Durant aquest mon any sabàtic 2018, després de passar una setmana al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, en règim de clausura estricta i convivint les vint-i-quatre hores del dia amb la vintena de monjos que s'hi passen la vida; després de passar una altra setmana a Bilbao, residint a cals meus nebots Maru i Marcos i gaudint d'una estada meravellosa a la capital biscaïna, m'he tornat a fer present a la ciutat comtal, emprant el tren de la RENFE que m'hi ha duit en unes 7 hores de trajecte fantàstic...
He sortit de l'estació de Bilbao-Abando a les 15:21 i he arribat a l'estació de Barcelona-Sants a les 22:10. Tot d'una m'he apressat a anar a la finestreta d'atenció al client perquè m'imprimissin el bitllet d'anada a Perpinyà (que no vàrem poder fer per internet, segons se'ns digué per telèfon «a causa d'unes incidències...»)
Sense cap problema ni un, l'empleat me l'ha imprès i, amb ell a la motxilla, m'he adreçat a l'hotel cèntric on tenc reservat l'allotjament durant dos dies seguits, abans d'emprendre el viatge cap a la Catalunya Nord, a la ciutat rossellonesa de Perpinyà, on m'esperen els bons amics Maria i Teo.
Me'n torn a l'hotel, després de dinar al "Quinze Nits" de la plaça Reial i prepar la motxilla per demà emprendre viatge en tren cap a la capital del Rosselló, a Catalunya Nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada