Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (c): intergrup parlamentari de minories, regions i llengües

Al Parlament Europeu, a l'hora de tractar determinats assumptes, molt més concrets, es crea allò que se'n diuen intergrups parlamentaris, que es conformen amb diputats de diversos grups polítics. N'hi ha un bon grapat.

Un d'aquests és l'intergrup “Minories nacionals tradicionals, Regions constitucionals i Llengües regionals” del Parlament Europeu.

A l'actualitat, aquest intergrup està conformat per 43 membres (28 eurodiputats i 15 eurodiputades).

La major part són del PP (Partit Popular Europeu - Demòcratacristians europeus) (16), d'ALDE (liberals) (10), S&D (socialistes) (7), VERDS/ALE (4), ECR (3) i EFD (2).

Dins aquest intergrup només hi ha un eurodiputat que parla català (Ramon Tremosa) i una eurodiputada que deu saber castellà (Izaskun Bilbao).

Entrant dins la web del Parlament Europeu, hom pot assabentar-se de tot quant s'hi publica en relació amb aquest intergrup: qui n'és la presidenta, Kinga Gál, d'Hongria, i els dos copresidents (François Alfonsi, de Còrsega, i Csaba Sándor Tabajdi, d'Hongria); quins correus electrònics mantenen disponibles ses senyories europarlamentàries, etc.

També es pot saber quins són els països originaris de cadascun dels membres d'aquest intergrup parlamentari: Alemanya (4), Còrsega, Eslovàquia (2), Eslovènia (3), Espanya (2: País Basc i Catalunya), Finlàndia (2), França (5), Gran Bretanya (1), Hongria (8), Itàlia (3), Letònia (1), Malta (1), Polònia (5), Romania (4), Suècia (1), Txèquia (1).

El membre d'edat major és hongarès, de l'any 1939, i el més jove finlandès, de l'any 1979...

MEMBRES DE L'INTERGRUP MINORIES NACIONALS TRADICIONALS, REGIONS CONSTITUCIONALS I LLENGÜES REGIONALS, AL PARLAMENT EUROPEU

1. ALFONSI François (H) COPRESIDENT
   Ajaccio, 1953 (Còrsega) - França
   Verds/ALE - Partitu di a Nazione Corsa
2. BAUER Edit (D)
   Samorin, 1946 Eslovàquia
   PPE (DC) - Magyar Koalíció Pártja
3. Izaskun BILBAO BARANDICA (D)
   Bermeo (Bizkaia), 1951 Espanya - País Basc
   ALDE - PNV
4. Simon BUSUTTIL (H)
   Attard, 1969 Malta PPE (DC) – Malte Partit Nazzjonalista
5. Tadeusz CYMAŃSKI (H)
   Nowy Staw, 1955 Polònia EFD – Solidarna Polska
6. Ryszard CZARNECKI (H)
   Londyn, 1963 Polònia ECR – Pologne Prawo Sprawiedliwosc
7. Herbert DORFMANN (H)
   Brixen, 1969 Itàlia PPE (DC) – Partito Popolare Sudtirolese
8. Michael GAHLER (H)
   Frankfurt/Main, 1960 Alemanya PPE (DC) – Christlich Demokratische Union Deutschlands
9. Kinga GÁL (D) EX-PRESIDENTA
   Kolozsvár, 1970 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
10. Kinga GÖNCZ (D)
    Budapest, 1947 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
11. Catherine GRÈZE (D)
    París, 1960 França Verds/ALE – France Europe Écologie
12. Zita GURMAI (D)
    Budapest, 1965 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
13. Carl HAGLUND (H)
    Esbo, 1979 Finlàndia ALDE - Finlande Svenska folkpartiet
14. Edit HERCZOG (D)
    Budapest, 1961 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
15. Nicole KIIL-NIELSEN (D)
    Larchamp, 1949 France Verds/ALE – France Europe Écologie
16. Ádám KÓSA (H)
    Budapest, 1975 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
17. Paweł Robert KOWAL (H)
    Rzeszów, 1975 Polònia ECR - Polska Jest Najważniejsza
18. Jacek Olgierd KURSKI (H) Gdansk, 1966 Polònia EFD - Pologne Solidarna Polska
19. Alain LAMASSOURE (H)
    Pau, 1944 França PPE (DC) - Union pour un Mouvement Populaire
20. Alajos MÉSZÁROS (H)
    Bratislava, 1952 Eslovàquia PPE (DC) - Strana mad'arskej koalície - Magyar Koalíció Pártja
21. Angelika NIEBLER (D)
    München, 1963 Alemanya PPE (DC) - Allemagne Christlich-Soziale Union in Bayern e.V.
22. Alojz PETERLE (H)
    Čužnja Vas, 1948 Eslovènia PPE (DC) - Nova Slovenija - Krščanska ljudska stranka
23. Bernd POSSELT (H)
    Pforzheim, 1956 Alemanya PPE (DC) - Christlich-Soziale Union in Bayern e.V.
24. Robert ROCHEFORT (H)
    París, 1955 França ALDE - France Mouvement Démocrate
25. Ulrike RODUST (D)
    Quakenbrück, 1949 Alemanya S&D - Sozialdemokratische Partei Deutschlands
26. Libor ROUČEK (H)
    Kladno, 1954 Txèquia S&D - Česká strana sociálně demokratická
27. György SCHÖPFLIN (H)
    Budapest, 1939 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
28. Debora SERRACCHIANI (D)
    Roma, 1970 Itàlia S&D - Italie Partito Democratico
29. Csaba SÓGOR (H)
    (A Palma, 2012) Arad, 1964 Romania PPE (DC) - Romániai Magyar Demokrata Szövetség
30. László SURJÁN (H)
    Kolozsvár, 1941 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
31. Csaba Sándor TABAJDI (H) COPRESIDENT
    Kiskunfélegyháza, 1952 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
32. Hannu TAKKULA (H)
    Ristijärvi, 1963 Finlàndia ALDE - Finlande Suomen Keskusta
33. László TŐKÉS (H)
    Cluj, 1952 Romania PPE (DC) - Uniunea Democrată Maghiară din România
34. Ramon TREMOSA i BALCELLS (H)
    Barcelona, 1965 Espanya Catalunya ALDE - Convergència Democràtica de Catalunya
35. Giommaria UGGIAS (H)
    Villanova Monteleone, 1961 Itàlia ALDE - Italia dei Valori - Lista Di Pietro
36. Ivo VAJGL (H)
    Maribor, 1943 Eslovènia ALDE - Slovénie ZARES-Nova Politika
37. Sir Graham WATSON G (H)
    Rothesay (Scotland), 1956 Gran Bretanya Escòcia ALDE - Royaume-Uni Liberal Democrats Party
38. Renate WEBER (D)
    Botoşani, 1955 Romania ALDE - Roumanie Partidul Naţional Liberal
39. Cecilia WIKSTRÖM (D)
    Svanstein, Suècia ALDE - Folkpartiet liberalerna
40. Iuliu WINKLER (H)
    Hunedoara, 1964 Romania Romániai Magyar Demokrata Szövetség
41. Janusz WOJCIECHOWSKI (H)
    Rawa Mazowiecka, 1954 Polònia ECR - Pologne Prawo i Sprawiedliwość
42. Tatjana ŽDANOKA (D)
    Rīga, 1950 Letònia Verds/ALE - Par cilvēka tiesībām vienotā Latvijā
43. Milan ZVER (H)
    Ljubljana, 1962 Eslovènia PPE (DC) - Slovenska demokratska stranka

Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (b): eurodiputats dels Països Catalans

El Parlament Europeu, format per 754 diputats escollits per sufragi universal cada cinc anys en  els 27 Estats membres, està conformat per vuit GRUPS PARLAMENTARIS EUROPEUS:

1. Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-cristians)
2. Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu
3. Grup de l'Aliança de Demòcrates i Liberals per Europa
4. Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea
5. Grup de Conservadors i Reformistes Europeus
6. Europa de la Llibertat i de la Democràcia
7. Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica
8. Grup de no inscrits

Actualment (2009-2014) hi ha 54 diputats escollits a l'Estat espanyol, que funciona com a circumscripció única. Entre aquests, apareixen 15 EUROPARLAMENTARIS DELS PAÏSOS CATALANS:

PRINCIPAT DE CATALUNYA: 8
PAÍS VALENCIÀ: 5
ILLES BALEARS: 1
CATALUNYA NORD: 1

"Alejo Vidal-Quadras" Barcelona, 1945, PP – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Maria Badia i Cutchet" S. Quirze del Vallès (Vallès Occ.), 1947 – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Raimon Obiols i Germà" Barcelona, 1940, PSOE – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Ramon Tremosa i Balcells" Barcelona, 1965, CDC – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Salvador Sedó i Alabart" Reus, 1969, UDC – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Santiago Fisas Ayxelà" Barcelona, 1948, PP – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Teresa Riera Madurell" Barcelona, 1950, PSOE – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Enrique Guerrero Salom" Carcaixent (Ribera Alta), 1948, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Eva Ortiz Vilella" Oriola (Baix Segura), 1975, PP – PAÍS VALENCIÀ
"Josefa Andrés Barea" València, 1958, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Andrés Perelló Rodríguez" Bunyol (València), 1957 PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Vicente Miguel Garcés Ramón" Llíria (València), 1946, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Rosa Estaràs Ferragut" Palma, 1965, PP – ILLES BALEARS
“Marie-Thérèse Sánchez-Schmidt” Perpinyà, 1957, UMP PP – CATALUNYA NORD
"Raül Romeva i Rueda" Madrid, 1971, Verds/ALE - MADRID

Segons afirma l'eurodiputat de CDC Ramon Tremosa, l’eurodiputat Santi Fisas, enfrontat a Vidal-Quadras, fins i tot ha fet declaracions públiques a favor de l’ús del català al plenari, que també veuria amb bons ulls l’eurodiputada del PP balear Rosa Estaràs o l’eurodiputada de Perpinyà catalano-parlant de l’UMP, Maria Teresa Sánchez-Schmidt...

De moment, quatre dels eurodiputats catalans (Tremosa, Sedó, Badia i Romeva) ja han recuperat la unitat perduda en els darrers mesos i ja han demanat plegats una entrevista amb el president Schulz. L'ex-llibreter de Würselen, lector de Pla, Màrius Torres o Jaume Cabré, ha obert una escletxa d’esperança per reparar una discriminació del català injusta i antidemocràtica...

També s'hi conformen Intergrups Parlamentaris, com és el cas de l'INTERGRUP DE MINORIES TRADICIONALS, COMUNITATS NACIONALS I LLENGÜES DEL PARLAMENT EUROPEU, integrat per una cinquantena de parlamentaris procedents de tots els grups.

El copresideixen la parlamentària popular KINGA GÁL i el liberal CARL HAGLUND.

Des que es va constituir, es dedica a analitzar els problemes que afecten les nacionals sense estat, les llengües minoritzades o les comunitats nacionals que viuen al si d'un altre estat, i a cercar solucions per als problemes culturals, socials, polítics o lingüístics.

L'intergrup es reuneix una vegada al mes, coincidint amb la sessió plenària d'Estrasburg.

ALGUNES NOTÍCIES RECENTS:

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ denuncia davant del Parlament Europeu la vulneració de directives europeus en l'apagada de TV3... i demana a la Comissió Europea un pronunciament sobre el cas. Considera que el cessament d'emissions vulnera el patrimoni de la Unió Europea i els principis fundacionals de la Carta Europea, a més de col·lidir amb el Consell d'Europa.

ARAGÓ. Europa es fa ressò de la denúncia de la Chunta sobre l’incompliment de la Llei de Llengües. Chunta Aragonesista (CHA) aconsegueix que europarlamentaris i el Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, posin damunt la taula accions en defensa de les llengües d’Aragó. José Luis Soro, president de CHA, mostra la seua satisfacció pels compromisos assolits després de comparèixer a Estrasburg davant l’Intergrup del Parlament Europeu per a les Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües i mantindre una reunió amb Alexey Kozhemyakov, el Cap del Secretariat de la Carta Europea.

OBRA CULTURAL BALEAR contacta amb l'eurodiputat Csaba Sógor, assistent a la reunió del Bureau dels Populars Europeus, celebrada els dies 8 i 9 de març a Palma. Sógor, membre del DAHR (Aliança Democràtica dels Hongaresos a Romania) al Parlament Europeu i de l’EPP (Grup del Partit Popular Europeu), a més a més de formar part del LIBE (Comissió per a les Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors), és membre de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu...

Territoris enllaçats pel català, a l'Europa del segle XXI (a): cronologia breu

1. La campanya cívica ENLLAÇAR TERRITORIS PEL CATALÀ s'origina a Mallorca, amb la convocatòria d'una vaga de fam en defensa de la llengua catalana, que inicia l'associació Jubilats per Mallorca l'1 de març de 2012 al casal de Can Alcover (Palma).

S'hi pretén, d'una banda, denunciar i combatre les mesures anticatalanes del Govern de les Illes Balears, presidit pel senyor José Ramón Bauzá Díaz, del Partit Popular; i de l'altra convidar tothom a defensar aquesta llengua tan malmenada des de fa tres segles, i que, malgrat tot, continua mantenint-s'hi com a l'única llengua pròpia de les Illes Balears i d'arreu dels Països Catalans.

Aquesta VAGA DE FAM PER LA LLENGUA s'hi manté durant 42 dies seguits, després que la inicïi el jubilat mallorquí Jaume Bonet, la hi mantengui durant 27 dies seguits; i després la continüi el també jubilat mallorquí Tomeu Amengual durant 16 dies seguits.

Una mesura de pressió que es perllonga, així, des de l'1 de març fins al 10 d'abril de 2012.

Mentre es fa la vaga de fam per la llengua, s'hi reben suports considerables, tant personals com col·lectius, de mitjans de comunicació, entitats i persones adherides a la causa, de les Illes Balears i Pitiüses, i de la resta de territoris dels Països Catalans: Obra Cultural Balear, Jubilats per Mallorca, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català, Moviment per la Llengua..., en són una mostra, que es veu ampliada i completada amb les més de 3.500 adhesions que van apareixent a diverses xarxes socials.

2.Amb tots aquest suports, des de l'STEI i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català s'impulsa la iniciativa ENLLAÇATS PEL CATALÀ que es va visualitzant de formes diverses:

- S'organitzen i es munten enllaçades als centres educatius, domicilis particulars i edificis públics, amb flocs quadribarrats de dimensions considerables, i amb floquets més petits a les solapes individuals, per expressar la catalanitat de l'ensenyament illenc com a mitjà de comunicació directa dins dels centres.

- S'organitza un acte reivindicatiu i de suport, al santuari de Cura, amb la participació de representants de les entitats esmentades; alhora que es difon pertot arreu la campanya d'enllaçar-se pel català, arreu de les Illes, com a mostra de rebuig a les polítiques governamentals lingüicides i contràries a la Llei de normalització lingüística que ha servit de marc legal des de l'any 1986 ençà, a les Illes Balears i Pitiüses.

- Des de l'STEI-i, es fa una Crida a la Solidaritat pel Català a les Illes, adreçada a la gent de l'OCB, la FOLC, Espai Mallorca, Escoles Valencianes, STEPV-Intersindical valenciana... S'hi demana la màxima difusió de la proposta i que s'hi participi activament.

  - Es fa a saber que “davant els atacs que pateix la llengua pròpia de les illes Balears per part del Govern, ara en mans del PP i liderat per José Ramon Bauzà Díaz, la revolta contra aquesta injustícia i irresponsabilitat s'ha iniciat als centres educatius de les illes Balears.

- Es demana un acte de solidaritat cap a la defensa de la llengua, quan és atacada a les Illes Balears, enconsiderar que SI S’ATACA LA LLENGUA A UN PUNT DEL TERRITORI, ES DEBILITA LA LLENGUA EN EL SEU CONJUNT. Els atacs i les amenaces a la llengua catalana a una part del territori afecta la salut global del català i amenaça la seva pervivència. És responsabilitat de tots i de totes vetllar i defensar la llengua catalana sigui on sigui que es produeixi l’atac.

  - La llengua és el LLAÇ que uneix tots els territoris dels Països Catalans.

Els centres de les illes, en conèixer l'avanprojecte de modificació de la llei de funció pública, -que lleva el requisit del coneixement del català als funcionaris, que pretén canviar la normativa dels topònims de les illes perquè es puguin traduir i posar en castellà, que vol modificar també la llei de normalització lingüística-, s'adhereixen a aquesta campanya "ENLLAÇATS PEL CATALÀ", penjant un llaç quadribarrat a la façana i duent-ne un de petit penjat damunt el cor, com es fa amb el dia de la dona, la pau o la sida.

El llaç simbolitza el compromís de la comunitat educativa amb la defensa de la llengua catalana quan el president del govern, José Ramón Bauzá Díaz, ha emprès aquesta croada contra la llengua dels formenterencs, els eivissencs, el menorquins i els mallorquins.

  La Conselleria d'Educació fa llevar els llaços de les façanes i acusa de polititzar els centres. La decisió de posar els llaços en la majoria dels casos és una decisió presa pel Consell Escolar o pel Claustre de professors, amb els vist i plau de les Associacions de pares i mares i d'alumnes dels centres.

El conseller arriba a dir que els llaços per la sida són un valor compartit però que els llaços per la defensa de la llengua NO són un valor compartit per la comunitat educativa.

  12.000 al·legacions presentades, 50.000 persones a Mallorca, surten al carrer el mateix dia, convocades per l'Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca, -del qual l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català en formen part-, per demanar la retirada de l'avantprojecte de llei de funció pública i perquè tots els diputats del Parlament de les Illes Balears hi puguin votar en consciència i no siguin amenaçats pel president del govern amb l'obertura de cap expedient.

  En aquest moment històric, vital per a la supervivència de tot un poble, des de l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears i l’STEI-i, sindicat majoritari a l’ensenyament públic, es demana a totes les persones del territori accions de suport i solidaritat.

Es tracta de mostrar la UNIÓ TERRITORIAL: "La nostra força rau en la nostra unió. Ens farem visibles davant la comunitat internacional des del moment que actuarem units. La divisió és la carta que alguns  juguen en contra nostra."

  Es vol que la campanya dels llaços sigui ben present al Sant Jordi 2012 a tot el territori de parla catalana. Es vol fer visible que el Govern de les illes Balears ha romput el consens que, en matèria de normalització cultural i lingüística, hi ha hagut fins ara a les Illes. El govern del PP vol introduir canvis a la legislació vigent que van en contra de la llengua pròpia del nostre territori.

Hom vol que es visualitzi també que la comunitat educativa, amb el suport d’entitats, de personalitats i de la societat civil, demana al govern de les Illes Balears que retorni al consens, que retiri l’avantprojecte de modificació de la llei de funció pública i que doni un suport real i veritable a la llengua i a la cultura de les nostres illes.

  - Es proposa la iniciativa d'ENLLAÇAR ELS PAÏSOS CATALANS, per al dia 23 d'abril, festa de Sant Jordi. Es demana ajuda per estendre aquesta campanya "Per sant Jordi, Enllaçats per la Llengua!”, per tal d'aconseguir que el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a TOT EL TERRITORI - la Franja, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears, la Catalunya nord, l’Alguer-, escriptors, personalitats, ciutadans i ciutadanes, professionals dels mitjans de comunicació, duguin posat el llaç, i que entitats, institucions, llibreries, associacions, federacions, centres educatius, ... etc. posin un llaç a la seva façana i facin pública la seva adhesió i enviïn una fotografia amb el lloc i el nom de l’entitat o de la persona enllaçada.

  També es vol que a la Manifestació del 28 d'abril a València es faci visible la unió territorial sobre aquesta problemàtica, participant-hi amb una pancarta amb un lema entorn a la campanya Enllaçats per la Llengua.

Això darrer es canalitza a través d'Escola Valenciana que és entitat organitzadora, entre altres, de la Manifestació. Ha de ser des del moviment educatiu ja que és en aquest segment de la població on ha començat la revolta contra la modificació de la Llei i perquè el futur està inexorablement en l'educació.

Es demana la col·laboració perquè cadascú, des del seu poble i ciutat,  aporti i contacti amb qui consideri que pot aportar alguna cosa que conduexi a bon fi tot aquest esforç: "Perquè no ens en sortirem sols i perquè només en la unió rau la nostra força."

Es proposa de posar-se en contacte amb associacions i entitats ben diverses per promoure la participació en aquestes propostes. També es demana a l’OCB, l’ÒMNIUM i ACCIÓ CULTURAL PAÍS VALENCIÀ la seva col·laboració en la campanya, informant i donant instruccions a totes les seves delegacions territorials perquè reparteixin llacets gratuïtament a tota la gent i vagin per les paradetes a Enllaçar gent, escriptors, personalitats que vegin i que circulin aquests dies pel carrer...

Ho impulsen molt intensament M. Antònia Font, Sindicat STEI-i, Illes Balears, Professora de secundària i Magda González, Assemblea de mestres i professors en català-Illes Balears. Mestra de música.

A més d'aquesta iniciativa a l'àmbit educatiu, en sorgeix una altra que impulsa el Dr. Carles Amengual, ENLLAÇATS PER LA PARAULA, que rep el suport de la resta d'entitats. Consisteix a fer la lectura continuada de textos en defensa de la llengua catalana, vuit caps de setmana seguits, durant vint-i-quatre hores seguides.

Des de diverses organitzacions i entitats es llança aquesta acció que consisteix a fer 24 hores seguides de lectura de textos, un pic cada setmana, fins als darrers vuit dies abans de la votació al Parlament Balear de la llei de la Funció Pública i, els darrers vuit dies, fer-ne la lectura ininterrompuda durant els vuit dies consecutius...

Amb lectures fixes, a determinades hores, i d'altres que pot aportar gent voluntària a la resta d'hores, en torns d'una mitja hora aproximadament, després d'haver-ho comunicat via telefònica o per correu electrònic, la primera edició es fa a Can Alcover (Palma). La segona al monestir de la Real (Palma). La tercera al santuari de Lluc (Escorca), on s'obté també la participació directa des del Micalet (València). La quarta a la Institució Pública Antoni Maria Alcover (Manacor). La cinquena a la Biblioteca Cas Metge Rei (Santa Maria del Camí). La sisena a l'illa de Menorca...

Enllaçats els Països Catalans, en defensa de la llengua catalana a tots els territoris, hom es proposa d'Enllaçar-hi Europa...

Salvem els Renoir, a Mallorca

M'acaba d'arribar una notícia que m'ha agradat ben molt.

S'està comprovant la força d'una resposta ciutadana davant l'anunci del tancament de les sales de cinema RENOIR a Palma.

Gràcies a l'esforç d'unes cinc persones, s'ha començat a fer una feina seriosa, encaminada a aconseguir el manteniment d'unes sales de cinema que mai per mai no s'haurien d'haver hagut de tancar a Ciutat!

Només en una setmana ja s'hi han inscrit més d'un miler de persones. Primerament, amb la signatura de fulls, després amb correus electrònics i, des d'ahir mateix, a través d'un formulari específic.

Davant d'unes perspectives tan engrescadores, m'apunt a fer-hi i a demanar-ne suports.

• Salvemos los Renoir
• El blog de cine 365
• europapress
• wordpress
• 40 putes

Reclamació davant l'OMIC de Palma, contra VODAFONE

Avui, dia 7 de maig de 2012, a la fi, m'ha arribat a ca nostra la resposta de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, de l'Ajuntament de Palma, a la reclamació que vaig presentar el 23F proppassat (dos mesos i mig després), contra l'incompliment de tres contractes efectuats amb VODAFONE ESPAÑA S.A.U.

Amb data de 24 d'abril -fa 13 dies exactament- l'administrativa cap de Servei de l'OMIC, per delegació del secretari adjunt i director de la Secretaria de la Junta de Govern, signa el document amb el qual m'informa que "no hem rebut resposta per part de l'empresa reclamada"(!)

M'he apressat a redactar aquest ESCRIT D'AL·LEGACIONS que faig comptes de presentar-hi personalment...

ESCRIT D'AL·LEGACIONS:
VULL PROSSEGUIR AMB ELS TRÀMITS DE LA RECLAMACIÓ

(OMIC 2012/00000347)

1a Una empresa com VODAFONE ESPAÑA, S.A.U., especialitzada en telecomunicacions, sobre la qual l'OMIC de l'Ajuntament de Palma m'ha d'informar que “no hem rebut resposta per part de l'empresa reclamada”, només es fa mereixedora de ser desautoritzada oficialment per exercir-ne la tasca d'una forma tan poc competent.

2a Vaig contractar els meus primers serveis en la utilització del meu mòbil amb aquesta empresa, el 30 de març de l'any 2000, i mantenc el mateix número fins al dia d'avui. 10 anys després, se'm donava la categoria de CLIENTE DIAMANTE... Així i tot, recentment m'he vist molt maltractat per VODAFONE ESPAÑA, S.A.U.

3a És opinió molt estesa dins la societat mallorquina, i l'OMIC de l'Ajuntament de Palma en deu tenir constància fefaent, que VODAFONE ESPAÑA S.A.U., abusant de la seva situació privilegiada dins el mercat de les telecomunicacions a l'àmbit de l'Estat espanyol, -cosa que he experimentat aquests darrers cinc mesos- es dedica a robar tot quant pot als seus clients, que ens hi atansam amb més bona voluntat que coneixement de l'entramat mafiós que l'embolcalla, amb la utilització de mètodes de més que dubtosa legalitat (vegi's els tres contractes que m'afecten amb allò que en diuen “consentimiento verbal con verificación por terceros”, que, en el meu cas, no m'ha servit de res, en tres ocasions consecutives).

4a En cap moment no he arribat a assolir cap acord amb l'empresa esmentada. És més, des de VODAFONE ESPAÑA S.A.U. ni tan sols s'han dignat a contestar-me res de res, sobre l'incompliment flagrant de TRES CONTRACTES, realitzats el 7 de desembre de 2011, el 26 de gener de 2012 i el 20 de febrer de 2012.

5a Des que vaig contractar amb VODAFONE ESPAÑA S.A.U., el 7 de desembre de 2011, els serveis de “PORTABILITAT LÍNIA FIXA + ADSL + DONAR DE BAIXA ADSL ONO”, i se me'n va remetre per correu electrònic la confirmació documental que ratificava la “CONFIRMACIÓN DE PEDIDO VF ADSL”, fins al dia d'avui, han transcorregut SIS MESOS que he hagut de continuar pagant a ONO el servei que m'ha prestat aquesta empresa i que encara no m'ha prestat VODAFONE ESPAÑA S.A.U, com s'havia compromès a fer el 7 de desembre de 2011, per primera vegada; el 26 de gener de 2012, per segona vegada; i el 20 de febrer de 2012, per tercera i darrera vegada.

6a Reclam, en conseqüència, que VODAFONE ESPAÑA S.A.U. em lliuri, com més aviat millor, la quantitat de CINC-CENTS VINT-I-SIS EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS (526,72 €) que, d'acord amb les factures presentades, he hagut de pagar a ONO durant tots aquests SIS MESOS. A més dels interessos de demora que corresponguin... I que ho faci al mateix compte corrent on VODAFONE ESPAÑA S.A.U. m'ha anat cobrant mensualment: des de fa lustres:

• Desembre 2011                                    92,56
  06,96
• Gener 2012                                            92,43
   06,96
• Febrer 2012                                           93,20
   06,96
• Març 2012                                              93,34
   06,96
• Abril 2012                                              92,89
  06,96
• Maig 2012                                              22,54
   04,96
  TOTAL                                      526,72

7a Reiter la meva petició que VODAFONE ESPAÑA S.A.U. no només sigui desautoritzada oficialment a exercir de tan mala manera la seva tasca dins l'àmbit de les telecomunicacions a l'Estat espanyol, sinó que, per instàncies públiques, sigui duita davant dels Tribunals de Justícia perquè aquests dictaminin fins a quin punt l'empresa esmentada pot continuar actuant contra la ciutadania, d'una manera tan abusiva.

Palma, 7 de maig de 2012

Cecili Buele i Ramis

Enllaçats per la paraula (2): vídeos de la Real

Anunciada la setmana passada, divendres dia 4 de maig s'iniciava al monestir de la Real, a Palma, la segona edició d'ENLLAÇATS PER LA PARAULA.

Una iniciativa del Dr. Carles Amengual, que rep el suport de Jubilats per Mallorca, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català, Obra Cultural Balear i una munió de persones voluntàries que s'hi han adherit.

Consisteix a fer vint-i-quatre hores de lectura continuada de textos en català, en defensa de la llengua catalana, l'única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses...

Aquests quatre vídeos, reprodueixen algunes imatges i veus de la convidada, l'inici de la sessió (b), la participació de gent venguda de fora de Mallorca (a) i l'acte de cloenda (c).

• Edició segona d'ENLLAÇATS PER LA PARAULA: al monestir de la Real
  
• Enllaçats per la paraula (2a), al monestir de la Real: suports solidaris
  
• Enllaçats per la paraula (2b): al monestir de la Real
  
• Enllaçats per la llengua (2c): cloenda segona sessió, al monestir de la Real
  

Les persones que han llegit a la segona edició d'enllaçats per la Paraula, a La Real, del divendres 4 de maig a les 19 hh fins el dissabte dia 5 de maig a les 19 hh, són:

Gabriel Seguí, Macià Ferrer, Narcís López, Pep Vinyals, Josep Maria Cervelló, Joan Lacomba, Joan Francesc March, Pilar Coll, Mercedes Alonso, Jon Moñux, Marc Candela, Bernat Valero, Gabriel Caldentey, Josep Coll, Carles Amengual, Magda Gonzalez, Bartomeu Ripoll, Sa Chi Mi, Maties Oliver, Jaume Vicens, Antònia Lucena, Pere Palou, Albert Catalan, Dolors Fortuny, Xesca Cabot, Margalida Palou, Antonia Santandreu, Gaspar Joan, Mateu Rubí, Miquel Àngel Ballester, Irene Peña, Martí Gené, Teresa Gené, Àngel Gené, Marisa Cerdó, Bernat Vicens, Agustí Aguiló, Pere Bueno, Aina Calafat, Josep Company, Pere J.Martorell, Tomeu Martí, Francisca Vicens, Cristina Herrerias, Joan Ferran Llorens, Josep Mª Torres, Margalida Gonzalez, Maria Antònia Font, Cati Vanrell, Antònia Mestre, Sebastià Catany, Margalida Noguera, Jaume Bonet, Joan Lladonet, Tomeu Maimó, Núria Maimó, Joan Vaquer, Aina Maimó, Manel Martorell, Núria Teixidor, Isabel Llull, Xisco Melià, Cecili Buele

Enllaçats per la paraula (2): al monestir de la Real

Tot ja és a punt per a la segona sessió d'ENLLAÇATS PER LA PARAULA.

Després de la primera sessió, feta a Can Alcover, se n'està preparant la segona: al monestir de la Real, Ciutat de Mallorca, tan lligat al beat Ramon Llull: de divendres, 4 de maig, a les 19:00 h – fins dissabte, 5 de maig, a les 19:00

Davant l'allau de suports dels altres territoris germans i gent que voldria llegir, es valora la possibilitat de facilitar algun sistema per fer lectura a través de la Xarxa...

Hi pot participar tothom que en tengui ganes:

• - fins que es voti la llei de funció pública en el Parlament Balear.
• - cada cap de setmana a llocs emblemàtics de les illes Balears.
• - dels divendres a les 19h fins als dissabtes a les 19h.
• - 24 hores seguides de lectura -també a la nit!-
• - la primera lectura, el 27 i 28 d’abril, s'ha fet a Can Alcover, a Palma.
• - La segona lectura, el 4 i el 5 de maig, es fa al monestir de La Real, a Palma.

TEXTOS -Aportats pels lectors i aportats per l'organització.

Qui pot llegir? Qualsevol persona, major o petita, femenina o masculina, jove o vella, indígen o nouvinguda, l’única condició és que llegeixi en català.

Quant pot llegir? - Convé fer cita prèvia per teléfon o per e-mail, qui reserva reserva mitja hora que pot omplir llegint ell mitja hora o aportant lectors per omplir sa mitja hora. E-mail jubilatsxmca@gmail.com culturalbalear@gmail.com - Teléfon 971901602 (Catalina Font) (de 11 hh a 14 hh de dill. a div.) - S’ha d’enllaçar un lector amb un altre i no aturar durant les 24 hores.

- Convoca: STEI, OCB, Jubilats per Mallorca i Assemblea de mestres i professors en català.

Segons la informació facilitada,a la primera edició d'ENLLAÇATS PER LA PARAULA, feta a Can Alcover el 27 de març de 2012, les persones lectores foren 46, en 58 sessions de lectura:

Jaume Mateu, Lamiae el Wahabi, Lluís Maicas, Maria Antònia Font, Gabriel Barceló, Bàrbara Bujosa, Antoni Verger,Marisol Fernàndez, Maties Oliver, Magdalena Gonzàlez, Jaume Vicens, Pere Bueno, Pere Palou,Dolors Fortuny, Jaume Bonet, Maria Àngels Llompart, Maria de Lluc Amengual, Josep Company, Carles Amengual, Miquel Àngel Llauger, Sebastià Serra, Miquel Perelló, Margalida Sbert, Antònia Mateu, Toni Mateu, Pep Mateu, Josep Coll, Margalida Conde, Bernat Vicens, Aina Calafat, Tomeu Martí, Josep Mª Torres, Joan Carrero, Antoni Rotger, Sebastià Bennassar, Ramon Bassa, Maria Antònia Ramis, Manuela Martín, Pere Antoni Cañellas, Pere Joan Vicens, Tonina Mercadal, Tofol Borràs, Lara Gelabert, Mª Josep Carrasco, Antònia March, Francesca Company

Enllaçats per la paraula, llegint durant 24 hores seguides (1): a can Alcover

"Enllaçats per la paraula", una iniciativa promoguda pel metge mallorquí, el doctor Carles Amengual, ha rebut el suport d'entitats diverses: l'Obra Cultural Balear, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català, Jubilats per Mallorca, etc.

En què consisteix? En l'organització d'una activitat ben singular durant vuit capdesetmanes seguits. Ni més ni pus que la lectura continuada, durant vint-i-quatre hores seguides, de textos que tenguin a veure amb l'impuls, promoció i defensa de la llengua catalana, l'única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses.

La primera d'aquestes sessions maratonianes de lectura es fa al casal de Can Alcover. Comença a les 19 hores de divendres, 28 d'abril, i acaba l'endemà, dissabte, a la mateixa hora.

Les més d'una cinquantena de persones que hi han participat s'han repartit els torns de mitja hora, aproximadament, fent lectures tan diverses com les que es varen produir als moments inicials.

És el que recull el vídeo anterior, un aplec d'imatges i de veus enregistrades durant les tres primeres hores d'aquesta primera jornada, que és prevista que vagi seguida d'altres posteriors.

La propera trobada d'"Enllaçats per la paraula" està programada per a divendres que ve, dia 4 de maig, a la mateixa hora, al monestir de la Real.

Hi pot participar tothom que vulgui.
Millor si abans ho comunica prèviament a l'organització: Jaume Bonet Moll

A veure si dissabte que ve, al monestir de la Real, es duplica el nombre de persones que s'apunten a llegir durant una estona qualque text lliurement escollit i triat per a l'ocasió...

Amiga peruana, senzilla i modesta, no pot venir a estiuejar a ca nostra

Han transcorregut més de quinze dies, i encara és l'hora que, des del Consolat General d'Espanya a Lima, se m'hagi contestat aquest correu electrònic que hi vaig enviar el passat dia 11 d'abril.

No deman altra cosa que se'm digui què més he de fer per aconseguir que una bona amiga nostra peruana, senzilla i modesta, pugui venir a passar l'estiu amb nosaltres, a ca nostra, amb totes les despeses pagades...

Se li ha denegat el visat d'entrada a España, amb l'excusa que "No se ha podido establecer su intención de abandonar el territorio de los estados miembros al momento que expire el visado..."

Excuses de mal pagador! Del tot incomprensible!

“Sr. Cónsul General de España en Lima:

Soy CECILI BUELE I RAMIS, de nacionalidad española, mayor de edad, nacido en Palma de Mallorca... Desde el pasado 5 de Enero de 2012, estoy tramitando la documentación que se precisa para que nuestra buena amiga peruana, X.X.X. natural y vecina de Piura, con LE núm..., nacida el 12 de Noviembre..., con pasaporte en vigor nº..., se venga a pasar los próximos meses del verano mallorquín en nuestra casa.

Tanto mi esposa como yo mismo deseamos expresarle, con este gesto, las muestras de nuestro más profundo agradecimiento por las atenciones que nos ha venido dispensando, siempre que hemos decidido hacernos presentes en el Perú (en 4 ocasiones, a lo largo de las dos últimas décadas).

Por ello, ante la Jefatura Superior de Policía de Baleares, nos hemos comprometido a alojarla en nuestra casa, desde el 1 de Junio de 2012 hasta el 30 de Agosto de 2012, mediante CARTA DE INVITACIÓN Nº E00209342 firmada por mí el 21 de Febrero de 2012.

Le hemos sufragado los gastos del pasaje aéreo de ida y vuelta Lima - Madrid - Palma - Madrid - Lima (IBERIA 6650, lunes 4 de Junio de 2012; IBERIA 6651, lunes 27 de Agosto de 2012).

Y hemos notificado a ese Consulado nuestra disponibilidad económica en BBVAESMM - Blanquerna, 67 - 7010 Palma.

Nos consta que nuestra buena amiga peruana, por su parte, ha cancelado en PRO PERU TRAVEL E.I.R.L. un seguro por 90 días, siguiendo los requisitos establecidos por la normativa vigente.

