Amb lletra de José de la Torre Ugarte, poeta de la ciutat d'Ica, i música de José Bernardo Alcedo, compositor de la ciutat de Lima, l'any 1821 s'adopta com a “Marxa nacional del Perú”, després d'una convocatòria feta pública pel general José de San Martín, un cop proclamada la independència peruana d'Espanya.
D'aleshores ençà, tant la lletra com la música originals pateixen certes modificacions, reformes, versions, restauracions, pressions, substitucions, etc. per part dels governs successius...
Hi intervé fins i tot el mateix Tribunal Constitucional, que l'any 2005 sentencia que l'estrofa primera (Largo tiempo el peruano oprimido...) s'ha de mantenir com a intangible, en ser fruit del folklore popular;i també que s'ha de restablir l'estrofa sisena (En su cima los Andes sostengan...)
L'any 2009 el Govern peruà disposa que a les cerimònies oficials s'ha de cantar aquesta darrera estrofa en lloc de la primera...
Normalment s'acostuma a cantar l'himne amb la mà dreta estesa damunt del pit, a l'alçada del cor; i en acabar l'entonació, es crida “¡Viva el Perú! - ¡Viva!”
Repassant una mica la documentació, hom pot veure que, a més de les dues versions de l'Himne nacional del Perú, en castellà (la de l'estrofa primera i la de l'estrofa sisena), n'hi ha quatre més en altres llengües nadives: quítxua, aimarà, awajun, asháninka, que es reprodueixen tot seguit:
- Himne nacional del Perú, en castellà
- Himne nacional peruà, versió quítxua
- Himne nacional del Perú, en aimara
- Himne nacional del Perú, en awajun
- Himno Nacional del Perú, en asháninka
- Himno Nacional del Perú (sexta estrofa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada