Quart dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Poblet, dissabte

Veig que ahir em vaig constipar de valent, quan duia tres dies d'aquest mon any sabàtic, hostatjat a l'interior del monestir cistercenc de Poblet. Record perfectament en quin moment va ser, quan m'aglapí de ple la refredada. M'estava dutxant amb aigua calenta. Estava ben ensabonat, i l'aigua, de cop sec, deixà de venir-me calenta i només vaig poder disposar-ne de freda. Però molt, fredíssima, gelada! 

Entre això i els passadissos i claustres i grans sales i baixes temperatures (7º), i molta d'humitat pertot arreu, al cap d'unes hores, em comparegueren atxems i tossina i mocs, que encara em perduren avui. Ho he notat en començar el dia, al cant de Matines (5:15 h del matí) amb la meva veu escanyada, ben escardada...

Fent aquest mon any sabàtic 2018, en passar uns dies al monestir de Poblet, m'he fixat en un dels joves de l'Hostatgeria. Es veu que no s'hi troba gaire bé, al monestir. O que fins i tot no està bé de salut. Li dic que, si ens necessita per a res, que ens ho digui. M'ho agraeix.

Avui dissabte, m'imagín, s'hi ha d'accentuar el caràcter marià de la jornada. Des que som al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, fent part de la Congregació Cistercenca de l'Antiga Corona d'Aragó, no passa dia que no cantem peces marianes que feia dècades que no havia sentit ni cantat.

Per exemple, la «Salve, regina, mater misericordiae, vita, dulcedo et spes nostra, salve...» cant gregorià, modalitat cistercenca, de Poblet; «Ave, Regina caelorum, ave domina angelorum. Salve, radix, salve, porta ex qua mundo lux est orta. Gaude, virgo gloriosa, inter omnes speciosa. Vale o valde decora, et pro nobis Christum exora», tal com la cantàvem al Seminari, més o manco; «Magnificat anima mea Dominum et exultavit spiritus meus i Deo salutari meo...»; «Sub tuum praesidium confugimus, sancta Dei genitrix; nostras deprecationes ne despicias in necessitatibus nostris, sed a periculis cunctis libera nos semper, Virgo gloriosa et benedicta» és la que més m'ha cridat l'atenció aquests dies...

Com que no disposam de wifi a la clausura del monestir, no puc emprar-hi l'ordinador, des d'on tenc per costum penjar els escrits al meu blog. Hauré d'esperar-me la setmana que ve, quan, des de Bilbao, on tenc previst d'anar a passar uns dies a cals meus nebots, pugui completar-ne la feina que vaig fent transcrivint impressions cada dia...