Me acaba de sorprender enormemente la noticia que nos ha comunicado hoy mismo nuestra buena amiga piurana, -martes, 10 de Abril de 2012- según la cual SE LE HA DENEGADO EL VISADO, por motivos que no alcanzo a comprender plenamente. Algo así como que "“no se ha podido establecer su intención de abandonar el territorio de los estados miembros al momento que expire el visado”", creo haber entendido por vía telefónica.

Si pudiera servirle de algo mi compromiso personal, puedo asegurarle que me comprometo a hacer todo lo que esté de mi parte para que nuestra buena amiga peruana emprenda el viaje de regreso al Perú en la fecha indicada anteriormente, de manera que se pueda encontrar de nuevo en su país de origen al día siguiente.

Se lo comunico por si tiene a bien incluir este escrito mío en el expediente administrativo que se tramita en ese Consulado General de España en Lima, que Ud. dirige.

A la espera de su contestación, quedo a su entera disposición, agradeciéndole vivamente la atención que haya querido prestar a esta petición mía.

Le saluda atentamente

Cecili Buele i Ramis

DNI 41345613P

NOTA:

Para su conocimiento, le puedo indicar que estuve trabajando como agente pastoral en la Arquidiócesis de Piura y Tumbes (Piura), en la Prelatura de Chimbote (Santa), en la Diócesis de Cajamarca (Cascas-Contumazá) y en la Arquidiócesis y Sede Primada de Lima (Ancón), en la década de los años 70. Y que posteriormente me ejercí como Concejal en el Ayuntamiento de Palma de Mallorca; como Consejero de Cultura y Juventud, en el Gobierno de Mallorca; y como Diputado en el Parlamento de las Islas Baleares. Lo que considero puede acreditarme más que suficientemente como para presentarme ante Ud. como persona que cumple y que quiere hacer cumplir las leyes vigentes en cada país.

En cualquier caso, quiero que sepa que estoy dispuesto a aceptar la decisión que usted decida tomar, en relación con este asunto, sea cual fuere."

---------- Missatge reenviat ----------

De: Cecili Buele Data: 11 d’abril de 2012 2:22 Assumpte: desde Mallorca, por una amiga piurana Per a: Cog.Lima@maec.es

CGT en lluita per la llibertat!

LAURA LLIBERTAT!

La detenció, posada a disposició judicial i posterior empresonament de la nostra companya Laura Gómez, secretària d'Organització de la CGT de Barcelona, recorden els mètodes de la Brigada Político Social dels antics i foscos temps del franquisme. Perquè no d'una altra manera es pot qualificar l'onada repressiva de detencions i empresonaments, per tot arreu de l'Estat, que s'està desenvolupant, i que tenen com a objectiu preferent el moviment sindical, tot i que es faci servir com a excusa els aïllats i molt sospitosos incidents de Barcelona, el dia de la Vaga General del passat 29 de març.

I com en els temps del franquisme, polítics, policies, fiscals i jutges esdevenen també ara eines de repressió social, tot en benefici dels beneficiaris de sempre, els qui treuen tallada grossa de la crisi, de les polítiques d'empobriment, del foment de l'atur, de les retallades de serveis bàsics, com la sanitat i l'educació, i de les reformes laborals que desmantellen qualsevol tipus de drets i de protecció social de la gent treballadora. No és casualitat que la detenció de la nostra companya coincidesqui amb la posada en marxa, per part del departament d'Interior de la Generalitat de CiU i Felip Puig, d'una pàgina web “de col·laboració ciutadana”, una eina grollera de xerrims i delators, com en els temps de la impunitat franquista, que feia servir la delació i la mentida, com a eines de repressió política.

Tampoc no és casualitat que la Vaga General del 29M, totalment pacífica, hagi provocat les ínfules franquistes del ministre de l'Interior espanyol, el “català” Jorge Fernández, tot anunciant canvis legals per a reprimir el que ells consideren “atemptats contra ordre públic” (de què us sona, tot això?). Aquests esdeveniments, després de la Vaga General, són en realitat la prova fidel de què la Vaga va tenir èxit. Si hagués estat un fracàs, no tindrien la necessitat de reprimir les veus dissidents.

En el fons, uns i altres intenten imposar una històrica reculada de les llibertats, personals i col·lectives, una volta enrere cap a la seva enyorada dictadura, que entenen necessària per a què regni l'única llibertat que volen: la del capital i la dels mercats. En mig d'un autèntic diluvi, un dia si i un altre també, de mesures antisocials i de brutals retallades, necessiten atemorir a la població, reprimint i criminalitzant el moviment sindical. Perquè, malgrat totes les seves misèries i contradiccions, i una vegada que quasi tot el ventall polític parlamentari està submís i sotmès al sistema, el sindicalisme continua essent la principal força social amb capacitat i potencial per plantar cara.

Ara ens han tocat a Laura, però ens han tocat a totxs. Perquè Laura som tots i totes. Volem la llibertat de Laura ja, i de totes les persones que han estat empresonades i imputades per oposar-se a la dictadura del capital. Aquesta policia repressora (què ironia que alguns duguin les quatre barres!), aquests polítics que fan la feina bruta i aquests jutges que avalen la repressió (mireu l'historial de la jutgessa que ha empresonat Laura) han de saber que han comès un error: han volgut reprimir i atemorir, però estan provocant solidaritat i resistència.

LLIBERTAT PER A LAURA,

I PER A TOTES LES PERSONES DETINGUDES PEL 29M

Pep Juárez,

secretari general de CGT-BALEARS.

26 d'abril de 2012.