats, que no sé què són, però que, un cop tastats, m'agraden ben molt. Hi feim una bona taulada.

Diuen que pertot arreu de l'estat espanyol es fan avui manifestacions massives i cridaneres, contra la política nefasta del Govern espanyol en matèria de pensions. Se'ns diu que no poden pujar aquestes, perquè no hi ha doblers per fer-ho. Mentrestant, negocis mil milionaris en la fabricació, comerç i indústria d'armament, per exemple, contribueixen a elevar pels niguls el pressupost del Ministeri de Defensa. Tenen doblers pel que volen!

A Bilbao, fa pocs dies, hi hagué una de les manifestacions més massives que es recorden, amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, el proppassat 8 de març. Avui se'n beslluma una altra gentada que ha de recórrer els carrers principals de la capital biscaïna. 

Hi anam i hi participam, en una de les manifestacions que es consideren històriques: més de 110.000 persones! No està gens malament, per a una ciutat com Bilbao que no arriba als 400 mil habitants.

De retorn cap a casa, aturada per «potes al Gua!». Un bar petitó i acollidor on treballa el nostre amic guineà Miguel.

Hi coincidim amb uns músics que animen la vetlada.

Arribats a casa, no pot faltar el passi d'una de les pel·lícules d'una sèrie que jo desconeixia i que, des del primer dia, m'hi manté ben enganxat: "Black mirror"!

Què no arribarem a veure, a l'àmbit de la comunicació i la informació digitalitzada! Futur terrorífic?!